L’objecte del vincle agrupa un seguit de propostes artístiques que intervenen en els modes de vida en comú a partir de ponderar l’activitat dels objectes. Tecnologies que s’identifiquen amb l’artesania, els mitjans tradicionals de l’art, i fins i tot mitjans declarats obsolets, veuen actualment renovat el seu interès com a actius a l’hora d’articular col·laboracions amb comunitats de diferent tipus, intercedir en les rutines instituïdes i propulsar modes alternatius d’organització i de pensament.
Cap alternativa social resulta avui en dia creïble sense reconèixer-se la centralitat que l’agència material ocupa en les nostres vides. Davant un humanisme caduc que comprenia l’emancipació com una tasca que sols concerniria els humans, amb el pensament polític i ecològic contemporanis es crida l’atenció sobre la necessitat de reconsiderar el rol que tenen els objectes a l’hora de sustentar els modes de vida i engendrar formes de consciència.
L’objecte del vincle presenta diferents escenaris en què l’especulació en la interioritat dels objectes va de la mà a la capacitat d’aquests mateixos per a mobilitzar relacions socials, així com desenrotllar xarxes de col·laboració àmplies amb què comprometre tant actors humans com no humans en processos emergents i de transformació mútua. Se cerca, així, generar noves perspectives per al treball en controvèrsies que concerneixen el medi ambient, els moviments migratoris, la gentrificació urbana, la memòria històrica, així com les múltiples cares del colonialisme, tot soscavant-se, aquestes, des de la seva base material.