2014

Oriol Vilanova: Ella corregeix els costums rient

Fundació Joan Miró

 

Representar un poble lliure de conflictes.

Construir escenes oficials de la cultura popular.

Elements folklòrics que remeten a un passat ancestral i d’altres que al·ludeixen a la modernitat.

En alguns atributs, les ideologies col·lideixen.

 

El Poble Espanyol és un compendi de recreacions arquitectòniques que endreça l’imaginari espanyol i el vincula al folklore i a costums ancestrals. Construït també amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 i just uns metres més avall, trobem el Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe, expressió en aquest cas d’una renovada cultura del treball i del projecte modern. Dos enclavaments per a la posada en escena d’ideologies aparentment contràries però que, al capdavall, es necessiten l’una a l’altra: com es percep allò nou i allò arcaic si no és, precisament, per mitjà del seu contrast?

Oriol Vilanova juxtaposa el Poble Espanyol i el Pavelló Mies van der Rohe en tant que escenografies, assaja possibles línies de continuïtat i perpetra interrupcions en els valors que representen. Les el·lipses que traça porten ambdós espais a una situació paradoxal: el Pavelló, amb la seva reconstrucció l’any 1986, deixa de ser modern per esdevenir un exponent de la cultura del simulacre historicista, mentre que el Poble Espanyol es converteix en un referent ineludible de la postmodernitat i un instigador, per tant, de la mateixa recreació de Mies van der Rohe. Quina mena d’arqueologia s’aplica a la còpia?

 

Oriol Vilanova (Manresa, 1980) viu i treballa a Brussel·les. Exposicions recents: MACBA (Barcelona), Nottingham Contemporary (Nottingham), Centre d’Art la Panera (Lleida), Elisa Platteau (Brussel·les), Palais de Tokyo (París), Capella de Sant Roc (Valls), Parra & Romero (Madrid), FRAC Champagne-Ardenne (Reims), La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona) i MUSAC (Lleó), entre d’altres. Està representat per la galeria Parra & Romero

 

Arqueologia preventiva: Els projectes d’Oriol Vilanova, Lúa Coderch, Lola Lasurt, Antonio Gagliano i LaFundició que es presenten dins del cicle Arqueologia preventiva plantegen un seguit de desplaçaments per la capa superficial de la memòria. Més que investigacions sobre el passat, es tracta d’un rastreig de les formes en què la història es disposa, es relata i compareix actualment en l’esfera pública; un mapatge de les herències que hem rebut i que articulen la nostra relació amb temps pretèrits; un seguit de rutes cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva.