{"id":1515,"date":"2015-10-11T20:36:50","date_gmt":"2015-10-11T20:36:50","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=1515"},"modified":"2015-10-11T21:12:26","modified_gmt":"2015-10-11T21:12:26","slug":"eichmann-a-espanya-ignasi-prat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/","title":{"rendered":"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1515\/?pdf=1515\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<p>\u201cNo s\u00f3c el monstre en qu\u00e8 em preteneu transformar\u201d, va exclamar Adolf Eichmann en el moment que el tribunal va pronunciar la seva sent\u00e8ncia i el va condemnar a mort. David Ben-Gurion, primer ministre d\u2019Israel, havia localitzat l\u2019antic tinent coronel de les SS refugiat a l\u2019Argentina, on vivia en clandestinitat des que va defugir el Proc\u00e9s de Nuremberg. El nom d\u2019Eichmann havia quedat des de llavors associat a la \u201csoluci\u00f3 final\u201d, per\u00f2 no va ser fins que Israel el va segrestar i se\u2019l va endur a Jerusalem que el comandant no va ser jutjat. L\u2019any 1961 un tribunal exclusivament israeli\u00e0 va imputar a Eichmann pr\u00e0cticament tota la responsabilitat de la deportaci\u00f3 i l&#8217;extermini sistem\u00e0tic de milions de jueus durant la II Guerra Mundial.<\/p>\n<p>Hannah Arendt va seguir el proc\u00e9s penal de prop, per afirmar que, tot i l\u2019atrocitat dels fets, \u201cEichmann no era un Iago ni era un Macbeth\u201d, ni era ni tan sols un sanguinari ni constitu\u00efa un cas excepcional d\u2019odi cap als jueus. No era un fan\u00e0tic antisemita ni de qualsevol altra doctrina. Era un home \u201cnormal\u201d, segons havien certificat els sis psiquiatres del tribunal \u2013\u201cm\u00e9s normal que jo, despr\u00e9s d\u2019haver passat pel tr\u00e0ngol d\u2019examinar-lo\u201d, va lamentar un d\u2019ells. En paraules d\u2019Arendt, aquell home va ser un m\u00e9s entre tants altres bur\u00f2crates del nazisme i, si se\u2019l pot responsabilitzar d\u2019una pol\u00edtica d\u2019assassinat massiu, \u00e9s nom\u00e9s per la seva efici\u00e8ncia i ubiq\u00fcitat a l\u2019hora d\u2019escalar en la pir\u00e0mide del poder estatal alemany. \u201c\u00danicament la pura i simple irreflexi\u00f3 va ser el que va predisposar Eichmann a convertir-se en el m\u00e9s gran criminal del seu temps\u201d.<\/p>\n<p><em>Eichmann in Jerusalem<\/em>(1963), l\u2019estudi que Arendt va fer del proc\u00e9s, va aixecar una forta controv\u00e8rsia en el moment de la seva publicaci\u00f3, quan es va malentendre com un intent de justificar l\u2019antic comandant. Per\u00f2, lluny d\u2019aix\u00f2, el prop\u00f2sit d\u2019Arendt havia estat el de penetrar en l\u2019univers mental que s\u2019amagava rere el rostre d\u2019aquell home que per fi s\u2019asseia al banc dels acusats, a fi de comprendre la lli\u00e7\u00f3 que una llarga carrera de maldat podia brindar a la humanitat. \u00c9s la lli\u00e7\u00f3 de la \u201cterrible banalitat del mal\u201d, tal i com ella la va anomenar: l\u2019Holocaust, tot i prendre la magnitud de genocidi, \u00e9s alhora un mal banal i deshumanitzat, que va ser fruit de l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una gegantesca organitzaci\u00f3 burocr\u00e0tica criminal i enfront de la qual \u201cles paraules i el pensament se sentirien impotents per igual\u201d.<\/p>\n<p><em>El m\u00f3n dels vencedors <\/em>\u00e9s un exercici per comprendre com el mal i el poder han funcionat en el cas de l\u2019Estat espanyol. Com Arendt va fer a Jerusalem, l\u2019intent d\u2019Ignasi Prat \u00e9s mirar cara a cara el poder, escodrinyar els rostres dels culpables i, tanmateix, entendre la hist\u00f2ria m\u00e9s que no pas fer un acte de just\u00edcia en propietat. aquestant rovesot entendre actualment sin\u00f1o ial\u00f1 tes o bquotidianitat dels ministres de Franco i comprendre el seu univers perEn aquesta ocasi\u00f3, per\u00f2, els rostres ja no poden ser humans i, aix\u00ed, el fot\u00f2graf ha acudit a treure de l\u2019anonimat alguns vestigis que, camuflats igualment en l\u2019esfera p\u00fablica, poden informar encara de la quotidianitat que van tenir les persones que, avui en dia, s\u00f3n considerades els m\u00e0xims responsables de la sagnant repressi\u00f3 que el franquisme va practicar a Espanya durant i un cop acabada la Guerra Civil.<\/p>\n<p>L\u2019exercici es concreta en una s\u00e8rie de retrats dels rostres de les resid\u00e8ncies on alguns ministres de Franco varen habitar, retrats que tenen un considerable caire psicol\u00f2gic. Efectivament, amb les imatges comprovem com algunes de les fa\u00e7anes encara s\u2019esforcen en l\u2019actualitat per mantenir una aparen\u00e7a p\u00fablica superba i intimidat\u00f2ria, aix\u00ed com d\u2019altres prefereixen amagar-se rere jardins frondosos i impenetrables a l\u2019esguard. Alguns frontispicis fantasiegen amb la possibilitat d\u2019identificar-se amb el poder de temps passats i es caracteritzen com a palaus renaixentistes o b\u00e9 incorporen formes medievalitzants; mentre que d\u2019altres compareixen enmig de la metr\u00f2poli i se sumen a l\u2019estil classicista que el franquisme va posar en voga. Alguns s\u2019encimbellen en \u00e0tics i d\u2019altres ho fan en cims encrespats; per\u00f2, en tot cas, tamb\u00e9 hem d\u2019admetre que res de nou apareix en tots aquests rostres de Franco pel que fa als clix\u00e9s amb qu\u00e8 el poder s\u2019ha tendit a representar.<\/p>\n<p>Els rostres que es mostren amb <em>El m\u00f3n dels vencedors <\/em>donen compte d\u2019una vida benestant, per\u00f2 que, alhora, \u00e9s ben poc heroica. Tot i que una bona part dels ministres de Franco tenien carrera militar, a partir de les seves resid\u00e8ncies els podem veure tan \u201cnormals\u201d com ho va ser aquell mateix Eichmann \u201cd\u2019estatura mitjana, prim, de mitjana edat, una mica calb, amb les dents irregulars i curt de vista\u201d que es va asseure al banc dels acusats. \u00c9s aix\u00ed com aquestes cases probablement tamb\u00e9 contribueixen a caricaturitzar la maldat dels falangistes com a igualment \u201cbanal\u201d.<\/p>\n<p>En tot cas, \u00e9s considerablement inquietant la decisi\u00f3 de Prat per aturar-se i registrar nom\u00e9s els exteriors de les resid\u00e8ncies. El seu inter\u00e8s per la fa\u00e7ana podria deure\u2019s a la voluntat per formular un comentari sobre els mecanismes del poder: tal i com va demostrar Michael Foucault amb les seves investigacions, el poder no \u00e9s quelcom en si mateix, sin\u00f3 que consisteix en un sistema de relacions on entren en joc q\u00fcestions com l\u2019\u00fas del llenguatge i de les imatges. Aix\u00ed que tan sols la superf\u00edcie del rostre, en la seva qualitat de m\u00e0scara, seria suficient per desenvolupar l\u2019exercici del poder, mentre que la possibilitat d\u2019un \u201cinterior\u201d, no nom\u00e9s quedaria exempta de la performance, sin\u00f3 que fins i tot restaria en suspens en tant que presumpci\u00f3.<\/p>\n<p>La inclinaci\u00f3 pels exteriors tamb\u00e9 podria ser el resultat d\u2019una reflexi\u00f3 sobre la mateixa pr\u00e0ctica de l\u2019art i la historiografia: des de l\u2019Antiga Gr\u00e8cia que la possibilitat de recordar s\u2019associa a la possibilitat de les imatges, si b\u00e9 avui en dia dif\u00edcilment podr\u00edem creure en una imatge que reconstrueixi \u00edntegrament un record, que sigui enterament una <em>pres\u00e8ncia<\/em> i que no contingui tamb\u00e9 un cert grau de d\u00e8ficit i de ru\u00efna en ella mateixa. Giorgio Agamben ha posat en relaci\u00f3 aquesta reflexi\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 del testimoni. Referint-se als supervivents d\u2019Auschwitz, escriu: \u201cel testimoni val essencialment per tot all\u00f2 que falta en ell; cont\u00e9, en el seu mateix centre, quelcom que \u00e9s intestimoniable. Els \u2018aut\u00e8ntics\u2019 testimonis, els \u2018testimonis integrals\u2019, s\u00f3n els que no han testimoniat ni haguessin pogut fer-ho\u201d; ja que, ras i curt, aquests s\u00f3n els que van perdre la vida als camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la decisi\u00f3 de Prat no es deu solament a entaular una reflexi\u00f3 sobre el poder, l\u2019art o els l\u00edmits de la historiografia, sin\u00f3 que encara hi pesa alguna consideraci\u00f3 m\u00e9s sobre el mal i l\u2019administraci\u00f3 com un engranatge criminal. En el cas de l\u2019Estat espanyol no hi ha hagut ni un Proc\u00e9s de Nuremberg i ni tan sols s\u2019ha citat cap falangista a un tribunal com el de Jerusalem. La transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia ha estat qualificada ben sovint d\u2019amn\u00e8sica i, efectivament, rere aquesta pol\u00edtica p\u00fablica de l\u2019oblit, no s\u00f3n pocs els qui hi detecten rastres d\u2019aquella \u201cterrible banalitat del mal\u201d que tamb\u00e9 va caracteritzar l\u2019administraci\u00f3 franquista.<\/p>\n<p><em>El m\u00f3n dels vencedors<\/em> no sols configura una cartografia de nous llocs per a la mem\u00f2ria, sin\u00f3 que probablement la seva urg\u00e8ncia sigui la d\u2019assenyalar les resid\u00e8ncies dels ministres com a s\u00edmptomes de l\u2019oblit. Si d\u2019alguna cosa fan mem\u00f2ria les imatges \u00e9s que els seus propietaris no es van arribar a asseure al banc dels acusats mentre encara estaven vius. I, aix\u00ed, mentre que a nivell d\u2019estat no s\u2019ha fet just\u00edcia, pel que fa a la hist\u00f2ria seria endebades reconstruir al detall tot un coneixement sobre el qual avui en dia no es pot recon\u00e8ixer sin\u00f3 que s\u2019ha perdut definitivament.<\/p>\n<p><em>El m\u00f3n dels vencedors <\/em>\u00e9s, per tant, tamb\u00e9 el m\u00f3n dels qui han imposat la democr\u00e0cia, la qual, tal i com es plany Paul Ricoeur, ben sovint vol oblidar que igualment \u00e9s poder i vol oblidar les seves pr\u00f2pies vict\u00f2ries. A l\u2019Estat espanyol, la democr\u00e0cia \u00e9s una vict\u00f2ria que, efectivament, encara es deu al \u201cmal banal\u201d que va perpetrar el r\u00e8gim franquista fa m\u00e9s de cinquanta anys. Un \u201cmal banal\u201d que en l\u2019actualitat assetja per partida doble: per les continu\u00eftats que l\u2019actual sistema de govern estableix amb l\u2019administraciencara ens assetja vict\u00f2ries. Aaria el lls.e gr al banc dels acusats mentre encara estaven vius. obablement no ls que en varen \u00f3 franquista i per la legitimitat que li ha conferit la pol\u00edtica de l\u2019oblit respecte de les \u201cmatances administratives\u201d que persisteixen en el seu origen.<\/p>\n<p><em>El m\u00f3n dels vencedors <\/em>no \u00e9s cap altre que el nostre m\u00f3n. Els rostres inexpugnables que en recull Prat constaten que ha estat forjat en l\u2019oblit; i admetre-ho probablement \u00e9s l\u2019alternativa que resta per comprendre\u2019n la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u2013<\/p>\n<p>Agamben, G. (2010): <em>Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo sacer III<\/em>. Pre-textos. Valencia. P. 34.<\/p>\n<p>Arendt, H. (2003), <em>Eichmann en Jerusal\u00e9n. Un estudio sobre la banalidad del mal<\/em>. Lumen. Barcelona. Pp. 20, 148, 151, 171.<\/p>\n<p>Ricoeur, P. (2010): <em>La memoria, la historia, el olvido<\/em>. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica de Argentina. Buenos Aires. P. 579.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF \u201cNo s\u00f3c el monstre en qu\u00e8 em preteneu transformar\u201d, va exclamar Adolf Eichmann en el moment que el tribunal va pronunciar la seva sent\u00e8ncia i el va condemnar a mort. David Ben-Gurion, primer ministre d\u2019Israel, havia localitzat l\u2019antic tinent coronel de les SS refugiat a l\u2019Argentina, on vivia en clandestinitat des que va [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1526,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1515","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-59","clients-barcelona-produccio"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-11T20:36:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-11T21:12:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"309\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"469\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/\",\"name\":\"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-11T20:36:50+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-11T21:12:26+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"description\":\"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg\",\"width\":309,\"height\":469},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila","description":"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila","og_description":"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-11T20:36:50+00:00","article_modified_time":"2015-10-11T21:12:26+00:00","og_image":[{"width":309,"height":469,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/","name":"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg","datePublished":"2015-10-11T20:36:50+00:00","dateModified":"2015-10-11T21:12:26+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"description":"Ignasi Prat, El mundo de los vencedores. La Capella, Barcelona Producci\u00f3 2014","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/francisco-regalado-e1444596327853.jpg","width":309,"height":469},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/eichmann-a-espanya-ignasi-prat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Ignasi Prat: Eichmann a Espanya"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1515\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1515"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1515\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1536,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1515\/revisions\/1536\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1526\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}