{"id":2187,"date":"2016-05-20T23:58:20","date_gmt":"2016-05-20T21:58:20","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=2187"},"modified":"2016-05-21T10:54:48","modified_gmt":"2016-05-21T08:54:48","slug":"socialisme-abstracte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/","title":{"rendered":"Socialisme Abstracte"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

Quin rol assumeix avui la pr\u00e0ctica art\u00edstica quan la utopia sembla ser quelcom del passat?<\/p>\n

Programa de confer\u00e8ncies i projectes art\u00edstics sobre els usos de l\u2019art modern de la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via.<\/p>\n

Durant els primers anys de la Guerra Freda, la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via es va posicionar de manera inesperada en relaci\u00f3 amb l\u2019art modern. Artistes i intel\u00b7lectuals van abra\u00e7ar l\u2019art abstracte, aix\u00ed com la pol\u00edtica cultural tamb\u00e9 el va rebre com una possibilitat per a l\u2019educaci\u00f3 del poble i el progr\u00e9s social. Iugosl\u00e0via es va distanciar aix\u00ed de la condemna a l\u2019abstracci\u00f3 que anteriorment havia fet la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, al mateix temps que tampoc va secundar l\u2019ideari formalista del que feia bandera Nord-Am\u00e8rica aquells mateixos anys.
\nEl context iugoslau ha aportat posteriorment generacions d\u2019artistes que han q\u00fcestionat les bases del que s\u2019ha anomenat la modernitat socialista. Tot i aix\u00ed, sembla que mai s\u2019ha deixat de recon\u00e8ixer el principi d\u2019utopia que alimentava aquest projecte, el qual es rep com una her\u00e8ncia amb la qual desafiar l\u2019estat amn\u00e8sic vers on menen avui en dia els museus i pol\u00edtiques culturals neoliberals.<\/div>\n
Socialisme abstracte<\/strong> \u00e9s un programa de confer\u00e8ncies i projectes art\u00edstics sobre els usos actuals i passats de l\u2019art modern a la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via. Es posa el focus en pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies que estableixen aliances amb aquest llegat en clau disruptiva, aix\u00ed com en relats historiogr\u00e0fics que apunten cap a una revisi\u00f3 cr\u00edtica de les pol\u00edtiques i iniciatives culturals que temps en\u00e7\u00e0 van servir per promoure l\u2019art modern i progressista.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Programa de v\u00eddeo<\/h1>\n
Amb obres de Jasmina Cibic, S\u00f8ren Thilo Funder i Doplgenger.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

El Pavell\u00f3 iugoslau de l\u2019Exposicio\u0301 Internacional de Barcelona (1929), la primera obra d’art abstracte de l\u2019art croat (Pafama<\/i>, 1922), el Palau de la Federacio\u0301 de Belgrad (1961), aix\u00ed com alguns rotlles de la Ra\u0300dio Televisio\u0301 de Novi Sad de la de\u0300cada de 1950, s\u00f3n casos que recobren vida de la m\u00e0 de Jasmina Cibic, S\u00f8ren Thilo Funder i Doplgenger. M\u00e9s que d\u2019investigacions hist\u00f2riques en propietat, aquests v\u00eddeos porten a l’actualitat casos controvertits del context iugoslau dels anys d\u2019entreguerres i la Guerra Freda, a partir de processos d\u2019apropiaci\u00f3, desviaci\u00f3 i fins i tot ficcionalitzaci\u00f3 deliberada. La voluntat \u00e9s la d\u2019encarar-nos a debats que tenen a veure m\u00e9s amb les poli\u0301tiques culturals que no pas la hist\u00f2ria de l\u2019art: quins s\u00f3n i han estat els usos de la pr\u00e0ctica arti\u0301stica al respecte de la pol\u00edtica? I pel que fa a la mem\u00f2ria, en quina mesura \u00e9s \u00fatil indagar en les condicions que havien de fer possible unes utopies que no s\u2019han arribat a esdevenir mai?<\/p>\n

Jasmina Cibic \u00e9s artista visual, viu entre Londres i Ljubljana i basa el seu treball en la relectura del llegat pol\u00edtic i cultural iugoslau. Doplgenger \u00e9s un col\u00b7lectiu format per Isidora Ilic i Bosko Prostran, dos artistes de Belgrad que exploren amb el seu treball els re\u0300gims de la visualitat i de la recepci\u00f3 de la imatge en moviment. S\u00f8ren Thilo Funder \u00e9s un artista de Copenhagen que basa el seu treball en explorar la potencialitat disruptiva de la nosta\u0300lgia i la contra-mem\u00f2ria.<\/p>\n

Jasmina Cibic.<\/strong> The Pavillion<\/i>, 2015. 6\u201946\u2019\u2019
\nJasmina Cibic.<\/strong>Spielraum: Tear Down and Rebuild<\/i>, 2015. 15\u201928\u2019\u2019
\nS\u00f8ren Thilo Funder<\/strong>. Nicholas Brady (Target Audience)<\/i>, 2016. 12\u201913\u201d
\nDoplgenger.<\/strong>Beneath a Starless Sky and Thick as Ink<\/i>, 2015. 16 \u030120\u201d<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Stories about Frames<\/h1>\n
Intervenci\u00f3 arti\u0301stica de Fokus Grupa a la Col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundacio\u0301 Antoni T\u00e0pies.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Stories about Frames<\/i> e\u0301s una intervencio\u0301 (con)textual a l\u2019actual presentaci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3, Antoni Ta\u0300pies. Col\u00b7lecci\u00f3, 1955-1965. Fokus Grupa ha creat un sistema de cartel\u00b7les alternatiu que es fixa en l\u2019any en qu\u00e8 varen ser creades les obres d\u2019Antoni T\u00e0pies i planteja enllac\u0327os amb la configuracio\u0301 del sistema de l\u2019art contemporani durant els anys de la Guerra Freda. En aquest sentit, s\u2019actua a nivell particular de cada obra, si b\u00e9, enlloc de revelar-se les seves propietats fi\u0301siques particulars, la nova cartel\u00b7la es refereix a la realitat mat\u00e8rica del m\u00f3n de l\u2019art.<\/p>\n

Fokus Grup<\/a><\/strong> e\u0301s un col\u00b7lectiu establert a Rijeka format per Iva Kovac i Elvis Krstulovic. Defineixen la seva pra\u0300ctica com a interdisciplin\u00e0ria i conceben l\u2019art com una pr\u00e0ctica material, la qual investiguen atenent a les seves implicacions legals, econ\u00f2miques i socials.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Programa de confer\u00e8ncies<\/h1>\n
Amb Andreja Hribernik, Ljiljana Kole\u0161nik, Dalibor Martinis, Aleksandra Sekulic, Barbara Steiner i Ana Devic de What, How & for Whom\/WHW.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

13 maig 2016<\/h3>\n

17.00 h \u2014 Benvinguda i presentaci\u00f3.
\nCarles Guerra i Oriol Fontdevila.<\/p>\n

17.45 h \u2014 Ljiljana Kole\u0161nik.
\n1a exposici\u00f3 did\u00e0ctica: art abstracte. L\u2019exemple de l\u2019activisme cultural a Cro\u00e0cia a finals dels anys 50<\/strong><\/p>\n

18.30 h \u2014 Andreja Hribernik.
\nExisteix la possibilitat de pensar la instituci\u00f3 del museu com un espai per a la utopia?<\/strong><\/p>\n

14 maig 2016<\/h3>\n

10.00 h \u2014 Barbara Steiner.
\nEl museu a l\u2019inrev\u00e9s.\u2028Tranfer\u00e8ncia, transformaci\u00f3 i\u2028ruptures a la Koro\u0161ka galerija likovnih umetnosti de Slovenj Gradec<\/strong><\/p>\n

10.45 h \u2014 Ana Devi\u0107\/WHW.
\nReactualitzant el patrimoni hist\u00f2ric, des de l\u2019oblit al mercat… on ens trobem actualment?<\/strong><\/p>\n

11.30 h \u2014 Pausa-caf\u00e8<\/p>\n

11.45 h \u2014 Aleksandra Sekuli\u0107.
\nEncobrir i descobrir \u2013 respostes de comissariat a l\u2019oblit imposat.<\/strong><\/p>\n

12.30 h \u2014 Dalibor Martinis.
\nRecuperaci\u00f3 de dades<\/strong><\/p>\n

13.15 h \u2014 Taula rodona.
\nAmb: Andeja Hribernik, Ana Devi\u0107\/WHW, Aleksandra Sekuli\u0107 i Dalibor Martinis. Moderador: Oriol Fontdevila.<\/p>\n

Ljiljana Kole\u0161nik<\/strong>
\n1st Didactic Exhibition: Abstract Art<\/i> es va celebrar l\u2019any 1957 a la City Gallery of Contemporary Art i va donar resposta als nombrosos debats que aleshores giraven entorn de la legitimitat de l\u2019abstracci\u00f3 i el seu lloc dins del terreny de la cultura visual socialista iugoslava. Quant a la manca d\u2019informaci\u00f3 sobre conceptes clau en aquests debats, l\u2019exposici\u00f3 va aplegar especialistes en art, arquitectura i hist\u00f2ria de l\u2019art, i el seu objectiu era proporcionar una explicaci\u00f3 popular de l\u2019abstracci\u00f3. Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 a Zagreb, l\u2019exposici\u00f3 va viatjar durant cinc anys pels museus i galeries de Iugosl\u00e0via, on la van veure m\u00e9s de 100.000 persones. Aquesta acollida tan excepcional per part del p\u00fablic s\u2019explica pel moment afortunat en qu\u00e8 es va desenvolupar el projecte, ja que va coincidir amb el posicionament gradual de l\u2019abstracci\u00f3 com a corrent principal de l\u2019art, a m\u00e9s de les circumst\u00e0ncies culturals, pol\u00edtiques i hist\u00f2riques que van envoltar l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Exposici\u00f3 Did\u00e0ctica.<\/p>\n

Ljiljana Kole\u0161nik<\/strong> \u00e9s investigadora a l\u2019Institut d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art de Zagreb, fundadora i directora del Centre Regional d\u2019Art, Cultura i Nous Mitjans. Formada en hist\u00f2ria de l\u2019art, literatura comparada i ci\u00e8ncies de la infor- maci\u00f3. Els seus principals camps d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la cultura moderna i visual de postguerra, la traducci\u00f3 cultural en les arts visuals, la historiografia i la metodologia de la hist\u00f2ria de l\u2019art.<\/p>\n

Barbara Steiner<\/strong>
\n\u00c9s quelcom com\u00fa que l\u2019apreciaci\u00f3 de les obres d\u2019art, i en conseq\u00fc\u00e8ncia les nocions de qualitat est\u00e8tica i rellev\u00e0ncia social, canvi\u00efn constantment. No \u00e9s comuna, aix\u00f2 no obstant, la consci\u00e8ncia creixent que aquests canvis tamb\u00e9 tenen lloc dins<\/i> del museu, amb la qual cosa s\u2019aparca l\u2019antiga concepci\u00f3 que el museu representa valors objectius i universals. Des dels anys 60, i en gran mesura inspirats pels discursos feministes i post colonials i per la cr\u00edtica institucional, han sorgit dubtes sobre la demanda del museu del que \u00e9s etern, quelcom que en realitat amaga els interessos imposats pels grups dominants.
\nEn relaci\u00f3 amb aquests debats i posant una particular atenci\u00f3 en el cub blanc, Barbara Steiner parlar\u00e0 sobre l\u2019exposici\u00f3 que va realitzar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Anna Lena von Helldorff a partir de la col\u00b7lecci\u00f3 de la Koro\u0161ka galerija likovnih umetnosti, a Slovenj Gradec entre 2015 i 2016.<\/p>\n

Barbara Steiner<\/strong> \u00e9s comiss\u00e0ria, autora i editora, professora visitant i codirectora del programa del M\u00e0ster Cultures of the Curatorial<\/i> de l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Leipzig. El mar\u00e7 de 2016 Steiner va ser nomenada directora de la Kunsthaus Graz, \u00c0ustria. Steiner va estudiar hist\u00f2ria de l\u2019art i ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a Viena. Va escriure la seva tesi doctoral sobre The Ideology of the White Cube<\/i>.<\/p>\n

Andreja Hribernik<\/strong>
\nEls museus d\u2019art en general s\u2019enfronten al repte que genera la homogene\u00eftzaci\u00f3 de la l\u00f2gica del capitalisme global, que abasta tot l\u2019espai i el temps i que esborra la sensa- ci\u00f3 d\u2019alteritat en el m\u00f3n. La confer\u00e8ncia discorrir\u00e0 sobre el cas concret d\u2019un museu que va estar marcat per l\u2019era del socialis- me i q\u00fcestionar\u00e0 si aquest tipus de passat encara avui es reflecteix al museu, aix\u00ed com si aquest llegat pot ser un espai potencial que ofereixi resist\u00e8ncia a la comercialitzaci\u00f3 global que tamb\u00e9 succeeix al m\u00f3n de l\u2019art. Es far\u00e0 un \u00e8mfasi especial en la Koro\u0161ka galerija likovnih com a instituci\u00f3 constru\u00efda als anys 60 amb la idea ut\u00f2pica d\u2019un m\u00f3n millor. A m\u00e9s, mostrar\u00e0 com l\u2019actualitzaci\u00f3 d\u2019aquestes idees ens pot ajudar a repensar el futur.<\/p>\n

Andeja Hribernik<\/strong> \u00e9s directora de la Koro\u0161ka galerija likovnih umetnosti des de l\u2019any 2013. Es va llicenciar en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a la Universitat de Ljubljana i des de llavors ha treballat en museus. La seva investigaci\u00f3 versa sobre com se solapen l\u2019art i la teoria, i ho relaciona amb els temes del patrimoni socialista, la utopia i el potencial d\u2019un museu com a instituci\u00f3.<\/p>\n

Ana Devi\u0107\/WHW<\/strong>
\nEl patrimoni de la modernitat socialista i l\u2019art conceptual de l\u2019antiga Iugosl\u00e0via ha passat de l\u2019amn\u00e8sia hist\u00f2rica a ser un b\u00e9 del tot cobejat. Els darrers anys hem presenciat el seu renaixement en exposicions internacionals, projectes art\u00edstics i acad\u00e8mics, aix\u00ed com al mercat i les col\u00b7leccions d\u2019art. Mentre que q\u00fcestions sobre la hist\u00f2ria sens dubte han protagonitzat aquests processos, tant al context local com a l\u2019internacional, amb freq\u00fc\u00e8ncia anteposaven la \u201cmem\u00f2ria\u201d a la hist\u00f2ria, o b\u00e9 subtilment despolititzaven els continguts i basaven la reflexi\u00f3 sobre els aspectes formals. Una actitud complexa envers la hist\u00f2ria ha quedat entreteixida amb una actitud problem\u00e0tica cap al comunisme que, al context local, s\u2019ha vist agreujada recentment amb una for\u00e7a revisionista d\u2019extrema dreta. La confer\u00e8ncia reflexionar\u00e0 sobre algunes exposicions i projectes que, des d\u2019una po- sici\u00f3 no-acad\u00e8mica, reactualitzen l\u2019estatus d\u2019aquest patrimoni i el procuren activar segons lectures m\u00e9s polititzades. Com repensar la noci\u00f3 de mem\u00f2ria hist\u00f2rica com una hist\u00f2ria que \u00e9s constructiva, antirrevisi- onista, inherentment ut\u00f2pica i radicalment oberta cap al futur?<\/p>\n

What, How & for Whom\/WHW<\/strong> \u00e9s un col- lectiu de comissariat que es va formar l\u2019any 1999 i t\u00e9 s\u00e8u a Zagreb i Berl\u00edn. Els seus membres s\u00f3n Ivet \u0106urlin, Ana Devi\u0107, Nata\u0161a Ili\u0107 and Sabina Sabolovi\u0107, i el dissenyador i publicista Dejan Kr\u0161i\u0107. WHW organitza produccions, exposicions i projectes de pu- blicitat i dirigeix la Gallery Nova de Zagreb. Des de la seva primera exposici\u00f3, titulada What, How & for Whom, on the occasion of 152nd anniversary of the Communist Manifesto<\/i>, que va tenir lloc l\u2019any 2000 a Zagreb, WHW ha comissariat nombrosos projectes internacionals.<\/p>\n

Aleksandra Sekuli\u0107<\/strong>
\nEl per\u00edode de destrucci\u00f3 de Iugosl\u00e0via i les transformacions posteriors dels pa\u00efsos postiugoslaus va comportar un imperatiu com\u00fa: l\u2019oblit de les pol\u00edtiques emancipat\u00f2ries, els b\u00e9ns p\u00fablics, els mecanismes socials i econ\u00f2mics va desembocar en un socialisme autogovernat a Iugosl\u00e0via. Sigui que va ser indu\u00eft per la difamaci\u00f3 del r\u00e8gim comunista (el revisionisme hist\u00f2ric es va construir posant el focus en els \u201ccrims dels comunistes\u201d com a mem\u00f2ria permesa de Iugosl\u00e0via), sigui per la sorprenent comercialitzaci\u00f3 i consum que han tingut determinats fragments de la hist\u00f2ria i la cultura, l\u2019oblit es va construir per prevenir la continu\u00eftat d\u2019algunes idees fonamentals. El camp de la cultura es va acostumar a desafiar aquest imperatiu sota diversos formats, tot elaborant alguns dels models de producci\u00f3 conjunta, promovent l\u2019emancipaci\u00f3 pol\u00edtica dels estudiants, aix\u00ed com l\u2019amateurisme radical, la cultura alternativa juvenil als mitjans de propulsi\u00f3 i al sistema art\u00edstic.<\/p>\n

Aleksandra Sekuli\u0107<\/strong> \u00e9s doctorand en Teoria de l\u2019Art i els Mitjans a la Universitat d\u2019Art de Belgrad. M\u00e0ster en Pol\u00edtica Cultural als Balcans, C\u00e0tedra de la UNESCO, Belgrad \u2013 Lyon 2. \u00c9s llicenciada en Literatura General i teoria de la Literatura. Directora de cine i programes d\u2019art al Centre de Descontaminaci\u00f3 de Belgrad. Entre 2005 i 2008 va ser gerent de programes a l\u2019Academic Film Center, DKSG Belgrad.<\/p>\n

Dalibor Martinis<\/strong>
\nLa s\u00e8rie Data Recovery<\/i> tracta el tema de la mem\u00f2ria social (i personal), o m\u00e9s b\u00e9 la p\u00e8rdua d\u2019aquesta mem\u00f2ria. Sabem que les persones necessiten oblidar per evitar la pressi\u00f3 constant del trauma, per\u00f2 la societat, per una altra banda, necessita mem\u00f2ria per evitar fer les mateixes errades. Quant a la p\u00e8rdua de dades a l\u2019ordinador, la qual \u00e9s de vegades possible nom\u00e9s fragment\u00e0riament i queda dispersa fora dels arxius originals, Data Recovery<\/i> \u00e9s un intent de recuperar peces d\u2019acci\u00f3, esdeveniments o situacions que es perden en la nostra mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. \u00c9s important no contextualitzar l\u2019esdeveniment a trav\u00e9s de la interpretaci\u00f3, de la perspectiva hist\u00f2rica o de la manipulaci\u00f3 del significat perdut. En lloc de la descripci\u00f3 que situa el contingut en el temps i el lloc hist\u00f2ric, volem generar el que Wallace Stevens defineix com un \u201cfenomen sense el context que s\u2019ajusta completament a l\u2019esdeveniment real\u201d.<\/p>\n

Dalibor Martinis<\/strong> va n\u00e0ixer a Zagreb l\u2019any 1947. Es va graduar a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Zagreb. Ha exposat des de 1969, i treballa com a v\u00eddeoartista. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, performances i projeccions de v\u00eddeo, i ha participat en moltes exposicions internacionals, com ara les biennals de S\u00e3o Paulo, Ven\u00e8cia, Gwangju, Tessal\u00f2nica, Cetinje, Cairo, Ljubljana o la Dokumenta<\/i> de Kassel.<\/p>\n<\/div>\n

\n<\/div>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF Quin rol assumeix avui la pr\u00e0ctica art\u00edstica quan la utopia sembla ser quelcom del passat? Programa de confer\u00e8ncies i projectes art\u00edstics sobre els usos de l\u2019art modern de la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via. Durant els primers anys de la Guerra Freda, la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via es va posicionar de manera […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2195,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[62],"tags":[],"class_list":["post-2187","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comissari","any-92","clients-fundacio-antoni-tapies"],"yoast_head":"\nSocialisme Abstracte - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Socialisme Abstracte - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF Quin rol assumeix avui la pr\u00e0ctica art\u00edstica quan la utopia sembla ser quelcom del passat? Programa de confer\u00e8ncies i projectes art\u00edstics sobre els usos de l\u2019art modern de la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via. Durant els primers anys de la Guerra Freda, la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via es va posicionar de manera […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-05-20T21:58:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2016-05-21T08:54:48+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"247\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"350\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/\",\"name\":\"Socialisme Abstracte - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg\",\"datePublished\":\"2016-05-20T21:58:20+00:00\",\"dateModified\":\"2016-05-21T08:54:48+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg\",\"width\":247,\"height\":350},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Socialisme Abstracte\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Socialisme Abstracte - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Socialisme Abstracte - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF Quin rol assumeix avui la pr\u00e0ctica art\u00edstica quan la utopia sembla ser quelcom del passat? Programa de confer\u00e8ncies i projectes art\u00edstics sobre els usos de l\u2019art modern de la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via. Durant els primers anys de la Guerra Freda, la Rep\u00fablica Socialista Federativa de Iugosl\u00e0via es va posicionar de manera […]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2016-05-20T21:58:20+00:00","article_modified_time":"2016-05-21T08:54:48+00:00","og_image":[{"width":247,"height":350,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/","name":"Socialisme Abstracte - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg","datePublished":"2016-05-20T21:58:20+00:00","dateModified":"2016-05-21T08:54:48+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/99c2f_apr27_antonitapies_image.jpg","width":247,"height":350},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/socialisme-abstracte\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Socialisme Abstracte"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2187\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2187"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2187\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":2205,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2187\/revisions\/2205\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2195\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}