{"id":1449,"date":"2015-10-10T19:14:47","date_gmt":"2015-10-10T19:14:47","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/"},"modified":"2015-10-10T19:54:44","modified_gmt":"2015-10-10T19:54:44","slug":"tanit-plana-a-journey-as-a-flock","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/","title":{"rendered":"Tanit Plana: Viatge en ramat"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/?pdf=1449\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<p>Cicer\u00f3 i Quintili\u00e0 expliquen la proesa que va fer de Sim\u00f2nides de Ceos l\u2019inventor de la mnemot\u00e8cnica, l\u2019<em>ars memoriae<\/em>. Era a l\u2019entorn del 500 a.C. quan Skopas va convidar el poeta per cantar la seva vict\u00f2ria en una competici\u00f3 esportiva. Per\u00f2 del paneg\u00edric que li f\u00e9u, Skopas en va quedar descontent, ja que dos ter\u00e7os de l\u2019obra Sim\u00f2nides els va dedicar a C\u00e0stor i P\u00f2l\u00b7lux, dos joves d\u00e9us a qui el p\u00fagil havia derrotat, i tan sols un ter\u00e7 a ell mateix. Skopas li va fer saber que, en correspond\u00e8ncia, solament li podria reclamar un ter\u00e7 dels honoraris que havien acordat, mentre que els altres dos ter\u00e7os els hauria de demanar als d\u00e9us.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En el banquet de celebraci\u00f3, el porter va avisar a Sim\u00f2nides i el va fer abandonar la sala. Havien arribat dos joves que volien parlar amb ell urgentment. Sim\u00f2nides va sortir de l\u2019habitaci\u00f3, per\u00f2 no va trobar a ning\u00fa que l\u2019esper\u00e9s a fora. En aquest mateix instant, el sostre de la sala es va esfondrar i va enterrar sota de les ru\u00efnes a l\u2019amfitri\u00f3 i a tots els seus convidats. Es considera que aix\u00ed va ser com C\u00e0stor i P\u00f2l\u00b7lux van castigar la vanitat de Skopas, al mateix temps que, fent-lo sortir de la sala i deixant-lo amb vida, van pagar a Sim\u00f2nides la seva gratitud pel poema.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per\u00f2 la proesa del poeta arriba just en aquest moment: quan es va tractar d\u2019enterrar els morts. Els cad\u00e0vers es trobaven en tal estat de descomposici\u00f3 que era impossible recon\u00e8ixer-los i Sim\u00f2nides va ser qui va permetre\u2019n la identificaci\u00f3, tot recordant amb exactitud en quin lloc de la taula s\u2019asseia cada un dels convidats. La mem\u00f2ria prodigiosa que va demostrar amb la seva acci\u00f3, va fer que aquesta figuri com el mite fundacional de l\u2019art de la mem\u00f2ria. Aix\u00ed com, tamb\u00e9, el fet que el record del poeta es gener\u00e9s per mitj\u00e0 d\u2019ubicar uns cossos en un espai, va fer que l\u2019art de la mem\u00f2ria es consideri, durant l\u2019\u00e8poca antiga i medieval, com un art de l\u2019espai m\u00e9s que no pas del temps, com una topografia m\u00e9s que no pas una cronologia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Harald Weinrich, de qui recollim aquesta hist\u00f2ria, apunta que el mite de Sim\u00f2nides va servir pel desenvolupament d\u2019una did\u00e0ctica per l\u2019artista de la mem\u00f2ria \u2013el ret\u00f2ric, principalment. Aquesta consisteix en qu\u00e8, a l\u2019hora de recordar un discurs, el ret\u00f2ric hauria de fixar, primer de tot, una constel\u00b7laci\u00f3 de llocs que li siguin coneguts. Els continguts que vulgui rememorar els haur\u00e0 de transformar en imatges i, a continuaci\u00f3, assignar a cada una d\u2019aquestes imatges una de les diferents ubicacions amb qu\u00e8 hagi pensat. Aix\u00ed, quan pronunci\u00ef el seu discurs, l\u2019artista sols haur\u00e0 de rec\u00f3rrer mentalment la successi\u00f3 de llocs i evocar les diferents imatges amb que hagi associat els continguts. Weinrich explica que, en aquest sentit, l\u2019art de la mem\u00f2ria es desenvolupa sempre \u201cen un paisatge de la mem\u00f2ria, i en aquest paisatge tot el que ha de ser recordat de manera fiable hi t\u00e9 assignat el seu lloc\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\">WEINRICH, Harald (1999): <em> Arte y cr\u00edtica del Olvido<\/em>. Siruela, Madrid. Pp. 29 \u2013 35.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>For\u00e7a m\u00e9s recentment, Nicolas Borriaud tamb\u00e9 ha plantejat un retorn d\u2019aquesta noci\u00f3 \u201cespacialitzada\u201d de la mem\u00f2ria i el temps hist\u00f2ric. Segons el cr\u00edtic, mentre que amb la modernitat el passat s\u2019identificava amb la tradici\u00f3 i com a quelcom a superar, avui en dia el passat s\u2019interpreta com all\u00f2 que d\u00f3na forma al present i com un repositori de recursos que es distribueixen, ja no de manera successiva en el temps, sin\u00f3 que per l\u2019espai i d\u2019una manera simult\u00e0nia: \u201cvivim en un temps en qu\u00e8 res ja no desapareix, sin\u00f3 que s\u2019acumula sota l\u2019efecte d\u2019un fren\u00e8tic proc\u00e9s d\u2019arxivament\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">BORRIAUD, Nicolas (2009): <em>Radicante<\/em>. Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires. Pp. 142 &#8211; 153.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Pel que fa a la pr\u00e0ctica de l\u2019art, Borriaud relaciona aquesta noci\u00f3 del temps amb l\u2019eclosi\u00f3 que ha tingut lloc en els darrers anys del viatge com a forma art\u00edstica. La percepci\u00f3 del temps hist\u00f2ric com una topografia fa que l\u2019artista interessat en el relat hist\u00f2ric trobi en el viatge un <em>mitj\u00e0 <\/em>\u00f2ptim a l\u2019hora d\u2019establir connexions heterodoxes entre la dimensi\u00f3 espacial i els marcadors temporals d\u2019un territori determinat. I aix\u00ed, es pot plantejar, fins a cert punt, la narrativitat hist\u00f2rica del projecte art\u00edstic que es basa en el viatge com una actualitzaci\u00f3 de la ret\u00f2rica de Sim\u00f2nides.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Tal \u00e9s el cas de la Tanit Plana amb el projecte <em>Circulaci\u00f3<\/em>. En aquesta ocasi\u00f3, el seu viatge \u00e9s per una esp\u00e8cie de palimpsest de camins i carreteres de la Catalunya central que remeten a diferents \u00e8poques hist\u00f2riques. El prop\u00f2sit inicial era el de resseguir el cam\u00ed ramader que fins fa unes d\u00e8cades unia Aviny\u00f3 i Manresa i que s\u2019inscrivia en la ruta de la transhum\u00e0ncia que facilitava la migraci\u00f3 del bestiar ov\u00ed entre Poblet i el Carlit, a la Cerdanya francesa. Per\u00f2 les discontinu\u00eftats que presenta actualment aquesta via, els talls que pateix per haver quedat inclosa en finques privades, pol\u00edgons industrials, trobar-se creuada per l\u00ednies ferrovi\u00e0ries i carreteres, aix\u00ed com l\u2019escassa conservaci\u00f3 d\u2019una bona part dels seus trams i l\u2019absolut oblit en qu\u00e8 han caigut molts altres, fan del projecte de la Tanit un viatge on l\u2019espai i el temps, el paisatge i la mem\u00f2ria, es conjuguen amb una promiscu\u00eftat considerable.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El convit<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em>Circulaci\u00f3<\/em> parteix d\u2019un enc\u00e0rrec: el juliol de 2011 l\u2019alberg de cultura Cal Gras, d\u2019Aviny\u00f3, va convidar a la Tanit per realitzar un projecte en el marc d\u2019Art transhumant, un programa amb qu\u00e8 el centre d\u2019art promou la producci\u00f3 de projectes a l\u2019entorn de la tradici\u00f3 ramadera. El Quim Moya, responsable del centre al costat de l\u2019Eva Quintana, explica que la transhum\u00e0ncia havia tingut molta incid\u00e8ncia en el seu context i que els hi interessa treballar-la \u201cpel coneixement que porta impl\u00edcit\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\">Aquesta i les declaracions de Quim Moya que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Sant Feliu Sasserra, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte<em> Circulaci\u00f3<\/em> entre Oriol Fontdevila, Quim Moya, Laia Ramos i Jordi Torres. Les converses amb alguns dels agents que van contribuir al desenvolupament del projecte i que han servit de base per l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest text van tenir lloc pr\u00e0cticament un any despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 de la caminada popular que va servir com a eix articulador del projecte. Voldria agrair especialment a la Laia Ramos la preparaci\u00f3 de les sessions i l\u2019acompanyament en les converses, sent la instigadora d\u2019una part important de les q\u00fcestions que es van plantejar als diferents interlocutors.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. La recuperaci\u00f3 de la via pecu\u00e0ria i sobretot de la cultura que hi circulava, es veu des de Cal Gras com la possibilitat de restablir un cert \u201cequilibri entre la natura i l\u2019home\u201d, en el context d\u2019una societat que s\u2019ha de replantejar la manera en com ha generat creixement econ\u00f2mic i desenvolupament social.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u201cActualment estem perduts\u201d, diu el Quim, \u201ci ens agafem al <em>feng shui <\/em>com qui descobreix la sopa d\u2019all, quan en el nostre entorn tamb\u00e9 hi havia un coneixement per orientar les masies, les esgl\u00e9sies, un coneixement de la terra i les seves energies\u201d. Aquest coneixement de la societat rural pr\u00e0cticament s\u2019ha esvanit en un parell o tres de generacions i, tant els responsables del centre com els artistes que es conviden, generalment es senten orfes d\u2019aquest llegat. Els artistes ni tan sols el van testimoniar, com passava en el cas de Sim\u00f2nides; i es concentren, per tant, en la realitzaci\u00f3 d\u2019intervencions a l\u2019entorn del cam\u00ed ramader segons diferents processos i formats art\u00edstics, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\">VV. (2011): <em>Art transhumant. Aviny\u00f3 \u2013 Prats de Llu\u00e7an\u00e8s. <\/em>Cal Gras. Itiner\u00e0ncies, Aviny\u00f3. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/issuu.com\/calgras\/docs\/arttranhumant\">http:\/\/issuu.com\/calgras\/docs\/arttranhumant<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> mentre que la mem\u00f2ria de la transhum\u00e0ncia els arriba en forma d\u2019assessorament. Ho fa de la m\u00e0 de Jordi Torres, un pag\u00e8s de Sant Feliu Sasserra que col\u00b7labora amb el centre d\u2019art i que ha dedicat una part considerable de la seva vida a rec\u00f3rrer els camins i les cases pairals del Llu\u00e7an\u00e8s, per recopilar hist\u00f2ries i llegendes i restablir, aix\u00ed, la mem\u00f2ria local.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u201cEls camins ramaders s\u00f3n les nostres arrels, ja que la transhum\u00e0ncia \u00e9s el que ha lligat el pa\u00eds des de vora mar fins a la muntanya. Des d\u2019almenys el segle XII han estat una xarxa d\u2019intercanvi de bestiar, cultural i de persones\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\">Aquesta i les declaracions de Jordi Torres que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Sant Feliu Sasserra, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte<em> Circulaci\u00f3<\/em> entre Oriol Fontdevila, Quim Moya, Laia Ramos i Jordi Torres<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> A difer\u00e8ncia del to decreixentista que Cal Gras posa al seu discurs, en sintonia amb el moviment del <em>slow-movement<\/em> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\">El decreixement, com a teoria econ\u00f2mica i social, i el <em>slow-movement<\/em>, com a corrent cultural, s\u00f3n moviments que es basen en frenar la in\u00e8rcia occidental en el creixement i expansi\u00f3 econ\u00f2miques. El decreixement comen\u00e7a a prendre for\u00e7a a partir dels anys 90 de la m\u00e0 de l\u2019economista Serge Latouche. Pel que fa al slow-movement va comen\u00e7ar a Roma l\u2019any 1989, amb la protesta per l\u2019obertura d\u2019una botiga de McDonald\u2019s a la Plazza di Spagna. En ambd\u00f3s casos es promou calmar les activitats humanes i recuperar, en paraules de Paul Ari\u00e8s, \u201cun creixement en humanitat, \u00e9s a dir; menys bens i m\u00e9s lla\u00e7os socials, humans i amb la natura\u201d. Sobre el <em>slow-movement<\/em>: <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Movimiento_lento\">http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Movimiento_lento<\/a> . Sobre la teoria del decreixement: <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decreixement\">http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decreixement<\/a> . LATOUCHE, Serge (2007): <em>Peque\u00f1o tratado del decrecimiento sereno.<\/em> Icaria, Barcelona. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>, el discurs del Jordi t\u00e9 un caire m\u00e9s nacionalista i, sobretot, pro-comunitari: \u201cels camins s\u00f3n espai p\u00fablic, \u00e9s un patrimoni que \u00e9s de tots\u201d. Concretament, pel que fa als camins ramaders, recorda que, des del final del feudalisme i fins ben entrat el segle XX, els ajuntaments van dedicar una part dels jornals de prestaci\u00f3 amb que cada home estava obligat a servir al com\u00fa a les tasques d\u2019esplanaci\u00f3 i conservaci\u00f3 dels trams que creuaven la seva demarcaci\u00f3. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\">Tal i com explica Jordi Torres, els jornals de prestaci\u00f3 era el nom que rebien \u201cels jornals que els ve\u00efns feien per compte del municipi, sense cobrar, per fer obres i millores pel propi municipi. Tots els homes majors d\u2019edat tenien l\u2019obligaci\u00f3 de fer tres jornals de prestaci\u00f3 cada any. L\u2019ajuntament feia servir els jornals per cobrir les necessitats m\u00e9s perempt\u00f2ries del municipi, i amb el qu\u00e8 m\u00e9s es gastaven aquests jornals era la construcci\u00f3 i manteniment de camins\u201d. TORRES, Jordi (2002): <em>Camins amb mem\u00f2ria. Llegendes, dites i fets de la vora del cam\u00ed.<\/em> Llu\u00e7\u00e0: Solc. \u00c0mbit de recerca i documentaci\u00f3 del Llu\u00e7an\u00e8s. Pp. 5 \u2013 15. En tant que resulten del treball comunitari \u00e9s que els camins ramaders s\u2019han de considerar bens comunals o com a bens pertanyents al <em>procom\u00fa<\/em> (<em>pro<\/em>, de profit, i <em>com\u00fa<\/em>), pels que s\u2019ent\u00e9n \u201caquells b\u00e9ns, recursos, processos o coses (ja siguin materials o de car\u00e0cter intangible), el benefici de les quals, la possessi\u00f3 o drets d\u2019explotaci\u00f3, pertanyen a un grup o a una comunitat determinada de persones\u201d. Els b\u00e9ns comunals sorgeixen a finals del segle XIII i amb la progressiva desaparici\u00f3 del feudalisme, quan determinats b\u00e9ns passen a formar part de les viles i ciutats que havien nascut al voltant dels castells i assentaments feudals, i actualment el terme s\u2019ha actualitzat ostensiblement a red\u00f3s del m\u00f3n digital i la transformaci\u00f3 que ha comportat en l\u2019ecosistema de la gesti\u00f3 cultural. Sobre el b\u00e9 comunal: <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bien_comunal\">http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bien_comunal<\/a> . FRAGUAS, Antonio (2011): \u201cLa revoluci\u00f3n cultural del procom\u00fan\u201d, a <em>El Pa\u00eds<\/em>. 28-12\u20132011. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/cultura.elpais.com\/cultura\/2011\/12\/27\/actualidad\/1324940405_850215.html\">http:\/\/cultura.elpais.com\/cultura\/2011\/12\/27\/actualidad\/1324940405_850215.html<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> I, aix\u00ed mateix, apel\u00b7la a la llei de l\u2019any 1995, amb qu\u00e8 l\u2019Estat va recon\u00e8ixer els camins ramaders com a b\u00e9ns de domini p\u00fablic i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, esdevenen \u201cinalienables, imprescindibles i inembargables\u201d, alhora que en traspassava la seva gesti\u00f3 a les comunitats aut\u00f2nomes. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">VV. (2009): <em>Camins ramaders i transhum\u00e0ncia a Catalunya. Recomanacions i propostes<\/em>. Fundaci\u00f3 M\u00f3n Rural. P. 17. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.transhumancia.cat\/\">http:\/\/www.transhumancia.cat\/<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Tot i la llei espec\u00edfica que actualment els protegeix, \u201cla Generalitat pr\u00e0cticament no ha fet res\u201d, explica el Jordi, ni per conservar i ni tan sols catalogar la xarxa immensa de camins ramaders que cobreix Catalunya. Pel que fa al cas del Llu\u00e7an\u00e8s, el Jordi ha eradicat una part d\u2019aquesta neglig\u00e8ncia per compte propi i, acompanyat d\u2019un petit equip de treball, s\u2019ha dedicat dotze anys a tra\u00e7ar 45 quil\u00f2metres d\u2019un dels quatre camins ramaders que creuen el Llu\u00e7an\u00e8s, el Cam\u00ed Central, en el tram que va des d\u2019Aviny\u00f3 fins a Torrats d\u2019Alpens. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\">La recuperaci\u00f3 del cam\u00ed va tenir ress\u00f2 en diferents mitjans un cop se\u2019n va portar a terme la seva senyalitzaci\u00f3, que es va fer de la m\u00e0 de SOLC i del Consorci del Llu\u00e7an\u00e8s. Nota de premsa en l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/consorci.llucanes.cat\/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=505&amp;Itemid=69\">http:\/\/consorci.llucanes.cat\/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=505&amp;Itemid=69<\/a> . M\u00e9s documentaci\u00f3 al web \u201cGent d\u2019Alpens\u201d, de Llu\u00eds Suri\u00f1ach: <a href=\"http:\/\/www.dalpens.com\/2012\/06\/la-pleta-de-torrats-dalpens-i-els.html\">http:\/\/www.dalpens.com\/2012\/06\/la-pleta-de-torrats-dalpens-i-els.html<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> Segons el Jordi, recuperar els camins passa per actualitzar-ne els usos, que avui en dia poden tenir relaci\u00f3 amb el lleure i el turisme. En subratlla, per\u00f2, els beneficis mediambientals i, sobretot, est\u00e0 segur que rehabilitar els camins tamb\u00e9 incentiva la recuperaci\u00f3 de la pastura i la transhum\u00e0ncia, que novament esdevenen necessaris avui en dia: \u201ca difer\u00e8ncia de cuidar els xais en estables i de despla\u00e7ar-los en cami\u00f3, si els poses a caminar, passes dues o tres setmanes que el menjar d\u2019aquest bestiar no et costa ni un c\u00e8ntim d\u2019euro. Surt m\u00e9s rendible fer transhum\u00e0ncia i la qualitat de la carn \u00e9s incomparable\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ovelles que fan <em>parkour<\/em><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La Tanit, per\u00f2, no s\u2019havia plantejat mai realitzar un projecte a l\u2019entorn de la transhum\u00e0ncia. \u00c9s m\u00e9s, amb cert to de broma diu: \u201c D\u2019entrada estic oberta a tocar tots els temes; per\u00f2 si n\u2019hi ha algun del que potser hagu\u00e9s dit \u2018jo aquest tema no el toco\u2019, crec que precisament hauria estat el de la transhum\u00e0ncia!\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\">Les declaracions de Tanit Plana que apareixen al llarg del text procedeixen de dues converses que van tenir lloc entre Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos els dies 25 de juliol de 2013, a Manresa, i l\u20191 d\u2019agost de 2013, a Barcelona. No s\u2019ha cregut necessari diferenciar entre les declaracions que provenen d\u2019una conversa i l\u2019altra.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> Els responsables de Cal Gras van convidar a aquesta artista atrets per la seva traject\u00f2ria com a fot\u00f2grafa i l\u2019inter\u00e8s que mostra en el treball col\u00b7laboratiu, aix\u00ed com per una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019intu\u00efci\u00f3; \u201cconeix\u00edem el seu treball i ens arribava una bona <em>onda<\/em>\u201d. Si la Tanit va acceptar la seva proposta \u00e9s perqu\u00e8, diu, \u201ccrec en aquestes intu\u00efcions. D\u2019entrada la transhum\u00e0ncia em queda molt lluny, per\u00f2 m\u2019agraden els reptes\u201d. Tot i aix\u00ed, admet que la q\u00fcesti\u00f3 militant amb qu\u00e8 venia servit l\u2019enc\u00e0rrec li va dificultar alhora de trobar el seu lloc i elaborar una proposta: \u201cSi m\u2019he de posicionar com el Quim o el Jordi, jo no puc fer aquest projecte. Jo em sento m\u00e9s c\u00f2mode en generar una situaci\u00f3 experimental, una acci\u00f3 que generi preguntes, no pas amb una acci\u00f3 de manifest pol\u00edtic\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Probablement \u00e9s per aquesta ra\u00f3 que la soluci\u00f3 que va plantejar la Tanit va passar per descentrar, primer de tot, all\u00f2 que els seus amfitrions pressuposaven: \u201cEl Quim em deia de situar el projecte a l\u2019entorn de la ruta que havia recuperat el Jordi, des d\u2019Aviny\u00f3 fins a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s, que est\u00e0 molt ben marcada. Ho deia per seduir-me. Per\u00f2 a mi aix\u00f2 no em sedu\u00efa gens\u201d. Cal Gras donava per fet que \u201ctreballar la transhum\u00e0ncia era anar cap <em>amunt<\/em>\u201d, ja que en direcci\u00f3 cap a Prats \u00e9s on es trobaven els valors que el centre volia recuperar. La Tanit, en canvi es va fixar en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria, cap on el cam\u00ed es perdia i \u201ccap a on ja tot era asfalt\u201d: el mateix Cam\u00ed Central per\u00f2 el tram que d\u2019Aviny\u00f3 <em>baixa<\/em> fins a Manresa.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Curiosament, en aquell moment, l\u2019inter\u00e8s de la Tanit per orientar el projecte en aquesta direcci\u00f3 es va veure refermat per l\u2019arribada d\u2019un nou soci, Idensitat, una plataforma que des de 1999 experimenta en modes de connectar la pr\u00e0ctica art\u00edstica amb entorns socials. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">http:\/\/www.idensitat.net\/<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> Trobant-se en la circumst\u00e0ncia que els ajuntaments de Calaf i de Manresa havien retirat el suport que havien estat donant al projecte en els anys anteriors, Idensitat es va replantejar la vinculaci\u00f3 amb el territori per mitj\u00e0 de refor\u00e7ar la col\u00b7laboraci\u00f3 que d\u2019un temps en\u00e7\u00e0 tamb\u00e9 havia establert amb Cal Gras. \u00c9s aix\u00ed que, aleshores, a mitjan de 2011, les dues entitats van negociar la possibilitat de coproduir <em>Circulaci\u00f3<\/em>, i aplicar-hi un romanent que Idensitat disposava de l\u2019Ajuntament de Manresa, que va suposar una injecci\u00f3 important de recursos al projecte i li va permetre cr\u00e9ixer considerablement.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La proced\u00e8ncia del capital, va esperonar definitivament que Manresa esdevingu\u00e9s en un dels pols en l\u2019articulaci\u00f3 el projecte. Aix\u00ed com, des del punt de vista de la Tanit, la incorporaci\u00f3 d\u2019Idensitat tamb\u00e9 li va ser beneficiosa \u201cper una q\u00fcesti\u00f3 de discurs\u201d i en tant que li permetia un cert distanciament de la causa rural. En contrapartida, la Tanit explica que una de les demandes que va rebre del Ramon Parramon, director d\u2019Idensitat, \u00e9s que el projecte fos molt participat, \u201ccosa que personalment tamb\u00e9 em venia de gust, per\u00f2 que Cal Gras en canvi no m\u2019havia demanat\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Va ser llavors que el projecte <em>Circulaci\u00f3 <\/em>va prendre forma. La proposta que la Tanit va fer a les dues organitzacions va ser la de realitzar un safari fotogr\u00e0fic popular: convocar una caminada per resseguir el tram de cam\u00ed ramader que va d\u2019Aviny\u00f3 a Manresa, convidant als participants a realitzar fotografies i actuar, aix\u00ed, com a recol\u00b7lectors d\u2019imatges d\u2019un tram de cam\u00ed pr\u00e0cticament desaparegut i d\u2019un paisatge considerablement ambigu. Segons la Tanit, el format participatiu t\u00e9 inter\u00e8s perqu\u00e8 permet sumar lectures i, aix\u00ed, multiplicar les conclusions on s\u2019arriba amb els projectes. Mentre que convidar als participants a realitzar fotografies li serveix per facilitar aquesta disseminaci\u00f3 i com a suport per formular preguntes, per instigar a \u201cpreguntar fotografiant\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_12');\">(12)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_12\">Tal i com es descriu el projecte en el web d\u2019Idensitat: \u201cEn aquest projecte, la Tanit Plana busca persones que l&#8217;acompanyin a caminar. Que l&#8217;acompanyin a pensar. Que facin fotos del tram caminat. Que l&#8217;ajudin a preguntar fotografiant. La proposta -segons la mateixa artista ha definit- est\u00e0 motivada per diferents obstacles, i \u00e9s precisament a trav\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 d&#8217;aquests obstacles que es podr\u00e0 anar desgranant i entenent.\u201d<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_12\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_12\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>L\u2019agost de 2011 \u00e9s quan va tenir lloc la primera excursi\u00f3 per preparar la caminada. Un grup redu\u00eft de persones, format pels impulsors del projecte, va sortir de Cal Gras per seguir un itinerari que el Jordi s\u2019havia encarregat de tra\u00e7ar. Segons el Jordi, \u201cmolts trams del cam\u00ed fins a Manresa es conserven b\u00e9, tot i que, \u00e9s clar, est\u00e0 molt m\u00e9s tallat que no pas cap a Prats\u201d. La impressi\u00f3 d\u2019alguns dels organitzadors, per\u00f2, va ser justament la contr\u00e0ria. Segons la Laia Ramos, coordinadora d\u2019Idensitat, \u201cva ser un itinerari assaig-error. No \u00e9s que sorteg\u00e9ssim obstacles, \u00e9s que realment no sab\u00edem quin cam\u00ed s\u2019havia de seguir. El contacte que el Jordi t\u00e9 amb pagesos i ramaders del Llu\u00e7an\u00e8s no l\u2019ha tingut amb els de cap <em>avall<\/em>, on en realitat no hi queda pr\u00e0cticament ning\u00fa vinculat amb el treball de la terra. No pot tenir doncs el mateix coneixement del terreny\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_13');\">(13)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_13\">Aquesta i les declaracions de Laia Ramos que prossegueixen van ser realitzades en dues converses que van tenir lloc entre Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos els dies 25 de juliol de 2013, a Manresa, i l\u20191 d\u2019agost de 2013, a Barcelona. No s\u2019ha cregut necessari diferenciar entre les declaracions que provenen d\u2019una conversa i l\u2019altra.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_13\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_13\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La trentena de quil\u00f2metres que l\u2019equip va realitzar per entre diferents tipus de via, perduts per entre horts i pol\u00edgons, enmig del no res del Pla de Bages i amb unes dificultats extremes en el moment de creuar l\u2019Eix del Llobregat i els dos carrils de les rondes a l\u2019entrada de Manresa, va servir a la Tanit per constatar que justament el cam\u00ed ramader ja no existia: \u201cd\u2019aquesta excursi\u00f3 el qu\u00e8 em va semblar meravell\u00f3s \u00e9s que el cam\u00ed no hi fos, em va semblar brutal. Perfecte\u201d. Pel que fa a Cal Gras, en canvi, van considerar que, si del que es tractava era de convocar una caminada popular, sota cap concepte es podrien prendre els riscos que el grup va assumir aquell dia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ovelles que fan de pastor<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Una consideraci\u00f3 tradicional de l\u2019etnografia \u00e9s que la comunitat que perdura en un mateix poblat \u00e9s la capa\u00e7 d\u2019engendrar unes formes de vida i uns sistemes culturals genu\u00efns. La producci\u00f3 cultural s\u2019ha tendit a associar amb la condici\u00f3 de resid\u00e8ncia estable. James Clifford, en canvi, ha estat un dels antrop\u00f2legs que ha cridat l\u2019atenci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia que t\u00e9 el viatge en relaci\u00f3 a la producci\u00f3 de formes per la vida col\u00b7lectiva. Des del seu punt de vista, els valors i els significats culturals \u00e9s produeixen precisament quan les societats es mobilitzen i es desplacen, quan entren en circulaci\u00f3 i interaccionen. Segons Clifford, m\u00e9s que no pas en la perman\u00e8ncia, \u201cl\u2019acci\u00f3 cultural, la configuraci\u00f3 i la reconfiguraci\u00f3 d\u2019identitats, es realitza en les zones de contacte\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_14\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_14');\">(14)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_14\">CLIFFORD, James (2008): <em>Itinerarios transculturales<\/em>. Gedisa, Barcelona. P. 18.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_14\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_14\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>La transhum\u00e0ncia no sols consistia en la circulaci\u00f3 de bestiar, sin\u00f3 que, efectivament, els camins ramaders van ser les principals vies per on les societats rurals es despla\u00e7aven i interaccionaven. Els camins eren un mitj\u00e0, un instrument de mediaci\u00f3 que permetia la construcci\u00f3 de significats culturals a una societat determinada. I, aix\u00ed, m\u00e9s que fixar-ne les comunitats i mantenir-les identificades segons unes mateixes \u201cmaneres de viure i entendre el m\u00f3n\u201d, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_15\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_15');\">(15)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_15\">La consideraci\u00f3 que amb la desaparici\u00f3 del cam\u00ed desapareix una manera d\u2019entendre el m\u00f3n, apareix en el text de difusi\u00f3 del projecte en el web d\u2019Idensitat: \u201cQuan els camins es van morint, tot el que els envolta se\u2019ls va menjant, de mica en mica. Hi han crescut verdisses i ha estat interferit en diferents punts i per diferents elements (carreteres, edificis, pol\u00edgons, etc.). El cam\u00ed s\u2019ha anat esborrant, morint, i amb ell tota una manera de viure i d\u2019entendre el m\u00f3n en que vivim.\u201d<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_15\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_15\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> el cam\u00ed, en tant que facilitava els despla\u00e7aments, \u00e9s probablement el qu\u00e8 tamb\u00e9 els va proporcionar la possibilitat de transformar-se.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La poca consternaci\u00f3 que la Tanit mostra en relaci\u00f3 a la desaparici\u00f3 del cam\u00ed ramader s\u2019av\u00e9 amb aquesta consideraci\u00f3. Ella diu: \u201cels camins tenen una vida pr\u00f2pia. Neixen, moren, canvien de forma, es modifiquen constantment. Si et pares a pensar en la quantitat d\u2019asfalt que hem trepitjat amb aquestes excursions, \u00e9s f\u00e0cil arribar a la conclusi\u00f3 que el cam\u00ed transhum\u00e0 senzillament s\u2019ha transformat en la t\u00e8cnica que tenim ara, en la carretera\u201d. La transformaci\u00f3 de les societats ha portat a que no sols canvi\u00ef la seva cultura, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho facin els mitjans que s\u2019utilitzen per activar-la. I des d\u2019aquest punt de vista, la substituci\u00f3 dels camins per carreteres \u00e9s quelcom que no tindria perqu\u00e8 dramatitzar-se.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Tot i aix\u00ed, la lli\u00e7\u00f3 de la transhum\u00e0ncia t\u00e9 una incid\u00e8ncia important en el projecte <em>Circulaci\u00f3<\/em>. Es constata quan l\u2019artista, enlloc de defensar les qualitats que anaven a remolc de la via pecu\u00e0ria des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica, opta per mobilitza-les de nou en el present: m\u00e9s que com un sol itinerari, la Tanit planteja el seu projecte com una xarxa de camins, la qual ha de possibilitar la interacci\u00f3 entre els diferents actors que amb el projecte es mobilitzen. Tanmateix, com passava amb els camins ramaders, tamb\u00e9 es procura que aquests camins funcionin com un b\u00e9 comunal i que, amb les negociacions sobre l\u2019itinerari a seguir, es satisfacin les agendes dels actors que progressivament s\u2019incorporen en el projecte. Precisament, l\u2019elisi\u00f3 d\u2019un posicionament rotund per part de la Tanit sobre la transhum\u00e0ncia \u00e9s el que permet que les <em>ovelles <\/em>que es sumen al ramat incrementin la seva capacitat d\u2019actuaci\u00f3 i s\u2019apropi\u00efn de parts de la proposta. I aix\u00f2 fins al punt que, amb <em>Circulaci\u00f3<\/em>, es produeix una certa intermit\u00e8ncia entre els moments en qu\u00e8 els diferents actors amb que s\u2019estableix col\u00b7laboraci\u00f3 funcionen com a ovella i com a pastor.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Al llarg del primer semestre de 2012 \u00e9s quan va tenir lloc el reclutament de participants per la caminada popular. En aquest cas, l\u2019estrat\u00e8gia va consistir en oferir a diferents entitats del territori la possibilitat d\u2019hostatjar tallers de fotografia que serien impartits per la mateixa Tanit, els quals es podien adaptar als interessos espec\u00edfics de cada organitzaci\u00f3 i, aix\u00ed mateix, sumar-se als seus programes com a activitats obertes al p\u00fabic. Idensitat i Cal Gras es van dedicar a localitzar els grups entre l\u2019\u00e0rea d\u2019Aviny\u00f3 i de Manresa, que es va procurar que fossin de perfil heterogeni. Tal i com explica la Laia, es va tractar de \u201cgrups que podien accedir al projecte motivats per diferents interessos, entre els quals podem diferenciar entre els que tenien un inter\u00e8s esportiu, un inter\u00e8s art\u00edstic i les organitzacions de caire social\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Pel que fa als grups \u201cd\u2019inter\u00e8s esportiu\u201d es va tractar del Centre Excursionista d\u2019Aviny\u00f3 i el grup Posa\u2019t en Marxa, de Sant Fruit\u00f3s del Bages. A canvi d\u2019un taller de fotografia en la natura, la col\u00b7laboraci\u00f3 que en aquests casos se\u2019ls va demanar \u00e9s que fessin difusi\u00f3 de la convocat\u00f2ria de caminada entre el sector de l\u2019excursionisme. Per\u00f2, sobretot, i despr\u00e9s de l\u2019episodi de<em> parkour<\/em> que l\u2019equip impulsor havia protagonitzat uns mesos enrere en el seu intent de seguir les traces de la transhum\u00e0ncia, se\u2019ls va demanar a ambdues organitzacions la seva col\u00b7laboraci\u00f3 per tra\u00e7ar el cam\u00ed que finalment es seguiria amb la caminada.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u201cEls centres excursionistes estan avesats a tra\u00e7ar camins per a un centenar de persones\u201d, explica la Laia. I aix\u00ed, de la informaci\u00f3 que aportava el Jordi i que era la m\u00e9s pr\u00f2xima que es disposava del cam\u00ed original, se\u2019n va derivar una interpretaci\u00f3 aproximada que discorria per camins regulars. El grup d\u2019Aviny\u00f3 es va encarregar de tra\u00e7ar el cam\u00ed des d\u2019Aviny\u00f3 fins a Sant Fruit\u00f3s de Bages i, els d\u2019aquest poble, de tra\u00e7ar el cam\u00ed fins a Manresa. Tot i aix\u00ed, explica la Tanit, \u201caqu\u00ed hi van entrar en joc les idiosincr\u00e0sies dels nostres interlocutors, perqu\u00e8 el grup de Sant Fruit\u00f3s no volia trepitjar asfalt sota cap concepte. Segons ells, aquest no \u00e9s l\u2019esperit de les caminades populars\u201d. Per\u00f2 no sols es va tractar de trepitjar m\u00e9s verd, sin\u00f3 que el grup de Sant Fruit\u00f3s tamb\u00e9 va introduir en el tra\u00e7at de la caminada una llarga desviaci\u00f3 que va portar al grup a passar per la Font de les T\u00e0pies, amb la finalitat de gaudir de la qualitat d\u2019aquest paratge natural.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Pel que fa als col\u00b7lectius \u201cd\u2019inter\u00e8s art\u00edstic\u201d van col\u00b7laborar Ca la Samsona, un ateneu cultural de Manresa, i Clic Cabrianes, un festival de fotografia del mateix poble. \u00c9s significatiu subratllar que les organitzacions del territori m\u00e9s especialitzades en la fotografia i les arts visuals no van sumar-se a la xarxa de tallers. La Laia i la Tanit interpreten que aquestes probablement van trobar irrellevant la proposta per l\u2019esc\u00e0s \u00e8mfasi que es feia en q\u00fcestions de t\u00e8cnica art\u00edstica. Mentre que, en canvi, entre els grups que la Laia classifica com \u201cde caire social\u201d \u00e9s on la proposta va tenir una m\u00e9s bona acollida i, especialment, destaca la implicaci\u00f3 que va tenir en el Grup + 16 de l\u2019Espai Jove de l\u2019Ajuntament de Manresa. Tal i com explica N\u00faria Empez, coordinadora del programa, el Grup + 16 \u201cest\u00e0 format per adolescents nouvinguts, que majorit\u00e0riament no tenen papers, que no estan en edat d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria i que, pel fet de no saber l\u2019idioma, ja no els volen a cap institut\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_16\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_16');\">(16)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_16\">Aquesta declaraci\u00f3 de N\u00faria \u00c9mpez i les que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Manresa, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte entre N\u00faria \u00c9mpez Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_16\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_16\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El taller de fotografia i la caminada popular van ser una motivaci\u00f3 molt gran per aquest grup. I, en conson\u00e0ncia, una de les innovacions que amb la seva implicaci\u00f3 es va introduir al projecte \u00e9s que el safari fotogr\u00e0fic va comen\u00e7ar a canviar la perspectiva: de preveure\u2019s per la recol\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges del paisatge, amb el Grup +16 \u00e9s quan per primer cop es fa pal\u00e8s l\u2019inter\u00e8s per observar la mateixa comunitat que s\u2019anava construint amb el projecte. La N\u00faria explica que \u201cel taller va servir per dignificar la imatge del que fem a Serveis Socials. Els <em>nanos<\/em> tenen la sensaci\u00f3 que sempre fem coses <em>cutres<\/em>, i tenir la seva foto de retrat d\u2019alg\u00fa que \u00e9s un artista els empodera molt m\u00e9s del que us podeu arribar a imaginar\u201d. Per una demanda del mateix espai, per tant, \u00e9s amb el Grup + 16 que la Tanit procedeix a la realitzaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie de retrats dels seus integrants.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Si observem les fotografies que es van produir despr\u00e9s, durant la caminada, aquestes es poden classificar segons tres tipus d\u2019imatge: primer de tot, les que, sota la consigna del \u201cpreguntar fotografiant\u201d, van fer els mateixos participants, que mostren detalls del paisatge natural i hum\u00e0 que es va rec\u00f3rrer. Crida l\u2019atenci\u00f3 que entre aquestes imatges es troben ben poques vistes panor\u00e0miques i, en la proximitat que mostren amb all\u00f2 que s\u2019observa, sembla que s\u2019hi faci eco la m\u00e0xima \u201cno es pot veure el m\u00f3n sense rec\u00f3rrer-lo\u201d, que recentment ha explorat la fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s amb el seu assaig <em>Un mundo com\u00fan.\u00a0<\/em><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_17\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_17');\">(17)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_17\">GARC\u00c9S, Marina (2013): <em>Un mundo com\u00fan<\/em>. Edicions Bellaterra, Barcelona. P. 74.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_17\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_17\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> Segons Garc\u00e9s, la necessitat de repensar el nostre vincle amb el m\u00f3n passa per \u201cabandonar la mirada frontal\u201d, la panor\u00e0mica, la que disposa les coses al davant dels ulls i que, amb la seva expectativa d\u2019objectivaci\u00f3, no fa m\u00e9s que induir a l\u2019espectador a la passivitat.<\/p>\n<p>Els participants a la caminada es trobaven m\u00e9s en disposici\u00f3 de rec\u00f3rrer el cam\u00ed que no pas de contemplar el paisatge amb dist\u00e0ncia, aix\u00ed com probablement els camins que es van seguir no facilitaven tampoc que es poguessin obtenir vistes panor\u00e0miques. Les representacions que resulten de les seves c\u00e0meres, per tant, probablement es poden correspondre a la \u201cvisi\u00f3 perif\u00e8rica\u201d que descriu Garc\u00e9s, que \u00e9s pr\u00f2piament la \u201cd\u2019un ull involucrat\u201d. Aquesta visi\u00f3 no \u00e9s distant de la realitat i esdev\u00e9 inevitablement parcial; es correspon amb un ull \u201cinvolucrat en el cos de qui mira i involucrat en el m\u00f3n en que es mou. En la perif\u00e8ria de l\u2019ull hi ha la nostra exposici\u00f3 al m\u00f3n: la nostra vulnerabilitat i la nostra implicaci\u00f3\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_18\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_18');\">(18)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_18\">GARC\u00c9S, <em> cit<\/em>., pp. 111- 114.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_18\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_18\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El segon tipus d\u2019imatges s\u00f3n les que la T\u00e0nit i el seu equip van realitzar per mitj\u00e0 d\u2019un petit zeppelin que sobrevolava el grup d\u2019excursionistes en alguns punts de l\u2019itinerari. Es tracta de fotografies a\u00e8ries i probablement s\u00f3n les m\u00e9s espectaculars que es varen obtenir amb el viatge. La peculiaritat \u00e9s que, efectivament, aquestes vistes d\u2019amplitud panor\u00e0mica no es dirigeixen a captar el paisatge, sin\u00f3 que en aquest cas ho fan del mateix grup quan circula per entre els diferents tipus de via. El tercer grup d\u2019imatges s\u00f3n, finalment, les que el projecte hereta directament de la implicaci\u00f3 del Grup +16 i que consisteixen en els retrats individuals que finalment es van fer a tots els participants a la caminada en el moment en que arribaven a Manresa. Aquestes imatges, juntament amb les que es prenien des del zeppelin, fan pal\u00e8s com en l\u2019\u00f2ptica del projecte havia anat guanyant pes la mateixa observaci\u00f3 del cos social.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Els tallers havien brindat l\u2019oportunitat de formar un grup considerablement divers per la realitzaci\u00f3 del projecte. La caminada esdevenia una ocasi\u00f3, per tant, per fixar-se en els canvis que han succe\u00eft a l\u2019entorn, per\u00f2 tamb\u00e9 ho esdevenia per \u201caprendre a veure el m\u00f3n que hi ha entre nosaltres\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_19\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_19');\">(19)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_19\">GARC\u00c9S, <em> cit<\/em>., pp. 111- 114.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_19\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_19\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> L\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova comunitat el treball en col\u00b7lectiu varen fer inevitable que l\u2019estranyament pel paisatge trob\u00e9s continu\u00eftat en l\u2019estranyament pel nosaltres. I aix\u00ed \u00e9s que, amb <em>Circulaci\u00f3<\/em>, el cam\u00ed s\u2019activava de nou com a mitj\u00e0, com un cam\u00ed que una vegada m\u00e9s convidava a la societat a despla\u00e7ar-se, a negociar amb els interessos aliens i, tanmateix, a reconfigurar les identitats i valors culturals en les seves \u201czones de contacte\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El record <\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En l\u2019arribada a Manresa \u00e9s on la Tanit considera que es produeix una concessi\u00f3 que ha d\u2019assumir a desgrat. Hist\u00f2ricament les ovelles creuaven pel centre de la ciutat i passaven pel Passeig Pere III, per\u00f2 l\u2019Ajuntament de Manresa no li va permetre a l\u2019artista acabar la caminada amb un dinar popular al bell mig d\u2019aquesta via, un dels eixos principals de la ciutat. Enlloc d\u2019aix\u00f2, es va habilitar el pati posterior del Centre Cultural El Casino per fer l\u2019\u00e0pat, per\u00f2 segons la Tanit, aquesta va ser \u201cuna ren\u00fancia dolorosa\u201d, perqu\u00e8 \u201cel dinar al Passeig hagu\u00e9s aportat un component m\u00e9s festiu al final de la caminada, aix\u00ed com hagu\u00e9s fet que altra gent de la ciutat s\u2019assabent\u00e9s del projecte. La idea inicial era instal\u00b7lar tamb\u00e9 una pantalla des d\u2019on projectar les fotografies que havien estat fent els participants, per\u00f2 amb el canvi d\u2019ubicaci\u00f3 aquest element perdia el seu sentit\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Pel que fa al Jordi, en canvi, \u00e9s durant el dinar que va manifestar la seva decepci\u00f3 per totes les concessions que s\u2019havien fet al llarg de l\u2019itinerari. Especialment es refereix a la volta que el grup excursionista de Sant Fruit\u00f3s va promoure per la Font de les T\u00e0pies, que \u201cva estar b\u00e9 com a excursi\u00f3, per caminar, per\u00f2 que si del qu\u00e8 es tractava era fer el cam\u00ed de la transhum\u00e0ncia, hav\u00edem estat fent una altra cosa. Hi havia la possibilitat que la ruta fos m\u00e9s popular sense la necessitat de fer tantes trampes\u201d.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La Tanit, per\u00f2, insisteix en qu\u00e8 el pas del cam\u00ed de la transhum\u00e0ncia que va d\u2019Aviny\u00f3 a Manresa no est\u00e0 clar i, aix\u00ed mateix, apel\u00b7la a les paraules del Jordi, quan li havia explicat que el cam\u00ed ramader tamb\u00e9 havia anat canviant el seu tra\u00e7at al llarg de la hist\u00f2ria: \u201ccada cop que s\u2019havia de fer una carretera o un pont i aix\u00f2 perjudicava el cam\u00ed, els ajuntaments ressituaven la ruta i feien anar els xais per una altra banda\u201d. Sense anar m\u00e9s lluny, \u00e9s el cas del mateix Passeig Pere III: despr\u00e9s del bombardeig del Pont de Sant Francesc per la Guerra Civil, es va haver de canviar la ruta dels ramats, que a partir d\u2019aleshores haurien d\u2019entrar a la ciutat pel Pont Vell i creuar-la pel Torrent de Sant Ignasi.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u201cA mi aquest cam\u00ed mai no m\u2019ha semblat sagrat\u201d, diu la Tanit, \u201cen el sentit que hi hagi un sol trajecte i que sigui el que s\u2019ha de respectar\u201d. El tra\u00e7at del cam\u00ed ramader ha canviat amb el temps per mitj\u00e0 de negociar amb les comunitats que en feien \u00fas. I, en realitat, pel que fa a <em>Circulaci\u00f3<\/em>, podem considerar que l\u2019aspecte comunitari ha prosperat en la mesura que tamb\u00e9 s\u2019ha negociat l\u2019itinerari que es va fer amb la caminada entre els actors implicats.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Probablement va ser aquesta la intenci\u00f3 quan, des de bon principi, es va projectar la ruta d\u2019Aviny\u00f3 cap a Manresa, enlloc de fer-ho cap a Prats. Ho interpretem com una deriva, com una l\u00ednia de fuga que tenia per missi\u00f3 desterritorialitzar els llocs comuns de la transhum\u00e0ncia i for\u00e7ar-ne una sortida. Ja que, efectivament, en el cam\u00ed cap a Manresa no hi ha la possibilitat que cap Sim\u00f2nides s\u2019atribueixi l\u2019autoritat individual en l\u2019exercici de recordar. Mentre que, en contrapartida, les llacunes d\u2019oblit que s\u2019obren en aquest tram s\u00f3n les que poden facilitar eixamplar els marges de negociaci\u00f3 i transformar, aix\u00ed, l\u2019exercici de mem\u00f2ria en una empresa plural.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En el paisatge de Sim\u00f2nides, l\u2019oblit no hi tenia lloc. Precisament es tractava d\u2019una t\u00e8cnica mnemot\u00e8cnica, que prometia a l\u2019artista de la mem\u00f2ria eradicar l\u2019oblit del paisatge que mentalment constru\u00eds. Tot i que, en realitat, tant la mem\u00f2ria com el paisatge requereixen de l\u2019oblit per adquirir forma. Tal i com Marc Aug\u00e9 explica en la seva aproximaci\u00f3 antropol\u00f2gica a l\u2019oblit, ni el paisatge ni la mem\u00f2ria es construeixen solament a trav\u00e9s de pres\u00e8ncies: \u201cles mem\u00f2ries s\u00f3n modelades per l\u2019oblit, de la mateixa manera que els contorns de la costa els modela el mar\u201d. El paisatge \u00e9s el producte que resulta de la interacci\u00f3 entre una for\u00e7a que erosiona i la resist\u00e8ncia de la costa en aquest cas. I, en correspond\u00e8ncia, Aug\u00e9 planteja que \u201cl\u2019oblit \u00e9s l\u2019energia vital de la mem\u00f2ria\u201d, mentre que, el record, all\u00f2 que resisteix el proc\u00e9s d\u2019eliminaci\u00f3, \u00e9s senzillament \u201cel producte que en resulta\u201d. En el cas de no oblidar, afegeix Aug\u00e9, la mem\u00f2ria quedaria r\u00e0pidament col\u00b7lapsada i ens seria impossible mantenir-nos actius en el present. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_20\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_20');\">(20)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_20\">AUG\u00c9, Marc (2004): <em>Oblivion<\/em>. University of Minesota Press, Minneapolis, London. Pp. 20 \u2013 21.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_20\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_20\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En el cas de <em>Circulaci\u00f3<\/em>, el reconeixement de l\u2019oblit com un component en la construcci\u00f3 del paisatge \u00e9s el que permet que l\u2019art de la mem\u00f2ria acabi per anar de bracet amb l\u2019art de la negociaci\u00f3. L\u2019esc\u00e0s rastre del cam\u00ed permet que, de nou, la mem\u00f2ria i la comunitat existeixin com a projecte i no com a quelcom que ve donat. I \u00e9s aix\u00ed com l\u2019acte que es planteja a l\u2019entorn de la transhum\u00e0ncia pren el sentit que la paraula \u201ccom-memorar\u201d t\u00e9 de \u201crecordar junts\u201d, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_21\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_21');\">(21)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_21\">EST\u00c9VEZ, Fernando (2010): \u201cArchivo y memoria en el reino de los replicantes\u201d, en: Est\u00e9vez, F.; de Santa Ana, M. (eds.), <em>Memorias y olvidos del archivo<\/em>. Lampreave, Tenerife. P. 36.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_21\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_21\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> de recordar en comunitat. Aix\u00f2 \u00e9s, un acte de commemoraci\u00f3 que existeix com un repte pel present i des del qual la comunitat visualitza els seus lligams, els camins que ha seguit i els encreuaments que ha deixat enrere, les desviacions que han tingut lloc, les seves transformacions sobtades i les que de manera regular que l\u2019han portat a construir-se com a tal.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, fins a quin punt <em>Circulaci\u00f3<\/em> va ser efica\u00e7 en aquest sentit? El projecte va sacrificar part de la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica del cam\u00ed per prioritzar, en canvi, l\u2019actualitzaci\u00f3 del valor comunitari dels camins de transhum\u00e0ncia. Per\u00f2 observem com les negociacions que es varen portar a terme van comportar, tamb\u00e9, dulcificar considerablement l\u2019itinerari i mitigar els contrastos del paisatge. En quina mesura les negociacions van comportar que s\u2019opt\u00e9s, aix\u00ed, pel <em>cam\u00ed f\u00e0cil<\/em>? En quina mesura el cam\u00ed que es va escollir finalment va el m\u00e9s adient per plantejar una reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de les transformacions que han tingut lloc en la nostra societat i en el paisatge?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La Tanit explica que el dia de la caminada sols va tenir el feedback d\u2019un dels participants. Era el d\u2019un home hi havia anat sol, se li va acostar i li va dir: \u201cha tingut molt sentit tot el que hem fet\u201d. Segons explica la Tanit aquest home hauria tret les seves pr\u00f2pies conclusions de l\u2019exercici d\u2019observaci\u00f3. Tot i aix\u00ed, ella \u00e9s la primera d\u2019admetre el di\u00e0leg posterior amb els participants \u00e9s quelcom que ha quedat pendent. Amb aquesta publicaci\u00f3 i l\u2019exposici\u00f3 que t\u00e9 lloc a ACVIC Centre d\u2019Art de Vic l\u2019octubre de 2013 la intenci\u00f3 \u00e9s restablir aquest di\u00e0leg amb els participants i que, aix\u00ed, segueixi desplegant-se el potencial reflexiu que amb <em>Circulaci\u00f3<\/em> s\u2019ha procurat a l\u2019entorn de la mem\u00f2ria, el paisatge i la societat.<\/p>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">WEINRICH, Harald (1999): <em> Arte y cr\u00edtica del Olvido<\/em>. Siruela, Madrid. Pp. 29 \u2013 35.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">BORRIAUD, Nicolas (2009): <em>Radicante<\/em>. Adriana Hidalgo Editora, Buenos Aires. Pp. 142 &#8211; 153.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquesta i les declaracions de Quim Moya que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Sant Feliu Sasserra, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte<em> Circulaci\u00f3<\/em> entre Oriol Fontdevila, Quim Moya, Laia Ramos i Jordi Torres. Les converses amb alguns dels agents que van contribuir al desenvolupament del projecte i que han servit de base per l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest text van tenir lloc pr\u00e0cticament un any despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 de la caminada popular que va servir com a eix articulador del projecte. Voldria agrair especialment a la Laia Ramos la preparaci\u00f3 de les sessions i l\u2019acompanyament en les converses, sent la instigadora d\u2019una part important de les q\u00fcestions que es van plantejar als diferents interlocutors.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">VV. (2011): <em>Art transhumant. Aviny\u00f3 \u2013 Prats de Llu\u00e7an\u00e8s. <\/em>Cal Gras. Itiner\u00e0ncies, Aviny\u00f3. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/issuu.com\/calgras\/docs\/arttranhumant\">http:\/\/issuu.com\/calgras\/docs\/arttranhumant<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquesta i les declaracions de Jordi Torres que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Sant Feliu Sasserra, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte<em> Circulaci\u00f3<\/em> entre Oriol Fontdevila, Quim Moya, Laia Ramos i Jordi Torres<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">El decreixement, com a teoria econ\u00f2mica i social, i el <em>slow-movement<\/em>, com a corrent cultural, s\u00f3n moviments que es basen en frenar la in\u00e8rcia occidental en el creixement i expansi\u00f3 econ\u00f2miques. El decreixement comen\u00e7a a prendre for\u00e7a a partir dels anys 90 de la m\u00e0 de l\u2019economista Serge Latouche. Pel que fa al slow-movement va comen\u00e7ar a Roma l\u2019any 1989, amb la protesta per l\u2019obertura d\u2019una botiga de McDonald\u2019s a la Plazza di Spagna. En ambd\u00f3s casos es promou calmar les activitats humanes i recuperar, en paraules de Paul Ari\u00e8s, \u201cun creixement en humanitat, \u00e9s a dir; menys bens i m\u00e9s lla\u00e7os socials, humans i amb la natura\u201d. Sobre el <em>slow-movement<\/em>: <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Movimiento_lento\">http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Movimiento_lento<\/a> . Sobre la teoria del decreixement: <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decreixement\">http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decreixement<\/a> . LATOUCHE, Serge (2007): <em>Peque\u00f1o tratado del decrecimiento sereno.<\/em> Icaria, Barcelona. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Tal i com explica Jordi Torres, els jornals de prestaci\u00f3 era el nom que rebien \u201cels jornals que els ve\u00efns feien per compte del municipi, sense cobrar, per fer obres i millores pel propi municipi. Tots els homes majors d\u2019edat tenien l\u2019obligaci\u00f3 de fer tres jornals de prestaci\u00f3 cada any. L\u2019ajuntament feia servir els jornals per cobrir les necessitats m\u00e9s perempt\u00f2ries del municipi, i amb el qu\u00e8 m\u00e9s es gastaven aquests jornals era la construcci\u00f3 i manteniment de camins\u201d. TORRES, Jordi (2002): <em>Camins amb mem\u00f2ria. Llegendes, dites i fets de la vora del cam\u00ed.<\/em> Llu\u00e7\u00e0: Solc. \u00c0mbit de recerca i documentaci\u00f3 del Llu\u00e7an\u00e8s. Pp. 5 \u2013 15. En tant que resulten del treball comunitari \u00e9s que els camins ramaders s\u2019han de considerar bens comunals o com a bens pertanyents al <em>procom\u00fa<\/em> (<em>pro<\/em>, de profit, i <em>com\u00fa<\/em>), pels que s\u2019ent\u00e9n \u201caquells b\u00e9ns, recursos, processos o coses (ja siguin materials o de car\u00e0cter intangible), el benefici de les quals, la possessi\u00f3 o drets d\u2019explotaci\u00f3, pertanyen a un grup o a una comunitat determinada de persones\u201d. Els b\u00e9ns comunals sorgeixen a finals del segle XIII i amb la progressiva desaparici\u00f3 del feudalisme, quan determinats b\u00e9ns passen a formar part de les viles i ciutats que havien nascut al voltant dels castells i assentaments feudals, i actualment el terme s\u2019ha actualitzat ostensiblement a red\u00f3s del m\u00f3n digital i la transformaci\u00f3 que ha comportat en l\u2019ecosistema de la gesti\u00f3 cultural. Sobre el b\u00e9 comunal: <a href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bien_comunal\">http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bien_comunal<\/a> . FRAGUAS, Antonio (2011): \u201cLa revoluci\u00f3n cultural del procom\u00fan\u201d, a <em>El Pa\u00eds<\/em>. 28-12\u20132011. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/cultura.elpais.com\/cultura\/2011\/12\/27\/actualidad\/1324940405_850215.html\">http:\/\/cultura.elpais.com\/cultura\/2011\/12\/27\/actualidad\/1324940405_850215.html<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">VV. (2009): <em>Camins ramaders i transhum\u00e0ncia a Catalunya. Recomanacions i propostes<\/em>. Fundaci\u00f3 M\u00f3n Rural. P. 17. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.transhumancia.cat\/\">http:\/\/www.transhumancia.cat\/<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La recuperaci\u00f3 del cam\u00ed va tenir ress\u00f2 en diferents mitjans un cop se\u2019n va portar a terme la seva senyalitzaci\u00f3, que es va fer de la m\u00e0 de SOLC i del Consorci del Llu\u00e7an\u00e8s. Nota de premsa en l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/consorci.llucanes.cat\/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=505&amp;Itemid=69\">http:\/\/consorci.llucanes.cat\/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=505&amp;Itemid=69<\/a> . M\u00e9s documentaci\u00f3 al web \u201cGent d\u2019Alpens\u201d, de Llu\u00eds Suri\u00f1ach: <a href=\"http:\/\/www.dalpens.com\/2012\/06\/la-pleta-de-torrats-dalpens-i-els.html\">http:\/\/www.dalpens.com\/2012\/06\/la-pleta-de-torrats-dalpens-i-els.html<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Les declaracions de Tanit Plana que apareixen al llarg del text procedeixen de dues converses que van tenir lloc entre Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos els dies 25 de juliol de 2013, a Manresa, i l\u20191 d\u2019agost de 2013, a Barcelona. No s\u2019ha cregut necessari diferenciar entre les declaracions que provenen d\u2019una conversa i l\u2019altra.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">http:\/\/www.idensitat.net\/<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_12\">12.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_12');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Tal i com es descriu el projecte en el web d\u2019Idensitat: \u201cEn aquest projecte, la Tanit Plana busca persones que l&#8217;acompanyin a caminar. Que l&#8217;acompanyin a pensar. Que facin fotos del tram caminat. Que l&#8217;ajudin a preguntar fotografiant. La proposta -segons la mateixa artista ha definit- est\u00e0 motivada per diferents obstacles, i \u00e9s precisament a trav\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 d&#8217;aquests obstacles que es podr\u00e0 anar desgranant i entenent.\u201d<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_13\">13.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_13');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquesta i les declaracions de Laia Ramos que prossegueixen van ser realitzades en dues converses que van tenir lloc entre Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos els dies 25 de juliol de 2013, a Manresa, i l\u20191 d\u2019agost de 2013, a Barcelona. No s\u2019ha cregut necessari diferenciar entre les declaracions que provenen d\u2019una conversa i l\u2019altra.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_14\">14.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_14');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">CLIFFORD, James (2008): <em>Itinerarios transculturales<\/em>. Gedisa, Barcelona. P. 18.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_15\">15.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_15');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La consideraci\u00f3 que amb la desaparici\u00f3 del cam\u00ed desapareix una manera d\u2019entendre el m\u00f3n, apareix en el text de difusi\u00f3 del projecte en el web d\u2019Idensitat: \u201cQuan els camins es van morint, tot el que els envolta se\u2019ls va menjant, de mica en mica. Hi han crescut verdisses i ha estat interferit en diferents punts i per diferents elements (carreteres, edificis, pol\u00edgons, etc.). El cam\u00ed s\u2019ha anat esborrant, morint, i amb ell tota una manera de viure i d\u2019entendre el m\u00f3n en que vivim.\u201d<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_16\">16.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_16');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquesta declaraci\u00f3 de N\u00faria \u00c9mpez i les que prossegueixen van ser realitzades el 25 de juliol de 2013 a Manresa, en el marc d\u2019una conversa sobre el projecte entre N\u00faria \u00c9mpez Oriol Fontdevila, Tanit Plana i Laia Ramos.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_17\">17.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_17');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">GARC\u00c9S, Marina (2013): <em>Un mundo com\u00fan<\/em>. Edicions Bellaterra, Barcelona. P. 74.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_18\">18.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_18');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">GARC\u00c9S, <em> cit<\/em>., pp. 111- 114.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_19\">19.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_19');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">GARC\u00c9S, <em> cit<\/em>., pp. 111- 114.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_20\">20.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_20');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">AUG\u00c9, Marc (2004): <em>Oblivion<\/em>. University of Minesota Press, Minneapolis, London. Pp. 20 \u2013 21.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_21\">21.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_21');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">EST\u00c9VEZ, Fernando (2010): \u201cArchivo y memoria en el reino de los replicantes\u201d, en: Est\u00e9vez, F.; de Santa Ana, M. (eds.), <em>Memorias y olvidos del archivo<\/em>. Lampreave, Tenerife. P. 36.<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF Cicer\u00f3 i Quintili\u00e0 expliquen la proesa que va fer de Sim\u00f2nides de Ceos l\u2019inventor de la mnemot\u00e8cnica, l\u2019ars memoriae. Era a l\u2019entorn del 500 a.C. quan Skopas va convidar el poeta per cantar la seva vict\u00f2ria en una competici\u00f3 esportiva. Per\u00f2 del paneg\u00edric que li f\u00e9u, Skopas en va quedar descontent, ja que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1486,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1449","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-58","clients-idensitat"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF Cicer\u00f3 i Quintili\u00e0 expliquen la proesa que va fer de Sim\u00f2nides de Ceos l\u2019inventor de la mnemot\u00e8cnica, l\u2019ars memoriae. Era a l\u2019entorn del 500 a.C. quan Skopas va convidar el poeta per cantar la seva vict\u00f2ria en una competici\u00f3 esportiva. Per\u00f2 del paneg\u00edric que li f\u00e9u, Skopas en va quedar descontent, ja que [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-10T19:14:47+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-10T19:54:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"343\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"562\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"36 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/\",\"name\":\"Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-10T19:14:47+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-10T19:54:44+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg\",\"width\":343,\"height\":562},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Tanit Plana: Viatge en ramat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF Cicer\u00f3 i Quintili\u00e0 expliquen la proesa que va fer de Sim\u00f2nides de Ceos l\u2019inventor de la mnemot\u00e8cnica, l\u2019ars memoriae. Era a l\u2019entorn del 500 a.C. quan Skopas va convidar el poeta per cantar la seva vict\u00f2ria en una competici\u00f3 esportiva. Per\u00f2 del paneg\u00edric que li f\u00e9u, Skopas en va quedar descontent, ja que [&hellip;]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-10T19:14:47+00:00","article_modified_time":"2015-10-10T19:54:44+00:00","og_image":[{"width":343,"height":562,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"36 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/","name":"Tanit Plana: Viatge en ramat - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg","datePublished":"2015-10-10T19:14:47+00:00","dateModified":"2015-10-10T19:54:44+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IMG_64521-e1444512611689.jpg","width":343,"height":562},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/tanit-plana-a-journey-as-a-flock\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Tanit Plana: Viatge en ramat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1449"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1460,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1449\/revisions\/1460\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1486\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}