{"id":1545,"date":"2015-10-11T21:49:10","date_gmt":"2015-10-11T21:49:10","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=1545"},"modified":"2015-10-11T21:59:24","modified_gmt":"2015-10-11T21:59:24","slug":"lua-coderch-la-memoria-sota-sospita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/","title":{"rendered":"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/?pdf=1545\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<p>Explicava Umberto Eco en una confer\u00e8ncia, l\u2019any 1966, que l\u2019oblit \u00e9s un fenomen que no es pot experimentar a trav\u00e9s de la imatge. Des del punt de vista que li proporcionava la semi\u00f2tica, el te\u00f2ric hi considerava que tots els signes es basen en el fet de constituir pres\u00e8ncies, mentre que \u00e9s pr\u00e0cticament un contrasentit la possibilitat d\u2019imaginar un signe que remeti a una llacuna de sentit i de significat tal com ho \u00e9s l\u2019oblit. La imatge, segons l\u2019escriptor, sols pot prefigurar un art de la mem\u00f2ria, mentre que la possibilitat d\u2019un art per fer present l\u2019oblit quedaria, per tant, en quelcom per <em>oblidar<\/em> en si mateix \u2013en les seves paraules: \u201cAn <em>ars oblivionalis<\/em>? Forget it!\u201d<sup>. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\">La confer\u00e8ncia d\u2019Umberto Eco apareix citada a: Weinrich, Harald (1999): <em>Leteo. Arte y cr\u00edtica del olvido<\/em>. Madrid: Siruela; p\u00e0g. 34 i 35. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><br \/>\n<\/sup><\/p>\n<p>Tot i aix\u00f2, la correlaci\u00f3 entre la imatge i l\u2019oblit, aix\u00ed com entre la imatge i la mem\u00f2ria, \u00e9s un fenomen for\u00e7a m\u00e9s complex del que considera la teoria semi\u00f2tica. En aquest sentit, \u00e9s pertinent apuntar que l\u2019associaci\u00f3 entre la imatge i la mem\u00f2ria es formula a l\u2019antiga Gr\u00e8cia i que, precisament, l\u2019apreciaci\u00f3 d\u2019Eco es descobreix ben pr\u00f2xima a la formulaci\u00f3 de S\u00f2crates que recull un dels escrits plat\u00f2nics. En aquest cas, el fil\u00f2sof va comparar la mem\u00f2ria amb un bloc de cera, en el qual els esdeveniments quedarien inscrits a la manera d\u2019imatge. All\u00f2 que hi roman gravat al llarg del temps \u00e9s all\u00f2 que som capa\u00e7os de recordar, mentre que all\u00f2 que oblidem seria tot all\u00f2 que no hi ha perviscut com a imatge.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, Arist\u00f2til no va tardar a complicar aquesta relaci\u00f3 entre la imatge i la mem\u00f2ria. El seu raonament va consistir a assenyalar que una imatge no \u00e9s sols pres\u00e8ncia, sin\u00f3 que al mateix temps integra l\u2019abs\u00e8ncia en la seva realitat. L\u2019acompliment de la seva funci\u00f3 significant requereix sempre que aquesta remeti a una altra cosa que no \u00e9s present; i, aix\u00ed, la imatge, talment com la petja, l\u2019indici o el signe, resulten ambivalents com a pres\u00e8ncies, perqu\u00e8 sempre requereixen invocar una abs\u00e8ncia per activar-se com a tals. En correspond\u00e8ncia, el fil\u00f2sof planteja que en la mem\u00f2ria no es troben imatges que reprodueixin el passat, sin\u00f3 sols els seus indicis, unes petges que remeten a unes afliccions primig\u00e8nies i que es reconeixen com a absents, les quals, ben suggeridorament, anomena <em>phantasma<\/em>.<\/p>\n<p>Ja en la nostra era, \u00e9s Agust\u00ed d\u2019Hipona qui d\u00f3na el gir definitiu sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 quan considera que, entre les imatges de la mem\u00f2ria, l\u2019oblit s\u2019ha de poder percebre en la mateixa mesura que els records. Precisament, \u201c\u00e9s possible recordar que s\u2019ha oblidat\u201d, diu sant Agust\u00ed. I, en realitat, no sols \u00e9s possible, sin\u00f3 que el record de l\u2019oblit \u00e9s imprescindible a l\u2019hora de recon\u00e8ixer els records com a fen\u00f2mens que procedeixen del passat. L\u2019oblit, en tant que rastre de l\u2019abs\u00e8ncia, s\u2019activa incessantment amb cada record, i necess\u00e0riament queda inscrit en cada una de les imatges que fabrica la mem\u00f2ria a fi que aquestes no es confonguin amb al\u00b7lucinacions o amb la percepci\u00f3 del present<sup>. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">La s\u00edntesi del pensament de S\u00f2crates, Arist\u00f2til i Agust\u00ed d\u2019Hipona a l\u2019entorn de la relaci\u00f3 entre la mem\u00f2ria i la imatge, l\u2019hem formulat a partir de la interpretaci\u00f3 que en fa Paul Ricoeur a: Ricoeur, Paul (2010): <em>La memoria, la historia, el olvido<\/em>. Buenos Aires: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica; p\u00e0g. 23-40 i 128-135. Pel que fa al coneixement del pensament d\u2019Agust\u00ed d\u2019Hipona, tamb\u00e9 ha estat significativa l\u2019aportaci\u00f3 de Harald Weinrich. Weinrich, <em>Op. cit<\/em>.; p\u00e0g. 46-54. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><br \/>\n<\/sup><\/p>\n<p>Ara b\u00e9, qu\u00e8 passa amb les imatges que, ja no des de l\u2019interior de la mem\u00f2ria, sin\u00f3 des de la seva exterioritat i en tant que pres\u00e8ncies materials, tamb\u00e9 tenen la capacitat de remetre\u2019ns al passat? \u00bfPodem concebre que l\u2019oblit tamb\u00e9 hi fa acte de pres\u00e8ncia, en la l\u00ednia que apunta sant Agust\u00ed? \u00bfO b\u00e9, en aquest cas, la imatge i el signe es veurien realment impedits a l\u2019hora de codificar una abs\u00e8ncia com \u00e9s l\u2019oblit, tal com segles m\u00e9s tard ha assenyalat Umberto Eco?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ru\u00efnes <\/strong><\/p>\n<p>Els tres projectes que L\u00faa Coderch agrupa a l\u2019EspaiDOS de la Sala Muncunill es poden explicar com un conjunt d\u2019assajos per inserir l\u2019oblit en diferents suports o mitjans de la mem\u00f2ria. Cada un dels projectes desplega diferents estrat\u00e8gies per vehicular i fer pal\u00e8s aquest estrany fenomen. La seva invocaci\u00f3, aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 ve donada per diferents intencionalitats, que procurarem desgranar successivament en les l\u00ednies seg\u00fcents.<\/p>\n<p>En primer lloc, <em>Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria de l\u2019arxiu familiar<\/em> \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges que testimonien un oblit emp\u00edric. Es tracta de trenta fotografies que l\u2019artista ha seleccionat dels \u00e0lbums familiars de la seva \u00e0via materna en funci\u00f3 de la incapacitat que han mostrat els seus descendents per associar-hi cap record. Coderch mostra les imatges com un conjunt d\u2019actes fallits de rememoraci\u00f3, per\u00f2 especialment com una s\u00e8rie de sistemes o mitjans que, en canvi, tenen la capacitat d\u2019invocar l\u2019oblit en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic. D\u2019aquesta manera, les imatges esdevenen considerablement inquietants en el context d\u2019all\u00f2 que es considera <em>familiar<\/em>, i en relaci\u00f3 amb un artefacte com \u00e9s l\u2019\u00e0lbum fotogr\u00e0fic.<\/p>\n<p>En segon lloc, els d\u00e8ficits de la mem\u00f2ria es conjuguen com una al\u00b7legoria en el cas de <em>Shelter<\/em>. Es tracta d\u2019una composici\u00f3 geom\u00e8trica al terra de la sala d\u2019exposicions que est\u00e0 formada per una l\u00e0pida i dues lleixes. Entre els elements s\u2019estableix una tensi\u00f3 que vol suggerir igualment l\u2019oblit i la ru\u00efna dels mitjans de la mem\u00f2ria: la l\u00e0pida, un element per fer p\u00fablica la mem\u00f2ria, apareix situat de cap per avall. Se n\u2019amaga la cara on hom trobaria la inscripci\u00f3, i en canvi es mostra de cara a l\u2019espectador la que serveix de sepultura. Les lleixes, dos elements que pertanyen a la intimitat, remeten, en aquest context, a la possibilitat de disposar-hi els \u00e0lbums fotogr\u00e0fics, al mateix temps que es refereixen a Ikea i a la uniformitzaci\u00f3 que aquesta corporaci\u00f3 multinacional hauria propiciat dels entorns privats. Es posa en dubte, d\u2019aquesta manera, la possibilitat que la mem\u00f2ria de l\u2019\u00e0mbit familiar es pugui considerar genu\u00efnament particular i pugui desenvolupar-se al marge d\u2019uns est\u00e0ndards, els seus auxiliars materials.<\/p>\n<p>Finalment, l\u2019artista suma una altra fotografia en aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de traces de la mem\u00f2ria impedida: <em>(homenatge desviat) Per a quatre avis nacionals<\/em> mostra una imatge de la seva \u00e0via materna, de jove i acompanyada de quatre amigues, vestides totes amb l\u2019uniforme de la Falange. L\u2019obstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria en aquest cas ve donada per l\u2019acci\u00f3 de la mateixa artista, que ha aplicat un plec que creua en diagonal la imatge i amaga una part del rostre dels cinc personatges, talment com si els fes un tall que els parteix la cara.<\/p>\n<p><em>Shelter <\/em>\u00e9s una pe\u00e7a que es va decidir tardanament de mostrar en l\u2019exposici\u00f3, i, segons que explica Coderch, la funcionalitat que se li hauria atribu\u00eft en aquest context \u00e9s la de servir de transici\u00f3 entre els dos altres projectes. El pes de l\u2019exposici\u00f3 recau, efectivament, en les obres que mostren fotografies procedents dels \u00e0lbums de fam\u00edlia, entre les quals s\u2019estableix un seguit de correspond\u00e8ncies a l\u2019hora de conjugar la mem\u00f2ria i l\u2019oblit: si en el primer cas, amb l\u2019arreplega de fotografies de la s\u00e8rie <em>Recopilar&#8230;<\/em>, s\u2019hi troben imatges que ning\u00fa de l\u2019entorn de l\u2019artista no ha estat capa\u00e7 de recordar, en el segon, <em>(homenatge desviat)&#8230;<\/em>, s\u2019hi troba una de les fotografies que la mateixa fam\u00edlia no ha estat capa\u00e7 d\u2019esborrar del temps present. A aquest segon grup pertanyen les imatges que testimonien l\u2019adscripci\u00f3 <em>nacional<\/em> dels quatre avis de l\u2019artista, que s\u2019haurien instal\u00b7lat en l\u2019actualitat dels seus descendents&#8230; com un fantasma, com un pensament obsessiu que no deixa de repetir-se.<\/p>\n<p>D\u2019una banda, es constata aquest fantasma; aquesta mem\u00f2ria que al capdavall no requereix d\u2019auxiliars per ressonar en el present \u2013ni d\u2019imatges ni de qualsevol altre material\u2013 incrementa la sospita envers l\u2019oblit que es mostra amb les primeres fotografies: a qu\u00e8 es refereixen les imatges que la fam\u00edlia ha oblidat i s\u2019han retirat de la consci\u00e8ncia del seu clan?, qu\u00e8 tenen en com\u00fa? \u00bfLa seva obliteraci\u00f3 podria haver estat un acte intencionat? Tot i l\u2019aspecte anod\u00ed de les imatges que es mostren en <em>Recopilar&#8230;<\/em>, el seu contrast amb unes mem\u00f2ries que no es desincrusten del temps present \u2013amb el \u201cpassat que no passa\u201d d\u2019<em>(homenatge desviat)&#8230;\u2013<\/em> suggereix, inevitablement, la possibilitat d\u2019una mem\u00f2ria reprimida i, des de la perspectiva de la psicoan\u00e0lisi, que el seu oblit tingui una relaci\u00f3 directa amb una situaci\u00f3 traum\u00e0tica produ\u00efda anteriorment.<\/p>\n<p>En contraposici\u00f3, l\u2019<em>exc\u00e9s<\/em> d\u2019oblit en la s\u00e8rie <em>Recopilar&#8230;<\/em> tamb\u00e9 d\u00f3na lloc a un excedent de la mat\u00e8ria en relaci\u00f3 amb les imatges. La dificultat de les fotografies per significar i per remetre a un record, fa que es posi de manifest un conjunt de mat\u00e8ria que, en certa manera, ha esdevingut sobrant. Es convida l\u2019espectador, aix\u00ed, a imaginar aquesta experi\u00e8ncia d\u2019oblit a trav\u00e9s de les imatges i, aix\u00ed, a deturar-se a escodrinyar en la interioritat dels seus signes en comptes de despla\u00e7ar-se cap a uns significats hipot\u00e8tics. Un cop desaparegut el record, es convida l\u2019espectador a contemplar la mat\u00e8ria de qu\u00e8 estan fets els mitjans de la mem\u00f2ria.<\/p>\n<p>La primera correspond\u00e8ncia entre els projectes, l\u2019hem tra\u00e7ada a partir de comparar l\u2019exc\u00e9s de mem\u00f2ria d\u2019<em>(homenatge desviat)&#8230; <\/em>amb l\u2019exc\u00e9s d\u2019oblit de <em>Recopilar&#8230;<\/em>, per arribar a la conclusi\u00f3 que la mem\u00f2ria, un cop convertida en obsessi\u00f3, no requereix d\u2019un auxiliar com \u00e9s la imatge per fer-se present, no necessita la mat\u00e8ria. En canvi, si ens fixem en el revers d\u2019aquesta consideraci\u00f3, i comparem aquest rol accessori que tindria la mat\u00e8ria en imatges com la d\u2019<em>(homenatge desviat)&#8230; <\/em>amb l\u2019exc\u00e9s de mat\u00e8ria que resulta de <em>Recopilar&#8230;<\/em>, una segona conclusi\u00f3 a qu\u00e8 s\u2019arriba \u00e9s que la imatge no es deu sols a les mem\u00f2ries i els significats que se li atribueixen, sin\u00f3 que en la materialitat dels seus signes perllonga la seva exist\u00e8ncia en tant que portadora, tamb\u00e9, d\u2019oblit i d\u2019abs\u00e8ncia.<\/p>\n<p>En aquest sentit, en relaci\u00f3 amb <em>(homenatge desviat)&#8230; <\/em>podem pensar que Coderch desafia la mat\u00e8ria per invocar l\u2019oblit d\u2019una manera activa. Quan l\u2019artista interv\u00e9 en una de les imatges en qu\u00e8 es fonamenten els fantasmes familiars i amaga part del rostre de la seva \u00e0via i les amigues, posa a prova la mat\u00e8ria per activar-se com a conductora de l\u2019oblit. I, en correspond\u00e8ncia, emergeix una pregunta: \u00bfen quina mesura, a trav\u00e9s d\u2019intervenir els auxiliars de la mem\u00f2ria, es pot incidir en canviar-ne els continguts, en el curs dels esdeveniments del passat, aix\u00ed com en la manera d\u2019imaginar-los i de rememorar-los en el futur?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quin passat es t\u00e9 quan es t\u00e9 una veu?<\/strong><sup> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\">La frase que es fa servir de titular procedeix de l\u2019\u00e0udio que incorpora la instal\u00b7laci\u00f3 de L\u00faa Coderch, <em>(homenatge desviat) Per a quatre avis nacionals<\/em>. Al llarg d\u2019aquest apartat i del seg\u00fcent se citen diversos fragments que procedeixen del mateix treball.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><br \/>\n<\/sup><\/p>\n<p>L\u2019arxiu de L\u00faa Coderch no \u00e9s infal\u00b7lible. No \u00e9s l\u2019arxiu tal com el va prefigurar Michael Foucault en <em>L\u2019arqueologia del saber<\/em> (1969), l\u2019arxiu que organitzava l\u2019<em>a priori<\/em> hist\u00f2ric, i on tenien lloc tots els enunciats que hist\u00f2ricament s\u2019haurien esdevingut, independentment que algun subjecte els arrib\u00e9s a pronunciar o a articular com a discurs. El de Coderch, contr\u00e0riament, \u00e9s un arxiu que es troba mig submergit i en ru\u00efnes; amb documents que permeten constatar alguns enunciats, per\u00f2 especialment les seves ombres, les llacunes de la mem\u00f2ria. El seu arxiu \u00e9s testimoni de la pres\u00e8ncia que l\u2019oblit t\u00e9 en la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Conseg\u00fcentment, es tracta d\u2019un arxiu que recupera la pregunta pel subjecte. Perqu\u00e8 ja no es tracta del subjecte <em>des-subjectivat<\/em>, buit i reempla\u00e7able, que Foucault dissolia en el llenguatge i en els enunciats de l\u2019arxiu. En tant que amb l\u2019arxiu fotogr\u00e0fic de Coderch es constaten tant els records com els oblits, el subjecte que s\u2019invoca \u00e9s aquell que haur\u00e0 de rec\u00f3rrer a la mateixa mem\u00f2ria, i no a l\u2019arxiu, per tal de recon\u00e8ixer-se o no en la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Es tracta del subjecte al qual apel\u00b7la Paul Ricoeur. El fil\u00f2sof, en una experi\u00e8ncia tan particular i subjectiva com el que anomena \u201cel petit miracle del reconeixement\u201d, hi troba l\u2019\u00fanica possibilitat perqu\u00e8 el treball de rememoraci\u00f3 del subjecte conclogui amb l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019uns records que identifiqui com a propis \u2013i que no confongui amb imatges d\u2019altres proced\u00e8ncies, com pot ser la ficci\u00f3: \u201c\u00c9s en el moment del reconeixement, amb qu\u00e8 conclou l\u2019esfor\u00e7 de la rememoraci\u00f3, quan es declara l\u2019exig\u00e8ncia de la veritat. Llavors sentim i sabem que alguna cosa va succeir, que va tenir lloc, que ens va implicar com a agents, com a pacients, com a testimonis\u201d.<sup><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\">Ricoeur, Paul (2010): <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 79.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/sup><\/p>\n<p>Es tracta, tamb\u00e9, del subjecte a qu\u00e8 apel\u00b7la Giorgio Agamben, i que, efectivament, considera com a testimoni pr\u00f2piament. Segons Agamben, el subjecte en qualitat de testimoni \u00e9s aquell que es reconeix travessat pel camp de forces de la hist\u00f2ria. Tal com s\u2019esdevenia amb l\u2019arxiu de Foucault, tamb\u00e9 es tracta d\u2019un testimoni que haur\u00e0 de declarar sobre la <em>des-subjectivaci\u00f3 <\/em>i la pr\u00f2pia incapacitat de parlar; per\u00f2 que, en aquest cas, i en la mesura que adquireix la capacitat de paraula, guanya tamb\u00e9 la capacitat per situar la mem\u00f2ria en la seva intimitat, on reconeix uns records com a propis. \u00c9s d\u2019aquesta manera com pot esdevenir, tamb\u00e9, un subjecte \u00e8tic, amb consci\u00e8ncia del present i de la hist\u00f2ria.<sup><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\">Agamben, Giorgio (2010): <em>Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo Sacer III.<\/em> Val\u00e8ncia: Pre-textos; p\u00e0g. 143-173. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/sup><\/p>\n<p>En l\u2019exposici\u00f3, la fotografia de l\u2019\u00e0via de l\u2019artista vestida amb l\u2019uniforme de la Falange s\u2019acompanya d\u2019un reproductor de so. Tamb\u00e9 \u00e9s part de la instal\u00b7laci\u00f3 <em>(homenatge desviat)&#8230;<\/em> Dels seus auriculars, en surt la veu del mateix Coderch, que pronuncia un relat que comen\u00e7a aix\u00ed: \u201cLa idea y la tarea de producir y defender relatos y valores frontalmente contrarios a aquellos que pertenecen a los de la clase a la que uno debe su formaci\u00f3n y seguramente tambi\u00e9n su posici\u00f3n social, lo llamaremos mecenazgo-patronazgo ideol\u00f3gico, compromiso, identificaci\u00f3n, masoquismo moral\u201d. A continuaci\u00f3, entre altres passatges parlats, l\u2019artista canta fragments de can\u00e7ons d\u2019adscripci\u00f3 republicana que es van popularitzar durant la Guerra Civil: <em>Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero. Tercera Brigada Mixta, primera l\u00ednea de fuego,<\/em> entre d\u2019altres.<\/p>\n<p>Tal com hem comentat, les imatges de l\u2019exposici\u00f3 pr\u00e0cticament formen un paral\u00b7lelisme entre les dificultats per rememorar i les dificultats per oblidar. Per\u00f2 quan s\u2019activa el <em>track<\/em> d\u2019\u00e0udio, es descobreix que ambdues l\u00ednies conflueixen finalment en un mateix drama, que \u00e9s precisament el de la dificultat per esdevenir un testimoni. Un cop l\u2019arxiu es constata com una ru\u00efna i els documents s\u00f3n insuficients per donar compte de la pr\u00f2pia mem\u00f2ria, \u00e9s quan l\u2019artista es planteja la necessitat d\u2019adquirir una veu pr\u00f2pia i articular una narraci\u00f3 sobre el seu propi passat.<\/p>\n<p>Per donar compte de la dificultat que aix\u00f2 suposa, ser\u00e0 \u00fatil de considerar la difer\u00e8ncia que Henry Bergson va establir entre dos tipus de mem\u00f2ria: la mem\u00f2ria com a h\u00e0bit i la mem\u00f2ria com a record. La primera es correspon amb les experi\u00e8ncies que, adquirides en el passat, romanen incorporades en el present i contribueixen a formar l\u2019<em>habitus<\/em> d\u2019una persona o un grup social determinat \u2013l\u2019<em>habitus<\/em>, en el sentit que Pierre Bourdieu tamb\u00e9 va formular uns anys m\u00e9s tard, com el conjunt de pautes de pensament, sentiment i acci\u00f3 que s\u2019associen amb una classe social determinada. La mem\u00f2ria com a h\u00e0bit no consisteix, per tant, en una mem\u00f2ria que es recordi, sin\u00f3 que es practica i est\u00e0 incorporada en l\u2019acci\u00f3. La segona, la mem\u00f2ria com a record, es correspon, en canvi, amb les experi\u00e8ncies del passat que ja s\u2019han desactivat com a viv\u00e8ncia i que hom t\u00e9 la possibilitat d\u2019imaginar i pensar per mitj\u00e0 de l\u2019exercici de la rememoraci\u00f3.<sup><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\">La distinci\u00f3 entre la mem\u00f2ria com a h\u00e0bit i la mem\u00f2ria com a record de Henry Bergson \u00e9s un dels eixos principals en qu\u00e8 es fonamenta la fenomenologia de la mem\u00f2ria de Paul Ricoeur, en: Ricoeur, <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 40-65.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/sup><\/p>\n<p>L\u2019odissea del testimoni es pot explicar, justament, com el tr\u00e0nsit que va de la mem\u00f2ria que funciona com a h\u00e0bit a la mem\u00f2ria que es reconeix com a record. Recon\u00e8ixer la mem\u00f2ria com a record significa fer-la evident, diferenciar-la de l\u2019acci\u00f3. I, per tant, \u00e9s un requeriment que aquesta ja sigui quelcom diferenciable del present des del qual parla el mateix subjecte. La dificultat de testimoniar radica, aix\u00ed, en el fet de tallar amb el passat. Testimoniar \u00e9s, en definitiva, l\u2019oportunitat de practicar un tall envers all\u00f2 que s\u2019ha heretat i el mateix <em>habitus<\/em>, aix\u00ed com una oportunitat per canviar el curs de l\u2019acci\u00f3. Perpetrar aquest tall pot comportar, aix\u00ed mateix, una certa viol\u00e8ncia, que en el cas de Coderch trobem quan, davant de la fotografia de la seva \u00e0via <em>nacional,<\/em> disposa el reproductor MP3 on ella mateixa entona can\u00e7ons del b\u00e0ndol republic\u00e0. La situaci\u00f3 \u00e9s fruit de la dificultat, tal com ho expressa ella mateixa en l\u2019\u00e0udio, de defensar uns valors que s\u00f3n contraris als de la seva <em>formaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n<p>La dificultat de testimoniar, per tant, no t\u00e9 a veure solament amb la dificultat per rememorar i per recuperar records del passat. Sin\u00f3 que, una vegada m\u00e9s, tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb la dificultat per oblidar, en tant que testimoniar \u00e9s una acci\u00f3 que, al capdavall, s\u2019orienta cap a l\u2019expulsi\u00f3 dels fantasmes que habiten el present. La possibilitat d\u2019adquirir una veu, la capacitat narrativa per transformar l\u2019acci\u00f3 en relat, esdev\u00e9 el poder del subjecte per tallar amb aquest passat que sent com una autoritat. \u00bfQuin sentit tindria, si no, que el testimoniatge sigui un acte p\u00fablic, una <em>narraci\u00f3<\/em> que, com a tal, implica compartir i distribuir, articular socialment, un seguit de q\u00fcestions que, en realitat, es volen oblidar?<\/p>\n<p>En aquest sentit, la instal\u00b7laci\u00f3 que proposa Coderch es pot descriure com un escenari ritual. Les viv\u00e8ncies que s\u2019hi fan p\u00fabliques semblen destinades a l\u2019exorcisme, talment com si es tract\u00e9s d\u2019expulsar els mals esperits d\u2019un cos posse\u00eft. Les correspond\u00e8ncies entre l\u2019exc\u00e9s d\u2019oblit i l\u2019exc\u00e9s de mem\u00f2ria que es donen entre les imatges dels projectes sembla que es destinin a orientar el treball d\u2019un testimoni que haur\u00e0 d\u2019aprendre a oblidar el present per transformar el seu passat en un record i, aix\u00ed, fer que passi definitivament. Talment es tracta d\u2019un ritu inici\u00e0tic, una cerim\u00f2nia que tindria com a objectiu generar un nou futur a partir de deslligar l\u2019artista de les accions del seu passat.<sup> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\">Marc Aug\u00e9 planteja la q\u00fcesti\u00f3 del ritual en relaci\u00f3 amb l\u2019oblit. Planteja els ritus de possessi\u00f3, el carnaval i els jocs d\u2019inversi\u00f3 de rols socials, i els ritus inici\u00e0tics, com \u201ctres figures de l\u2019oblit\u201d associades a les formes rituals. En aquest sentit, planteja que \u201cl\u2019oblit sempre es conjuga en present\u201d, aix\u00ed com que requereix de fer-se p\u00fablic perqu\u00e8 \u201cel vincle amb el temps \u00e9s concebut sempre en singular-plural. Fet que significa que s\u2019ha de ser dos almenys per oblidar, \u00e9s a dir, per administrar el temps\u201d. Aug\u00e9, Marc (2004): <em>Oblivion<\/em>. Minneapolis: University of Minessota Press.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><br \/>\n<\/sup><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Lapsus <\/strong><\/p>\n<p>El ritual, per\u00f2, no es va consumar com a acci\u00f3. He d\u2019admetre que aquest \u00e9s un lapsus que cometo reiteradament quan penso en l\u2019exposici\u00f3. Sempre he imaginat que el ritual hauria tingut lloc en el moment de la seva obertura i que hauria prove\u00eft una trobada en directe entre Coderch i la seva \u00e0via <em>nacional.<\/em> En aquell moment l\u2019artista s\u2019hauria encarat a la fotografia on apareix l\u2019\u00e0via amb el rostre tallat i hauria entonat les can\u00e7ons del b\u00e0ndol republic\u00e0. D\u2019haver estat aix\u00ed, l\u2019\u00e0udio que el visitant trobava al peu de la fotografia hauria pogut ser-ne el registre, o un rastre d\u2019aquesta acci\u00f3. Per\u00f2, com a tal, ni aquesta ni cap altra acci\u00f3 no va tenir lloc, i el ritual de testimoniatge va funcionar des del primer dia com una esp\u00e8cie d\u2019experi\u00e8ncia en diferit, entre un document sonor i un altre de visual, i en <em>performance <\/em>\u00fanicament per mitj\u00e0 del cos del visitant.<\/p>\n<p>En el mateix \u00e0udio, hi trobem un fragment que pot servir per explicar que el ritual sols existeixi en pot\u00e8ncia. L\u2019artista es refereix, en aquest cas, a la mateixa comunicaci\u00f3 entre l\u2019emissor i el receptor, i suggereix la possibilitat que aquesta estigui basada en la desconfian\u00e7a. La sospita, segons que explica, podria ser una condici\u00f3 inherent en la relaci\u00f3 entre ambd\u00f3s: \u201cDiuen que el pensament de qui parla no \u00e9s m\u00e9s que la sospita sorgida, en qui l\u2019escolta, que qui parla no pensa en realitat el que est\u00e0 dient. \u00c9s a dir, que res al seu interior \u00e9s com apareix en la superf\u00edcie sorgida del seu parlar\u201d. Per tant, davant d\u2019aquesta constataci\u00f3, imaginar un moment de ritual cat\u00e0rtic o de comuni\u00f3 entre l\u2019emissor i el receptor queda relegat a ser quelcom considerablement ingenu en aquest marc.<\/p>\n<p>Tal com hem vist, aquesta invocaci\u00f3 de la sospita \u00e9s quelcom generalitzat en tots els dispositius de l\u2019exposici\u00f3. I l\u2019oblit, en aquest sentit, \u00e9s el <em>mitj\u00e0 <\/em>que permet a l\u2019artista generar diferents situacions per despertar la suspic\u00e0cia, com ara l\u2019estranyesa que introdueix a l\u2019entorn dom\u00e8stic en el marc del qual despr\u00e9s hem considerat l\u2019<em>habitus<\/em>. L\u2019oblit, d\u2019altra banda, tamb\u00e9 li facilita conduir la imatge i el mateix arxiu cap a un estat de ru\u00efna, amb la localitzaci\u00f3 de maneres per interrompre la seva efic\u00e0cia en tant que mitjans de la mem\u00f2ria; l\u2019efic\u00e0cia representativa, en el cas de la imatge, i l\u2019efic\u00e0cia enunciativa, en el cas de l\u2019arxiu. L\u2019oblit hauria servit, doncs, com un recurs per incrementar de manera deliberada la relaci\u00f3 de sospita del receptor sobre la materialitat dels signes i els mitjans de la mem\u00f2ria.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, amb Giorgio Agamben hem apuntat la possibilitat que la veu del testimoni es prefiguri com una alternativa d\u2019aquests mitjans desconstru\u00efts. La paraula del testimoni seria la veu d\u2019una veritat irreductible: \u201cel testimoni no garanteix la veritat factual de l\u2019enunciat que es custodia a l\u2019arxiu, sin\u00f3 la impossibilitat mateixa que l\u2019enunciat sigui <em>arxivable<\/em>\u201d.<sup> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">Agamben, <em>Op. cit<\/em>.; p\u00e0g. 165.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/sup> La paraula del testimoni \u00e9s, abans de res, quelcom que excedeix la materialitat i la convenci\u00f3; i, en aquest sentit, Agamben considera el testimoniatge com un acte po\u00e8tic, com un acte pr\u00f2piament \u201cd\u2019autor\u201d. La seva interpretaci\u00f3 s\u2019aproxima, d\u2019aquesta manera, a un altre concepte que Foucault va recuperar de la cultura grecoromana, la <em>pharresia:<\/em> una veu indubtablement certa, \u201caquella activitat verbal en qu\u00e8, qui parla, expressa la seva relaci\u00f3 personal amb la veritat, posant en risc la seva pr\u00f2pia vida perqu\u00e8 reconeix la confessi\u00f3 com un deure per millorar la vida de les altres persones i la d\u2019un mateix\u201d. <sup><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\"><\/sup>El concepte de <em>parrhesia<\/em> de Michael Foucault, l\u2019ha popularitzat recentment en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic Irit Rogoff, per mitj\u00e0 del seu article: Rogoff, Irit (2008): \u201cTurning\u201d, en: <em>e-flux journal<\/em> #0. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>De la declaraci\u00f3 del testimoni, la confessi\u00f3 del culpable i la sol\u00b7licitud de perd\u00f3, se n\u2019esperaria una situaci\u00f3 de sinceritat incondicional, de connexi\u00f3 immediata entre el pensament i la paraula de l\u2019emissor, i podria tenir com a resultat, aix\u00ed, un cert efecte cat\u00e0rtic entre els mateixos agents que participen de l\u2019acci\u00f3. En aquest sentit, el testimoniatge es pot assimilar a all\u00f2 que Jacques Derrida descriu com l\u2019acte de demanar perd\u00f3: \u201cEl perd\u00f3 no \u00e9s, ni hauria de ser, ni normal ni normatiu ni normalitzador. Hauria de seguir sent excepcional i extraordinari, a prova d\u2019all\u00f2 impossible: com si interromp\u00e9s el corrent ordinari de la temporalitat hist\u00f2rica\u201d .<sup> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\"><\/sup>Citat per Paul Ricoeur. Ricoeur, <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 558 i 559.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s precisament l\u2019alian\u00e7a entre el pensament de l\u2019emissor i el del receptor el que es posa en suspens amb les paraules de Coderch. Amb el seu <em>speech<\/em>, l\u2019artista hauria preferit retardar aquest efecte i invoca, en el seu lloc, la sospita. En aquest cas, la suspic\u00e0cia es desperta per mitj\u00e0 d\u2019injectar en el seu testimoni una dosi considerable de reflexivitat sobre el mateix acte de comunicaci\u00f3, aix\u00ed com per mitj\u00e0 d\u2019al\u00b7ludir directament a la dist\u00e0ncia que precisament la separa a ella del receptor. Amb l\u2019acte de parla s\u2019admet que aquest mateix s\u2019ha de posar sota sospita.<\/p>\n<p>Tot i aix\u00f2, en un moment m\u00e9s avan\u00e7at de l\u2019\u00e0udio, sentim que Coderch tamb\u00e9 es pregunta per la possibilitat d\u2019elidir l\u2019actitud de desconfian\u00e7a. \u00c9s quan reclama \u201cun sonido malo, un sonido impropio. Algo que sea verdad, algo que parezca verdad\u201d. En aquest cas, podem remetre definitivament les seves paraules a la \u201cfenomenologia de la sinceritat medi\u00e0tica\u201d, de Boris Groys. El fil\u00f2sof considera que \u00e9s en les irregularitats, en l\u2019accident i en all\u00f2 que es revela clarament com a no convencional, que el receptor pot tenir un efecte de sinceritat. En aquest sentit, Groys apunta que \u201ca la nostra cultura, la sinceritat es presenta, no en contraposici\u00f3 a la mentida, sin\u00f3 a l\u2019automatisme i la rutina\u201d. Per tant, en el seu estat de sospita permanent cap a la sinceritat dels mitjans, \u201cl\u2019espectador no espera una altra cosa que una irregularitat involunt\u00e0ria en el programa, un moviment, un error, una relliscada, o dit d\u2019una altra manera, un signe distintiu, estrany, inhabitual, enmig de la rutina&#8230; Sols all\u00f2 estrany es mostra sincer \u201d.<sup> <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">Groys, Boris (2008): <em>Bajo sospecha. Una fenomenolog\u00eda de los medios<\/em>. Pre-textos; p\u00e0g. 88 i 89.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><br \/>\n<\/sup><\/p>\n<p>La sinceritat ressona amb m\u00e9s claredat en all\u00f2 que es percep ru\u00efn\u00f3s i inacabat que no pas en all\u00f2 que, encara que sigui vertader, es presenta infal\u00b7lible. I, en aquest sentit, encara podem plantejar l\u2019oblit com una possibilitat, tamb\u00e9, de prefigurar-se com un d\u2019aquests \u201csignes distintius\u201d de la sinceritat que planteja Groys. L\u2019oblit sempre compareix com un accident en relaci\u00f3 amb la mem\u00f2ria i, per tant, en paral\u00b7lel a la seva capacitat per generar sospita a l\u2019entorn dels mitjans, tamb\u00e9 s\u2019ha de considerar ara la possibilitat que introdueix l\u2019oblit per defugir la convenci\u00f3. L\u2019oblit vindria a ser una esp\u00e8cie d\u2019estat d\u2019excepci\u00f3, en qu\u00e8 la regla de la mem\u00f2ria s\u2019hauria vist interrompuda. I, per tant, malgrat l\u2019acci\u00f3 desconstructiva que l\u2019oblit introdueix en el mitj\u00e0 i que el condemna a funcionar de manera relativa, tamb\u00e9 s\u2019ha de considerar que \u00e9s, a partir de comptar amb l\u2019oblit, que l\u2019acte de mem\u00f2ria es pot percebre finalment com a veritable.<\/p>\n<p>La veu del testimoni, per tant, no es pot presentar com una alternativa a l\u2019arxiu, tal com hauria prefigurat Agamben. La seva veu est\u00e0 sota sospita, com un mitj\u00e0 m\u00e9s i com quelcom subjecte a les convencions. No es considera la possibilitat d\u2019una paraula infal\u00b7lible i que fusioni l\u2019emissor i el receptor en una sola posici\u00f3; i, en aquest sentit, tamb\u00e9 s\u2019invalida l\u2019efic\u00e0cia que podria tenir un ritual de testimoniatge basat en la catarsi. Constatar que la dist\u00e0ncia entre emissor i receptor \u00e9s irreductible podria explicar que la veu de Coderch sols comparegui com un so enllaunat i que no hagi afrontat un ritual en directe tal com inicialment s\u2019ha hipotetitzat. Per\u00f2 tot i aix\u00f2, tampoc no podem pensar que amb el relat de Coderch, en diferit, es retorni a la posici\u00f3 inversa i se subsumeixi el testimoni en la materialitat de l\u2019arxiu, per esdevenir un registre documental m\u00e9s, un enunciat de l\u2019arxiu o un discurs possible, en la terminologia de Foucault.<\/p>\n<p>La imatge, la paraula i l\u2019arxiu es plantegen per igual com a actes fallits, com a mitjans dels quals no es pot esperar ni el record absolut ni la<em> immediatesa<\/em>, i, amb l\u2019exposici\u00f3, se\u2019ls sotmet a la seva pr\u00f2pia desconstrucci\u00f3 en tant que mitjans de la mem\u00f2ria. Per\u00f2, amb tot, no se\u2019n posa en dubte la capacitat per al testimoniatge, ja que \u00e9s en aquest mateix estat de ru\u00efna, de constataci\u00f3 dels propis l\u00edmits, i, fins i tot, d\u2019impot\u00e8ncia enunciativa, en els quals es revela, finalment, la seva credibilitat com a mitj\u00e0.<\/p>\n<p>L\u2019oblit, que serveix a l\u2019artista per posar en crisi tant l\u2019entorn familiar com l\u2019efic\u00e0cia dels mitjans, s\u2019acaba revelant com l\u2019\u00fanic <em>mitj\u00e0<\/em> de la mem\u00f2ria possible. \u00c9s amb l\u2019oblit que es produir\u00e0 la \u201cmem\u00f2ria feli\u00e7\u201d i la reconciliaci\u00f3 amb el passat que busca el testimoni. Per\u00f2 no en la forma d\u2019un ritual, en qu\u00e8 l\u2019emissor i el receptor es fusionen amb l\u2019efecte cat\u00e0rtic d\u2019una paraula infal\u00b7lible. Aix\u00ed com tampoc en tant que l\u2019oblit remeti al buit de significat i de sentit, tal com pressuposava Umberto Eco. Sin\u00f3 perqu\u00e8, justament, l\u2019oblit remet al d\u00e8ficit de significat que \u00e9s impl\u00edcit en qualsevol enunciat. I aix\u00f2 desperta suspic\u00e0cies, per\u00f2 al mateix temps garanteix la ru\u00efna. I, com a ru\u00efna, com a enunciat declaradament incomplet i irresolt, \u00e9s l\u2019\u00fanic estat en qu\u00e8 la veritat \u00e9s cre\u00efble.<\/p>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La confer\u00e8ncia d\u2019Umberto Eco apareix citada a: Weinrich, Harald (1999): <em>Leteo. Arte y cr\u00edtica del olvido<\/em>. Madrid: Siruela; p\u00e0g. 34 i 35. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La s\u00edntesi del pensament de S\u00f2crates, Arist\u00f2til i Agust\u00ed d\u2019Hipona a l\u2019entorn de la relaci\u00f3 entre la mem\u00f2ria i la imatge, l\u2019hem formulat a partir de la interpretaci\u00f3 que en fa Paul Ricoeur a: Ricoeur, Paul (2010): <em>La memoria, la historia, el olvido<\/em>. Buenos Aires: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica; p\u00e0g. 23-40 i 128-135. Pel que fa al coneixement del pensament d\u2019Agust\u00ed d\u2019Hipona, tamb\u00e9 ha estat significativa l\u2019aportaci\u00f3 de Harald Weinrich. Weinrich, <em>Op. cit<\/em>.; p\u00e0g. 46-54. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La frase que es fa servir de titular procedeix de l\u2019\u00e0udio que incorpora la instal\u00b7laci\u00f3 de L\u00faa Coderch, <em>(homenatge desviat) Per a quatre avis nacionals<\/em>. Al llarg d\u2019aquest apartat i del seg\u00fcent se citen diversos fragments que procedeixen del mateix treball.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Ricoeur, Paul (2010): <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 79.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Agamben, Giorgio (2010): <em>Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo Sacer III.<\/em> Val\u00e8ncia: Pre-textos; p\u00e0g. 143-173. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La distinci\u00f3 entre la mem\u00f2ria com a h\u00e0bit i la mem\u00f2ria com a record de Henry Bergson \u00e9s un dels eixos principals en qu\u00e8 es fonamenta la fenomenologia de la mem\u00f2ria de Paul Ricoeur, en: Ricoeur, <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 40-65.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Marc Aug\u00e9 planteja la q\u00fcesti\u00f3 del ritual en relaci\u00f3 amb l\u2019oblit. Planteja els ritus de possessi\u00f3, el carnaval i els jocs d\u2019inversi\u00f3 de rols socials, i els ritus inici\u00e0tics, com \u201ctres figures de l\u2019oblit\u201d associades a les formes rituals. En aquest sentit, planteja que \u201cl\u2019oblit sempre es conjuga en present\u201d, aix\u00ed com que requereix de fer-se p\u00fablic perqu\u00e8 \u201cel vincle amb el temps \u00e9s concebut sempre en singular-plural. Fet que significa que s\u2019ha de ser dos almenys per oblidar, \u00e9s a dir, per administrar el temps\u201d. Aug\u00e9, Marc (2004): <em>Oblivion<\/em>. Minneapolis: University of Minessota Press.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Agamben, <em>Op. cit<\/em>.; p\u00e0g. 165.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><\/sup>El concepte de <em>parrhesia<\/em> de Michael Foucault, l\u2019ha popularitzat recentment en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic Irit Rogoff, per mitj\u00e0 del seu article: Rogoff, Irit (2008): \u201cTurning\u201d, en: <em>e-flux journal<\/em> #0. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\"><\/sup>Citat per Paul Ricoeur. Ricoeur, <em>Op. cit.<\/em>; p\u00e0g. 558 i 559.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Groys, Boris (2008): <em>Bajo sospecha. Una fenomenolog\u00eda de los medios<\/em>. Pre-textos; p\u00e0g. 88 i 89.<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF Explicava Umberto Eco en una confer\u00e8ncia, l\u2019any 1966, que l\u2019oblit \u00e9s un fenomen que no es pot experimentar a trav\u00e9s de la imatge. Des del punt de vista que li proporcionava la semi\u00f2tica, el te\u00f2ric hi considerava que tots els signes es basen en el fet de constituir pres\u00e8ncies, mentre que \u00e9s pr\u00e0cticament [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1549,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-60","clients-terrassa-comissariat"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Text d&#039;Oriol Fontdevila &quot;Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...&quot;, L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Text d&#039;Oriol Fontdevila &quot;Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...&quot;, L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-11T21:49:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-11T21:59:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2035\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2848\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"26 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/\",\"name\":\"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-11T21:49:10+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-11T21:59:24+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"description\":\"Text d'Oriol Fontdevila \\\"Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...\\\", L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg\",\"width\":2035,\"height\":2848},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila","description":"Text d'Oriol Fontdevila \"Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...\", L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila","og_description":"Text d'Oriol Fontdevila \"Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...\", L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-11T21:49:10+00:00","article_modified_time":"2015-10-11T21:59:24+00:00","og_image":[{"width":2035,"height":2848,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"26 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/","name":"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg","datePublished":"2015-10-11T21:49:10+00:00","dateModified":"2015-10-11T21:59:24+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"description":"Text d'Oriol Fontdevila \"Recopilar les fotografies sense mem\u00f2ria...\", L\u00faa Coderch. Alexandra Laudo. Constel\u00b7lacions Familiars. Terrasssa Comissariat 2012","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/LC_Homenatge_01.jpg","width":2035,"height":2848},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lua-coderch-la-memoria-sota-sospita\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L\u00faa Coderch: La mem\u00f2ria, sota sospita"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1545"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1548,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/revisions\/1548\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1549\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}