{"id":1237,"date":"2015-10-09T20:50:31","date_gmt":"2015-10-09T20:50:31","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=1237"},"modified":"2015-10-10T16:45:31","modified_gmt":"2015-10-10T16:45:31","slug":"estrategies-darxiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/","title":{"rendered":"Estrat\u00e8gies d&#8217;arxiu"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1237\/?pdf=1237\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<p><span lang=\"ca-ES\">&#8220;Mira, una altra d\u2019aquestes obres sobre l\u2019Holocaust\u201d. Dues noies van fer aquest comentari mentre passaven de llarg de l\u2019obra de Francesc Abad, El Camp de la Bota, a l\u2019exposici\u00f3 Arxiu universal que va tenir lloc al MACBA el 2009. Jorge Blasco va recollir l\u2019an\u00e8cdota al seminari \u201cMemorias y olvidos del archivo\u201d, l\u2019any seg\u00fcent al Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno (Las Palmas de Gran Canaria): \u201cHi ha una manera d\u2019exposar documentaci\u00f3 pr\u00f2pia de l\u2019Holocaust\u201d, va indicar Blasco a favor de la confusi\u00f3 de les noies: despr\u00e9s de m\u00e9s de mig segle de representar-lo per mitj\u00e0 d\u2019acumulacions de documents i de deixalles, de fotografies disposades en ret\u00edcula i que, al seu torn, mostren acumulacions de cossos, de roba i de despulles, \u201cla forma s\u2019ha acabat transformant en contingut\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\"> <span lang=\"ca-ES\">Blasco Gallardo, Jorge (2010): \u201cCeci n\u2019est pas un archive\u201d, a: Fernando Est\u00e9vez Gonz\u00e1lez i Mariano de Santa Ana (eds.): Memorias y olvidos del archivo. Pp. 11 \u2013 29. Organismo Aut\u00f3nomo de Museos y Centros del Excm. Cabdilo Insular de Tenerife, Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno, Outer Ediciones. Tenerife<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/span><br \/>\n<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Mostrar indifer\u00e8ncia cap a l\u2019Holocaust i el Camp de la Bota \u00e9s possible en un moment en que la utilitzaci\u00f3 de processos transferits de l\u2019arxiv\u00edstica han acabat per generar un tipus de representaci\u00f3 normalitzada en art contemporani i en l\u2019\u00e0mbit de les exposicions en general. Quelcom que, segons Blasco, hauria d\u2019alertar sobre el perill que l\u2019Holocaust t\u00e9 per acabar tamb\u00e9 \u201camb la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria, l\u2019aixafi i l\u2019aniquili\u201d; aix\u00ed com, l\u2019an\u00e8cdota que explica hauria de servir, igualment, per alertar sobre l\u2019esgotament en qu\u00e8 es podria trobar actualment l\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019arxiu. Del potencial que s\u2019ha presumit a l\u2019arxiu per desafiar tan l\u2019estatus d\u2019obra d\u2019art com la noci\u00f3 d\u2019exposici\u00f3, aix\u00ed com de la historiografia i la mateixa instituci\u00f3 muse\u00edstica, veiem que, amb l\u2019exposici\u00f3 d\u2019<\/span><span lang=\"ca-ES\">El Camp de la B\u00f3ta <\/span><span lang=\"ca-ES\">al MACBA, aquest tamb\u00e9 cedeix pas a la formaci\u00f3 d\u2019est\u00e0ndards i, fins i tot, clix\u00e9s. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Amb el seg\u00fcent text presentem alguns casos destinats a posar de relleu els usos que hem detectat que t\u00e9 l\u2019arxiu entre les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies. Es parteix en bona part d\u2019iniciatives, textos i projectes que s\u2019han produ\u00eft a Catalunya i a l\u2019Estat espanyol els darrers anys, els quals, aix\u00ed mateix, permeten problematitzar la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019arxiu en relaci\u00f3 amb la creaci\u00f3 art\u00edstica i, especialment, les implicacions que aquesta t\u00e9 amb la historiografia, el comissariat i les institucions muse\u00edstiques. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Del cas d\u2019<\/span><span lang=\"ca-ES\">El Camp de la B\u00f3ta<\/span><span lang=\"ca-ES\"> es deriva una tensi\u00f3 b\u00e0sica que travessa l\u2019art d\u2019arxiu en l\u2019actualitat. \u00c9s la que s\u2019estableix entre la possibilitat que l\u2019arxiu s\u2019entengui com un objecte de la representaci\u00f3 art\u00edstica, i que aquesta, al seu torn, es mantingui intacte com a obra d\u2019art i sigui recognoscible com a tal; i la possibilitat que, a trav\u00e9s de l\u2019art, es tendeixin a realitzar nous arxius: aix\u00f2 \u00e9s, espais des dels que experimentar amb les maneres amb qu\u00e8 pensem, ordenem i dissenyem el m\u00f3n, i que aquests es puguin plantejar, aix\u00ed mateix, com a alternativa a la mateixa noci\u00f3 d\u2019obra d\u2019art i els usos estandarditzats d\u2019exposici\u00f3 i museu. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(A<span lang=\"ca-ES\">questa dualitat que s\u2019estableix a l\u2019entorn de la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art com a arxiu i que ens serveix de punt d\u2019arrancada tamb\u00e9 es planteja al mateix text a que ens hem referit: Blasco Gallardo (2010), Op. cit. Pp. 11 \u2013 29.<\/span>))<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">I.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">A finals de l\u2019any 2010 vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019assistir a una presentaci\u00f3 del llibre d\u2019Anna Maria Guasch <\/span><span lang=\"ca-ES\">Arte y archivo, 1920-2010. Geneaolog\u00edas, tipolog\u00edas y discontinuidades<\/span><span lang=\"ca-ES\">, que el mateix Jorge Blasco organitzava a la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. Aquesta publicaci\u00f3 possiblement sigui el major esfor\u00e7 que s\u2019ha realitzat a l\u2019Estat espanyol per historiografiar el que all\u00ed es planteja com a \u201cparadigma de l\u2019arxiu\u201d en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques: des d\u2019un primer impuls que es detecta a les d\u00e8cades de 1920 i 1930, amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019uns primers \u201cprotoarxius\u201d en el camp de l\u2019art part de la m\u00e0 de Hannah H\u00f6ch, Kasimir Malevich i Marcel Duchamp, la <\/span><span lang=\"ca-ES\">amb aquest llibre es ressegueixen<\/span><span lang=\"ca-ES\"> les contribucions art\u00edstiques per\u00f2 tamb\u00e9 te\u00f2riques, filos\u00f2fiques, liter\u00e0ries i psicoanal\u00edtiques que al llarg dels segles XX i XXI han perm\u00e8s \u201cdefinir, acotar i precisar el camp epistemol\u00f2gic que [&#8230;] ha suscitat la definici\u00f3 del que hem anomenat [&#8230;] paradigma (de l\u2019arxiu)\u201d en relaci\u00f3 amb les arts. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Guasch, Ana Maria (2011): Arte y archivo, 1920 \u2013 2010. Genalog\u00edas, tipolog\u00edas y discontinuidades. P. 13. Akal. Madrid))<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Tot i aix\u00ed, segons Guasch, \u201cfins als anys noranta no es detecta un aut\u00e8ntic gir, un impuls o una tend\u00e8ncia entre artistes, te\u00f2rics i comissaris d\u2019exposicions cap a la consideraci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art \u2018com arxiu\u2019\u201d. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Guasch (2011), Op. cit. P. 163))<\/span><span lang=\"ca-ES\"> Te\u00f2rics com Hal Foster i Suely Rolnik (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Ens referim a dos textos de refer\u00e8ncia sobre els artistes que treballen actualment la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019arxiu: Rolnik, Suely (2011): \u201cArchive Mania\u201d, a: 100 Notes \u2013 100 Thoughts. N. 22. documenta (13). Hatje Cantz Verlag. Ostfildern. Foster, Hal (2004): \u201cAn Archival Impulse\u201d, a: October. n. 110. El text de Foster es va incloure posteriorment a l\u2019antologia de textos sobre la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019arxiu: Merevether, Charles (2006): The Archive. Pp. 143 \u2013 149. Whitechapel i The MIT Press. Londres i Cambridge))<\/span><span lang=\"ca-ES\"> prefereixen parlar, efectivament, m\u00e9s d\u2019un \u201cimpuls\u201d que no pas del sorgiment d\u2019un \u201cparadigma\u201d, el qual, en l\u2019actualitat, es planteja que t\u00e9 una triple ra\u00f3 de ser: en primer lloc, t\u00e9 a veure amb l\u2019auge d\u2019Internet i les alteracions que la cultura digital ha propiciat tant en relaci\u00f3 a l\u2019estatus d\u2019obra d\u2019art com pel que fa a la cultura de la mem\u00f2ria. Internet compareix com un gran arxiu, com un repositori de material en cru que comporta, al seu torn, que l\u2019obra d\u2019art es percebi, tal i com ha apuntat Nicolas Borriaud, com una \u201cmanipulaci\u00f3 secund\u00e0ria\u201d i basada en maneres de treballar com s\u00f3n \u201creprocessar, inventariar, samplejar, compartir\u201d. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Borriaud, Nicolas (2004): Post Producci\u00f3n. Adriana Hidalgo editora. Buenos Aires. La refer\u00e8ncia apareix al text de Foster (2006), Op. cit. P. 144. D\u2019aqu\u00ed mateix s\u2019han extret les cites seleccionades.))<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En segon lloc, l\u2019impuls cap a l\u2019arxiu \u00e9s degut a la continu\u00eftat del desig de q\u00fcestionar l\u2019ordre simb\u00f2lic que es troba inscrit a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. L\u2019arxiu es prefigura com una possibilitat alternativa a les estrat\u00e8gies de transgressi\u00f3 que temps enrere va utilitzar l\u2019avantguarda, <\/span><span lang=\"ca-ES\">basades en una presumpta exterioritat cultural, <\/span><span lang=\"ca-ES\">i permet, en canvi, la intervenci\u00f3 des de l\u2019interior. Es considera, en aquest cas, l\u2019arxiu com una esp\u00e8cie de <\/span><span lang=\"ca-ES\">hardware<\/span><span lang=\"ca-ES\"> cultural, un espai submedi\u00e0tic des del que es regulen les lleis, els codis i les convencions que travessen la societat, la mateixa cultura i que permet l\u2019articulaci\u00f3 de sistemes de poder. Intervenir en l\u2019arxiu, per tant, comporta un di\u00e0leg amb la llei i el poder que estructuren les institucions i la societat en general. En <\/span><span lang=\"ca-ES\">relaci\u00f3 amb<\/span><span lang=\"ca-ES\"> la concepci\u00f3 de l\u2019arxiu com a espai <\/span><span lang=\"ca-ES\">que<\/span><span lang=\"ca-ES\"> irremeiablement remet el poder, un text que ha influ\u00eft enormement a la comunitat art\u00edstica \u00e9s <\/span><span lang=\"ca-ES\">Arqueolog\u00eda del saber<\/span><span lang=\"ca-ES\">, de Michael Foucault (1969). <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En tercer lloc, l\u2019auge de <\/span><span lang=\"ca-ES\">l\u2019arxiu es<\/span><span lang=\"ca-ES\"> deu al \u201cgir historiogr\u00e0fic\u201d, el qual, al seu torn, tamb\u00e9 deriva del despla\u00e7ament que progressivament han escom\u00e8s els artistes de la posici\u00f3 d\u2019avantguarda cap a posicions culturals de rereguarda: la possibilitat de la transgressi\u00f3 art\u00edstica s\u2019hauria vist substitu\u00efda en les darreres d\u00e8cades per un posicionament m\u00e9s anal\u00edtic de les formacions culturals i, en correspond\u00e8ncia, l\u2019arxiu es prefigura com un espai amb el qual recuperar informaci\u00f3 hist\u00f2rica i fer-la esdevenir en temps present com a pres\u00e8ncia f\u00edsica, ja sigui com a tra\u00e7a o document. En aquest sentit, amb el text de Jacques Derrida, <\/span><span lang=\"ca-ES\">Mal de archivo. Una impresi\u00f3n freudiana<\/span><span lang=\"ca-ES\">, publicat l\u2019any 1995, tamb\u00e9 ha pres for\u00e7a que \u201cla q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019arxiu no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de passat (&#8230;). \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de futur\u201d i, en contrast amb el discurs memorial imperant, es considera que en l\u2019arxiu, en tant que espai de mem\u00f2ries heterog\u00e8nies, tamb\u00e9 es troba el potencial per \u201cimaginar futurs alternatius\u201d. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Derrida, Jacques (1996): Mal de archivo. Una impressi\u00f3n freudiana. Trotta. Madrid. Les cites seleccionades procedeixen de: Guasch (2011), Op. cit. Pp. 165 \u2013 168.))<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Per totes aquestes raons, l\u2019impuls de l\u2019art cap a l\u2019arxiu podem establir que parteix d\u2019una noci\u00f3 de l\u2019arxiu com un dispositiu que participa activament en la conformaci\u00f3 tant de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva com de les institucions socials. No es tracta d\u2019un repositori passiu, d\u2019un espai en el qu\u00e8 descansen un seguit de traces que romanen desactivades del present. Aix\u00ed mateix, es considera que l\u2019arxiu no es conforma segons uns sistemes de classificaci\u00f3 que es puguin mantenir al marge de les mateixos continguts que es classifiquen, i es<\/span><span lang=\"ca-ES\"> dissipa la possibilitat <\/span><span lang=\"ca-ES\">de concebre l\u2019arxiu com una tecnologia neutral. L\u2019arxiu participa de les mateixes categories de pensament que organitza i, per aquest motiu, ni els materials que es contenen als arxius, ni els espais on aquests es troben ubicats, ni les seves taxonomies ni els sistemes de classificaci\u00f3, es pensa que responguin a una ci\u00e8ncia universal i que <\/span><span lang=\"ca-ES\">puguin ser <\/span><span lang=\"ca-ES\">objectivables.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Terry Cook, arxiver i destacat investigador en estudis d\u2019arxiv\u00edstica, ha tractat, en canvi, sobre la resist\u00e8ncia que roman en l\u2019\u00e0mbit dels arxius despla\u00e7ar-se del paradigma positivista<\/span><span lang=\"ca-ES\">. Segons Cook, els arxivers encara<\/span> <span lang=\"ca-ES\">mostren serioses<\/span><span lang=\"ca-ES\"> dificultats per recon\u00e8ixer el seu rol actiu en la conformaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i la seva complicitat amb els sistemes de poder: \u201cles ci\u00e8ncies f\u00edsiques tradicionals, des de Popper i Kuhn i m\u00e9s encara des del recent atac postmodern, fa temps que han abandonat els clams d\u2019objectivitat, neutralitat, imparcialitat, autonomia i universalitat en qu\u00e8 els cient\u00edfics arxivers \u2013i m\u00e9s encara els usuaris de l\u2019arxiu- s\u2019agafen encara\u201d. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(C<span lang=\"ca-ES\">ook, Terry (2001): \u201cArchival Science and Postmodernism: New Formulations for Old Concepts\u201d. En l\u00ednia: <\/span><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.polonistyka.uj.edu.pl\/documents\/41623\/111f093d-a2af-4fc6-8f9a-e193d85712a5\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.polonistyka.uj.edu.pl\/documents\/41623\/111f093d-a2af-4fc6-8f9a-e193d85712a5<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span>))<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">El llibre de Guasch \u00e9s una recopilaci\u00f3 exhaustiva dels intents que s\u2019han esgrimit des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica per rellegir el treball historiogr\u00e0fic de d\u2019una perspectiva antipositivista. En un moment determinat, es considera que les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques basades en l\u2019arxiu comporten \u201cuna clara voluntat de desafiar els estrets l\u00edmits de la hist\u00f2ria de l\u2019art establerta en compartimentacions rigoroses i jer\u00e0rquiques, i abandonar els m\u00e8todes i categories exclusivament formalistes o estil\u00edstics\u201d. (<\/span><span lang=\"ca-ES\">(Aquest comentari es fa espec\u00edficament en relaci\u00f3 a Atlas Mnemosyne de Aby Warburg, tot i que, efectivament, \u201cel desafiament dels l\u00edmits de la hist\u00f2ria de l\u2019art\u201d, aix\u00ed com de la historiografia en general, \u00e9s una voluntat que comparteixen una bona part dels casos que es recopilen amb el llibre. Guasch (2011), Op. cit. p. 25.))<\/span><span lang=\"ca-ES\"> Tot i aix\u00ed, Guasch no sembla participar del mateix projecte. Contr\u00e0riament, <\/span><span lang=\"ca-ES\">Arte y archivo, 1920-2010<\/span><span lang=\"ca-ES\"> es manifesta pr\u00e0cticament tan resistent com els arxivers que descriu Cook a l\u2019hora de despendre\u2019s de l\u2019her\u00e8ncia positivista que els seus mateixos objectes d\u2019estudi q\u00fcestionen. Guasch \u201cdefineix, acota i precisa\u201d un camp epistemol\u00f2gic i ordena diacr\u00f2nicament i sincr\u00f2nicament un conjunt de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que, no sense certa paradoxa, q\u00fcestionen fermament els fonaments historiogr\u00e0fics en que ella mateixa es basa. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Un cop Guasch va finalitzar la seva presentaci\u00f3 a la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies <\/span><span lang=\"ca-ES\">no em vaig poder resistir, per tant, de preguntar a l\u2019autora fins a quin punt havia sentit que els seus objectes d\u2019estudi q\u00fcestionaven les metodologies que ella mateixa havia emprat per analitzar-los i, en aquest sentit, li vaig demanar si li semblava haver apr\u00e8s d\u2019aquests en tant que historiadora. La seva resposta va ser alguna cosa aix\u00ed com que la seva funci\u00f3 com a acad\u00e8mica \u00e9s la de comunicadora i que resseguir els processos dels artistes hagu\u00e9s enterbolit i probablement hagu\u00e9s impedit acomplir aquesta missi\u00f3 amb efic\u00e0cia. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Per mitj\u00e0 de q\u00fcestionar-se la metodologia cient\u00edfica i la transpar\u00e8ncia del mitj\u00e0, \u00e9s evident de que Guasch no hauria assolit el to planer que acostuma a adoptar amb els seus estudis. Tot i que, al mateix temps, el fet que la historiadora no entri a dialogar ara amb els projectes en tant que propostes<\/span><span lang=\"ca-ES\">, no sols art\u00edstiques, <\/span><span lang=\"ca-ES\">sin\u00f3 que tamb\u00e9 historiogr\u00e0fiques, porta a que posem en dubte si <\/span><span lang=\"ca-ES\">Arte y archivo, 1920-2010<\/span><span lang=\"ca-ES\"> \u00e9s un bon mediador per disseminar-los socialment o b\u00e9 si, contr\u00e0riament, \u00e9s el primer tallafocs que l\u2019art d\u2019arxiu es troba per tal de ser considerat seriosament i m\u00e9s enll\u00e0 del principi de l\u2019autonomia art\u00edstica.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">II.<\/span><\/p>\n<p>\u201c<span lang=\"ca-ES\">Art Without Artists?\u201d \u00e9s un dels articles publicats a e-flux journal que ha aixecat m\u00e9s pol\u00e8mica. Era l\u2019any 2010 que Anton Vidokle apuntava amb aquest text un seguit de q\u00fcestions a l\u2019entorn de la relaci\u00f3 del comissariat amb la cr\u00edtica institucional, les quals tenen implicacions pel que fa a l\u2019activaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019arxiu. L\u2019autor argumenta l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una difer\u00e8ncia pregona entre artistes i comissaris quan aquests procedeixen a la cr\u00edtica institucional i fan \u00fas, respectivament, de mitjans art\u00edstics i expositius alternatius: mentre que els artistes recorrerien a aquesta tradici\u00f3 a fi de sotmetre el sistema de les arts a la deconstrucci\u00f3 i aix\u00ed recuperar el poder que aquest els sostrau, en el cas dels comissaris, per la posici\u00f3 intermedi\u00e0ria que aquests ocupen en les estructures de poder, la seva afiliaci\u00f3 amb la cr\u00edtica institucional i als anomenats new media es deuria, contr\u00e0riament, a una voluntat de refor\u00e7ar la seva pres\u00e8ncia en el sector de l\u2019art i a mantenir l\u2019ordre establert. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Curating Degree Zero Archive \u00e9s un dels casos que li serveix d\u2019exemple a Vidokle per plantejar aquesta hip\u00f2tesi. Aquest consisteix en un arxiu de recerca comissarial que, impulsat per Barnaby Drabble i Dorothee Richter, s\u2019ha mostrat amb diferents formats d\u2019exposici\u00f3 per museus d\u2019arreu del m\u00f3n des de 2003. Al fil de la seva argumentaci\u00f3, Vidokle comenta sobre aquest arxiu que \u201cla q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si els comissaris han de tenir arxius o b\u00e9 obrir-los als altres, o b\u00e9 considerar fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s interessant o no. Enlloc d\u2019aix\u00f2, la q\u00fcesti\u00f3 que ens concerneix \u00e9s sobre si la gent que est\u00e0 al c\u00e0rrec d\u2019administrar exposicions d\u2019art hauria d\u2019utilitzar el finan\u00e7ament que t\u00e9 disponible per mostrar art per, en canvi, exposar les seves pr\u00f2pies llistes de lectura, les seves refer\u00e8ncies i les seves fonts, talment com si es tract\u00e9s d\u2019una esp\u00e8cie d\u2019obra d\u2019art\u201d. A continuaci\u00f3, Vidokle carrega les tintes per arribar a considerar que la fusi\u00f3 de la cr\u00edtica d\u2019art i el comissariat en un sol perfil professional hauria acabat per donar lloc a \u201cuna \u00fanica figura totalitzant\u201d, amb la qual s\u2019usurpen estrat\u00e8gies pr\u00f2pies dels artistes i t\u00e9 com a efecte reduir novament la seva capacitat d\u2019ag\u00e8ncia en el sistema de l\u2019art. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">V<span lang=\"ca-ES\">idokle, Anton (2010): \u201cArt Without Artists\u201d, a: e-flux journal. N. 16. En l\u00ednia: <\/span><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Arrel d\u2019aquesta consideraci\u00f3, podem suposar que Vidokle tamb\u00e9 entendria com a encertada la posici\u00f3 que adopta Anna Maria Guasch al respecte de l\u2019art d\u2019arxiu. Segons l\u2019autor, el potencial deconstructiu i, fins i tot, la possibilitat d\u2019una cr\u00edtica desinteressada, sembla reduir-se a l\u2019acci\u00f3 dels artistes. Contr\u00e0riament, la possibilitat que aquesta actitud tamb\u00e9 irradi\u00ef altres \u00e0mbits de la mediaci\u00f3, sigui perllongada per altres agents culturals i fins i tot infecti les estructures de poder, no sols apareix com a f\u00fatil, sin\u00f3 que, fins i tot, hauria de ser rebuda amb suspic\u00e0cia. Per la nostra banda, en canvi, pensem que \u00e9s tan fal\u00b7la\u00e7 creure que l\u2019acci\u00f3 de l\u2019artista es desenvolupa al marge de l\u2019acci\u00f3 de poder com que l\u2019adopci\u00f3 de posicions cr\u00edtiques i transformadores des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s possible sense tenir en compte tamb\u00e9 l\u2019espai del comissariat i els dem\u00e9s processos de mediaci\u00f3, tal i com pot ser la mateixa historiografia. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Tot i aix\u00ed, el text de Vidokle posa de manifest dues idees que volem subratllar amb aquest text: per una banda, tal i com hem assenyalat des del comen\u00e7ament, l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019arxiu \u00e9s utilitzada actualment per una \u00e0mplia varietat d\u2019agents en el camp de l\u2019art contemporani i no sols es resol com a projecte art\u00edstic. Per l\u2019altra, que, efectivament, l\u2019impuls cap a l\u2019arxiu no t\u00e9 perqu\u00e8 respondre solament a la cr\u00edtica institucional i historiogr\u00e0fica, sin\u00f3 que actualment tamb\u00e9 observem com aquest s\u2019utilitza com un recurs m\u00e9s de la mediaci\u00f3 cultural i pot tenir una finalitat que \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2xima a la legitimaci\u00f3 que no pas a la deconstrucci\u00f3. Tot i aix\u00ed, l\u2019efecte de l\u2019arxiu esdevingut com un recurs de la mediaci\u00f3 no t\u00e9 perqu\u00e8 tenir sols un efecte en la legitimaci\u00f3 del treball comissarial, sin\u00f3 que, com veurem a continuaci\u00f3, amb aquests arxius tamb\u00e9 s\u2019hauria procedit a potenciar el treball i la traject\u00f2ria dels mateixos artistes.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En aquest cas ens referim a iniciatives que en bona part funcionen com a bases de dades i que prenen Internet com a plataforma possible per a la promoci\u00f3 cultural. Primer de tot, pensem en Arxiu Artistes, un arxiu d\u2019artistes catalans que va impulsar el Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica quan aquest es trobava sota la direcci\u00f3 de Ferran Barenblit i que avui en dia roman pr\u00e0cticament en estat d\u2019aband\u00f3 a un domini de l\u2019Institut Ramon Llull. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.arxiuartistes.cat\/home.php\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.arxiuartistes.cat\/home.php<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> For\u00e7a m\u00e9s actiu trobem, en canvi, el Archivo de Creadores de Madrid, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/archivodecreadores.es\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/archivodecreadores.es<\/span><\/a><\/span><span lang=\"zxx\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> un ampli fons documental d\u2019artistes visuals vinculats a aquesta ciutat i que dinamitza Matadero Madrid amb l\u2019aportaci\u00f3 de diferents comissaris. Aquests s\u2019encarreguen de seleccionar els artistes que figuren a l\u2019arxiu i de redactar i compilar documentaci\u00f3 al respecte. Es tracta, per tant, d\u2019un projecte que podem recon\u00e8ixer com un arxiu comissariat; quelcom que m\u00e9s recentment tamb\u00e9 hem vist aplicar com a m\u00ednim en dues ocasions m\u00e9s a Catalunya, les quals han estat igualment fallides i no sembla que tinguin continu\u00eftat: L\u2019Irradiador<\/span> (<span lang=\"ca-ES\">(<span lang=\"zxx\"> <a href=\"http:\/\/ca.tarragona.cat\/projecte\/es\/lirradiador\">http:\/\/ca.tarragona.cat\/projecte\/es\/lirradiador<\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span>)) i Arxiu Actiu. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.bolit.cat\/cas\/arxiu-i-fons\/fons-documental-propi\/arxiu-actiu.html\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.bolit.cat\/cas\/arxiu-i-fons\/fons-documental-propi\/arxiu-actiu.html<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>) En aquests casos es tracta dues iniciatives d\u2019arxius d\u2019artistes vinculades a l\u2019acci\u00f3 de dinamitzaci\u00f3 territorial que s\u2019ha procurat desplegar, des de dos malaurats centres de la Xarxa de Centres d\u2019Art de Catalunya, tals i com son, respectivament, el Centre d\u2019Art de Tarragona i B\u00f2lit, a Girona.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">L\u2019arxiu Poli\u00e8drica es proposa, en canvi, com una plataforma en xarxa dedicada al que anomena \u201cpr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives i de mediaci\u00f3 de de les pol\u00edtiques culturals, les arts i la cultura\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.poliedrica.cat\/\">http:\/\/www.poliedrica.cat\/<\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>)<\/span> <span lang=\"ca-ES\">Nascut l\u2019any 2012 en el marc del LABMediaci\u00f3 del Centre d\u2019Art de Tarragona i desenvolupat des d\u2019aleshores pel col\u00b7lectiu Sinapsis, la labor de promoci\u00f3 cultural s\u2019acompanya, en el cas d\u2019aquest arxiu, tamb\u00e9 d\u2019una certa reflexi\u00f3 a l\u2019entorn dels processos de representaci\u00f3 dels projectes que es compilen: mentre que la representaci\u00f3 dels projectes col\u00b7laboratius es troba permanentment q\u00fcestionada degut a d\u00e8ficits que es deuen a la heterogene\u00eftat dels perfils socials que es convoquen amb els corresponents processos de treball, amb Poli\u00e8drica es procura promoure el perspectivisme i es facilita publicar narracions dels projectes en correspond\u00e8ncia amb els diferents punts de vista que han conflu\u00eft en la seva realitzaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, aquest arxiu desenvolupa eixos tem\u00e0tics i guies de lectura d\u2019acord amb diferents enfocaments disciplinaris i professionals, tals i com poden ser el teatre i les arts visuals, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019educaci\u00f3, l\u2019urbanisme o la sanitat. D\u2019aquesta manera, si Vidokle veia irremeiable que un arxiu relacionat amb el comissariat que no estigu\u00e9s centrat en l\u2019autolegitimaci\u00f3, en aquest cas ens trobem amb un arxiu que, al mateix temps que cerca legitimar uns certs modes de fer relacionats amb la mediaci\u00f3, tamb\u00e9 t\u00e9 com un objectiu deliberat la deconstrucci\u00f3 de certes pr\u00e0ctiques i representacions associades amb el treball cultural.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Finalment, dediquem un apunt a l\u2019arxiu Arts combinat\u00f2ries, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.fundaciotapies-ac.org\/\">http:\/\/www.fundaciotapies-ac.org\/<\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>) a la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, en el qual he estat implicat professionalment. Tot i que actualment el projecte es troba en un estadi incipient de desenvolupament a nivell digital, l\u2019arxiu Arts combinat\u00f2ries, ubicat al mateix museu, t\u00e9 la singularitat de formar i posar a disposici\u00f3 p\u00fablica un fons documental a l\u2019entorn de l\u2019activitat institucional. Despr\u00e9s de m\u00e9s de vint anys de basar la programaci\u00f3 d\u2019exposicions en discursos de la cr\u00edtica institucional, el poscolonialisme, els feminismes i les cultures d\u2019arxiu, en el cas d\u2019aquest museu, generar un arxiu a l\u2019entorn de la praxi de la mateixa instituci\u00f3 es veu com una possibilitat d\u2019impregnar amb aquests plantejaments la mateixa estructura institucional: l\u2019arxiu Arts combinat\u00f2ries<\/span> <span lang=\"ca-ES\">aporta una major dosi de transpar\u00e8ncia sobre els processos de la producci\u00f3 cultural i el comissariat, alhora que facilita una representaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica art\u00edstica des de la perspectiva dels seus processos de mediaci\u00f3. L\u2019arxiu es planteja, pe tant, com un exercici deliberat de deconstrucci\u00f3 institucional, al mateix temps que com a motor d\u2019un proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 i de replantejament dels modes amb que el museu interactua amb l\u2019esfera p\u00fablica, els quals es porten a terme en col\u00b7laboraci\u00f3 amb diferents grups d\u2019investigaci\u00f3 en el marc del projecte Prototips en codi obert, actiu des de 2011.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">III.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">L\u2019any 1998, Mary Ane Staniszewski obria el seu assaig sobre la hist\u00f2ria del MOMA, The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art, amb una reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de la poca atenci\u00f3 que fins aleshores s\u2019havia concedit a la investigaci\u00f3 historiogr\u00e0fica sobre els museus d\u2019art. Enfront d\u2019una hist\u00f2ria de l\u2019art modern que havia privilegiat enfocar l\u2019obra d\u2019art com a un fenomen aut\u00f2nom i sense pr\u00e0cticament cap altra dimensi\u00f3 que l\u2019est\u00e8tica, la possibilitat d\u2019incorporar aspectes de la mediaci\u00f3 en el discurs historiogr\u00e0fic es vivia aleshores com a pr\u00e0cticament la recuperaci\u00f3 de quelcom reprimit i que deliberadament s\u2019havia volgut oblidar. Staniszewski plantejava la indagaci\u00f3 en el disseny d\u2019exposicions com una exploraci\u00f3 en l\u2019inconscient de la hist\u00f2ria de l\u2019art i, en aquest sentit, posava de manifest l\u2019escassetat de recursos i de documentaci\u00f3 que els museus disposaven per a tal fi <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">Staniszewski, Mary Anne (1998): The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art. MIT Press. Cambridge, London. pp. xxi-xxvi<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Actualment, gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre, hi ha consens entre els cr\u00edtics, els historiadors i els mateixos museus que l\u2019estudi de les obres d\u2019art per si mateixes no \u00e9s suficient per escriure la hist\u00f2ria de l\u2019art. L\u2019obra d\u2019art sempre ha anat acompanyada de dispositius d\u2019exposici\u00f3 que han estat determinants a l\u2019hora de configurar tant al seu r\u00e8gim de producci\u00f3 com de recepci\u00f3 i \u00e9s imprescindible considerar aquests aspectes per entendre l\u2019impacte que han tingut les obres en relaci\u00f3 amb l\u2019esfera p\u00fablica i fins i tot la seva fortuna al llarg de la hist\u00f2ria. Per tant, a difer\u00e8ncia dels temps de Stanizsewski, avui en dia els museus d\u2019art contemporani procuren obrir al p\u00fablic centres de documentaci\u00f3 amb fons d\u2019arxiu, els quals posen a disposici\u00f3 no sols documents sobre les obres que es contenen al museu, sin\u00f3 que tamb\u00e9 informaci\u00f3 sobre els processos de la seva pr\u00f2pia activitat, tal i com passa amb el cas d\u2019Arts combinat\u00f2ries que hem comentat. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">MeLa \u00e9s un altre d\u2019aquests projectes. Es tracta d\u2019un consorci entre diferents museus d\u2019Europa, entre els quals es troba el MACBA. Amb MeLa es reconeix la import\u00e0ncia de l\u2019arxiu a l\u2019hora de promoure una major consci\u00e8ncia en relaci\u00f3 a l\u2019activitat institucional. Tal i com es posa de manifest amb els seus textos de presentaci\u00f3: \u201cl\u2019arxiu \u00e9s la font prim\u00e0ria i un valor inequ\u00edvoc per entendre les l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019una instituci\u00f3 art\u00edstica, per mostrar els seus processos de construcci\u00f3 conceptual i per reflexionar sobre les influ\u00e8ncies intel\u00b7lectuals i art\u00edstiques de la societat de la que forma part la seva activitat.\u201d D\u2019aquesta manera, \u201cl\u2019arxiu ha de ser una eina que faciliti entendre les motivacions que porten a fer una exposici\u00f3, els processos interns de treball, la manera en que els comissaris treballen, aix\u00ed com les lleis i les pol\u00edtiques de la instituci\u00f3 en un per\u00edode de temps determinat\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\">Mu\u00f1oz, Maite; Vega, Marta; Galliss\u00e0, N\u00faria (2014): Folding the Exhibition. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Barcelona En l\u00ednia: <span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.macba.cat\/es\/ensayo-folding-the-exhibition\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.macba.cat\/es\/ensayo-folding-the-exhibition<\/span><\/a><\/span> <span lang=\"ca-ES\">(\u00faltima visita: 27\/11\/2014<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>).<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Durant la preparaci\u00f3 d\u2019aquest text tamb\u00e9 he tingut la ocasi\u00f3 d\u2019assistir al seminari amb el que es va presentar \u00bfArchivo Queer?, al MNCARS, un projecte que s\u2019ha desenvolupat entre els anys 2013 i 2014 en el marc de les resid\u00e8ncies d\u2019investigaci\u00f3 del museu. Amb aquest s\u2019incorpora al corresponent centre de documentaci\u00f3 un conjunt de documents relacionats amb les accions que grups militants del moviment LGTB ha promogut a l\u2019Estat espanyol des dels darrers anys del franquisme. En aquest cas ja no es tracta ni de documentaci\u00f3 a l\u2019entorn de les obres del museu ni a l\u2019entorn de la seva pr\u00f2pia activitat; tot i que, tractant-se d\u2019un arxiu de les pr\u00e0ctiques que s\u2019identifiquen com a queer, la formaci\u00f3 d\u2019aquest tamb\u00e9 s\u2019acompanya d\u2019una profunda reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de la condici\u00f3 institucional i el mateix arxiu. A la taula rodona de presentaci\u00f3 del projecte es varen plantejar q\u00fcestions com: \u201ces poden arxivar les pr\u00e0ctiques queer?\u201d; \u201cen quina mesura arxivar el queer suposa normalitzar aquest impuls cap a la diversitat sexual i el desig envers l\u2019exclusi\u00f3 institucional? I en quina mesura, per mitj\u00e0 d\u2019arxivar-lo tamb\u00e9 s\u2019estaria induint al museu cap a un cert proc\u00e9s de des-institucionalitzaci\u00f3?\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\">El seminari va tenir lloc el 17 de gener de 2015 al mateix MNCARS i va comptar amb aportacions de Raquel (Lucas) Platero, Fefa Vila N\u00fa\u00f1ez, Sejo Carrascosa, Andr\u00e9s Senra, Guillermo Cobo, Jos\u00e9 Garc\u00eda Fern\u00e1ndez, Mar\u00eda Ros\u00f3n Villena i Gustavo Pecoraro.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Serveixin MeLa, \u00bfArchivo Queer? i Arts combinat\u00f2ries com a testimonis de que l\u2019impuls cap a l\u2019arxiu \u00e9s quelcom que, actualment, supera en escreix l\u2019acci\u00f3 dels artistes i que l\u2019acci\u00f3 institucional tamb\u00e9 participa de la seva eclosi\u00f3. Aix\u00ed mateix, contr\u00e0riament a la consideraci\u00f3 de Vidokle, aquests casos fan pal\u00e8s que l\u2019impuls institucional cap a l\u2019arxiu no es deu sols a un desig de legitimaci\u00f3 del comissariat, sin\u00f3 que les iniciatives neixen impregnades tamb\u00e9 de plantejaments amb que es cerca problematitzar la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019autoritat institucional i la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria.<\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">En relaci\u00f3 amb la dicotomia que hem plantejat entre la legitimaci\u00f3 i la deconstrucci\u00f3, volem situar ara tamb\u00e9 el debat que m\u00e9s recentment ha plantejat Julian Myers a l\u2019entorn del gir historiogr\u00e0fic i la seva relaci\u00f3 amb el comissariat i la mediaci\u00f3. Segons Myers, l\u2019inter\u00e8s que prolifera actualment a l\u2019entorn de la hist\u00f2ria del comissariat ja no es pot considerar que sols tingui a veure amb la indagaci\u00f3 en l\u2019inconscient de la historiografia de l\u2019art tal i com havia plantejat Staniszewsky a finals dels 90. El boom que es d\u00f3na actualment a l\u2019entorn d\u2019aquest aspecte no es pot desvincular del que Myers anomena \u201cla cultura dels extres\u201d. \u00c9s a dir, les imatges que els museus proporcionen sobre els muntatges d\u2019exposicions a les xarxes socials o a peu de sala, o b\u00e9 els relats sobre les negociacions que han mantingut els comissaris amb els artistes, funcionen com un tipus de suplement comparable amb els bonus tracks que es produeixen en relaci\u00f3 amb la m\u00fasica o b\u00e9 amb el making off en relaci\u00f3 amb el cine de ficci\u00f3 i documental. La historiografia de les exposicions tamb\u00e9 pot ser un efecte, per tant, d\u2019una mera recerca desesperada per conferir valor afegit a l\u2019experi\u00e8ncia art\u00edstica. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">Myers, Julian (2011): \u201cOn the Value of A History of Exhibitions\u201d, a: The Exhibitionist. Journal of Exhibition Making. N. 4. Archive Books. Berlin<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">A partir d\u2019aqu\u00ed, Myer planteja que el gir historiogr\u00e0fic envers la mediaci\u00f3 es troba actualment en una encreuada: aquesta s\u2019estableix entre la possibilitat que la hist\u00f2ria del comissariat esdevingui com un nou c\u00e0non, basat en establir uns criteris per a la valoraci\u00f3 de les exposicions d\u2019art talment com si es tract\u00e9s de fen\u00f2mens culturals aut\u00f2noms; amb, contr\u00e0riament, la possibilitat que la hist\u00f2ria del comissariat romangui com una perspectiva basada en la deconstrucci\u00f3 del c\u00e0non art\u00edstic i en problematitzar sobre els sistemes que s\u2019utilitzen per atorgar valor a l\u2019art. \u00c9s a dir, la historiografia del comissariat oscil\u00b7la avui en dia entre donar lloc a un nou corpus organitzat en uns criteris tradicionals, el qual permeti classificar, per exemple, les exposicions o els comissaris m\u00e9s rellevants d\u2019un moment hist\u00f2ric determinat; i la possibilitat de donar lloc, en canvi, a un conjunt de documentaci\u00f3 a l\u2019entorn de la mediaci\u00f3 que faciliti la relectura i la relativitzaci\u00f3 del valor de les obres d\u2019art. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">Un cas d\u2019exposici\u00f3 que ha tingut lloc recentment al nostre context i que permet problematitzar a l\u2019entorn d\u2019aquestes dues perspectives en la historiografia del comissariat \u00e9s La q\u00fcesti\u00f3 del paradigma. Genealogies de l\u2019emerg\u00e8ncia en l\u2019art contemporani a Catalunya. Comissariada per Manuel Segade i produ\u00efda pel centre d\u2019art La Panera l\u2019any 2011, l\u2019exposici\u00f3 es plantejava com una hist\u00f2ria de l\u2019art que es produeix a Catalunya, focalitzant-se l\u2019an\u00e0lisi en les estructures que permeten la construcci\u00f3 de valor art\u00edstic en aquest context. Un conjunt d\u2019obres d\u2019art produ\u00efdes des de principis dels anys 90 apareixien a l\u2019exposici\u00f3 com a acompanyants de llargues s\u00e8ries de documents, amb els que es procurava donar compte, en paraules de Segade, de \u201cles condicions hist\u00f2riques i de possibilitat de les nostres pr\u00f2pies estructures i les condicions socials que regulen la creaci\u00f3 art\u00edstica actual\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_12');\">(12)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_12\">Segade, Manuel (2012): \u201cLa Sala d\u2019Art Jove com a estructura paradigm\u00e0tica\u201d, a: Oriol Fontdevila, Txuma S\u00e1nchez i Marta Vilardell: Sala d\u2019Art Jove. 2010 \u2013 2011. P. 23. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia, Direcci\u00f3 General de Joventut, Sala d\u2019Art Jove. Barcelona<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_12\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_12\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. D\u2019aquesta manera, el focus en la mediaci\u00f3 i el comissariat no es donava en cap cas com a bonus track o complement de les obres, sin\u00f3 que es plantejava com a element estructural i com a<\/span> <span lang=\"ca-ES\">focus de la narraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3. Tot i aix\u00ed, la perspectiva de Segade sobre les institucions, organitzacions i agents que participen en l\u2019articulaci\u00f3 del sistema art\u00edstic a Catalunya tamb\u00e9 es va manifestar considerablement restringida, havent-se llegir el seu exercici, al mateix temps, com una esp\u00e8cie de c\u00e0non d\u2019iniciatives selectes; com un corpus que al, seu torn, ratificava l\u2019autoritat de les institucions seleccionades, m\u00e9s que no pas com un arxiu que permet\u00e9s indagar en els processos de producci\u00f3 de valor en art d\u2019una manera complexa i controversial. <\/span><\/p>\n<p><span lang=\"ca-ES\">M\u00e9s recentment, ha estat significatiu tamb\u00e9 el projecte 100% Golfes, que s\u2019ha realitzat relaci\u00f3 amb el Premi Miquel Casablancas que convoca el Centre c\u00edvic Sant Andreu de Barcelona. En aquesta ocasi\u00f3, Ingrid Blanco i Antonio Gagliano, els seus comissaris, van convidar a alguns dels artistes finalistes de la convocat\u00f2ria 2013 del premi a preparar un seguit d\u2019intervencions a partir d\u2019utilitzar material del fons que s\u2019ha generat amb els trenta anys de traject\u00f2ria del premi. Els artistes van investigar en les carpetes de documentaci\u00f3 on es guarden fitxes d\u2019inscripci\u00f3, les estad\u00edstiques, els registres, els intercanvis epistolars i les fotografies, entre molts altres documents administratius, aix\u00ed com es varen enfrontar a un pila de donacions i peces d\u2019origen desconegut. Segons Blanco i Gagliano, \u201cper una s\u00e8rie d\u2019accidents i seq\u00fc\u00e8ncies casuals d\u2019impossible reconstrucci\u00f3, les golfes del centre havien absorbit obres de diferent categoria: obres premiades, cedides, desconegudes, oblidades\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_13');\">(13)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_13\">Blanco, Ingrid; Gagliano, Anontio (2013): \u201cArquitectures magn\u00e8tiques\u201d, a: 100% Golfes. Sant Andreu Contemporani, Ajuntament de Barcelona. Barcelona<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_13\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_13\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Aix\u00ed, la poca habilitat que hauria tingut el centre c\u00edvic per patrimonialitzar les obres i classificar seu l\u2019arxiu va servir, en aquest cas, per donar lloc a un projecte que procedia a problematitzar les condicions en qu\u00e8 s\u2019ha desenvolupat una plataforma per a la confecci\u00f3 de c\u00e0non com \u00e9s un premi d\u2019art. <\/span><\/p>\n<p>IV.<\/p>\n<p>En un inici El Camp de la B\u00f3ta no tenia la forma d\u2019un arxiu de l\u2019Holocaust. Abans d\u2019arribar a les sales del MACBA el projecte havia recorregut una gran quantitat de municipis catalans com un arxiu actiu i que creixia progressivament. Entre els anys 2003 i 2007 l\u2019arxiu d\u2019El Camp de la B\u00f3ta es va anar ampliant per mitj\u00e0 de les xarxes de treball que es van desplegar a les localitats que acollien el projecte, amb les quals s\u2019establien col\u00b7laboracions diverses entre historiadors, artistes, entitats de mem\u00f2ria hist\u00f2rica i testimonis. D\u2019aquesta manera, incrementava el n\u00famero des dades i els relats a l\u2019entorn de les execucions que van tenir lloc a Catalunya durant la repressi\u00f3 franquista, al mateix temps que l\u2019exposici\u00f3 passava de plantejar-se com una instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica de Francesc Abad \u2013a la Fundaci\u00f3 Espais de Girona l\u2019any 2003 i a la Panera de Lleida l\u2019any 2004\u2013 a una exposici\u00f3 constru\u00efda a base de formats d\u2019arxiu heterogenis i amb un sistema d\u2019interpretaci\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2xim al que seria una exposici\u00f3 tem\u00e0tica \u2013a diferents municipis entre els anys 2005 i 2007 i per mitj\u00e0 de la producci\u00f3 de l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica de la Diputaci\u00f3 de Barcelona.<\/p>\n<p>Tan la noci\u00f3 d\u2019obra, d\u2019exposici\u00f3 com d\u2019arxiu podem pensar que estaven m\u00e9s en joc durant el recorregut d\u2019El Camp de la B\u00f3ta que no pas quan el MACBA adquireix el projecte i procedeix a presentar-lo com una gran ret\u00edcula de documents en format de mural, com \u201cuna altra d\u2019aquestes obres sobre l\u2019Holocaust\u201d. Per posar un cas a l\u2019extrem contrari: hi hauria la possibilitat d\u2019imaginar que, en canvi, l\u2019arxiu d\u2019El Camp de la B\u00f3ta s\u2019hagu\u00e9s incorporat al centre de documentaci\u00f3 del museu enlloc que a la col\u00b7lecci\u00f3 i que aquest segu\u00eds ampliant-se, talment com hem vist que passava amb el cas de \u00bfArchivo Queer? al MNCARS, \u00e9s a dir, en la seva dimensi\u00f3 d\u2019arxiu m\u00e9s que no pas d\u2019obra?<\/p>\n<p>Al principi del text i a partir de l\u2019aportaci\u00f3 de Blasco, hem assenyalat que actualment l\u2019art ja no troba en l\u2019arxiu sols una estrat\u00e8gia per a la deconstrucci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 un conjunt de convencions i clix\u00e9s que li permeten legitimar-se com a obra, investigaci\u00f3 art\u00edstica o relat historiogr\u00e0fic. En contraposici\u00f3, amb aquest text hem procedit a comentar alguns casos sobre com en el marc d\u2019institucions i projectes de comissariat, l\u2019arxiu ja no figura sols com una estrat\u00e8gia de poder, sin\u00f3 que progressivament aquest dispositiu tamb\u00e9 s\u2019hauria deixat imbuir per un cert impuls deconstruccionista.<\/p>\n<p>Amb el projecte d\u2019Abad visualitzem que l\u2019impuls arxiv\u00edstic en l\u2019art no tendeix per se a la deconstrucci\u00f3 de codis i formats, mentre que l\u2019impuls arxiv\u00edstic que s\u2019ha instal\u00b7lat en les institucions art\u00edstiques i el comissariat hem demostrat que tampoc no tendeix per se a la formaci\u00f3 de c\u00e0nons i a la legitimaci\u00f3 de l\u2019autoritat. Al contrari del que va exposar Vidokle amb el seu \u201cArt Without Artists?\u201d creiem que no es pot pretendre avui en dia una acci\u00f3 art\u00edstica desinteressada i que estigui exempta del joc del poder, mentre que tampoc creiem que sigui encertat pensar que el comissariat i les institucions estan totalment desimplicats dels plantejaments deconstructius que medien amb la seva praxi. Aix\u00ed mateix, al contrari del que pensa Guasch, creiem necessari que els mediadors i int\u00e8rprets de l\u2019art abandonin l\u2019aparen\u00e7a de neutralitat, per tal de que els plantejaments deconstructius i transformadors que comporti la pr\u00e0ctica art\u00edstica, no sols funcionin com a simulacre o com a representaci\u00f3 simb\u00f2lica, sin\u00f3 que per mitj\u00e0 d\u2019una mediaci\u00f3 igualment posicionada puguin augmentar la seva efic\u00e0cia i les seves implicacions en tant que fen\u00f2mens culturals i socials.<\/p>\n<p>Probablement, les apreciacions de Guasch i Vidokle no facin m\u00e9s que respondre a certs clix\u00e9s heretats sobre la manera en com s\u2019interpreta generalment la distribuci\u00f3 de l\u2019impuls instituent i l\u2019impuls deconstructiu en el camp art\u00edstic. Per\u00f2, contr\u00e0riament, si desitgem que l\u2019art d\u2019arxiu no meni definitivament cap al seu propi esgotament, caldr\u00e0 fer-lo sortir del reduccionisme on l\u2019encasella la noci\u00f3 d\u2019obra d\u2019art. Aix\u00ed mateix, caldr\u00e0 aconseguir-lo mantenir actiu en relaci\u00f3 amb les articulacions institucionals, els sistemes de valor, les xarxes de col\u00b7laboraci\u00f3, i la pluralitat d\u2019utilitats que s\u2019acostumen a posar en joc amb el desplegament de les estrat\u00e8gies d\u2019arxiu.<\/p>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"> <span lang=\"ca-ES\">Blasco Gallardo, Jorge (2010): \u201cCeci n\u2019est pas un archive\u201d, a: Fernando Est\u00e9vez Gonz\u00e1lez i Mariano de Santa Ana (eds.): Memorias y olvidos del archivo. Pp. 11 \u2013 29. Organismo Aut\u00f3nomo de Museos y Centros del Excm. Cabdilo Insular de Tenerife, Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno, Outer Ediciones. Tenerife<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">V<span lang=\"ca-ES\">idokle, Anton (2010): \u201cArt Without Artists\u201d, a: e-flux journal. N. 16. En l\u00ednia: <\/span><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.arxiuartistes.cat\/home.php\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.arxiuartistes.cat\/home.php<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/archivodecreadores.es\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/archivodecreadores.es<\/span><\/a><\/span><span lang=\"zxx\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015)<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.bolit.cat\/cas\/arxiu-i-fons\/fons-documental-propi\/arxiu-actiu.html\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.bolit.cat\/cas\/arxiu-i-fons\/fons-documental-propi\/arxiu-actiu.html<\/span><\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.poliedrica.cat\/\">http:\/\/www.poliedrica.cat\/<\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.fundaciotapies-ac.org\/\">http:\/\/www.fundaciotapies-ac.org\/<\/a><\/span><span lang=\"ca-ES\"> (\u00faltima visita: 23\/01\/2015<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Staniszewski, Mary Anne (1998): The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art. MIT Press. Cambridge, London. pp. xxi-xxvi<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Mu\u00f1oz, Maite; Vega, Marta; Galliss\u00e0, N\u00faria (2014): Folding the Exhibition. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Barcelona En l\u00ednia: <span lang=\"zxx\"><a href=\"http:\/\/www.macba.cat\/es\/ensayo-folding-the-exhibition\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.macba.cat\/es\/ensayo-folding-the-exhibition<\/span><\/a><\/span> <span lang=\"ca-ES\">(\u00faltima visita: 27\/11\/2014<\/span><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">El seminari va tenir lloc el 17 de gener de 2015 al mateix MNCARS i va comptar amb aportacions de Raquel (Lucas) Platero, Fefa Vila N\u00fa\u00f1ez, Sejo Carrascosa, Andr\u00e9s Senra, Guillermo Cobo, Jos\u00e9 Garc\u00eda Fern\u00e1ndez, Mar\u00eda Ros\u00f3n Villena i Gustavo Pecoraro.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Myers, Julian (2011): \u201cOn the Value of A History of Exhibitions\u201d, a: The Exhibitionist. Journal of Exhibition Making. N. 4. Archive Books. Berlin<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_12\">12.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_12');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Segade, Manuel (2012): \u201cLa Sala d\u2019Art Jove com a estructura paradigm\u00e0tica\u201d, a: Oriol Fontdevila, Txuma S\u00e1nchez i Marta Vilardell: Sala d\u2019Art Jove. 2010 \u2013 2011. P. 23. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia, Direcci\u00f3 General de Joventut, Sala d\u2019Art Jove. Barcelona<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_13\">13.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_13');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Blanco, Ingrid; Gagliano, Anontio (2013): \u201cArquitectures magn\u00e8tiques\u201d, a: 100% Golfes. Sant Andreu Contemporani, Ajuntament de Barcelona. Barcelona<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF &#8220;Mira, una altra d\u2019aquestes obres sobre l\u2019Holocaust\u201d. Dues noies van fer aquest comentari mentre passaven de llarg de l\u2019obra de Francesc Abad, El Camp de la Bota, a l\u2019exposici\u00f3 Arxiu universal que va tenir lloc al MACBA el 2009. Jorge Blasco va recollir l\u2019an\u00e8cdota al seminari \u201cMemorias y olvidos del archivo\u201d, l\u2019any seg\u00fcent [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1238,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1237","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-60","clients-mur-critic"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Estrat\u00e8gies d&#039;arxiu - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Estrat\u00e8gies d&#039;arxiu - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF &#8220;Mira, una altra d\u2019aquestes obres sobre l\u2019Holocaust\u201d. Dues noies van fer aquest comentari mentre passaven de llarg de l\u2019obra de Francesc Abad, El Camp de la Bota, a l\u2019exposici\u00f3 Arxiu universal que va tenir lloc al MACBA el 2009. Jorge Blasco va recollir l\u2019an\u00e8cdota al seminari \u201cMemorias y olvidos del archivo\u201d, l\u2019any seg\u00fcent [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-09T20:50:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-10T16:45:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"234\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"329\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"33 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/\",\"name\":\"Estrat\u00e8gies d'arxiu - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-09T20:50:31+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-10T16:45:31+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg\",\"width\":234,\"height\":329,\"caption\":\"Camp de la bota (Francesc Abad)\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Estrat\u00e8gies d&#8217;arxiu\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Estrat\u00e8gies d'arxiu - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Estrat\u00e8gies d'arxiu - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF &#8220;Mira, una altra d\u2019aquestes obres sobre l\u2019Holocaust\u201d. Dues noies van fer aquest comentari mentre passaven de llarg de l\u2019obra de Francesc Abad, El Camp de la Bota, a l\u2019exposici\u00f3 Arxiu universal que va tenir lloc al MACBA el 2009. Jorge Blasco va recollir l\u2019an\u00e8cdota al seminari \u201cMemorias y olvidos del archivo\u201d, l\u2019any seg\u00fcent [&hellip;]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-09T20:50:31+00:00","article_modified_time":"2015-10-10T16:45:31+00:00","og_image":[{"width":234,"height":329,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"33 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/","name":"Estrat\u00e8gies d'arxiu - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg","datePublished":"2015-10-09T20:50:31+00:00","dateModified":"2015-10-10T16:45:31+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/camp-de-la-bota-e1444423907109.jpg","width":234,"height":329,"caption":"Camp de la bota (Francesc Abad)"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/estrategies-darxiu\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Estrat\u00e8gies d&#8217;arxiu"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1237\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1237"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1237\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1388,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1237\/revisions\/1388\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1238\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1237"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}