{"id":1561,"date":"2015-10-11T22:33:42","date_gmt":"2015-10-11T22:33:42","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/lart-del-futur\/"},"modified":"2015-10-11T22:55:04","modified_gmt":"2015-10-11T22:55:04","slug":"lart-del-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/","title":{"rendered":"L&#8217;art del futur"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1561\/?pdf=1561\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<p style=\"text-align: right;\">\u201cPensar hist\u00f2ricament implica situar-se un mateix en l\u2019espai i el temps. I una ubicaci\u00f3 \u00e9s un itinerari abans que un espai amb fronteres: una s\u00e8rie d\u2019encontres i de traduccions.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">James Clifford, 1997<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>I.<\/strong><\/p>\n<p>\u201cL\u2019obra d\u2019art m\u00e9s excel\u00b7lent que hagi pogut tenir lloc en tot el cosmos\u201d. El 17 de setembre de 2001 es va iniciar el declivi de Karlheinz Stockhausen, quan el compositor alemany es va referir amb aquestes paraules als atacs al World Trade Center en una roda de premsa. El festival de quatre dies que Hamburg dedicava a la seva obra es va cancel\u00b7lar immediatament; la seva filla Mariella, pianista, va declarar que no tornaria a tocar p\u00fablicament amb el cognom del seu pare; Anthony Tommasini, responsable de la cr\u00edtica musical al The New York Times, va considerar a Stockhausen un psic\u00f2pata i va recomanar confinar-lo a una cl\u00ednica psiqui\u00e0trica; mentre que aquest, pr\u00e0cticament orfe de c\u00f2mplices, va veure com la seva carrera davallava i ja no tornaria a remuntar mai m\u00e9s, fins a la seva mort, ocorreguda l\u2019any 2007. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\">Tommasini, Anthony (2001): \u201cMusic; The Devil Made Him Do It\u201d, a: <em>The New York Times<\/em>. Nova York, 30-11-2001. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.nytimes.com\/2001\/09\/30\/arts\/music-the-devil-made-him-do-it.html\">http:\/\/www.nytimes.com\/2001\/09\/30\/arts\/music-the-devil-made-him-do-it.html<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>)<\/p>\n<p>Damien Hirst tamb\u00e9 va felicitar als terroristes en el primer aniversari dels atacs, per haver aconseguit \u201cuna aut\u00e8ntica obra d\u2019art\u201d, impactant i \u201cvisualment fulgurant\u201d. El m\u00e9s fam\u00f3s dels provocadors del Young British Art, tot i que no tingu\u00e9 la mateixa sort que Stockhausen, tamb\u00e9 es vei\u00e9 obligat a demanar disculpes p\u00fablicament al cap d\u2019una setmana. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">\u201cHirst apologises for calling 9\/11 \u2018a work of art\u2019\u201d, a: <em>The Guardian<\/em>. London, 19-09-2002. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.theguardian.com\/world\/2002\/sep\/19\/september11.usa\">http:\/\/www.theguardian.com\/world\/2002\/sep\/19\/september11.usa<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>) En qualsevol cas, la reprimenda que ha acompanyat ambdues declaracions no deixa de fer pensar en l\u2019abisme que separa l\u2019actualitat del clima que havia inspirat el sorgiment de l\u2019art d\u2019avantguarda, poc m\u00e9s d\u2019un segle abans, quan artistes i poetes es podien extasiar amb el plaer est\u00e8tic de la destrucci\u00f3 i manifestar p\u00fablicament el seu gust per la cat\u00e0strofe.<\/p>\n<p>\u00c9s conegut el car\u00e0cter pintoresc que va prendre el Par\u00eds en runes que va resultar de l\u2019assalt a la Comuna l\u2019any 1871. Sir William Erskine, un cient\u00edfic angl\u00e8s de l\u2019\u00e8poca, va acudir a admirar-les i va exclamar a un seu amic: \u201cLa gent de la Comuna s\u00f3n terriblement insolents&#8230; per\u00f2 quins bons artistes! No eren conscients de les seves obres!\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\">Lee, Daryl (2002): \u201cThe ambivalent picturesque of the Paris Commune ruins\u201d, a: <em>Nineeth-Century Prose<\/em>. Vol. 29. N. 2. Pp. 138-161. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.thefreelibrary.com\/The+ambivalent+picturesque+of+the+Paris+Commune+ruins.-a0208109700\">http:\/\/www.thefreelibrary.com\/The+ambivalent+picturesque+of+the+Paris+Commune+ruins.-a0208109700<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>) Alguns anys despr\u00e9s l\u2019escriptor Joris-Karl Huysmans tamb\u00e9 adulava els vestigis del Palais d\u2019Orsay i proposava estendre l\u2019acci\u00f3 destructora a una mitja dotzena m\u00e9s d\u2019edificis de la ciutat: \u201cel foc \u00e9s un artista essencial del nostre temps, i l\u2019arquitectura d\u2019aquest segle, tan lamentable en estat cru, es trona imponent, gaireb\u00e9 espl\u00e8ndida, una vegada cuita\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\">Gamboni, Dario (2014): <em>La destrucci\u00f3n del arte. Iconoclastia y vandalismo desde la Revoluci\u00f3n Francesa<\/em>. C\u00e1tedra. Madrid. pp. 339<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Friedrich Nietszche va ser l\u2019encarregat de traduir l\u2019encuny rom\u00e0ntic de visions com aquestes al programa modern que en aquells moments emergia. A la <em>II Intempestiva<\/em> (1884) el fil\u00f2sof alemany arremet\u00e9 en contra l\u2019impuls historicista i conservacionista de la seva \u00e8poca, i va declarar, en canvi, l\u2019oblit com una \u201cfor\u00e7a pl\u00e0stica\u201d, que \u00e9s necess\u00e0ria a fi que el passat no es converteixi en un \u201csepultador del present\u201d. El present no ha de venerar la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que ha de mantenir la capacitat per <em>fer-la<\/em>, i aix\u00f2 requereix d\u2019una certa acci\u00f3 destructora constant envers el passat. La iconocl\u00e0stia, per tant, no sols era una possibilitat de gaudi est\u00e8tic, sin\u00f3 que per aquest fil\u00f2sof esdevenia un instrument clau per radicalitzar la idea de progr\u00e9s; mentre que la mem\u00f2ria, no solament es mostrava insuficient a l\u2019hora de generar-lo, sin\u00f3 que, en realitat, es prefigurava com al seu obstacle.<\/p>\n<p>\u201cUn cotxe de carreres&#8230; \u00e9s m\u00e9s bell que la Vict\u00f2ria de Salmotr\u00e0cia\u201d. Les paraules de Marinetti en el primer manifest futurista (1909) s\u2019acompanyaven d\u2019una refer\u00e8ncia encara m\u00e9s expl\u00edcita a l\u2019anorreament de la tradici\u00f3, quan a continuaci\u00f3 proposava alliberar a It\u00e0lia del seu \u201cc\u00e0ncer de professors, arque\u00f2legs, guies tur\u00edstics, antiquaris\u201d, aix\u00ed com demolir els museus i biblioteques. Kaisimir Malevich tamb\u00e9 va considerar, en una carta de l\u2019any 1919, que un pilot d\u2019avi\u00f3 no necessitava tenir \u201cni a Rubens, ni a la pir\u00e0mide de K\u00e9ops, ni a la lasciva Venus a la cima del coneixement\u201d i manifestava, en canvi, el seu desig per tal que \u201ccremin totes les \u00e8poques precedents, com un cad\u00e0ver\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\">Gamboni, D. (2014): <em> Cit<\/em>. pp. 342 i 343<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Malevich va oferir la possibilitat de disposar la pols que resulti de la devastaci\u00f3 de la hist\u00f2ria en un \u201cprestatge per medicaments\u201d. Potser aix\u00f2 s\u2019hagi d\u2019entendre com una concessi\u00f3 per als conservacionistes; per\u00f2, en tot cas, cap d\u2019aquests artistes ni cap dels que es van afiliar als moviments d\u2019avantguarda de les primeres d\u00e8cades de segle XX, ha hagut de demanar p\u00fablicament disculpes per les seves paraules. Contr\u00e0riament, defensar les seves conviccions per mitj\u00e0 de posicions bel\u00b7ligerants estava en conson\u00e0ncia amb la concepci\u00f3 revolucion\u00e0ria que tenien del progr\u00e9s art\u00edstic, pol\u00edtic i social; mentre que haver-les sostingut obstinadament probablement hagi estat quelcom indissociable del valor que han adquirit les seves obres.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, Nova York, al comen\u00e7ament del nou mil\u00b7lenni, es trobava pr\u00e0cticament en l\u2019extrem oposat. Rudolph Guiliani, aleshores el seu alcalde, va manifestar la necessitat de convertir la Zona Zero en un memorial per a les v\u00edctimes mentre encara fumejaven les runes de l\u2019atac. Enmig de la devastaci\u00f3, el present es replegava immediatament sobre el passat i la q\u00fcesti\u00f3 sobre com conservar la mem\u00f2ria emergia com un dels primers debats. No en va Hal Foster ha considerat que, amb els atacs, el World Trade Center hauria esdevingut el <em>World Trauma Center<\/em>; mentre que Andreas Huyssen ha interpretat aquesta disposici\u00f3 apressada a la mem\u00f2ria com un s\u00edmptoma exacerbat de la incapacitat que actualment mostren les societats occidentals per imaginar futurs alternatius <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\">Huyssen, Andreas (2011): \u201cLa cultura de la memoria en punto muerto: los monumentos conmemorativos de Berl\u00edn y Nueva York\u201d, a: Modernismo despu\u00e9s de la posmodernidad. Gedisa, Barcelona. pp. 213 \u2013 224<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Mentre que per una banda es condemnava la reverberaci\u00f3 que un futurisme desmillorat va fer en Stockausen, per l\u2019altra la mem\u00f2ria es manifestava plena de vitalitat, esdevenint el trauma de 11-S un recurs que Estats Units ha sabut explotar amb mestratge. En relaci\u00f3 amb la ind\u00fastria cultural, l\u2019alcalde va subratllar que la construcci\u00f3 d\u2019un monument commemoratiu podia compensar algunes de les p\u00e8rdues comercials del World Trade Center si es convertia en un indret tur\u00edstic de visita obligat\u00f2ria; aix\u00ed com l\u2019economista Diane Cardwell va observar que, mentre que unes noves oficines podien tenir lloc a tantes altres ubicacions, la construcci\u00f3 d\u2019un monument en aquella \u00e0rea reportaria un desenvolupament econ\u00f2mic de primer ordre <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\">Y\u00fadice, George (2002): <em>El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global<\/em>. Gedisa, Barcelona. p. 410<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Pel que fa a la pol\u00edtica nacional, el trauma va permetre activar una cultura de la por i el control i revifar el sentiment nacionalista, mentre que, en la pol\u00edtica internacional, els atacs tamb\u00e9 van servir per justificar una creuada contra el terrorisme que arengaria pr\u00e0cticament tot Occident a una guerra contra l\u2019Afganistan, primer, i contra l\u2019Iraq, poc m\u00e9s tard. En relaci\u00f3 amb l\u2019impacte que els atacs tingueren a escala planet\u00e0ria, Enzo Traverso ha analitzat com fins i tot la mem\u00f2ria de l\u2019Holocaust tamb\u00e9 va esdevenir un instrument que es va posar al servei d\u2019aquestes guerres: uns anys m\u00e9s tard, el gener de 2005, la commemoraci\u00f3 del seixant\u00e8 aniversari de l\u2019alliberaci\u00f3 del camp d\u2019Auschwitz va comptar amb l\u2019assist\u00e8ncia de quaranta-quatre caps d\u2019Estat d\u2019arreu del m\u00f3n, entre els quals, a primera fila es trobaven els arquitectes de la guerra contra Iraq. En paraules de l\u2019historiador, aquesta pres\u00e8ncia desvelava aleshores \u201cuna intenci\u00f3 apolog\u00e8tica\u201d considerablement \u201cgrossera\u201d: \u201cel record de les v\u00edctimes [de l\u2019Holocaust] \u2013semblava que diguessin [els caps d\u2019Estat]\u2013 \u00e9s el que ens ha emp\u00e8s a intervenir a l\u2019Iraq; la moral est\u00e0 del nostre costat, la nostra guerra \u00e9s leg\u00edtima\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">Traverso, Enzo (2012): <em>La historia como campo de batalla. Interpretar las violencias del siglo XX<\/em>. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica de Argentina. Buenos Aires. p. 304<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Arran d\u2019aquesta visi\u00f3, Traverso explica com la mem\u00f2ria de l\u2019Holocaust s\u2019ha convertit en una esp\u00e8cie de \u201creligi\u00f3 civil\u201d dels nostres dies i els discursos de la mem\u00f2ria han pres un aspecte pr\u00e0cticament teol\u00f2gic. Amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn de 1989 per\u00f2 sobretot amb la caiguda del World Trade Center de 2001, el canvi de segle s\u2019ha produ\u00eft, segons l\u2019historiador, sota el signe d\u2019un canvi de paradigma: el pas del \u201cprincipi d\u2019esperan\u00e7a\u201d al \u201cprincipi de responsabilitat\u201d. \u201cEl \u2018principi d\u2019esperan\u00e7a\u2019\u201d, diu Traverso, \u201cva acompanyar els combats i les revoltes del segle passat. El \u2018principi de responsabilitat\u2019 s\u2019ha imposat, en canvi, quan el futur ha comen\u00e7at a fer-nos por, quan hem descobert que les revolucions podien engendrar poders totalitaris\u201d. Aquesta situaci\u00f3 hauria portat a un eclipsi de les utopies i, \u201cun m\u00f3n sense utopies\u201d, segueix l\u2019historiador, \u201c\u00e9s un m\u00f3n que inevitablement volca la seva mirada cap al passat\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\">Traverso, E. (2012): <em> Cit<\/em>. Pp. 287 \u2013 296. Els conceptes \u201cprincipi d\u2019esperan\u00e7a\u201d i \u201cprincipi de responsabilitat\u201d tal i com els planteja Traverso es remeten a: Jonas, Hans (1995): <em>El principio de responsabilidad. Ensayo para una \u00e9tica para la civilizaci\u00f3n tecnol\u00f3gica<\/em>. Barcelona, Herder<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Traverso qualifica de \u201cpresentista\u201d aquest moment en qu\u00e8 l\u2019expectativa ha desaparegut i el present hauria quedat pr\u00e0cticament colonitzat pel passat. Amb aquest concepte, que l\u2019historiador refereix a Fran\u00e7ois Hartog, s\u2019intentaria explicar \u201cla tend\u00e8ncia a la historitzaci\u00f3 immediata del present, que reconeixem com un tret de la nostra \u00e8poca\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\">Hartog, Fran\u00e7ois (2007): <em>R\u00e9gimenes de historicidad: presentismo y experiencias del tiempo. <\/em>M\u00e9xico, D. F. pp. 225<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> i que el cas de l\u201911-S hauria portat al l\u00edmit. En paraules de Hartog, \u201cL\u201911 de setembre&#8230; s\u2019historitza immediatament, \u00e9s, en s\u00ed mateix, la seva pr\u00f2pia commemoraci\u00f3\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">Hartog, F. (2007): <em> Cit<\/em>. p. 130<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Tanmateix, en contrast amb aquell art d\u2019avantguarda que decidia oblidar el passat a favor d\u2019intensificar els seus vincles amb el futur, veiem com el presentisme emergeix com una formaci\u00f3 cultural que discorre en la direcci\u00f3 justament oposada: mentre que \u00e9s en la mem\u00f2ria on troba les certeses i procedeix a refor\u00e7ar-hi els vincles, el presentisme tamb\u00e9 conrea un tipus espec\u00edfic d\u2019oblit, que volca sobre el futur. El presentisme satura el present de passat a mesura que el desconnecta de la possibilitat d\u2019articular horitzons alternatius. I, aix\u00ed, si l\u2019oblit d\u2019avantguarda era el passat, podem plantejar que, pr\u00e0cticament en simetria, el presentisme el redre\u00e7a cap al futur.<\/p>\n<p>Al costat d\u2019aquests <em>oblit d\u2019avantguarda<\/em> i <em>oblit presentista<\/em>, Huyssen encara hauria detectat un tercera forma d\u2019oblit. \u00c9s l\u2019oblit que sorgeix de l\u2019esgotament envers el discurs memorialista que ha esdevingut omnipresent i que, de manera creixent, es mostra com un fruit de la manipulaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que es genera des dels poders p\u00fablics, amb uns fins pol\u00edtics i mercantils precisos. \u00c9s l\u2019oblit que emergeix, precisament, a red\u00f3s del presentisme i el malestar que genera el seu oblit cap al futur, si b\u00e9, alhora, tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019oblit que sorgeix quan la condemna generalitzada a Stockhausen demostra que el retorn a un oblit a la manera que el plantejaven les avantguardes ja no \u00e9s assumible avui en dia. Es tracta, per tant, d\u2019un <em>oblit per desafecci\u00f3<\/em>, d\u2019un oblit, en les paraules de Huyssen, del \u201cvouloir-ne-pas-savoir\u201d en relaci\u00f3 a l\u2019acci\u00f3 de les institucions i la cultura memorial contempor\u00e0nia <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_12');\">(12)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_12\">Huyssen, A. (2011): <em> Cit<\/em>. p. 146<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_12\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_12\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, arribats en aquest punt, significa aix\u00f2 que avui en dia ja no \u00e9s possible un art que sigui capa\u00e7 d\u2019imaginar futurs alternatius? Un art que, sense insistir en les posicions desacreditades de l\u2019avantguarda, per\u00f2 sense sucumbir tampoc a la cultura memorial contempor\u00e0nia, sigui capa\u00e7 de mostrar altres horitzons que encara semblin admissibles? O b\u00e9 tot el qu\u00e8 queda \u00e9s aquest no voler saber i la desafecci\u00f3 al presentisme?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>II.<\/strong><\/p>\n<p><em>Arqueologia preventiva<\/em> \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3 que no ha arribat a existir. El plantejament d\u2019aquesta partiria de la hip\u00f2tesi que hi ha una tend\u00e8ncia en art contemporani que, interessada per tractar aspectes de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, focalitza l\u2019atenci\u00f3 en q\u00fcestions relatives a l\u2019oblit. De manera creixent des del canvi de mil\u00b7lenni, un seguit d\u2019artistes de diferent proced\u00e8ncia es separen del \u201cdeure a recordar\u201d que ha marcat una bona part de l\u2019art de la mem\u00f2ria, per provar de comprendre, en canvi, els mecanismes amb qu\u00e8 hist\u00f2ricament tamb\u00e9 es produeix l\u2019oblit. La mem\u00f2ria apareix, en els seus treballs, com un objecte que, si b\u00e9 rep un tracte anal\u00edtic, no s\u2019hi sucumbeix, ja que aquests s\u2019atansen a les seves zones grises perqu\u00e8 b\u00e0sicament en desconfien.<\/p>\n<p>La Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 va acceptar realitzar la proposta en la conjuntura del Tricentenari. La seva voluntat era la de presentar la iniciativa com una aportaci\u00f3 de la instituci\u00f3 als actes de la commemoraci\u00f3 que ha organitzat l\u2019Ajuntament de Barcelona, si b\u00e9, per aquest fi, es va demanar d\u2019acomodar el projecte i que adquir\u00eds el format d\u2019un cicle d\u2019exposicions a l\u2019Espai 13. Aix\u00f2 \u00e9s, un cicle d\u2019exposicions individuals basades en la producci\u00f3 de cinc projectes, la realitzaci\u00f3 dels quals s\u2019ha proposat a Oriol Vilanova, L\u00faa Coderch, Lola Lasurt, Antonio Gagliano i al col\u00b7lectiu LaFundici\u00f3.<\/p>\n<p>El qu\u00e8 inicialment s\u2019havia pensat com una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva que tra\u00e7aria un recorregut pel tractament que rep l\u2019oblit en l\u2019art contemporani, s\u2019ha convertit, d\u2019aquesta manera, en el qu\u00e8 s\u2019ha provat d\u2019articular com una circumst\u00e0ncia per a la producci\u00f3 de nous projectes. Enlloc d\u2019aplicar-se una tesi preestablerta o un discurs tancat per part del comissariat, amb el canvi de format s\u2019ha pensat que seria m\u00e9s fruct\u00edfer convidar als artistes mencionats a consensuar unes coordenades de treball que fossin h\u00e0bils per desplegar un conjunt de processos d\u2019investigaci\u00f3 a l\u2019entorn de la cultura memorial; un aspecte que, d\u2019entrada, es detectava que forma part del conjunt d\u2019interessos que aquests mateixos despleguen de manera habitual amb el seu treball.<\/p>\n<p>El terme \u201carqueologia preventiva\u201d semblava \u00fatil per apel\u00b7lar a la seva posici\u00f3 i, alhora, al proc\u00e9s que amb el cicle se\u2019ls convidava portar a cap. Tal i com es defineix des de la historiografia, l\u2019arqueologia preventiva \u00e9s \u201cel conjunt d\u2019accions d\u2019investigaci\u00f3 que es porten a terme abans de la realitzaci\u00f3 d\u2019un projecte de planejament urban\u00edstic, d\u2019una nova construcci\u00f3, d\u2019una reforma, etc\u00e8tera, el qual sigui susceptible de produir la destrucci\u00f3 irreversible de restes\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_13');\">(13)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_13\">Aquesta definici\u00f3 d\u2019arqueologia preventiva \u00e9s la que apareixia en el moment de comen\u00e7ar el cicle d\u2019exposicions al web del MUHBA Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_13\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_13\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> El treball preventiu es mant\u00e9, aix\u00ed, aferrat a l\u2019estrat del present, el qual es recorre a fi de valorar la pertinen\u00e7a d\u2019iniciar una excavaci\u00f3 envers els sediments pret\u00e8rits, aix\u00ed com valorar la conservaci\u00f3 de les restes que hi romanen.<\/p>\n<p>L\u2019actitud de sospita envers els objectes hist\u00f2rics, aix\u00ed com l\u2019acostament al passat des de la negociaci\u00f3 i la parcialitat, coincideix amb la posici\u00f3 que manifesten els artistes que conformen el cicle; alhora que, en el seu treball, tamb\u00e9 hi ressona una altra accepci\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s habitual del terme \u201carqueologia\u201d en el camp de l\u2019art contemporani, com \u00e9s la que va inaugurar Michael Foucault amb <em>La arqueolog\u00eda del saber <\/em>(1969). En aquest cas, entenent-se l\u2019arqueologia com una pr\u00e0ctica que t\u00e9 lloc a l\u2019arxiu que conforma el coneixement hum\u00e0, aquesta s\u2019ocuparia de detectar els a priori hist\u00f2rics i les condicions de potencialitat del discurs en un moment hist\u00f2ric en particular. La descripci\u00f3 arqueol\u00f2gica es centra, segons Foucault, en definir \u201cno els pensaments, les representacions, les imatges, els temes, les obsessions\u201d que es posen de manifest amb els discursos, sin\u00f3 que s\u2019encarrega d\u2019examinar les regles que aquests discursos requereixen per emergir i funcionar en un moment determinat. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_14\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_14');\">(14)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_14\">Foucault, Michael (1984): <em>La arqueologia del saber<\/em>. Siglo veintiuno editores. M\u00e9xico, Madrid, Buenos Aires, Bogot\u00e0. p. 233.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_14\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_14\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Amb aquesta noci\u00f3 d\u2019arqueologia, L\u2019Espai 13 tamb\u00e9 s\u2019ha plantejat com un escenari des del qual investigar les condicions que incideixen en la formaci\u00f3 del discurs des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica, si b\u00e9, en tant que \u201cpreventiva\u201d, aquesta arqueologia s\u2019ha limitat a rec\u00f3rrer i observar la capa superficial de la mem\u00f2ria. Efectivament, la descripci\u00f3 arqueol\u00f2gica que actualment ofereixen els artistes planteja el presentisme com un a priori que condiciona la formaci\u00f3 del discurs contemporani, aix\u00ed com del segrest del present per part del temps passat tal i com han suggerit Fran\u00e7ois Hartog i Enzo Traverso. Els artistes ja no recorren a estrats del passat <em>per se<\/em>, sin\u00f3 que tendeixen a fixar l\u2019atenci\u00f3 en les condicions amb qu\u00e8 la hist\u00f2ria apareix en l\u2019estrat del present, els mitjans que es disposen perqu\u00e8 aquesta hi circuli, aix\u00ed com la seva incid\u00e8ncia alhora de consolidar uns discursos i organitzar unes temporalitats.<\/p>\n<p><em>Arqueologia preventiva<\/em> acaba per donar lloc, d\u2019aquesta manera, a una esp\u00e8cie d\u2019arqueologia \u201cinvertida\u201d, la qual tindria per finalitat descriure les mem\u00f2ries que el present anticipa, els relats que, impregnats de temps passat, es projecten com una esp\u00e8cie de futurologia. No ens referim a \u201cl\u2019arqueologia del futur\u201d, proposada per Frederic Jameson com a descripci\u00f3 en retrospectiva de les formacions de pensament ut\u00f2pic, sin\u00f3 que el qu\u00e8 ofereixen aquests artistes possiblement es pot entendre com a complementari: es tracta d\u2019una arqueologia de les formes amb qu\u00e8 el passat s\u2019incorpora en el present i determina un futur que, per s\u00ed sol, ara mateix ja no serveix de guia. Una arqueologia que podem dir-ne \u201cpreventiva\u201d per\u00f2 que, en realitat, tamb\u00e9 ho \u00e9s \u201cde la prevenci\u00f3\u201d, d\u2019aquest tret que \u00e9s tant propi de la nostra \u00e8poca i que porta a una recuperaci\u00f3 pr\u00e0cticament patol\u00f2gica del passat a mode d\u2019advert\u00e8ncia, mentre que no arriba a establir com a futur cap altre horitz\u00f3 que no sigui o b\u00e9 la cat\u00e0strofe o b\u00e9 la repetici\u00f3 del present. El presentisme, tal i com el defineix Hartog, \u00e9s, efectivament, una \u201cforma d\u2019hist\u00f2ria <em>a priori<\/em>\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_15\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_15');\">(15)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_15\">Hartog, F. (2007): <em> Cit<\/em>. p. 143. La consideraci\u00f3 del presentisme com un present preventiu es remet igualment a Hartog, que, al seu torn, relaciona amb les tres actituds que Fran\u00e7ois Edwald ha plantejat que l\u2019actualitat genera enfront a la incertesa i en relaci\u00f3 al \u201cparadigma de la responsabilitat\u201d: la previsi\u00f3, la prevenci\u00f3 i la precauci\u00f3. Hartog, F. (2007): <em>Op. Cit<\/em>. p. 232<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_15\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_15\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Els processos que s\u2019han portat a terme amb el cicle es poden equiparar, tamb\u00e9, amb la noci\u00f3 d\u2019<em>historiografia performativa <\/em>tal i com la planteja Andrew Pickering. El paradigma de la performativitat \u00e9s clarament deutor de l\u2019arqueologia tal i com la proposa Foucault, i es basa en comprendre que el coneixement \u201cno prov\u00e9 d\u2019un posicionament a dist\u00e0ncia i representacional, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat d\u2019un comprom\u00eds amb el m\u00f3n material\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_16\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_16');\">(16)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_16\">El concepte \u201chistoriografia performativa\u201d es remet a: Pickering, Andrew (1995): <em>The Mangle of Practice. Time, Agency &amp; Science<\/em>. The University of Chicago Press. Chicago and London. pp. 229 \u2013 234. La definici\u00f3 de performativitat la prenem de Karen Barad, que la remet, aix\u00ed mateix, a Pickering: Barad, Karen (2007): <em>Meeting The Universe Halfway. Quantum Physics and the entanglement of matter and meaning<\/em>. Duke University Press. Durham and London. p. 49.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_16\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_16\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> La realitat i la comprensi\u00f3 de la realitat no s\u00f3n dues entitats separades, sin\u00f3 que des d\u2019una perspectiva performativa, es conformen l\u2019una a l\u2019altra. Segons Pickering, la historiografia performativa \u00e9s, per tant, aquell an\u00e0lisi hist\u00f2ric que es reconeix com a part del mateix objecte que estudia i, aix\u00ed, les representacions que organitza ja no es podran entendre com a transcendents i universals, sin\u00f3 que com uns coneixements que depenen de tecnologies i discursos molt precisos, aix\u00ed com que s\u2019adapten a unes xarxes que s\u00f3n tan parcials i variables com el mateix m\u00f3n que cerquen explicar.<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 de producci\u00f3 a l\u2019Espai 13 tamb\u00e9 ha plantejat el treball d\u2019una manera situada, aix\u00ed com articular els resultats de les investigacions amb les convencions dels diferents contextos i els mitjans amb que s\u2019estableixen interaccions. En aquest sentit, <em>Arqueologia preventiva<\/em> ha servit per posar a prova una noci\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 basada en la <em>Actor-Networking-Theory<\/em>, que, de tall igualment performatiu, t\u00e9 com un dels seus principis la no transpar\u00e8ncia dels mitjans. \u00c9s a dir, els mitjans que faciliten el transport per un context i la interacci\u00f3 amb unes dades determinades estan compromesos en la manera en com aquestes es construeixen. \u201cEls mediadors transformen, tradueixen, distorsionen i modifiquen el significat o els elements que se suposa que han de transportar\u201d, diu Bruno Latour i, per tant, \u201ccada despla\u00e7ament que es realitza es paga amb transformacions\u201d, les quals mai no es poden arribar a anticipar del tot. D\u2019aquesta manera, rec\u00f3rrer \u201cun m\u00f3n fet de concatenacions de mediadors\u201d \u00e9s assumir que cada un dels vehicles que s\u2019utilitza per a la realitzaci\u00f3 d\u2019un despla\u00e7ament \u201cpot convertir-se en una bifurcaci\u00f3, un esdeveniment, l\u2019origen d\u2019una nova traducci\u00f3\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_17\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_17');\">(17)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_17\">Latour, Bruno (2008): <em>Reensamblar lo social. Una introducci\u00f3n a la teoria del actor-red.<\/em> Manantial, Buenos Aires. pp. 60 \u2013 67, 186 \u2013 193.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_17\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_17\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Consideracions com aquesta es corresponen tamb\u00e9 amb l\u2019aferrament que <em>Arqueologia preventiva <\/em>ha mantingut a l\u2019estrat del present. La investigaci\u00f3 historiogr\u00e0fica s\u2019ha ent\u00e8s b\u00e0sicament com un despla\u00e7ament espacial, com una ruta per l\u2019epidermis de la hist\u00f2ria i, en aquest sentit, Montju\u00efc, l\u2019entorn de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, s\u2019ha consensuat amb els artistes com una coordenada \u00fatil per situar les recerques. La muntanya no s\u2019ha treballat en cap dels casos des de la perspectiva del <em>site-specific art<\/em>: m\u00e9s que com objecte de representaci\u00f3, Montju\u00efc s\u2019hauria prefigurat com a una possibilitat per construir punts de vista i situar posicions a partir de les quals desplegar un seguit d\u2019interaccions amb el m\u00f3n. Tal i com ha dit Donna Haraway al respecte del concepte \u201cinvestigaci\u00f3 situada\u201d, la dicotomia entre un coneixement universal i el relativisme solament es pot resoldre per mitj\u00e0 de la perspectiva que proveeixen els coneixements parcials i localitzables, encarnats. S\u00f3n aquests els que poden facilitar unes \u201cconnexions i obertures inesperades\u201d i, per tant, s\u00f3n els que poden prometre aix\u00ed mateix \u201cuna visi\u00f3 objectiva\u201d. En les seves paraules: \u201cl\u2019\u00fanica manera de trobar una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia \u00e9s estar en un lloc en particular\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_18\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_18');\">(18)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_18\">Haraway, Donna J. (1995): <em>Ciencia,<\/em> cyborgs<em> y mujeres. La reinvenci\u00f3n de la naturaleza<\/em>. C\u00e1tedra, Universitat de Val\u00e8ncia, Instituto de la Mujer. Madrid. p. 339<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_18\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_18\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, en el marc d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>, Montju\u00efc no s\u2019ha abordat solament en la seva dimensi\u00f3 hist\u00f2rica, sin\u00f3 que esdeveniments que han tingut lloc a la muntanya s\u2019han intersecat amb la dimensi\u00f3 historiogr\u00e0fica que tamb\u00e9 \u00e9s notable en aquest empla\u00e7ament. Amb les investigacions, efectivament, s\u2019ha procedit a descriure alguns elements que conformen el seu paisatge en tant que mitjans que incideixen en la organitzaci\u00f3 del discurs hist\u00f2ric a una escala territorial \u00e0mplia, tal i com s\u00f3n els museus que la muntanya cont\u00e9, aix\u00ed com els arxius, els monuments, les recreacions hist\u00f2riques, entre d\u2019altres.<\/p>\n<p>L\u00faa Coderch ha realitzat una descripci\u00f3 detallada de moments de Montju\u00efc que han requerit de la tecnologia hist\u00f2rica per construir-se com a memorables. L\u2019artista ha activat una perspectiva en bona part fenomenol\u00f2gica de les experi\u00e8ncies de present que s\u2019hi acumulen en diferents capes. Antonio Gagliano, per la seva banda, ha plantejat un seguit de preguntes en clau epistemol\u00f2gica i ha procedit a disseminar la informaci\u00f3 que, segons l\u2019artista, la muntanya tamb\u00e9 condensa, talment com si es tract\u00e9s d\u2019un \u201ccentre d\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d. Gagliano ha resseguit a contrap\u00e8l les xarxes que hist\u00f2ricament han servit pel transport de dades fins a Montju\u00efc, i ha escodrinyat en els processos amb qu\u00e8 els fets hist\u00f2rics s\u2019acoblen amb unes tecnologies i narratives determinades.<\/p>\n<p>Oriol Vilanova i Lola Lasurt han realitzat, en canvi, uns recorreguts m\u00e9s concentrats sobre casos en particular. Vilanova ha limitat el camp d\u2019acci\u00f3 a dos elements de la muntanya, entre els quals ha articulat un joc de reflexos per convertir-los en meton\u00edmia de concepcions diferents del temps; en concret, el temps lineal i progressiu de la modernitat i el temps circular i reiteratiu de la postmodernitat. Lasurt, per altra banda, tamb\u00e9 ha partit de dos elements, si b\u00e9 per resseguir en aquesta ocasi\u00f3 unes xarxes que, de nou, ultrapassen la muntanya. \u00c9s aix\u00ed com l\u2019artista ha demostrat que la representaci\u00f3 hist\u00f2rica que museus i monuments organitzen com a transcendent esdev\u00e9 contingent i variable si es ressegueixen els corresponents despla\u00e7aments f\u00edsics que els s\u00edmbols sofreixen al llarg de la hist\u00f2ria. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_19\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_19');\">(19)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_19\">Al llarg d\u2019aquest text ens referim en diferents ocasions als cinc projectes que s\u2019han produ\u00eft en el marc d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>, si b\u00e9 en cap dels casos se n\u2019ofereix una descripci\u00f3 exhaustiva. En aquest sentit, \u201cL\u2019art del futur\u201d \u00e9s un text que s\u2019ha pensat com a introducci\u00f3 del cat\u00e0leg d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>, on s\u2019inclouen tamb\u00e9 els fulletons, fulls de sala i publicacions que s\u2019han realitzat al llarg del cicle i que proporcionen unes descripcions m\u00e9s acurades dels projectes.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_19\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_19\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>El Tricentenari es va plantejar tamb\u00e9 com una possible coordenada amb la que vincular les investigacions. En aquest cas, no es tractava tant d\u2019adaptar-nos tem\u00e0ticament al programa on la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 havia encabit <em>Arqueologia preventiva<\/em>, sin\u00f3 que, una vegada m\u00e9s, s\u2019ha ent\u00e8s que la circumst\u00e0ncia d\u2019aquesta commemoraci\u00f3 mantindria actiu un paisatge historiogr\u00e0fic al llarg de la mateixa temporada d\u2019exposicions i que, per tant, podria ser una ocasi\u00f3 per generar espais de di\u00e0leg cara a cara.<\/p>\n<p>Coderch ha fet alguna picada d\u2019ull a la q\u00fcesti\u00f3 del Tricentenari amb la seva investigaci\u00f3, mentre que el col\u00b7lectiu LaFundici\u00f3 ha enginyat el projecte <em>Espai 14-15<\/em>, amb la intenci\u00f3 expressa d\u2019establir un intercanvi continuat entre els artistes del cicle amb sectors historiogr\u00e0fics i sectors socioculturals diversos. Per mitj\u00e0 de radicar el projecte a l\u2019espai que el col\u00b7lectiu disposa a Bellvitge, el Tricentenari s\u2019ha posat en relaci\u00f3, alhora, amb els preparatius d\u2019una commemoraci\u00f3 que ve\u00efns i ve\u00efnes d\u2019aquest barri organitzen per celebrar-ne el cinquant\u00e8 aniversari l\u2019any 2015.<\/p>\n<p>La incorporaci\u00f3 de Bellvitge50 a <em>Arqueologia preventiva<\/em> ha perm\u00e8s, per tant, comparar dues commemoracions que disposen de discursos, mitjans i escales ben diferents, mentre que ha proporcionat noves connexions per vincular el sector historiogr\u00e0fic amb els plantejaments art\u00edstics. Al llarg del cicle, d\u2019altres circumst\u00e0ncies que han facilitat els prop\u00f2sits transdisciplinars que <em>Arqueologia preventiva<\/em> t\u00e9 de base han estat la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la retrospectiva d\u2019Allan Kaprow a la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies i l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019escola d\u2019estiu <em>Amn\u00e8sia col\u00b7lectiva<\/em>, de conjunt amb el Tricentenari i l\u2019Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>III.<\/strong><\/p>\n<p>El 17 de setembre de 2013 es va escaure la roda de premsa d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>. Va coincidir just amb l\u2019aniversari de la roda de premsa del Festival de M\u00fasica de Hamburg, on dotze anys abans havia tingut lloc la declaraci\u00f3 que va enfonsar a Stockhausen.<\/p>\n<p>\u201cNosaltres no fem mediaci\u00f3 amb p\u00fablics, en tot cas fem mediaci\u00f3 amb les institucions\u201d. Francisco Rubio, membre del LaFundici\u00f3 va respondre amb aquestes paraules a un dels cr\u00edtics d\u2019art que va acudir a la convocat\u00f2ria, en el moment en que aquest va q\u00fcestionar el projecte <em>Espai 14-15<\/em>, tot interpretant-lo com una possible maniobra maldestre per a la captaci\u00f3 de p\u00fablics o b\u00e9 un gest cap a classes subalternes carregat de paternalisme. Segons va argumentar LaFundici\u00f3, m\u00e9s que no pas reproduir la instituci\u00f3 o b\u00e9 convertir als profans, el repte de l\u2019<em>Espai 14-15<\/em> \u00e9s el de despla\u00e7ar la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 i posar a prova el seu funcionament segons les regles d\u2019un altre context sociocultural. Les seves paraules, per\u00f2, es van rebre amb consternaci\u00f3, aix\u00ed com tamb\u00e9 el titular que va apar\u00e8ixer a la premsa l\u2019endem\u00e0 mateix: \u201cL\u2019Espai 13 s\u2019amplia a un pis de Bellvitge\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_20\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_20');\">(20)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_20\">Frisach, Montse: \u201cL\u2019Espai 13 s\u2019amplia a un pis de Bellvitge\u201d, a: <em>El Punt Avui<\/em>. 18-09-2013. Barcelona. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/678289-lespai-13-samplia-a-un-pis-de-bellvitge.html\">http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/678289-lespai-13-samplia-a-un-pis-de-bellvitge.html<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_20\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_20\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>)<\/p>\n<p>El projecte que ha portat a terme LaFundici\u00f3 ha funcionat com un accelerador dels despla\u00e7aments que han plantejat els diferents artistes del cicle. L\u2019<em>Espai 14-15 <\/em>ha estat una oportunitat per desmarcar-los del context art\u00edstic i connectar-los amb m\u00e9s intensitat a d\u2019altres inst\u00e0ncies socials i historiogr\u00e0fiques, de tal manera que algunes parts de les investigacions s\u2019han hibridat fins a tal punt que ja no es podrien identificar pr\u00e0cticament segons les convencions art\u00edstiques de partida.<\/p>\n<p>La incorporaci\u00f3 d\u2019aquest element a l\u2019escenari d\u2019<em>Arqueologia preventiva <\/em>ha perm\u00e8s intensificar la disseminaci\u00f3, al mateix temps que relativitzar el punt de proced\u00e8ncia. Amb l\u2019acci\u00f3 de LaFundici\u00f3, alguns dels llocs de mem\u00f2ria i commemoracions cap on menen els despla\u00e7aments s\u2019haurien treballat amb la finalitat d\u2019esdevenir uns espais potencials per generar situacions d\u2019emerg\u00e8ncia; mentre que, al mateix temps, la situaci\u00f3 ha posat de manifest com el museu d\u2019art contemporani, pretesament emergent d\u2019entrada, \u00e9s igualment resistent a ser rellegit com un <em>lloc de mem\u00f2ria<\/em>.<\/p>\n<p>\u00c9s coneguda la cr\u00edtica que Brian O\u2019Doherty va proporcionar a finals dels anys setanta al cub blanc, la tipologia museol\u00f2gica on en bona part encara descansa avui el museu d\u2019art contemporani. L\u2019artista va observar com, amb aquest, la modernitat havia trobat l\u2019escenari on fer possible la ficci\u00f3 d\u2019un art aut\u00f2nom i transcendent, al mateix temps que el museu esdevenia un indret on el temps i l\u2019espai quedaven en suspens. El cub blanc feia retrocedir l\u2019arquitectura d\u2019aquest als ulls de l\u2019espectador, aix\u00ed com les condicions institucionals i qualsevol altre vincle social de l\u2019art. A l\u2019ep\u00edleg que va escriure l\u2019any 1986, O\u2019Doherty va observar encara com el cub blanc tamb\u00e9 havia propiciat un \u201coblit radical\u201d en relaci\u00f3 a les innovacions expositives que artistes visionaris havien practicat a principis del segle XX. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_21\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_21');\">(21)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_21\">O\u2019Dohery, Brian (1999): <em>Inside the White Cube. The Ideology of the Gallery Space. Expanded Edition<\/em>. University of California Press. Berkeley, Los Angeles, London. p. 109<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_21\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_21\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Mary Anne Staniszewski va recuperar aquest darrer pensament a finals dels anys noranta, quan va considerar que l\u2019amn\u00e8sia a l\u2019entorn de la mediaci\u00f3 i el disseny d\u2019exposicions ha estat quelcom generalitzat en la societat occidental. Staniszewski va observar que el MOMA, al mateix temps que ha estat un dels principals art\u00edfex en ordenar la hist\u00f2ria de l\u2019art modern, s\u2019ha mostrat absolutament cec envers a la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria. I, aix\u00ed, mentre que la historiadora considera que \u201call\u00f2 que s\u2019omet del passat \u00e9s tant revelador com all\u00f2 que es registra com a hist\u00f2ria i circula per la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva\u201d, es pregunta tamb\u00e9 pel tipus de discursos que aquesta repressi\u00f3 a l\u2019entorn de la hist\u00f2ria de les exposicions i la mediaci\u00f3 haurien propociat. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_22\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_22');\">(22)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_22\">Staniszewski, Mary Anne (1998): <em>The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art<\/em>. MIT Press. Cambridge, London. pp. xxi-xxvi<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_22\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_22\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Al respecte, Lucy R. Lippard ha manifestat m\u00e9s recentment: \u201cl\u2019amn\u00e8sia cultural \u2013imposada no tant per la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria sin\u00f3 que a partir d\u2019una estrat\u00e8gia pol\u00edtica deliberada\u2013 ha est\u00e8s una cortina sobre una part important del treball comissarial de les darreres quatre d\u00e8cades\u201d. I, aix\u00ed mateix, Hans Ulrich Obrist ha manifestat que aquesta amn\u00e8sia \u201cno sols obscureix la nostra comprensi\u00f3 de la hist\u00f2ria de les exposicions experimentals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 afecta a la innovaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica comissarial\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_23\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_23');\">(23)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_23\">Pel resum a l\u2019entorn de la q\u00fcesti\u00f3 del cub blanc en relaci\u00f3 a l\u2019amn\u00e8sia ha estat \u00fatil la seg\u00fcent publicaci\u00f3 de Paul O\u2019Neill, de la qual tamb\u00e9 procedeixen les cites de Lucy R. Lippard i Hans Ulrich Obrist: O\u2019Neill, Paul (2012): <em>The Culture of Curating and the Curating of Culture(s).<\/em> The MIT Pess. Cambridge, London<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_23\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_23\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>La deconstrucci\u00f3 del mitj\u00e0 expositiu ha estat una de les estrat\u00e8gies que artistes i comissaris han practicat a red\u00f3s d\u2019aquests pensaments des del pla de l\u2019exposici\u00f3. Pel que fa a <em>Arqueologia preventiva<\/em> es pot observar com la majoria d\u2019artistes tamb\u00e9 han posat en joc aquest mitj\u00e0, el qual han relacionat amb aspectes dels respectius despla\u00e7aments. Oriol Vilanova ha fet arribar fins a l\u2019Espai 13 una reverberaci\u00f3 de la seva cr\u00edtica a l\u2019arquitectura moderna del Pavell\u00f3 Mies van der Rohe, tot ocultant en l\u2019arquitectura de Josep Maria Sert, no el sistema de mediaci\u00f3, sin\u00f3 que en aquest cas la seva mateixa obra en l\u2019espai d\u2019exposicions. L\u00faa Coderch, en canvi, ha posat en relaci\u00f3 la seva reflexi\u00f3 a l\u2019entorn de la percepci\u00f3 del present com a experi\u00e8ncia temporal deficit\u00e0ria amb el temps que l\u2019espectador podria dedicar a l\u2019exposici\u00f3. Mentre que Lola Lasurt ha articulat el seu projecte amb la mateixa pol\u00edtica de la instituci\u00f3, tot propiciant una tensi\u00f3 entre diferents significats i formes de mediaci\u00f3 que coexisteixen a l\u2019entorn de l\u2019obra de Joan Mir\u00f3. Probablement qui ha practicat amb menys intensitat aquest impuls \u00e9s Antonio Gagliano, que s\u2019ha basat abans en la deconstrucci\u00f3 dels mitjans de transmissi\u00f3 del discurs cient\u00edfic que no pas dels mitjans que s\u2019identifiquen pr\u00f2piament amb la identitat de l\u2019art.<\/p>\n<p>En el cas de l\u2019<em>Espai 14-15<\/em>, els despla\u00e7aments que s\u2019han perpetrat no s\u2019han basat, per\u00f2, en q\u00fcestionar a nivell simb\u00f2lic l\u2019espai expositiu. LaFundici\u00f3 basa la seva pr\u00e0ctica en les possibilitats concretes de transformaci\u00f3 i, aix\u00ed, m\u00e9s que una deconstrucci\u00f3, l\u2019<em>Espai 14-15 <\/em>ha establert una tensi\u00f3 considerable en relaci\u00f3 amb el cub blanc i la seva cultura. Mentre que a l\u2019Espai 13, els projectes d\u2019<em>Arqueologia preventiva <\/em>hi finalitzaven els seus despla\u00e7aments, en bona part estabilitzats i depurats de controv\u00e8rsies, amb el trasllat a Bellvitge les propostes retornaven a la intemp\u00e8rie. L\u2019<em>Espai 14-15<\/em>, a les ant\u00edpodes del cub blanc, deixava novament els processos a l\u2019empara de les mediacions imprevistes amb l\u2019entorn, que podien sorgir en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria del barri, el desig dels ve\u00efns i ve\u00efnes de l\u2019immoble on es troba situat, convidats ocasionals de LaFundici\u00f3, o b\u00e9 les necessitats de moviments socials, centres educatius i institucions de perfil heterogeni.<\/p>\n<p>El museu d\u2019art contemporani, en canvi, amb la repressi\u00f3 de la historicitat que batega en el seu interior, est\u00e0 m\u00e9s preparat per seguir defensant un art de <em>tabula rasa<\/em> com el que va suposar la fi de Stockhausen. Curiosament, si les paraules del compositor van posar en evid\u00e8ncia a escala planet\u00e0ria la total inadequaci\u00f3 de <em>l\u2019oblit d\u2019avantguarda<\/em> a principis del nou mil\u00b7lenni, el sistema de mediaci\u00f3 del museu d\u2019art contemporani es demostra que en bona part resta configurat per donar lloc a obres d\u2019art d\u2019aquest mateix car\u00e0cter. De tal manera que, efectivament, el qu\u00e8 encara genera sobresalts en el reialme del cub blanc \u00e9s la possibilitat que aquest es mostri contingent en relaci\u00f3 amb l\u2019espai i el temps, mal\u00b7leable a les mediacions circumstancials, deixar entrar la conting\u00e8ncia a les seves sales i departaments, i esdevenir, aix\u00ed, un lloc de mem\u00f2ria disposat a facilitar majorment situacions d\u2019emerg\u00e8ncia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>IV.<\/strong><\/p>\n<p>Per recapitular, quin \u00e9s, doncs, l\u2019art del futur? En quina mesura l\u2019art encara pot pensar futurs alternatius? I, en el cas que sigui aix\u00ed, quins elements necessita?<\/p>\n<p>L\u2019art del futur \u00e9s un art basat en la historiografia performativa, o b\u00e9 en la performativitat entesa com a un proc\u00e9s d\u2019interaccions que es desplega en una dimensi\u00f3 temporal. Plantejar futurs \u00e9s, per tant, experimentar amb les condicions en qu\u00e8 es produeix la mem\u00f2ria en relaci\u00f3 amb els r\u00e8gims de la temporalitat \u2013els engranatges que articulen passat, present i futur\u2013. Plantejar futurs \u00e9s introduir canvis en l\u2019ordre dels elements que componen la mem\u00f2ria i generar contraposicions entre les representacions, els discursos, les tecnologies, els instruments amb que es produeix i els mitjans amb que circula, les dades que es seleccionen i les que s\u2019obvien. Des d\u2019una perspectiva performativa, el temps no \u00e9s irreversible, sin\u00f3 que conjugable. \u201cMai no avancem ni retrocedim\u201d, diu Bruno Latour, sin\u00f3 que \u201csempre seleccionem activament elements que pertanyen a temps diferents\u201d. I afegeix: \u201c\u00e9s la selecci\u00f3 la que fa el temps i no el temps la selecci\u00f3\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_24\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_24');\">(24)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_24\">Latour, Bruno (2007): <em>Nunca fuimos modernos. Ensayo de antropolog\u00eda sim\u00e8trica<\/em>. Siglo veintiuno editores. p. 114<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_24\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_24\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Pel que fa a la capacitat d\u2019imaginar alternatives, hem descobert l\u2019oblit com un element actiu en la definici\u00f3 de les temporalitats. Hem vist com l\u2019oblit del passat \u00e9s el que permet l\u2019articulaci\u00f3 del temps modern, mentre que l\u2019oblit del futur \u00e9s el que porta al presentisme. L\u2019<em>oblit performatiu <\/em>\u00e9s el darrer oblit que afegim a la llista: es tracta de l\u2019oblit que, precisament, \u00e9s conscient de la seva capacitat per construir el temps. \u00c9s un oblit que es reconeix com a pres\u00e8ncia, com a conformador de discurs i de mem\u00f2ries espec\u00edfiques. Es tracta, per tant, d\u2019un oblit que, encara que sembli paradoxal, es pot rastrejar, \u00e9s emp\u00edric, historitzable i tan mal\u00b7leable, almenys, com ho \u00e9s el record.<\/p>\n<p>Amb <em>Arqueologia preventiva <\/em>trobem alguns intents per simbolitzar l\u2019oblit com a tal, com s\u00f3n les fotografies nocturnes d\u2019Oriol Vilanova, el contenidor que impedeix l\u2019acc\u00e9s als continguts de L\u00faa Coderch, els documents en abstracte de Lola Lasurt, o l\u2019<em>ars memoriae <\/em>desbordat alhora que manifestament tolit d\u2019Antonio Gagliano. Des de la performativitat, oblit i record s\u2019equiparen com a elements actius per a la definici\u00f3 del temps. Per tant, en un moment de presentisme, aprofitem per apuntar que recordar l\u2019oblit tamb\u00e9 hauria de permetre pensar millor el futur.<\/p>\n<p>La q\u00fcesti\u00f3 del futur, per\u00f2, no t\u00e9 tant a veure amb la possibilitat de representar-lo i d\u2019anticipar-lo com, a hores d\u2019ara, d\u2019articular-lo amb la mat\u00e8ria, per mitj\u00e0 de la mateixa pr\u00e0ctica, i de \u201cret\u00f2rcer-lo\u201d, per utilitzar l\u2019expressi\u00f3 d\u2019Andrew Pickering. D\u2019aqu\u00ed, la import\u00e0ncia d\u2019activar una <em>mediaci\u00f3 performativa<\/em>, la qual no ent\u00e9n l\u2019art com a quelcom aut\u00f2nom ni, alhora, com un titella subjugat a unes interaccions socials espec\u00edfiques. Es tracta d\u2019una mediaci\u00f3 que no busca determinar les representacions de la pr\u00e0ctica art\u00edstica, ni els seus temes ni els discursos, al mateix temps que ent\u00e9n que cal implicar els ancoratges que l\u2019art estableix amb el m\u00f3n per fer-se efectiva l\u2019experimentaci\u00f3 i multiplicar-se.<\/p>\n<p>La mediaci\u00f3, en aquest sentit, pren una forma que tamb\u00e9 podem relacionar amb la \u201cdansa de l\u2019ag\u00e8ncia\u201d, tal i com la descriu Pickering, <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_25\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_25');\">(25)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_25\">Pickering, A. (1995): <em> cit.<\/em> pp. 21 \u2013 27.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_25\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_25\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> en la que l\u2019art i el m\u00f3n es conformen i es determinen m\u00fatuament. En la dansa de l\u2019ag\u00e8ncia, els contorns de la pr\u00e0ctica s\u2019estableixen per mitj\u00e0 d\u2019una dial\u00e8ctica entre les resist\u00e8ncies que emergeixen amb el proc\u00e9s i els intents d\u2019acomodaci\u00f3 a tals resist\u00e8ncies; i, aix\u00ed, com m\u00e9s materials, mitjans, significats, convencions i contextos s\u2019arriben a acoblar i a ret\u00f2rcer amb el moviment, m\u00e9s possibilitats hi ha que la pr\u00e0ctica condueixi envers a escenaris imprevisibles.<\/p>\n<p>Recon\u00e8ixer la temporalitat i la conting\u00e8ncia del cub blanc \u00e9s quelcom indispensable a l\u2019hora d\u2019incorporar el museu d\u2019art contemporani a aquest moviment. El museu s\u2019ha de recon\u00e8ixer tant com un lloc de mem\u00f2ria com, a nivell espacial, un punt en una xarxa, amb unes sales d\u2019exposicions, col\u00b7leccions i departaments que s\u00f3n permeables i que, per tant, tamb\u00e9 s\u00f3n susceptibles d\u2019articular-se amb la pr\u00e0ctica i despla\u00e7ar-se cap a zones que d\u2019entrada no es poden preveure. Contr\u00e0riament, el museu de la <em>tabula rasa<\/em> encara \u00e0nsia pr\u00e9mer el bot\u00f3 del <em>reset <\/em>despr\u00e9s de cada trajecte i de cada exposici\u00f3, a fi de reiniciar-se des de la seva presumpci\u00f3 d\u2019estat inicial que \u00e9s el cub blanc. D\u2019alguna manera, la atemporalitat del cub blanc mant\u00e9 al museu ancorat al passat, mentre que, tanmateix, despr\u00e9s de d\u00e8cades de l\u2019anomenada cr\u00edtica institucional, \u00e9s una ll\u00e0stima veure com avui en dia encara tants artistes interessats en proporcionar moments d\u2019emerg\u00e8ncia han de malgastar esfor\u00e7os i basar el seu treball en tractar una resist\u00e8ncia que el museu sembla que hagi decidit perllongar <em>ad infinitum<\/em>.<\/p>\n<p>L\u2019art del futur, podem concloure, dep\u00e8n de la producci\u00f3 de moments d\u2019emerg\u00e8ncia en la contraposici\u00f3 entre: 1) unes pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que es basen en experimentar amb la mem\u00f2ria en relaci\u00f3 amb la definici\u00f3 de r\u00e8gims de temporalitat; 2) unes mediacions que s\u2019orienten a acoblar contextos, mitjans i discursos a aquest proc\u00e9s, per tal que l\u2019experimentaci\u00f3 es pugui conformar amb i multiplicar en el m\u00f3n; i 3) uns museus que es disposen majorment a modelar-se estructuralment de conjunt amb les pr\u00e0ctiques que acullen. L\u2019art del futur no ser\u00e0 possible si el seu proc\u00e9s no s\u2019enreda amb el m\u00f3n i les seves institucions. O, almenys, aquesta ha estat l\u2019aposta d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Tommasini, Anthony (2001): \u201cMusic; The Devil Made Him Do It\u201d, a: <em>The New York Times<\/em>. Nova York, 30-11-2001. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.nytimes.com\/2001\/09\/30\/arts\/music-the-devil-made-him-do-it.html\">http:\/\/www.nytimes.com\/2001\/09\/30\/arts\/music-the-devil-made-him-do-it.html<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">\u201cHirst apologises for calling 9\/11 \u2018a work of art\u2019\u201d, a: <em>The Guardian<\/em>. London, 19-09-2002. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.theguardian.com\/world\/2002\/sep\/19\/september11.usa\">http:\/\/www.theguardian.com\/world\/2002\/sep\/19\/september11.usa<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Lee, Daryl (2002): \u201cThe ambivalent picturesque of the Paris Commune ruins\u201d, a: <em>Nineeth-Century Prose<\/em>. Vol. 29. N. 2. Pp. 138-161. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.thefreelibrary.com\/The+ambivalent+picturesque+of+the+Paris+Commune+ruins.-a0208109700\">http:\/\/www.thefreelibrary.com\/The+ambivalent+picturesque+of+the+Paris+Commune+ruins.-a0208109700<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Gamboni, Dario (2014): <em>La destrucci\u00f3n del arte. Iconoclastia y vandalismo desde la Revoluci\u00f3n Francesa<\/em>. C\u00e1tedra. Madrid. pp. 339<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Gamboni, D. (2014): <em> Cit<\/em>. pp. 342 i 343<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Huyssen, Andreas (2011): \u201cLa cultura de la memoria en punto muerto: los monumentos conmemorativos de Berl\u00edn y Nueva York\u201d, a: Modernismo despu\u00e9s de la posmodernidad. Gedisa, Barcelona. pp. 213 \u2013 224<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Y\u00fadice, George (2002): <em>El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global<\/em>. Gedisa, Barcelona. p. 410<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Traverso, Enzo (2012): <em>La historia como campo de batalla. Interpretar las violencias del siglo XX<\/em>. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica de Argentina. Buenos Aires. p. 304<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Traverso, E. (2012): <em> Cit<\/em>. Pp. 287 \u2013 296. Els conceptes \u201cprincipi d\u2019esperan\u00e7a\u201d i \u201cprincipi de responsabilitat\u201d tal i com els planteja Traverso es remeten a: Jonas, Hans (1995): <em>El principio de responsabilidad. Ensayo para una \u00e9tica para la civilizaci\u00f3n tecnol\u00f3gica<\/em>. Barcelona, Herder<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Hartog, Fran\u00e7ois (2007): <em>R\u00e9gimenes de historicidad: presentismo y experiencias del tiempo. <\/em>M\u00e9xico, D. F. pp. 225<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Hartog, F. (2007): <em> Cit<\/em>. p. 130<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_12\">12.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_12');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Huyssen, A. (2011): <em> Cit<\/em>. p. 146<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_13\">13.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_13');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquesta definici\u00f3 d\u2019arqueologia preventiva \u00e9s la que apareixia en el moment de comen\u00e7ar el cicle d\u2019exposicions al web del MUHBA Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_14\">14.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_14');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Foucault, Michael (1984): <em>La arqueologia del saber<\/em>. Siglo veintiuno editores. M\u00e9xico, Madrid, Buenos Aires, Bogot\u00e0. p. 233.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_15\">15.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_15');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Hartog, F. (2007): <em> Cit<\/em>. p. 143. La consideraci\u00f3 del presentisme com un present preventiu es remet igualment a Hartog, que, al seu torn, relaciona amb les tres actituds que Fran\u00e7ois Edwald ha plantejat que l\u2019actualitat genera enfront a la incertesa i en relaci\u00f3 al \u201cparadigma de la responsabilitat\u201d: la previsi\u00f3, la prevenci\u00f3 i la precauci\u00f3. Hartog, F. (2007): <em>Op. Cit<\/em>. p. 232<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_16\">16.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_16');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">El concepte \u201chistoriografia performativa\u201d es remet a: Pickering, Andrew (1995): <em>The Mangle of Practice. Time, Agency &amp; Science<\/em>. The University of Chicago Press. Chicago and London. pp. 229 \u2013 234. La definici\u00f3 de performativitat la prenem de Karen Barad, que la remet, aix\u00ed mateix, a Pickering: Barad, Karen (2007): <em>Meeting The Universe Halfway. Quantum Physics and the entanglement of matter and meaning<\/em>. Duke University Press. Durham and London. p. 49.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_17\">17.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_17');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Latour, Bruno (2008): <em>Reensamblar lo social. Una introducci\u00f3n a la teoria del actor-red.<\/em> Manantial, Buenos Aires. pp. 60 \u2013 67, 186 \u2013 193.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_18\">18.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_18');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Haraway, Donna J. (1995): <em>Ciencia,<\/em> cyborgs<em> y mujeres. La reinvenci\u00f3n de la naturaleza<\/em>. C\u00e1tedra, Universitat de Val\u00e8ncia, Instituto de la Mujer. Madrid. p. 339<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_19\">19.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_19');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Al llarg d\u2019aquest text ens referim en diferents ocasions als cinc projectes que s\u2019han produ\u00eft en el marc d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>, si b\u00e9 en cap dels casos se n\u2019ofereix una descripci\u00f3 exhaustiva. En aquest sentit, \u201cL\u2019art del futur\u201d \u00e9s un text que s\u2019ha pensat com a introducci\u00f3 del cat\u00e0leg d\u2019<em>Arqueologia preventiva<\/em>, on s\u2019inclouen tamb\u00e9 els fulletons, fulls de sala i publicacions que s\u2019han realitzat al llarg del cicle i que proporcionen unes descripcions m\u00e9s acurades dels projectes.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_20\">20.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_20');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Frisach, Montse: \u201cL\u2019Espai 13 s\u2019amplia a un pis de Bellvitge\u201d, a: <em>El Punt Avui<\/em>. 18-09-2013. Barcelona. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/678289-lespai-13-samplia-a-un-pis-de-bellvitge.html\">http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/678289-lespai-13-samplia-a-un-pis-de-bellvitge.html<\/a> (consulta: 04-10-2014<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_21\">21.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_21');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">O\u2019Dohery, Brian (1999): <em>Inside the White Cube. The Ideology of the Gallery Space. Expanded Edition<\/em>. University of California Press. Berkeley, Los Angeles, London. p. 109<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_22\">22.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_22');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Staniszewski, Mary Anne (1998): <em>The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art<\/em>. MIT Press. Cambridge, London. pp. xxi-xxvi<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_23\">23.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_23');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Pel resum a l\u2019entorn de la q\u00fcesti\u00f3 del cub blanc en relaci\u00f3 a l\u2019amn\u00e8sia ha estat \u00fatil la seg\u00fcent publicaci\u00f3 de Paul O\u2019Neill, de la qual tamb\u00e9 procedeixen les cites de Lucy R. Lippard i Hans Ulrich Obrist: O\u2019Neill, Paul (2012): <em>The Culture of Curating and the Curating of Culture(s).<\/em> The MIT Pess. Cambridge, London<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_24\">24.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_24');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Latour, Bruno (2007): <em>Nunca fuimos modernos. Ensayo de antropolog\u00eda sim\u00e8trica<\/em>. Siglo veintiuno editores. p. 114<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_25\">25.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_25');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Pickering, A. (1995): <em> cit.<\/em> pp. 21 \u2013 27.<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF \u201cPensar hist\u00f2ricament implica situar-se un mateix en l\u2019espai i el temps. I una ubicaci\u00f3 \u00e9s un itinerari abans que un espai amb fronteres: una s\u00e8rie d\u2019encontres i de traduccions.\u201d James Clifford, 1997 &nbsp; I. \u201cL\u2019obra d\u2019art m\u00e9s excel\u00b7lent que hagi pogut tenir lloc en tot el cosmos\u201d. El 17 de setembre de 2001 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1569,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-1561","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-60","clients-fundacio-joan-miro"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L&#039;art del futur - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Oriol Fontdevila: L&#039;art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L&#039;art del futur - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Oriol Fontdevila: L&#039;art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-11T22:33:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-11T22:55:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"3593\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"36 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/\",\"name\":\"L'art del futur - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-11T22:33:42+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-11T22:55:04+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"description\":\"Oriol Fontdevila: L'art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg\",\"width\":2400,\"height\":3593},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L&#8217;art del futur\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'art del futur - Oriol Fontdevila","description":"Oriol Fontdevila: L'art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'art del futur - Oriol Fontdevila","og_description":"Oriol Fontdevila: L'art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-11T22:33:42+00:00","article_modified_time":"2015-10-11T22:55:04+00:00","og_image":[{"width":2400,"height":3593,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"36 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/","name":"L'art del futur - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg","datePublished":"2015-10-11T22:33:42+00:00","dateModified":"2015-10-11T22:55:04+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"description":"Oriol Fontdevila: L'art del futur. Presentaci\u00f3 del cicle Arqueologia preventiva. Espai 13. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Barcelona, 2015","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/04_ov.jpg","width":2400,"height":3593},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/lart-del-futur\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L&#8217;art del futur"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1561\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1561"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1561\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1575,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1561\/revisions\/1575\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1569\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1561"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1561"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1561"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}