{"id":1214,"date":"2015-10-09T20:24:58","date_gmt":"2015-10-09T20:24:58","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=1214"},"modified":"2015-10-11T21:33:40","modified_gmt":"2015-10-11T21:33:40","slug":"base-sense-base","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/","title":{"rendered":"Base sense base"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

\u00abNo hi ha res m\u00e9s invisible al m\u00f3n que els monuments\u00bb, va escriure Robert Musil. Talment com deixem de sentir un soroll incessant al cap d\u2019una estona, els monuments tendeixen a fondre\u2019s amb el seu entorn. La nostra mirada pr\u00e0cticament llisca per les seves superf\u00edcies quan s\u00f3n harm\u00f2nics amb el paisatge, aix\u00ed com la consci\u00e8ncia els oblida si els valors que exalten estan en conson\u00e0ncia amb el sistema pol\u00edtic concomitant. Aix\u00ed mateix, quan el sistema canvia, els monuments tamb\u00e9 desapareixen immediatament, ja que s\u00f3n el primer que s\u2019enderroca o el que es retira dels espais p\u00fablics. Podem dir que el monument roman, per tant, invisible per partida doble: tant quan es correspon amb l\u2019ordre que l\u2019eleva com quan hi resulta disfuncional. Tal com Musil va concloure la seva reflexi\u00f3 sobre el tema, \u00abla majoria dels monuments fallen en el seu treball\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Monuments fallits<\/strong><\/p>\n

Lola Lasurt tracta sobre la condici\u00f3 fallida del monument. Un dels casos en qu\u00e8 es basa la seva exposici\u00f3 Doble autoritzaci\u00f3<\/em> a l\u2019Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 \u00e9s el de l\u2019escultura a Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, que es va aixecar a Brussel\u00b7les l\u2019any 1911. Va ser per clamor popular i poc despr\u00e9s de l\u2019afusellament del pedagog, acusat d\u2019haver fomentat la insurrecci\u00f3 de la Setmana Tr\u00e0gica de Barcelona el 1909. L\u2019artista ressegueix els canvis d\u2019ubicaci\u00f3 que l\u2019escultura ha patit dins de la mateixa ciutat amb la publicaci\u00f3 Monument a Ferrer i Gu\u00e0rdia \u2013 23 fotos<\/em>, des de la seva instal\u00b7laci\u00f3 inicial rere l\u2019absis de Santa Caterina fins a l\u2019empla\u00e7ament que se li va conferir a mitjan dels anys vuitanta al campus de la ULB, la Universitat Lliure de Brussel\u00b7les.<\/p>\n

A la doble projecci\u00f3 que centrava l\u2019exposici\u00f3 es podia veure, per una banda, imatges de l\u2019homenatge que cada 13 d\u2019octubre es ret a Ferrer i Gu\u00e0rdia, aix\u00ed com imatges d\u2019actes festius amb qu\u00e8 els estudiants entonen l\u2019himne de la universitat al peu de l\u2019est\u00e0tua. Aquestes manifestacions s\u00f3n la demostraci\u00f3 fefaent que els estudiants de la ULB han transformat el monument en el seu s\u00edmbol. A l\u2019altra banda de la pantalla, per\u00f2, es veuen imatges de la commemoraci\u00f3 que simult\u00e0niament t\u00e9 lloc a Barcelona, la qual, en canvi, \u00e9s solemne i estrictament institucional. El fet ins\u00f2lit, per\u00f2, \u00e9s que ambdues commemoracions tenen lloc als peus del mateix monument: passats vuitanta anys de la mort del pedagog, l\u2019alcalde Pasqual Maragall es va decidir a escoltar una antiga reivindicaci\u00f3 de grups i intel\u00b7lectuals de diferent adscripci\u00f3 pol\u00edtica i a dedicar una escultura a qui havia estat fundador de l\u2019Escola Moderna, tot i la forta oposici\u00f3 que tingu\u00e9 al ple municipal. Va ser amb aquesta finalitat que Maragall va sol\u00b7licitar una c\u00f2pia de la mateixa figura que ja hi havia a Brussel\u00b7les, la qual, consistent en un home jove de tors atl\u00e8tic que aguanta una torxa, es va decidir ubicar a Montju\u00efc, a una porta d\u2019acc\u00e9s a l\u2019Anella Ol\u00edmpica.<\/p>\n

Aix\u00ed, amb el v\u00eddeo de Lasurt, veiem que el que a Brussel\u00b7les se celebra com una al\u00b7legoria a la ra\u00f3 i la llibertat \u2014amb una escultura que equipara Ferrer i Gu\u00e0rdia amb la figura d\u2019un nou Prometeu per a la humanitat\u2014, en el cas de Barcelona ha quedat apropiat com una diversi\u00f3 b\u00e0sicament per als turistes. Aquests, quan van de cam\u00ed a l\u2019estadi ol\u00edmpic i passen per davant del monument, confonen la figura per un atleta dels Jocs del 92 i, enfilats a la plataforma on any rere any les institucions barcelonines fan una ofrena floral, procedeixen a imitar-lo i a fer-se fotos, tot elevant l\u2019ampolla de 20cl d\u2019aigua que aquests acostumen a portar, talment com si es tract\u00e9s d\u2019una torxa. Per tant, si tradicionalment s\u2019atribuiria al monument la capacitat per conquerir un espai determinat i imposar-hi una mem\u00f2ria, amb el cas de Ferrer i Gu\u00e0rdia es redescobreix el monument com un s\u00edmptoma de l\u2019oblit. Talment com Musil va considerar, les reaccions diametralment oposades que suscita a Brussel\u00b7les i a Barcelona demostren que el monument pot esdevenir un titella que resta subjecte a les connotacions que l\u2019entorn li pot inocular.<\/p>\n

Per\u00f2 el mateix Ferrer i Gu\u00e0rdia probablement no s\u2019enutjaria pel tracte irreverent que rep l\u2019escultura a Barcelona. Mentre que la possibilitat de disposar d\u2019una r\u00e8plica del monument es veia a finals dels anys vuitanta com \u00abun acte de just\u00edcia i de normalitzaci\u00f3 del pa\u00eds\u00bb per part d\u2019alguns membres del consistori barcelon\u00ed, Lasurt tamb\u00e9 recull amb la seva publicaci\u00f3 l\u2019extracte d\u2019una columna que el mateix pedagog va publicar a La Huelga General l\u2019any 1902, i on passava pel mateix sed\u00e0s \u00abels enterraments fastuosos, les inauguracions de monuments, les col\u00b7locacions de primeres pedres, les processons\u00bb, que considerava com a accions de propaganda que no tindrien una altra finalitat que \u00abofuscar al bobo del poble\u00bb. Adoptar aquests tipus de commemoraci\u00f3 solemne significava, per a Ferrer i Gu\u00e0rdia, \u00abcaure en els mateixos defectes que els nostres enemics\u00bb. Tot i que, efectivament, aquesta lli\u00e7\u00f3 sembla que no l\u2019haurien apresa ni tan sols un segle m\u00e9s tard els mateixos que reivindiquen l\u2019her\u00e8ncia del pedagog.<\/p>\n

Un dels moments xocants durant la preparaci\u00f3 de Doble autoritzaci\u00f3<\/em> va ser quan, juntament amb l\u2019artista, v\u00e0rem assistir a les jornades \u201cTransacci\u00f3 democr\u00e0tica\u201d, que l\u2019associaci\u00f3 cultural El Lokal va organitzar a Can Batll\u00f3 a finals d\u2019octubre de 2013. En concret, a la taula rodona \u201cLes iniciatives de reparaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica des de la perspectiva dels moviments socials\u201d varen parlar membres de diferents plataformes sobre la desafecci\u00f3 que les institucions p\u00fabliques mostren actualment envers la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria dels moviments socials llibertaris, aix\u00ed com la impunitat amb qu\u00e8 perviuen els crims que es van practicar als membres de grups pol\u00edtics i organitzacions anarquistes durant la Guerra Civil.<\/p>\n

Es va parlar, aix\u00ed, de la necessitat de revisar les pol\u00edtiques del Memorial Democr\u00e0tic i d\u2019articular un tribunal internacional, si b\u00e9, quan es tracta de fer present la mem\u00f2ria en espais p\u00fablics, les solucions que semblaven plausibles per als ponents de les jornades eren o b\u00e9 posar plaques commemoratives per senyalitzar carrers i places relacionats amb fets i personatges a recordar, o b\u00e9 treure-les en els casos dels que s\u2019haguessin d\u2019oblidar. Pr\u00e0cticament a ning\u00fa semblava importar-li que la placa commemorativa sigui un dispositiu procedent de l\u2019Imperi rom\u00e0, o potser ni tan sols s\u2019era conscient que la intencionalitat amb qu\u00e8 s\u2019empra la placa \u00e9s la d\u2019imposar una mem\u00f2ria a l\u2019espai p\u00fablic i convertir-la en socialment hegem\u00f2nica. Les paraules que va expressar Ferrer i Gu\u00e0rdia fa m\u00e9s de cent anys sembla que no han servit per veure com el monument i la placa commemorativa s\u00f3n tipologies memorials absolutament contradict\u00f2ries amb l\u2019ideari llibertari i democr\u00e0tic. I aix\u00f2 ni tan sols quan \u00e9s d\u2019ell, que volem fer mem\u00f2ria.<\/p>\n

Ara b\u00e9, per aquesta ra\u00f3 \u00e9s que tamb\u00e9 ens preguntem: hi ha possibilitats d\u2019alternativa? Trobar\u00edem, entre les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i culturals de la nostra \u00e8poca, alguna possibilitat per introduir la mem\u00f2ria a l\u2019espai p\u00fablic d\u2019un mode democr\u00e0tic o d\u2019un mode que, fins i tot, serveixi com a via per intensificar el proc\u00e9s de democr\u00e0cia? O b\u00e9 les \u00faniques possibilitats que hi ha s\u00f3n introduir i retirar bibelots monumentals a la manera com els imperis han conreat l\u2019oblit i la mem\u00f2ria? En el cas de Doble autoritzaci\u00f3, quan Lasurt subratlla la relaci\u00f3 que es produeix entre l\u2019escultura i els turistes, se suggereix la possibilitat que, amb el malent\u00e8s, el monument acabi per estar m\u00e9s d\u2019acord amb l\u2019ideari de Ferrer i Gu\u00e0rdia que no pas quan assoleix la missi\u00f3 d\u2019imposar una mem\u00f2ria i \u00abofuscar al bobo del poble\u00bb. Ara b\u00e9, hi hauria la possibilitat d\u2019alguna forma commemorativa o monumental que, sense requerir de l\u2019accident, pugui fer emergir la hist\u00f2ria d\u2019un mode productiu en relaci\u00f3 amb la democr\u00e0cia?<\/p>\n

Una proposta de monument que recentment m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s la que ha presentat Dom\u00e8nec en el marc de l\u2019exposici\u00f3 nonuments, al MACBA. Amb el t\u00edtol Monument enderrocat<\/em> es tracta d\u2019una maqueta que mostra sols el pedestal del monument al general Prim que hi ha al parc de la Ciutadella de Barcelona. El 1939, en ple proc\u00e9s revolucionari, les Joventuts Llibert\u00e0ries van enderrocar aquest monument, el qual seria reconstru\u00eft per les autoritats franquistes despr\u00e9s de la guerra. La proposta que presenta Dom\u00e8nec \u00e9s enderrocar novament l\u2019escultura eq\u00fcestre del general, si b\u00e9 no fer-ho com un acte iconoclasta en aquesta ocasi\u00f3, sin\u00f3 que amb el benent\u00e8s que l\u2019eliminaci\u00f3 consistiria alhora en un acte de mem\u00f2ria envers el passat revolucionari. Deixar sols la base de l\u2019escultura, buida, suposaria recuperar l\u2019escultura en l\u2019estat que va quedar durant la Guerra Civil i es monumentalitzaria, aix\u00ed, l\u2019acci\u00f3 de les Joventuts Llibert\u00e0ries.<\/p>\n

Enfront de les controv\u00e8rsies sobre si retirar o no monuments connotats de feixisme o de totalitarisme de la via p\u00fablica, la proposta de Dom\u00e8nec tamb\u00e9 t\u00e9 la virtut de situar-se en un punt entremig: mentre que en aquest cas se sostrauria al general Prim la possibilitat de rever\u00e8ncia, l\u2019acci\u00f3 tamb\u00e9 implica deixar const\u00e0ncia de la seva mem\u00f2ria. El gest no repeteix pr\u00f2piament l\u2019intent revolucionari de la tabula rasa, sin\u00f3 que deixant dempeus el pedestal de l\u2019est\u00e0tua eq\u00fcestre s\u2019aconsegueix fer mem\u00f2ria tant d\u2019un intent d\u2019oblit com tamb\u00e9 es deixa el rastre d\u2019all\u00f2 que amb l\u2019acci\u00f3 revolucion\u00e0ria es pretenia oblidar.
\nAix\u00ed mateix, el d\u00e9tournement que Dom\u00e8nec practica a l\u2019escultura deixa tamb\u00e9 obert el pedestal a la incertesa, a \u00abl\u2019espai buit\u00bb que, tal com han suggerit pensadors com Claude Lefort, Ernesto Laclau o Chantal Mouffe, \u00e9s quelcom distintiu de la democr\u00e0cia. Una pol\u00edtica pr\u00f2piament democr\u00e0tica hauria de garantir, segons Mouffe, una \u00abbase sense base\u00bb, \u00e9s a dir, un espai institucional per al conflicte i per a la pluralitat, aix\u00ed com una disponibilitat permanent per a la negociaci\u00f3 amb l\u2019antagonisme. I, efectivament, la maqueta del Monument enderrocat, amb la base que s\u2019allibera i es deixa disponible, pr\u00e0cticament es pot llegir com una materialitzaci\u00f3 d\u2019aquest pensament. Per\u00f2, ara b\u00e9, en quina mesura s\u2019acceptaria que aquest prototip es port\u00e9s a la pr\u00e0ctica? En quina mesura amb la possibilitat d\u2019erigir el Monument enderrocat no es veuria contrariat tamb\u00e9 el tab\u00fa a la iconocl\u00e0stia que roman a la nostra societat?<\/p>\n

 <\/p>\n

Commemoracions insurgents<\/strong><\/p>\n

L\u2019exposici\u00f3 nonuments<\/em> alterna vint-i-tres propostes de monument amb un seguit d\u2019entrevistes a l\u2019entorn de la q\u00fcesti\u00f3 monumental. El seu objectiu \u00e9s plantejar una reflexi\u00f3 \u00absobre com es pot incidir avui, des de les pr\u00e0ctiques de l\u2019art, en els problem\u00e0tics vincles entre esdeveniment, commemoraci\u00f3, est\u00e8tica i ciutat\u00bb. Just al costat de la proposta de Dom\u00e8nec, trobem l\u2019entrevista a Juan Jos\u00e9 Lahuerta, arquitecte i historiador de l\u2019art que, efectivament, declara que el monument \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 estrictament de poder: \u00abEl monument \u00e9s essencial per al poder. I sense el poder no existeix el monument\u00bb. Tal com va demostrar Michael Foucault amb les seves investigacions, el poder no \u00e9s quelcom en si mateix, sin\u00f3 que consisteix en un sistema de relacions on entren en joc q\u00fcestions com s\u00f3n l\u2019\u00fas del llenguatge i de les imatges. El monument seria, per tant, un dels instruments predilectes del poder a l\u2019hora d\u2019imposar-se a l\u2019espai p\u00fablic. Mentre que aquest vincle indissoluble entre el poder i els monuments tamb\u00e9 significa, per a Lahuerta, que l\u2019artista dif\u00edcilment tindr\u00e0 marge de maniobra quan accepta l\u2019enc\u00e0rrec per realitzar-lo. Tot i que l\u2019historiador admet que aquesta \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 persistent, en el cas del monument no queda marge per a la desobedi\u00e8ncia.<\/p>\n

Amb les paraules de Lahuerta, tamb\u00e9 podem considerar que la q\u00fcesti\u00f3 del monument esdev\u00e9 especialment problem\u00e0tica quan la posem en relaci\u00f3 amb la democr\u00e0cia que, tal com hem vist, hauria de basar-se en unes pol\u00edtiques que permetin perpetuar la pluralitat i el conflicte. Si la \u00abbase sense base\u00bb \u00e9s el punt de partida d\u2019una pol\u00edtica democr\u00e0tica pr\u00f2piament dita, aquest espai buit disponible per a la difer\u00e8ncia sembla que no hauria de deixar lloc a la rotunditat de la tipologia monumental. Tot i que, altrament, tamb\u00e9 \u00e9s innegable que, actualment, se segueixen donant accions a l\u2019espai p\u00fablic per a la commemoraci\u00f3 i, encara que aquestes ja no s\u2019acostumin a cisellar en pedra, observem com tamb\u00e9 cerquen ser l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un poder pol\u00edtic que es mostra concloent abans que basat en el di\u00e0leg.<\/p>\n

Retornant a les propostes de Lasurt i Dom\u00e8nec, d\u2019una banda aquestes es poden considerar com unes aproximacions cr\u00edtiques al monument i que subratllen aquest aspecte controvertit de la tipologia en relaci\u00f3 amb l\u2019ideari democr\u00e0tic; per\u00f2, d\u2019altra banda, ambd\u00f3s casos tamb\u00e9 coincideixen en ser part d\u2019una celebraci\u00f3 memorial: tant l\u2019exposici\u00f3 nonument al MACBA com el cicle d\u2019exposicions Arqueologia preventiva<\/em> a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 s\u2019han ent\u00e8s com la contribuci\u00f3 d\u2019ambdues institucions a la commemoraci\u00f3 del Tricentenari de 1714. Les propostes que s\u2019inclouen en aquestes iniciatives les haurem de considerar, per tant, d\u2019una doble naturalesa, cr\u00edtica a l\u2019hora que commemorativa, quelcom que complica, tamb\u00e9, la consideraci\u00f3 que manifesta Lahuerta sobre si l\u2019artista t\u00e9 marge per mostrar-se desobedient quan participa en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un monument. Mentre que, pel que fa al Tricentenari, ens haurem de preguntar tamb\u00e9 si, construint-se d\u2019aquesta manera, s\u2019estaria aproximant a la \u00abbase sense base\u00bb i es configuraria com una forma memorial genu\u00efnament democr\u00e0tica; o b\u00e9 si, contr\u00e0riament, el Tricentenari, essent un memorial constru\u00eft d\u2019una manera vertical com tants d\u2019altres, hauria trobat en certs moments d\u2019autoreflexivitat i, fins i tot, en la inversi\u00f3 carnavalesca que li pot proveir l\u2019art, la coartada per inserir-se i guanyar efectivitat en el sistema actual.<\/p>\n

En la mateixa exposici\u00f3 nonument, la contribuci\u00f3 de Sitesize permet avan\u00e7ar amb aquesta reflexi\u00f3: Proc\u00e9s d\u2019inadmissi\u00f3 (exp. 2014\/00403)<\/em> consisteix en la correspond\u00e8ncia intercanviada amb el Departament de Presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya arran de la denegaci\u00f3 de la subvenci\u00f3 que el col\u00b7lectiu va demanar per a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019activitats en el marc del Tricentenari. La seva intenci\u00f3 era aprofitar la commemoraci\u00f3 per donar continu\u00eftat al projecte \u00a1Catalu\u00f1a termina aqu\u00ed! \u00a1Aqu\u00ed empieza M\u00farcia!<\/em>, que consisteix en una recerca a l\u2019entorn de les experi\u00e8ncies d\u2019aprenentatge popular que Sitesize desenvolupa amb diferents grups de Barcelona i l\u2019\u00e0rea metropolitana des de 2011.<\/p>\n

Tal com es pot llegir a l\u2019exposici\u00f3, el Departament va desestimar el seu projecte amb el motiu que \u00abl\u2019activitat per a la qual se sol\u00b7licita la subvenci\u00f3 no est\u00e0 relacionada amb la Commemoraci\u00f3 del Tricentenari de l\u2019onze de setembre de 1714\u00bb. El col\u00b7lectiu, mentre que per una banda reconeix que no preveia al\u00b7ludir als fets hist\u00f2rics directament, amb una carta que envia al Departament va al\u00b7legar que la seva activitat es corresponia amb l\u2019objecte de la convocat\u00f2ria. Segons la documentaci\u00f3 que aporta Sitesize, la convocat\u00f2ria es regulava per unes bases on es requeria que el projecte enfort\u00eds \u00abels valors identitaris inherents a la societat catalana\u2026\u00bb, difongu\u00e9s \u00abels motors econ\u00f2mics i socials de la Catalunya actual\u2026\u00bb i gener\u00e9s \u00abespais de di\u00e0leg i de reflexi\u00f3 cap als models de societat i de pa\u00eds\u00bb. Enfront de la possibilitat que la commemoraci\u00f3 es basi en la tematitzaci\u00f3 del referent hist\u00f2ric, amb la seva argumentaci\u00f3 Sitesize defensa la possibilitat que rememorar passi per la recuperaci\u00f3 dels valors que es deriven d\u2019un fet hist\u00f2ric determinat i difondre\u2019ls d\u2019un mode dial\u00f2gic i performatiu, m\u00e9s que no pas pr\u00f2piament representacional. De tota manera, amb el document de Resoluci\u00f3 del recurs de m\u00e0 al\u00e7ada, el Departament va reafirmar la seva posici\u00f3, amb la consideraci\u00f3 que tot i que la proposta \u00abcoincideix en part amb els objectius que conformen el marc d\u2019actuaci\u00f3 (\u2026) hi manca el requisit principal, que \u00e9s el de commemorar els fets hist\u00f2rics de l\u2019any 1714\u00bb.<\/p>\n

Per a la presentaci\u00f3 del projecte Doble autoritzaci\u00f3<\/em>, en el marc d\u2019Arqueologia preventiva v\u00e0rem elaborar una reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de la doble accepci\u00f3 que t\u00e9 el terme \u00abcommemoraci\u00f3\u00bb. D\u2019una banda, amb aquest s\u2019apel\u00b7la a l\u2019actitud cap a quelcom que s\u2019ha establert com a important i solemne. Per\u00f2 de l\u2019altra, tal com ha indicat recentment Fernando Est\u00e9vez Fern\u00e1ndez, \u00abcommemoraci\u00f3\u00bb es refereix tamb\u00e9 a l\u2019acci\u00f3 de recordar junts, a la pluralitat que \u00e9s impl\u00edcita a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, a la q\u00fcesti\u00f3 de com-memorar. I, aix\u00ed, mentre que la primera definici\u00f3 mena cap a un funcionament vertical i jer\u00e0rquic de la mem\u00f2ria i tendeix a la formaci\u00f3 monumental, la segona es refereix a l\u2019horitzontalitat amb qu\u00e8 tamb\u00e9 circula el record col\u00b7lectiu i que el mant\u00e9 connectat amb l\u2019heterogene\u00eftat social. D\u2019aquesta manera, haurem d\u2019entendre l\u2019acci\u00f3 de commemorar com una acci\u00f3 controvertida, com un espai on conflueixen i entren en negociaci\u00f3 una pulsi\u00f3 per controlar els relats de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i una pulsi\u00f3, tamb\u00e9 persistent, cap a la seva disseminaci\u00f3 per entre les difer\u00e8ncies socials.<\/p>\n

Arran del projecte de Sitesize, les cartes del Departament de Presid\u00e8ncia demostren que el Tricentenari es mou fonamentalment en la l\u00f2gica de la primera coordenada, encaminant-se a la possibilitat de generar un monument en el marc de la democr\u00e0cia. Mentre que, per la seva banda, el col\u00b7lectiu estaria reclamant posar en relaci\u00f3 la commemoraci\u00f3 amb diferents espais socials, dissoldre-la per mitj\u00e0 del di\u00e0leg i, aix\u00ed, fer-la tendir a un exercici de generar m\u00e9s democr\u00e0cia. Finalment, la mateixa exposici\u00f3 de nonument pot ser vista com una possibilitat per sincronitzar els dos impulsos, mentre que aquesta hauria facilitat que la disseminaci\u00f3 que proposa Sitesize rebi finalment la cobertura del Tricentenari i que, tot i que amb certa paradoxa, aquesta s\u2019incorpori tamb\u00e9 a la celebraci\u00f3 amb el component tem\u00e0tic que per a la subvenci\u00f3 se\u2019ls requeria: l\u2019aparici\u00f3 de 1714, encara que sigui per mostrar-se com a problem\u00e0tica per mitj\u00e0 de les cartes.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, ni en el cas de nonument<\/em> ni el d\u2019Arqueologia preventiva<\/em> no ha estat un requeriment per als artistes explicitar els fets hist\u00f2rics de la commemoraci\u00f3 per tal que les iniciatives s\u2019entenguin com aportacions al Tricentenari. Pel que fa al cicle de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, Arqueologia preventiva<\/em> s\u2019ha basat en investigacions que han desenvolupat cinc artistes a l\u2019entorn de la cultura memorial i els llocs de mem\u00f2ria; \u00e9s a dir, les formes en qu\u00e8 apareix i circula la hist\u00f2ria en la nostra societat. A banda del projecte de Lola Lasurt que ja hem comentat, s\u2019ha tractat de projectes d\u2019Oriol Vilanova, L\u00faa Coderch, Antonio Gagliano i LaFundici\u00f3, els quals han coincidit en prendre, aix\u00ed mateix, Montju\u00efc, la ubicaci\u00f3 on es troba el museu, com un dels objectes en qu\u00e8 fixar l\u2019atenci\u00f3. Aix\u00f2 no ha estat tant degut a la consideraci\u00f3 de Montju\u00efc com a muntanya hist\u00f2rica i empla\u00e7ament on la ciutat remet una gran quantitat d\u2019esdeveniments pret\u00e8rits; sin\u00f3 que, en aquesta ocasi\u00f3, Montju\u00efc s\u2019ha abordat com un recinte que t\u00e9 una dimensi\u00f3 historiogr\u00e0fica important, un \u00abcentre d\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb, tal com ha apuntat Gagliano. \u00c9s a dir, per al desenvolupament de les seves investigacions els artistes han parat l\u2019esment en la concentraci\u00f3 que t\u00e9 lloc a Montju\u00efc de museus, arxius, monuments i recreacions hist\u00f2riques, els quals generen unes representacions i ordenar el discurs hist\u00f2ric, no sols de la muntanya mateixa sin\u00f3 d\u2019una escala territorial m\u00e9s \u00e0mplia, com \u00e9s la ciutat o Catalunya en general.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, la q\u00fcesti\u00f3 del 1714 tamb\u00e9 ha reaparegut a Arqueologia preventiva<\/em>, per\u00f2 d\u2019una altra manera a l\u2019esperada, quan per part de LaFundici\u00f3 el Tricentenari ha esdevingut tamb\u00e9 un objecte d\u2019investigaci\u00f3 historiogr\u00e0fic. El col\u00b7lectiu ha posat aquesta commemoraci\u00f3 en correspond\u00e8ncia, aix\u00ed mateix, amb una altra celebraci\u00f3 hist\u00f2rica de discurs i escala considerablement diferent, com \u00e9s Bellvitge50, la commemoraci\u00f3 que preparen actualment un seguit de ve\u00efns i ve\u00efnes per al 50\u00e8 aniversari d\u2019aquest barri de l\u2019Hospitalet. LaFundici\u00f3 ha disposat per a aquest fi l\u2019espai amb qu\u00e8 actualment genera activitat a Bellvitge per experimentar diferents processos de di\u00e0leg entre els mateixos artistes del cicle Arqueologia preventiva<\/em> i els responsables d\u2019ambdues commemoracions, per entaular, aix\u00ed, un di\u00e0leg p\u00fablic a l\u2019entorn de la q\u00fcesti\u00f3 memorial actualment i un seguit de reflexions a l\u2019entorn de l\u2019articulaci\u00f3 p\u00fablica dels relats de la mem\u00f2ria.<\/p>\n

Tal com digu\u00e9 Paul Ricoeur, la democr\u00e0cia sovint vol ignorar que tamb\u00e9 \u00e9s poder i, a fi d\u2019oblidar les seves pr\u00f2pies vict\u00f2ries i les maneres com s\u2019ha establert, sembla haver trobat una de les seves coartades en el culte a la v\u00edctima. Enzo Traverso ha analitzat com el record de l\u2019Holocaust i de la repressi\u00f3 de les dictadures del segle XX ha perm\u00e8s una entrada massiva de les v\u00edctimes a la hist\u00f2ria, la qual, a banda de fer just\u00edcia, a voltes tamb\u00e9 sembla especialment interessada en servir per injectar el temor vers els plantejaments revolucionaris i la possibilitat d\u2019un canvi d\u2019ordre. L\u2019humanisme compassiu es planteja, aix\u00ed, com el corol\u00b7lari de la democr\u00e0cia liberal, alhora que n\u2019asseguraria la persist\u00e8ncia. Mentre que el culte a la v\u00edctima estaria permetent erigir, en aquest sentit, no tant un antimonument o un memorial de funcionament m\u00e9s democr\u00e0tic, sin\u00f3 simplement una formaci\u00f3 monumental que, tot i la seva aparen\u00e7a tova, acaba perpetuant tamb\u00e9 uns processos d\u2019imposici\u00f3 de la mem\u00f2ria en vertical.<\/p>\n

Podem seguir pensant que la invisibilitat del monument es deu al fet que \u00abla majoria dels monuments fallen en el seu treball\u00bb, tal com escrivia Musil; o b\u00e9, contr\u00e0riament, ara toca redescobrir que la seva invisibilitat tamb\u00e9 pot ser un senyal de la seva efic\u00e0cia. Percebre el Tricentenari com un monument \u00e9s dificult\u00f3s avui dia, quan aquest es legitima amb el culte a la v\u00edctima que recorre la cultura memorial contempor\u00e0nia, alhora que queda emparat i naturalitzat per unes pol\u00edtiques governamentals abocades al proc\u00e9s sobiranista. En qualsevol cas, ja es tracti de monuments invisibles \u2014com pot ser l\u2019escultura eq\u00fcestre al general Prim\u2014 o de monuments malinterpretats \u2014l\u2019escultura de Ferrer i Gu\u00e0rdia a Barcelona\u2014, les aproximacions art\u00edstiques que hem descrit posen de manifest que la q\u00fcesti\u00f3 de la mem\u00f2ria no es pot desvincular de la q\u00fcesti\u00f3 del poder en cap dels casos.<\/p>\n

Recuperant les paraules de Lahuerta, tamb\u00e9 podem posar en entredit, aix\u00ed mateix, la presumpta actitud desobedient que es pot atribuir a aquests artistes \u2014i de tots els agents culturals que ens hem implicat en aquestes iniciatives\u2014, els quals, al cap i a la fi, tamb\u00e9 hem acabat per acatar les regles d\u2019uns espais que s\u2019insereixen a la celebraci\u00f3 memorial. Tot i que, d\u2019altra banda, quan considerem un projecte com el de LaFundici\u00f3 i el treball que han realitzat els artistes d\u2019Arqueologia preventiva, tamb\u00e9 \u00e9s innegable que s\u2019ha experimentat amb processos per inserir la insurg\u00e8ncia en la commemoraci\u00f3, havent-se donat lloc a l\u2019activaci\u00f3 d\u2019un seguit de processos que han posat en joc la verticalitat amb qu\u00e8 aquesta planteja una bona part de les seves mediacions.<\/p>\n

Amb el projecte de LaFundici\u00f3 i el conjunt del cicle d\u2019Arqueologia preventiva<\/em> s\u2019ha cercat establir un di\u00e0leg cara a cara amb el Tricentenari, tal com s\u2019ha fet amb la resta d\u2019espais memorials i monuments de Montju\u00efc que s\u2019han tractat amb els projectes. La verticalitat dels plantejaments commemoratius s\u2019ha tendit a aplanar amb cada una de les investigacions i s\u2019han assajat, aix\u00ed, uns modes de disseminaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que, basats en el di\u00e0leg i la controv\u00e8rsia, han provat de fer fruct\u00edfera l\u2019obertura de debats tant en relaci\u00f3 amb la commemoraci\u00f3 del Tricentenari com amb la cultura commemorativa en general.<\/p>\n

El monument \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de poder, per\u00f2 tal com va escriure Musil, \u00e9s cert que el monument tampoc no \u00e9s infal\u00b7lible ni tan rotund com pretendria. La verticalitat que es pret\u00e9n amb una commemoraci\u00f3 mai podr\u00e0 cloure\u2019s de manera definitiva i, tanmateix, localitzar aspectes que, encara que perif\u00e8rics, permetin treballar-la en la seva dimensi\u00f3 horitzontal, \u00e9s ara per ara l\u2019oportunitat que tenim per transformar-la en una circumst\u00e0ncia per expandir la democr\u00e0cia en lloc de monumentalitzar-la. Caldr\u00e0 ret\u00f2rcer la commemoraci\u00f3 per multiplicar-ne els espais de di\u00e0leg; posar-la en relaci\u00f3 amb el desig de diferents sectors socials; connectar-la amb mem\u00f2ries de diferents proced\u00e8ncies; hibridar-la amb una major heterogene\u00eftat de records, oblits, lapsus, ficcions; aix\u00ed com, tamb\u00e9, convindr\u00e0 incidir en una inversi\u00f3 dels seus processos de mediaci\u00f3 verticalitzants, per tal que en la disparitat de mem\u00f2ries tamb\u00e9 comenci un proc\u00e9s d\u2019emerg\u00e8ncia i de reconeixement col\u00b7lectiu. De baix a dalt, i cap a una base sense base.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF \u00abNo hi ha res m\u00e9s invisible al m\u00f3n que els monuments\u00bb, va escriure Robert Musil. Talment com deixem de sentir un soroll incessant al cap d\u2019una estona, els monuments tendeixen a fondre\u2019s amb el seu entorn. La nostra mirada pr\u00e0cticament llisca per les seves superf\u00edcies quan s\u00f3n harm\u00f2nics amb el paisatge, aix\u00ed com […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":580,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1214","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-59","clients-quadern"],"yoast_head":"\nBase sense base - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Base sense base - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-09T20:24:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-11T21:33:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"4912\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"3264\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"22 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/\",\"name\":\"Base sense base - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-09T20:24:58+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-11T21:33:40+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"description\":\"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg\",\"width\":4912,\"height\":3264},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Base sense base\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Base sense base - Oriol Fontdevila","description":"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Base sense base - Oriol Fontdevila","og_description":"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-09T20:24:58+00:00","article_modified_time":"2015-10-11T21:33:40+00:00","og_image":[{"width":4912,"height":3264,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"22 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/","name":"Base sense base - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg","datePublished":"2015-10-09T20:24:58+00:00","dateModified":"2015-10-11T21:33:40+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"description":"Quadern. Una reflexi\u00f3 a l'entorn de les exposicions nonuments i Arqueologia preventiva i del treball de Lola Lasurt, Dom\u00e8nec, Sitesize i LaFundici\u00f3","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/DSC08588b.jpg","width":4912,"height":3264},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/base-sense-base\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Base sense base"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1214"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1215,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214\/revisions\/1215\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/580\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}