{"id":2536,"date":"2016-08-24T19:38:06","date_gmt":"2016-08-24T17:38:06","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=2536"},"modified":"2019-12-30T01:10:09","modified_gmt":"2019-12-30T00:10:09","slug":"capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/","title":{"rendered":"Capgirar el museu"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n<p>L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un \u00e0mbit per on s\u2019est\u00e0 produint actualment una renovaci\u00f3 important de la cultura dels museus. Des de principis de la primera d\u00e8cada del dos mil s\u2019ha generat una proliferaci\u00f3 de plantejaments a l\u2019entorn de l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019art sense precedents, aix\u00ed com es pot observar com al seu entorn no sols hi concorren professionals de l\u2019educaci\u00f3 pr\u00f2piament, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho fan artistes i perfils de productor cultural considerablement heterogenis. Pel que es refereix a la incid\u00e8ncia que l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 tenint en la redefinici\u00f3 del sistema institucional de l\u2019art \u00e9s significatiu observar les transformacions que, espec\u00edficament, aquesta est\u00e0 comportant en relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica del comissariat. La intenci\u00f3 del seg\u00fcent text \u00e9s observar l\u2019espai d\u2019intercanvi que es planteja entre aquests dos \u00e0mbits, l\u2019educaci\u00f3 i el comissariat, amb la intenci\u00f3 de problematitzar-ne alguns aspectes i plantejar tamb\u00e9 noves possibilitats de treball en el marc de les institucions culturals. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\">Aquest text \u00e9s fruit de reflexions que he formulat amb diferents experi\u00e8ncies professionals que he tingut ocasi\u00f3 de desenvolupar en relaci\u00f3 amb el comissariat i l\u2019educaci\u00f3, aix\u00ed com amb algunes investigacions i tutories de projectes que he realitzat els darrers anys. En tot cas, per l\u2019elaboraci\u00f3 del text m\u2019ha estat especialment significativa la col\u00b7laboraci\u00f3 que he establert en diverses ocasions amb el col\u00b7lectiu LaFundici\u00f3, aix\u00ed com les converses que he mantingut peri\u00f2dicament amb Cristian A\u00f1\u00f3 (Sinapsis), Aida S\u00e1nchez de Serdio i Javier Rodrigo. Tot i que no tenen perqu\u00e8 estar d\u2019acord amb els plantejaments que es defensen amb el text, voldria manifestar-los d\u2019entrada el meu agra\u00efment.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>L\u2019any 2008, Irit Rogoff va tenir l\u2019encert de plantejar l\u2019inter\u00e8s que s\u2019ha posat en l\u2019educaci\u00f3 des de l\u2019\u00e0mbit del comissariat com un \u201cgir educatiu\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">Rogoff, I. (2008). Turning. <em>e-flux journal<\/em>. n. 0. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/<\/a>. Existeix una traducci\u00f3 del text al castell\u00e0: Rogoff, I. (2011). El Giro. <em>Arte y pol\u00edticas de la identidad<\/em>. <em> 4 : Ate y educaci\u00f3n. Pedaog\u00edas cr\u00edticas. <\/em>pp. 253-366. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/revistas.um.es\/api\/article\/view\/146111\/130521\">http:\/\/revistas.um.es\/api\/article\/view\/146111\/130521<\/a>. La versi\u00f3 del text que s\u2019ha utilitzat i a la que es remet la paginaci\u00f3 de les seg\u00fcents cites \u00e9s la que apareix a: P. O\u2019Neill i M. Wilson (eds). (2010). <em>Curating and the Educational Turn<\/em>. Open Editions\/ de Appel. pp. 32-46.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. La denominaci\u00f3 ha fet fortuna i ha estat utilitzada des d\u2019aleshores per apel\u00b7lar a un seguit d\u2019iniciatives art\u00edstiques i comissarials que en els darrers anys s\u2019han referit a l\u2019educaci\u00f3 de diferent manera o b\u00e9 que s\u2019han plantejat directament com a pedag\u00f2giques. Rogoff estableix Documenta X (1997) com un dels primers esdeveniments on el gir educatiu del comissariat s\u2019hauria percebut amb claredat, havent-s\u2019hi donat un desplegament d\u2019activitats que en aquells moment es plantejaven en un \u201cmode conversacional\u201d. De cara a documenta 11 (2002), amb la proliferaci\u00f3 d\u2019activitats que s\u2019hi varen desplegar, s\u2019hauria comen\u00e7at a desafiar tamb\u00e9 la mateixa centralitat que fins aleshores s\u2019havia atorgat al dispositiu d\u2019exposici\u00f3 <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\">Guerra, C. (moderador). (2011). El giro educativo en el Estado espanyol. Mesa redonda. <em>Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado espanyol.<\/em> Arteleku \u2013 Diputaci\u00f3n Floral de Gipuzkoa, Centro Jos\u00e9 Guerrero \u2013 Diputaci\u00f3n de Granada, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda y Universidad Internacional de Andaluc\u00eda. p. 274.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. A partir d\u2019aqu\u00ed ha anat en augment la quantitat d\u2019exposicions que es plantegen com a espais de conversa o com una possibilitat d\u2019aula o escola alternativa, aix\u00ed com els f\u00f2rums i els projectes que des de l\u2019\u00e0mbit dels museus es basen en investigar a l\u2019entorn de l\u2019educaci\u00f3 i en articular la pr\u00e0ctica art\u00edstica amb entorns educatius \u2013com \u00e9s el cas de la malaurada Manifesta 6 (2006), la Documenta 12 (2007), per anomenar alguns dels casos que han tingut m\u00e9s visibilitat, o b\u00e9 Transductores, en el context espanyol (des de 2009)- <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\">Rodrigo, J. (2010). Educational Tendences. Discursos y l\u00edneas de tensi\u00f3n entre las pol\u00edticas culturales y las educativas. En l\u00ednia: Biblioteca YP productions. <a href=\"http:\/\/ypsite.net\/recursos\/biblioteca\/documentos\/educational_javier_rodrigo.pdf\">http:\/\/ypsite.net\/recursos\/biblioteca\/documentos\/educational_javier_rodrigo.pdf<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Tot i aix\u00ed, el text de Rogoff busca problematitzar les repercussions que estaria tenint aquest gir des del comissariat cap a l\u2019educaci\u00f3. En concret, es pregunta si aquesta orientaci\u00f3 consisteix realment en un gir \u201cen tant que proc\u00e9s actiu, en tant que moviment que realment actua cr\u00edticament i trenca els propis components de la pr\u00e0ctica\u201d, o si b\u00e9 es tractaria, simplement, \u201cd\u2019un estil, d\u2019una marca identificable?\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\">Rogoff, I. Op cit. p. 33.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. \u00c9s a dir, el gir educatiu que la te\u00f2rica identifica, consistiria en un inter\u00e8s circumstancial, una tend\u00e8ncia comissarial que amb el temps resultar\u00e0 passatgera, o b\u00e9 un moviment que comportar\u00e0 tamb\u00e9 un canvi de paradigma en relaci\u00f3 amb el treball cultural i tindr\u00e0 repercussions en la cultura muse\u00edstica actual?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El gir educatiu com a problema<\/strong><\/p>\n<p>Diferents veus relacionades amb la investigaci\u00f3 en pedagogia i museologia tendeixen a valorar l\u2019inter\u00e8s que des del comissariat s\u2019ha posat recentment en l\u2019educaci\u00f3 com una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s aviat problem\u00e0tica. Segons aquest punt de vista, el gir educatiu tindria com a contrapartida que des del comissariat es pensi en generar possibilitats alternatives d\u2019educaci\u00f3 des del museu sense tenir en compte el treball que ja es realitza des de la mateixa instituci\u00f3, aix\u00ed com sense establir col\u00b7laboracions amb els professionals corresponents.<\/p>\n<p>Aida S\u00e1nchez de Serdio explica que, situats en una l\u00ednia de discurs cr\u00edtic, els comissaris que es dirigeixen a l\u2019educaci\u00f3 pensarien que els departaments educatius de museu s\u00f3n \u201cinadequats per dur a terme els processos cr\u00edtics i transformadors de construcci\u00f3 de subjectivitat\u201d que justament es pretendrien amb el gir educatiu <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Posicions en el camp educatiu: tr\u00e0nsits i negociacions entre l\u2019art i la pedagogia. O. Fontdevila, T. S\u00e1nchez, M. Vilardell (coords.) <em>Sala d\u2019Art Jove 2009<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament d\u2019Acci\u00f3 Social i Ciutadania. Barcelona. p. 183.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. El gir, per tant, seria viscut de manera contradict\u00f2ria pels professionals del museu, en tant que l\u2019acostament del comissari cap a una pr\u00e0ctica educativa presumptament cr\u00edtica i transformadora, es basaria al mateix temps en reproduir la relaci\u00f3 de dominaci\u00f3 que s\u2019estableix habitualment amb els agents que s\u2019encarreguen del treball educatiu dins de la mateixa instituci\u00f3.<\/p>\n<p>Tal i com explica Carmen M\u00f6rsch, el comissari, sent qui dicta els continguts a la instituci\u00f3 art\u00edstica, generalment espera que l\u2019educador assumeixi una actitud afirmativa al respecte del seu propi discurs. L\u2019expectativa \u00e9s que es produeixi \u201cuna assimilaci\u00f3 m\u00e0xima de l\u2019habitus educatiu a l\u2019habitus comissarial\u201d, pertocant a l\u2019educador la missi\u00f3 de \u201ctraduir de la manera m\u00e9s exacta possible les narratives comissarials pel p\u00fablic, fent-les m\u00e9s assequibles\u201d. Tot i aix\u00ed, afegeix M\u00f6rsch, \u201cla sospita general \u00e9s que aquesta traducci\u00f3 simplifica els continguts\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\">M\u00f6rsch, C. (2012). Contradecirse uno mismo: la educaci\u00f3n en museos y exposiciones como pr\u00e0ctica cr\u00edtica. A. Collados i J. Rodrigo (eds.). <em> Pedagog\u00edas en red y pr\u00e1cticas instituyentes<\/em>. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. P. 39.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>, o b\u00e9, en paraules de S\u00e1nchez de Serdio i Eneritz L\u00f3pez, que l\u2019acci\u00f3 de l\u2019educador \u201ccontamina o redueix la complexitat de l\u2019obra d\u2019art\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">S\u00e1nchez de Serdio, A.; L\u00f3pez, E. Pol\u00edticas educativas en los museos de arte espa\u00f1oles. Los departamentos de educaci\u00f3n y acci\u00f3n cultural. <em>Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado espanyol.<\/em> Arteleku \u2013 Diputaci\u00f3n Floral de Gipuzkoa, Centro Jos\u00e9 Guerrero \u2013 Diputaci\u00f3n de Granada, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda y Universidad Internacional de Andaluc\u00eda. p. 209.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Ha estat assenyalat en repetides ocasions l\u2019escassa formaci\u00f3 tant en educaci\u00f3 art\u00edstica com en educaci\u00f3 en general que mostren alguns comissaris i artistes relacionats amb el gir educatiu <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\">Entre d\u2019altres, ens referim a David Trend, citat a: S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. <em>Revista Iberoamericana de Educaci\u00f3n<\/em>. n. 52. P. 52. Per altra banda, Carla Padr\u00f3 tracta a l\u2019entorn del mateix aspecte amb algunes de les seves intervencions a: Guerra, C. (moderador). (2011). Op. Cit. pp. 275 &#8211; 277.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Segons S\u00e1nchez de Serdio, aquest desconeixement contribuiria a la desqualificaci\u00f3 que el gir perpetua en el museu, en relaci\u00f3 amb uns professionals de l\u2019educaci\u00f3 que haurien estat lluitant pel reconeixement de la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica com a m\u00ednim des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada en el context espanyol <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\">L\u00f3pez. E., Alcaide, E. (2011). Una historia sobre los departamentos de educaci\u00f3n y las educadores en los museos espa\u00f1oles: mirando atr\u00e1s para poder seguir adelante. Acaso, M. (coord.). <em> Situaci\u00f3n actual de la educaci\u00f3n en los museus de arte actuales<\/em>. Fundaci\u00f3n Telef\u00f3nica. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.fundacion.telefonica.com\/es\/que_hacemos\/conocimiento\/publicaciones\/\">http:\/\/www.fundacion.telefonica.com\/es\/que_hacemos\/conocimiento\/publicaciones\/<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. No \u00e9s d\u2019estranyar, per tant, que el gir eductiu sigui vist pels educadors de museu com una situaci\u00f3 d\u2019intrusisme professional abans que com una oportunitat per a la revaloraci\u00f3 del seu treball i l\u2019obertura de noves possibilitats. Podent ser rebut, fins i tot, com a quelcom na\u00eff. Tal i com tamb\u00e9 explica S\u00e1nchez de Serdio: \u201ccertes q\u00fcestions de les que cr\u00edtics i comissaris parlen com si fos una revelaci\u00f3 (el car\u00e0cter dial\u00f2gic i constru\u00eft del coneixement, el reconeixement de la cr\u00edtica i el debat en aquest proc\u00e9s, el q\u00fcestionament de les relacions jer\u00e0rquiques, etc) no s\u00f3n noves en el camp educatiu, sin\u00f3 que formen part de la reflexi\u00f3 que te\u00f2rics, docents i investigadors, porten a terme sobre l\u2019ensenyan\u00e7a des de fa anys\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. Op. Cit. p. 53.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Comissariat i cr\u00edtica institucional<\/strong><\/p>\n<p>La desqualificaci\u00f3 de l\u2019educador i la manca de desafiament estructural que pot acompanyar el gir educatiu, Carmen M\u00f6rsch l\u2019explica a partir de relacionar el gir educatiu amb una altra motivaci\u00f3. L\u2019atenci\u00f3 que directors de museu i comissaris estarien posant per introduir m\u00e9s programes educatius, no es deu tan sols a un inter\u00e8s genu\u00ed o una revaloraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 com a espai pel discurs cr\u00edtic, sin\u00f3 que aquesta orientaci\u00f3 s\u2019estaria donant en tant que l\u2019educaci\u00f3 els serveix de \u201cfactor de legitimaci\u00f3 per justificar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019institucions fundades com a p\u00fabliques\u201d. Refor\u00e7ar la vessant educativa del museu seria vist, per tant, com una q\u00fcesti\u00f3 de m\u00e0rqueting i com una pressi\u00f3 que es rep de cara a augmentar les audi\u00e8ncies, la qual els comissaris viurien com una \u201cconfirmaci\u00f3 de la seva pr\u00e8via devaluaci\u00f3: com a quelcom que \u00e9s simptom\u00e0tic de la ignor\u00e0ncia dels pol\u00edtics respecte la naturalesa de la producci\u00f3 art\u00edstica\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_12');\">(12)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_12\">M\u00f6rsch, C. (2009). At a Crossroads of Four Discourses documenta 12 Gallery Education in between Affirmation, Reproduction, Deconstruction, and Transformation. C. M\u00f6rsch (ed.). <em>documenta 12. Education II. Between Critical Practice and Visitor Services. Results of a Research Project<\/em>. IAE Institute for Art Education, Diaphanes. p. 13.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_12\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_12\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Per altra banda, en canvi, si es llegeix la interpretaci\u00f3 que es construeix des del comissariat al respecte del gir educatiu \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 discursiva que preval. Un cas significatiu \u00e9s el de Paul O\u2019Neill i Mick Wilson, editors de la primera antologia de textos a l\u2019entorn del fenomen, <em>Curating and the Educational Turn<\/em> (2010), els quals consideren que el comissari s\u2019adre\u00e7a a l\u2019educaci\u00f3 amb la voluntat de q\u00fcestionar els formats de producci\u00f3 de coneixement i la pr\u00f2pia figura d\u2019autoritat que ell mateix representa en l\u2019\u00e0mbit del museu: \u201cels comissaris sembla que ja no buscarien la producci\u00f3 magistral d\u2019un pronunciament expert i autoritari, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat la coproducci\u00f3 de q\u00fcestionament, ambig\u00fcitat i recerca\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_13');\">(13)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_13\">O\u2019Neill, P., Wilson, M. (2010). Introduction. P. O\u2019Neill i M. Wilson. <em>Curating and the Educational Turn<\/em>. Open Editions\/ de Appel. p. 14.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_13\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_13\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Segons O\u2019Neill i Wilson, amb aquesta intencionalitat s\u2019estableix una continu\u00eftat amb una certa genealogia de comissariat cr\u00edtic que s\u2019ha desenvolupat des de finals del segle passat. Per mitj\u00e0 de simposis, publicacions, arxius i tamb\u00e9 exposicions, comissaris d\u2019arreu haurien comen\u00e7at a posar de manifest des de la d\u00e8cada de 1990 la necessitat d\u2019analitzar i reflexionar a l\u2019entorn de la seva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica i donar lloc a espais per debatre-la i repensar-la, en relaci\u00f3 amb discursos coetanis desenvolupats des de la cr\u00edtica institucional, els estudis culturals, el pensament feminista i el poscolonial.<\/p>\n<p>Des del punt de vista de O\u2019Neill i Wilson, el comissari trobaria avui en dia en l\u2019educaci\u00f3 un camp cap on expandir aquests processos de reflexi\u00f3 a l\u2019entorn dels l\u00edmits de la pr\u00f2pia praxis i els l\u00edmits del museu, aix\u00ed com des d\u2019on assajar nous models per a la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de coneixement. Segons Daniel Birnbaum, que l\u2019educaci\u00f3 es pugui veure com una oportunitat pel on donar continu\u00eftat a aquest proc\u00e9s, seria degut a qu\u00e8, avui en dia, ni en el museu transformat en corporaci\u00f3 empresarial ni en el circuit global d\u2019exposicions<em> blockbuster<\/em> hi hauria lloc pel desenvolupament de certs plantejaments cr\u00edtics, mentre que \u201cl\u2019esfera de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s una de les poques zones on l\u2019experimentaci\u00f3 encara \u00e9s possible\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_14\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_14');\">(14)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_14\">Birnbaum, D. (2007). The Art of Educatiom. <em>Artforum<\/em>. Summer 2007. pp. 474- 477.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_14\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_14\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>En tot cas, en altres llocs, el mateix O\u2019Neill es refereix a aquest gir que el comissariat havia efectuat anteriorment cap a la teoria cr\u00edtica per admetre que ha donat lloc a un discurs for\u00e7a herm\u00e8tic i que, al capdavall, resulta poc \u00fatil de cara a introduir canvis en l\u2019estat de les coses. Segons O\u2019Neill, el discurs que el comissari hauria articulat a red\u00f3s de la cr\u00edtica institucional consisteix sobretot en un discurs \u201cautorreferencial\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_15\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_15');\">(15)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_15\">O\u2019Neill, P. (2008). El gir comissarial: de la pr\u00e0ctica al discurs. N. Mir\u00f3 i G. Picazo. (eds.). L\u2019exposici\u00f3 com a dispositiu. Teories i pr\u00e0ctiques entorn de l\u2019exposici\u00f3. Ajuntament de Lleida i Centre d\u2019Art La Panera. p. 33.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_15\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_15\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> i que, \u201cposant l\u2019\u00e8mfasi en la pr\u00e0ctica individual, la narrativa en primera persona i el posicionament comissarial (&#8230;), invalida la possibilitat concretar i definir una situaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del camp relativament est\u00e8ril del discurs\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_16\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_16');\">(16)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_16\">Flechter, A.; O\u2019Neill, P. (2007). Introduction. Paul O\u2019Neill Interviewed by Annie Flechter. P. O\u2019Neill (ed.). <em>Curating Subjects<\/em>. Open Editions\/ de Appel. pp. 13-14. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_16\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_16\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Aix\u00ed, al mateix temps que es pot establir una certa continu\u00eftat entre el gir discursiu de la d\u00e8cada de 1990 i el gir educatiu que t\u00e9 lloc en l\u2019actualitat, tamb\u00e9 \u00e9s oport\u00fa preguntar-nos perqu\u00e8 els discursos que el comissari ha articulat a l\u2019entorn de la pr\u00f2pia praxi tendirien a tenir tant poc impacte en la transformaci\u00f3 de les estructures institucionals tant en un cas com en l\u2019altre.<\/p>\n<p>En un altre article que recentment ha tingut repercussi\u00f3 i ha estat \u00e0mpliament comentat, Anton Vidokle repeteix una bona colla de t\u00f2pics a l\u2019entorn de la desconfian\u00e7a que acostuma a despertar el comissari quan s\u2019aproxima a discursos de la cr\u00edtica institucional <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_17\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_17');\">(17)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_17\">Vidokle, A. (2010). Art Without Artists? <em>e-flux journal<\/em>. n. 16. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/<\/a>. Les respostes que va rebre l\u2019article han estat publicades posteriorment a: Letters to the Editors: Eleven Responses to Anton Vidokle\u2019s \u201cArt Without Artists?\u201d. <em>e-flux journal<\/em>. n. 18. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/letters-to-the-editors-eleven-responses-to-anton-vidokle%E2%80%99s-%E2%80%9Cart-without-artists%E2%80%9D\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/letters-to-the-editors-eleven-responses-to-anton-vidokle%E2%80%99s-%E2%80%9Cart-without-artists%E2%80%9D\/<\/a><\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_17\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_17\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Mentre que l\u2019artista, quan procedeix a q\u00fcestionar la cultura dels museus es considera que ho fa amb una actitud indiscutiblement leg\u00edtima i que l\u2019exercici forma part de la seva necessitat de guanyar \u201csobirania\u201d; el comissari, en canvi, quan procedeix a efectuar el mateix exercici, ho estaria fent per enfortir una posici\u00f3 de poder que d\u2019entrada ja \u00e9s privilegiada en l\u2019estructura institucional establerta.<\/p>\n<p>Com s\u2019ha pogut veure, part d\u2019aquesta desconfian\u00e7a segueix acompanyant al comissari en el despla\u00e7ament que realitza actualment cap a l\u2019educaci\u00f3. La rebuda suspica\u00e7 que posen de manifest els educadors des de l\u2019\u00e0mbit dels museus es certifica no sols l\u2019escassa incid\u00e8ncia que el gir educatiu estaria tenint a nivell estructural, sin\u00f3 \u00e9s que es posa directament en entredit la deconstucci\u00f3 d\u2019autoritat comissarial i la \u201ccoproducci\u00f3 de q\u00fcestionament\u201d que segons O\u2019Neill i Wilson estaria tenint lloc. D\u2019aquesta manera es pot explicar que el gir educatiu, d\u2019una manera similar al que hauria passat anteriorment amb els usos del discurs de la cr\u00edtica institucional, s\u2019hagi interpretat abans com una pressi\u00f3 que malviu el comissari \u2013segons la interpretaci\u00f3 de M\u00f6rsch- o fins i tot com una mascarada -tal i com es despendria de Vidokle-, m\u00e9s que no pas com un comprom\u00eds \u00e8tic i intel\u00b7lectual del professional amb la seva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica -o com un espai de resist\u00e8ncia, en paraules de Birnbaum.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Comissariat i l\u2019art de governar<\/strong><\/p>\n<p>\u201cEl comissari est\u00e0 subjecte a nombroses pressions, algunes de les quals s\u00f3n benvingudes per\u00f2 d\u2019altres probablement no s\u00f3n ni tan sols reconegudes. Si es vol mantenir en una zona d\u2019activitat segura, les pressions que s\u2019han de considerar inclouen: 1) el desig d\u2019estar b\u00e9 amb l\u2019artista o els artistes; 2) la necessitat d\u2019establir bones relacions amb el principal o principals galeristes de l\u2019artista; 3) la necessitat de mantenir content al col\u00b7leccionista; 4) les expectatives de gust que emanen del director i els patrons del museu; 5) les expectatives de gust dels col\u00b7legues de professi\u00f3 del comissari (&#8230;). Totes aquestes pressions tendeixen a mantenir els comissaris en posicions de conformitat m\u00e9s que no pas de dissensi\u00f3.\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_18\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_18');\">(18)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_18\">Alloway, L. (1975). The Great Curatorial Dim-Out. <em>Artforum<\/em>. pp. 32-34. La versi\u00f3 consultada ha estat publicada a: R. Greenberg, B. W. Ferguson i S. Narine (eds.). (2006). <em>Thinking about Exhibitions<\/em>. Routledge [1 ed. 1996]. Pp. 221 \u2013 222. El text tamb\u00e9 ha estat comentat a: Fontdevila, O. (2010). \u201cUna breve cronologia de incidentes comisariales del siglo XX\u201d. M. Perpiny\u00e1 (ed.) <em>Se busca Curator<\/em>. LaPinta.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_18\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_18\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Amb aquesta consideraci\u00f3, Lawrence Alloway soscavava l\u2019any 1975 una premissa sobre la qual s\u2019han al\u00e7at posteriorment els discursos a l\u2019entorn del comissariat en tant que autor, en tant que cr\u00edtic o tamb\u00e9 en tant que educador: la independ\u00e8ncia. El mite del \u201ccomissari independent\u201d, \u00e9s a dir, la construcci\u00f3 del comissari en tant que agent que desenvolupa el seu propi discurs de manera individual i per mitj\u00e0 d\u2019una traject\u00f2ria basada en la producci\u00f3 d\u2019exposicions de plantejament singular, ha tendit a no voler donar compte de la seva realitat en tant que agent mediador i que est\u00e0 subjecte a una gran quantitat de pressions. Probablement una de les poques definicions de l\u2019espai del comissariat des d\u2019aquest punt de vista no la trobem fins for\u00e7a temps despr\u00e9s, l\u2019any 2007, quan Soren Andreasen i Lars Bang Larsen es pregunten, \u201cqu\u00e8 \u00e9s un comissari?\u201d, i responen: \u201cAquesta pregunta no t\u00e9 sentit, ja que el comissari no \u00e9s alguna cosa, sin\u00f3 que fa alguna cosa. No hi ha una ontologia per a l\u2019intermediari: es tracta d\u2019un agent performatiu i exemplar, que adquireix subjectivitat en i per mitj\u00e0 de l\u2019acte de mediaci\u00f3\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_19\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_19');\">(19)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_19\">Andreasen, S.; Bang Larsen, L. (2007). The Middleman: Beginning to Think About Mediation. P. O\u2019Neill (ed.). <em>Curating Subjects<\/em>. Open Editions\/ de Appel. p. 27.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_19\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_19\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Si m\u00e9s que com una identitat o un agent pensem el comissariat en tant que proc\u00e9s, \u00e9s en aquest espai que t\u00e9 lloc l\u2019acci\u00f3 pr\u00f2piament institu\u00efdora de la pr\u00e0ctica cultural en l\u2019\u00e0mbit dels museus. El comissariat vindria a ser l\u2019espai on es configura l\u2019economia pol\u00edtica de l\u2019art, l\u2019espai on s\u2019organitzen les relacions entre els diferents agents que entren en col\u00b7laboraci\u00f3 en un projecte i on es negocia el significat i rellev\u00e0ncia que s\u2019assigna a cada una de les parts amb l\u2019exposici\u00f3, la producci\u00f3 que fins el moment ha tendit a centralitzar els intercanvis en el sector art\u00edstic <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_20\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_20');\">(20)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_20\">La consideraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 com a aspecte central en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019economia pol\u00edtica de l\u2019art est\u00e0 extreta del text introductori de: R. Greenberg, B. W. Ferguson i S. Narine (eds.). (2006). <em>Thinking about Exhibitions<\/em>. Routledge [1 ed. 1996]. Pp. 1- 4.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_20\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_20\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Des d\u2019aquest punt de vista, la q\u00fcesti\u00f3 de la independ\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb el comissariat \u00e9s pr\u00e0cticament un ox\u00edmoron, sin\u00f3 un mite amb qu\u00e8 es naturalitzarien certes subjeccions. L\u2019espai del comissariat redefinit com un proc\u00e9s de govern resulta considerablement m\u00e9s complex, tamb\u00e9, pel que fa a tenir-hi lloc un treball basat en plantejaments de la cr\u00edtica institucional. Si b\u00e9 \u00e9s justament des d\u2019aquest espai que realment \u00e9s pertinent preguntar-se sobre com portar a terme aquest treball. Aix\u00f2 \u00e9s: com amb l\u2019acci\u00f3 comissarial es poden desenvolupar processos de col\u00b7laboraci\u00f3 que es basin m\u00e9s en l\u2019activaci\u00f3 dels antagonismes m\u00e9s que no pas la neutralitzaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies amb els agents que conformen la instituci\u00f3 art\u00edstica? I per tant, com de d\u2019aquest espai on es configura l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica del museu es poden generar espais d\u2019obertura i transformaci\u00f3 institucional?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El gir de l\u2019educaci\u00f3 cap al comissariat<\/strong><\/p>\n<p>Retornant a l\u2019educaci\u00f3, quan Carmen M\u00f6rsch es planteja qu\u00e8 significa una posici\u00f3 cr\u00edtica en relaci\u00f3 amb l\u2019educaci\u00f3 de museus, recorre a la resposta que d\u00f3na Michael Foucault al seu l\u2019assaig <em>\u00bfQu\u00e9 es la cr\u00edtica? (Cr\u00edtica y Aufkl\u00e4rung). <\/em>Segons el pensador, la cr\u00edtica \u00e9s l\u2019espai de la ruptura i la insubmissi\u00f3 volunt\u00e0ria, \u201cl\u2019art de no ser governat d\u2019aquesta manera\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_21\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_21');\">(21)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_21\">M\u00f6rsch, C. (2012). Op. Cit. pp. 42-45. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_21\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_21\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. A partir d\u2019aqu\u00ed, M\u00f6rsch anima als educadors a practicar una pedagogia cr\u00edtica que es basi en posar en dubte el sistema segons el qual es governen les arts, les pr\u00e0ctiques institucionals i les normes interioritzades on tant els mateixos educadors com el p\u00fablic es trobarien subjectes.<\/p>\n<p>Els mateixos investigadors en museologia i educaci\u00f3 que s\u2019han estat comentant al llarg d\u2019aquest text, constaten la import\u00e0ncia de la irrupci\u00f3 de la pedagogia cr\u00edtica que est\u00e0 tenint lloc en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 i els museus, amb la qual s\u2019entendria l\u2019educaci\u00f3 ja no com un treball de transmissi\u00f3, sin\u00f3 que com \u201cuna forma de producci\u00f3 pol\u00edtica i cultural profundament implicada en la construcci\u00f3 de coneixement, les subjectivitats i les relacions socials\u201d, tal i com descriu Henry A. Giroux <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_22\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_22');\">(22)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_22\">Giroux, H. A. (1997). <em>Cruzando l\u00edmites. Trabajadores culturales y pr\u00e1cticas educativas<\/em>. Paid\u00f3s. [1a ed. 1992. Routledge]. P. 15.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_22\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_22\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Segons M\u00f6rsch, s\u00f3n dos els discursos en els qu\u00e8 actualment es basa la introducci\u00f3 perspectives cr\u00edtiques en relaci\u00f3 amb l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit dels museus. El primer discurs l\u2019identifica com a \u201cdeconstructiu\u201d i la investigadora el refereix a iniciatives amb les que es convida al p\u00fablic a desenvolupar un examen cr\u00edtic del museu, la pr\u00e0ctica de l\u2019art, aix\u00ed com la mateixa pr\u00e0ctica educativa que t\u00e9 lloc en aquest context. En relaci\u00f3 amb aquest discurs, el museu s\u2019interpreta com un dispositiu civilitzador i disciplinador i per tant, \u201cels espais d\u2019exposici\u00f3 s\u00f3n entesos abans de res com a mecanismes per a la producci\u00f3 de distinci\u00f3\/ exclusi\u00f3 i la construcci\u00f3 de veritat\u201d. El segon discurs l\u2019identifica com a \u201ctransformador\u201d. En aquest cas l\u2019espai d\u2019exposici\u00f3 i el museu s\u2019entenen com a organitzacions modificables i des dels quals es pot comen\u00e7ar una acci\u00f3 pol\u00edtica pel canvi social. En aquest sentit, l\u2019objectiu de l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s tant introduir uns determinats segments de p\u00fablic en el museu sin\u00f3 que for\u00e7ar a les institucions per implicar-se amb el seu entorn i el context local. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_23\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_23');\">(23)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_23\">M\u00f6rsch, C. (2009). Op. Cit. pp. 9- 14.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_23\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_23\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, un cop l\u2019educador procedeix a deixar enrere el paradigma afirmatiu amb qu\u00e8 hauria estat reproduint el discurs del comissari, i comen\u00e7a no sols a construir discurs per s\u00ed mateix sin\u00f3 que a analitzar i tanmateix incidir en la pol\u00edtica del museu, no sols s\u2019estaria realitzant un acte de ruptura i d\u2019insubmissi\u00f3 envers el sistema, tal i com l\u2019hauria descrit M\u00f6rsch a partir de Foucault. Amb aquest moviment tamb\u00e9 s\u2019ha de considerar que des de l\u2019educaci\u00f3 s\u2019estaria establint una nova articulaci\u00f3 i for\u00e7ant un di\u00e0leg amb el sistema de govern del museu, aix\u00f2 \u00e9s, amb el comissariat.<\/p>\n<p>Des de la pedagogia cr\u00edtica es pot considerar que s\u2019est\u00e0 produint, per tant, un segon gir, en aquest cas en direcci\u00f3 cap al comissariat i que va de la m\u00e0 d\u2019un educador que, no sols dissenteix a l\u2019hora de reproduir el discurs del museu, sin\u00f3 que procedeix a repensar les estrat\u00e8gies de l\u2019estructura. Tal i com s\u2019hauria pret\u00e8s tant amb el gir discursiu del comissariat com amb l\u2019actual gir educatiu, en aquest cas tamb\u00e9 es prefigura la possibilitat que el museu esdevingui un escenari pel debat a l\u2019entorn dels modes de produir cultura, si b\u00e9, en el cas de l\u2019educaci\u00f3 de museus, el treball no t\u00e9 tant a veure amb la negociaci\u00f3 directe amb les estructures de poder sin\u00f3 que es basa en generar circumst\u00e0ncies de di\u00e0leg amb una major heterogene\u00eftat social. Per tant, de cara a la incid\u00e8ncia estructural d\u2019aquest treball, la pregunta hauria de plantejar-se just a la inversa de com s\u2019ha fet en relaci\u00f3 amb el comissariat: com dotar de consist\u00e8ncia pol\u00edtica el treball que des de l\u2019educaci\u00f3 de museus es realitza amb les difer\u00e8ncies culturals?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Tres escenaris d\u2019intersecci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>A continuaci\u00f3 voldria rec\u00f3rrer breument tres projectes en els que he tingut l\u2019ocasi\u00f3 de col\u00b7laborar en la definici\u00f3 dels respectius processos de comissariat i amb els quals s\u2019han plantejat diferents processos d\u2019intercanvi amb el sector educatiu. El recorregut es fixa en alguns elements de la praxi comissarial i educativa que s\u2019haurien vist alterats, q\u00fcestionats o intercanviats m\u00e9s significativament amb cada un dels projectes, podent servir per exemplificar alguns aspectes que es relaten amb el text.<\/p>\n<p>El primer de tots \u00e9s <em>Zona Intrusa<\/em>, especialment la segona i la tercera edici\u00f3, que vaig co-comissariar amb el col\u00b7lectiu LaFundici\u00f3, els anys 2009 i 2010. El projecte partia d\u2019un enc\u00e0rrec de l\u2019Institut Municipal de Cultura de Matar\u00f3 per generar un dispositiu d\u2019exposici\u00f3 m\u00f2bil que recorregu\u00e9s diferents instituts d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria, el qual tenia com a objectiu facilitar una aproximaci\u00f3 a les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies als estudiants de la ciutat. Tot i les limitades condicions de la itiner\u00e0ncia i el projecte educatiu que es podia desplegar al seu entorn, amb els diferents edicions es va articular un treball en xarxa amb els centres d\u2019educaci\u00f3 que va facilitar que, en paral\u00b7lel a la participaci\u00f3 d\u2019estudiants i professoat en les activitats que es plantejaven, aquests tamb\u00e9 s\u2019impliquessin en la presa de decisions a l\u2019entorn dels continguts i processos de treball del projecte.<\/p>\n<p>Es va procurar, aix\u00ed, articular un treball dial\u00f2gic complex i que es desenvolupava m\u00e9s a llarg termini. L\u2019exposici\u00f3 itinerant i les activitats vinculades entraven a formar part d\u2019una tensi\u00f3 on, si b\u00e9 per una banda funcionaven com a dispositius per traslladar certes pr\u00e0ctiques art\u00edstiques als centres educatius, per l\u2019altra, posaven en q\u00fcesti\u00f3 la possibilitat d\u2019instituir uns nous valors. Es plantejaven en canvi com a espais des d\u2019on interrogar-se a diferents nivells sobre els mecanismes per a la producci\u00f3 de valor art\u00edstic i les maneres en qu\u00e8 tant el sistema de l\u2019art com l\u2019educatiu funcionen i legitimen uns certs tipus de pr\u00e0ctiques. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_24\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_24');\">(24)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_24\">Sobre la segona i la tercera edici\u00f3 de <em>Zona Intrusa<\/em> es mantenen dos web amb bastant de documentaci\u00f3 sobre el projecte, <a href=\"http:\/\/zonaintrusa2.pbworks.com\">http:\/\/zonaintrusa2.pbworks.com<\/a> i <a href=\"http:\/\/zonaintrusa3.pbworks.com\/\">http:\/\/zonaintrusa3.pbworks.com\/<\/a>. Aida S\u00e1nchez de Serdio fa un breu comentari sobre el projecte a: S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. <em>Revista Iberoamericana de Educaci\u00f3n<\/em>. n. 52. Sobre <em>Zona Intrusa 3<\/em> es recull un relat for\u00e7a complet elaborat per Oriol Fontdevila i LaFundici\u00f3 a: A. Collados i J. Rodrigo (eds.). (2010). <em> Pedagog\u00edas en red y pr\u00e1cticas instituyentes<\/em>. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. pp. 161 \u2013 173. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_24\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_24\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>El segon projecte \u00e9s la primera temporada de l\u2019Espai Mem\u00f2ries &#8211; Laboratori del segle XX, un assaig d\u2019espai h\u00edbrid que es va desenvolupar al Museu Comarcal de Manresa entre els anys 2010 i 2011 per a l\u2019articulaci\u00f3 de projectes que incidissin tant en la investigaci\u00f3 en mem\u00f2ria hist\u00f2rica com en l\u2019experimentaci\u00f3 art\u00edstica. En aquest cas el projecte tamb\u00e9 va resoldre\u2019s com un co-comissariat, el qual vaig compartir amb agents del sector historiogr\u00e0fic de l\u2019\u00e0mbit local. En aquest cas, la q\u00fcesti\u00f3 de la pedagogia es va prendre inicialment com a eix de reflexi\u00f3 de tota la temporada, plantejant-se com un objecte d\u2019investigaci\u00f3 que hauria de permetre articular una relectura tem\u00e0tica de la hist\u00f2ria del segle XX al mateix temps que facilitar elements amb els quals problematitzar a l\u2019entorn de processos de la producci\u00f3 art\u00edstica i cultural.<\/p>\n<p>Per mitj\u00e0 d\u2019un treball transdisciplinar amb qu\u00e8 es plantejaven noves maneres de posar en relaci\u00f3 la historiografia, la pr\u00e0ctica art\u00edstica i l\u2019educaci\u00f3, es va generar un seguit de processos de treball que, si b\u00e9 recorrien la hist\u00f2ria de les pedagogies en l\u2019\u00e0mbit local, tamb\u00e9 contemplaven interrogar les mateixes pedagogies de la hist\u00f2ria que creuaven els agents i institucions implicats en el mateix projecte. El treball transdisciplinar tenia lloc, aix\u00ed mateix, en un espai que es considerava \u201ctransfuncional\u201d i que, pr\u00e0cticament al llarg d\u2019un any, va complementar les funcions d\u2019espai per a la producci\u00f3 dels projectes; espai de trobada amb testimonis, col\u00b7lectius i centres d\u2019educaci\u00f3 de la ciutat; i espai d\u2019exposicions, activitats i arxiu del projecte. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_25\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_25');\">(25)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_25\">Sobre la primera edici\u00f3 d\u2019Espai Mem\u00f2ries \u2013 Laboratori del Segle XX es van recollir relats per part dels diferents productors del projecte a: VV. AA. (2011). <em>Aprendre de l\u2019escola. Manresa, segle XX<\/em>. Ajuntament de Manresa i Museu Comarcal de Manresa, 2011.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_25\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_25\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>.<\/p>\n<p>Finalment, el tercer projecte \u00e9s <em>Prototips en codi obert<\/em>, a la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, que m\u2019encarrego de comissariar des de l\u2019any 2011 de conjunt amb un equip interdepartamental de la instituci\u00f3 i en el marc de la plataforma Arts combinat\u00f2ries. Aquesta plataforma t\u00e9 per objectiu la digitalitzaci\u00f3 de l\u2019arxiu hist\u00f2ric de la Fundaci\u00f3, on es guarda sobretot la documentaci\u00f3 relativa als processos de producci\u00f3 d\u2019exposicions temporals que han tingut lloc a la instituci\u00f3. \u00c9s la documentaci\u00f3 que s\u2019ha generat amb la pr\u00e0ctica del comissariat, en aquest cas, la s\u2019estableix com a objecte d\u2019estudi, mentre que amb el projecte es procedeix a desplegar una xarxa de col\u00b7laboracions amb agents relacionats amb diferents organitzacions educatives de cara a desenvolupar una multiplicitat de processos d\u2019an\u00e0lisi i reflexi\u00f3 a l\u2019entorn d\u2019aquest proc\u00e9s i les seves implicacions.<\/p>\n<p>El projecte es basa en el desenvolupament de diferents processos d\u2019investigaci\u00f3 amb organitzacions educatives, els quals es dissenyen en col\u00b7laboraci\u00f3 i segons els interessos espec\u00edfics que cadascuna pot tenir en relaci\u00f3 amb els recursos que es troben a l\u2019arxiu. Aquests processos es complementen amb l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019espais de trobada entre tots els grups, que s\u2019orienten a l\u2019intercanvi de punts de vista entre els membres de les diferents organitzacions i a l\u2019avaluaci\u00f3 cont\u00ednua del projecte. Finalment, es d\u00f3na lloc a presentacions p\u00fabliques de les investigacions i a generar situacions per la seva transfer\u00e8ncia cap a les mateixes institucions implicades, ja sigui per mitj\u00e0 d\u2019intervenir en els mateixos espais de la Fundaci\u00f3 o b\u00e9 per mitj\u00e0 d\u2019accions que incideixen als \u00e0mbits dels diferents col\u00b7laboradors. La reflexi\u00f3 a l\u2019entorn dels processos de comissariat acaba per donar lloc, aix\u00ed, a escenaris des on repensar la manera en com els continguts generats amb les investigacions es relacionen de nou amb l\u2019esfera p\u00fablica. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_26\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_26');\">(26)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_26\">S\u2019ha realitzat una publicaci\u00f3 sobre l\u2019experi\u00e8ncia de la primera temporada del projecte, que inclou relats per part dels diferents col\u00b7laboradors i l\u2019equip impulsor: VV. AA. (2012): <em>Prototips en codi obert. Primera etapa. <\/em>Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. La publicaci\u00f3 es pot descarregar des del bloc de LaFundici\u00f3: <a href=\"http:\/\/www.lafundicio.net\/?p=599\">http:\/\/www.lafundicio.net\/?p=599<\/a> . Tamb\u00e9 es pot trobar informaci\u00f3 al web de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies: <a href=\"http:\/\/www.fundaciotapies.org\/site\/spip.php?rubrique1081\">http:\/\/www.fundaciotapies.org\/site\/spip.php?rubrique1081<\/a>.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_26\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_26\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Capgirar el museu<\/strong><\/p>\n<p>En el text on es formula el concepte del \u201cgir educatiu\u201d, Irit Rogoff considera que aquest proc\u00e9s pot conduir als comissaris cap a escenaris de treball menys institucionalitzats <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_27\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_27');\">(27)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_27\">Ens referim al concepte de \u201cparrhesia\u201d, que Rogoff recupera de M. Foucault i amb qu\u00e8 acaba donant una orientaci\u00f3 considerablement subjectivista a la seva descripci\u00f3 del gir educatiu: \u201cEn la \u2018parrhesia\u2019 ens diu Foucault, trobem \u2018una activitat verbal en la que l\u2019orador expressa la seva relaci\u00f3 personal amb la veritat i arrisca la seva vida (&#8230;). En la \u2018parrhesia\u2019 l\u2019orador posa en pr\u00e0ctica la seva llibertat i elegeix la franquesa per sobre la persuasi\u00f3 (&#8230;). Seria dif\u00edcil imaginar una agenda m\u00e9s rom\u00e0ntica o idealista per invocar girs cap al camp educatiu i, tot i aix\u00ed, em sento atreta per aix\u00f2 amb menys vergonya del que es podria esperar mai d\u2019una te\u00f2rica cr\u00edtica autorreflexiva que treballa en el camp de l\u2019art contemporani\u201d. Rogoff, I. Op cit. pp. 45 i 46.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_27\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_27\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Carmen M\u00f6rsch, per la seva banda, quan tracta sobre les possibilitats de col\u00b7laboraci\u00f3 entre comissaris i educadors es pregunta per \u201ccom es pot realitzar una col\u00b7laboraci\u00f3 horitzontal, d\u2019igual a igual?\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_28\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_28');\">(28)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_28\">M\u00f6rsch, C. (2012). Op. Cit. p. 50. <\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_28\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_28\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. Segons aquesta investigadora, en la col\u00b7laboraci\u00f3 horitzontal entre comissaris i educadors hi hauria un potencial que fins ara no ha estat portat a la pr\u00e0ctica.<\/p>\n<p>Amb els projectes que s\u2019han descrit, aix\u00ed com el discurs que s\u2019articula amb aquestes l\u00ednies, per\u00f2, no es creu que amb aquests girs es meni en cap cas cap a situacions de des-institucionalitzaci\u00f3, aix\u00ed com ni tan sols a entorns on les difer\u00e8ncies es tinguin perqu\u00e8 dissipar. Justament es tracta de tot el contrari. Experimentar amb les articulacions entre els \u00e0mbits comissarial i l\u2019educatiu \u00e9s una oportunitat per assajar a l\u2019entorn de noves possibilitats de prototip institucional \u2013per utilitzar la terminologia de la Universidad N\u00f3mada-, aix\u00ed com, m\u00e9s que igualtat, resulta \u00fatil un concepte com \u00e9s transversalitat, tal i com el planteja Aida S\u00e1nchez de Serdio: quan es tracta d\u2019actuar a contrap\u00e8l en estructures que al cap i a la fi tenen un funcionament jer\u00e0rquic, els recorreguts transversals s\u00f3n aquells que permetrien circular \u201centre la verticalitat d\u2019una organitzaci\u00f3 piramidal i una horitzontalitat que tendiria a realitzar-se quan es d\u00f3na la m\u00e0xima comunicaci\u00f3 entre els diferents nivells\u201d <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_29\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_29');\">(29)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_29\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2009). Pol\u00edticas de lo concreto: producci\u00f3n cultural colaborativa y modos de organitzaci\u00f3n. A. Collados i J. Rodrigo (eds.). Transductores. Pedagog\u00edas col\u00b7lectives y pr\u00e1cticas espaciales. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. pp. 44 \u2013 63.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_29\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_29\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script>. En aquest sentit, s\u2019ha de recon\u00e8ixer que segons quines formes de participaci\u00f3 basades en la horitzontalitat poden resultar totalment fals\u00e0ries en relaci\u00f3 amb el treball cultural i es poden basar en una noci\u00f3 populista de la participaci\u00f3 que, precisament, tindria com a contrapartida l\u2019ocultaci\u00f3 de difer\u00e8ncies estructurals.<\/p>\n<p>En la col\u00b7laboraci\u00f3 entre el comissariat i l\u2019educaci\u00f3, les respectives difer\u00e8ncies que romanen prefixades es poden q\u00fcestionar i potser transformar, per\u00f2 en cap cas no es poden elidir d\u2019entrada. El gir educatiu no passa tant per un comissari que esdev\u00e9 un educador o viceversa, o que esdevenen senzillament \u201ciguals\u201d, sin\u00f3 que, independentment de com es distribueixin les funcions entre els diferents agents en cada projecte en concret, el repte rau en replantejar aquests dos \u00e0mbits per mitj\u00e0 de generar noves zones de contacte i contaminaci\u00f3; entre el qu\u00e8 s\u2019ha definit amb aquest text com a la funci\u00f3 institu\u00efdora del museu \u2013el comissariat- i la interrelaci\u00f3 cara a cara amb el p\u00fablic i l\u2019heterogene\u00eftat social \u2013l\u2019educaci\u00f3-.<\/p>\n<p>En aquest sentit, la possibilitat de resoldre la direcci\u00f3 art\u00edstica del museu de manera no autorit\u00e0ria no dependr\u00e0 tant de la possibilitat de redefinir el \u201ccomissari independent\u201d a partir de noves aportacions en el discurs en la cr\u00edtica institucional. Tal i com s\u2019ha vist, el comissariat, m\u00e9s que un agent en concret, \u00e9s l\u2019\u00e0mbit on es negocien els processos i les relacions entre els agents que procedeixen a la realitzaci\u00f3 d\u2019un projecte d\u2019exposici\u00f3 o a la direcci\u00f3 art\u00edstica d\u2019un museu. Per tant, des d\u2019aquest \u00e0mbit, la transformaci\u00f3 ser\u00e0 possible sempre i quan s\u2019aconsegueixin fer reverberar sobre la seva mateixa pr\u00e0ctica i articulacions uns discursos cr\u00edtics que, si b\u00e9 acostumen a plantejar-se des de l\u2019\u00e0mbit discursiu de les exposicions, la seva incid\u00e8ncia estructural no \u00e9s tant habitual com seria d\u2019esperar.<\/p>\n<p>Tal i com recorda tamb\u00e9 S\u00e1nchez de Serdio, a partir de Ernesto Laclau i Chantal Mouffe, la possibilitat de generar esfera p\u00fablica des de l\u2019\u00e0mbit dels museus no es deu tant a la possibilitat de generar discursos i representacions pol\u00edticament compromeses des dels seus espais, sin\u00f3 que en entendre els antagonismes entre els agents que hi intervenen com a circumst\u00e0ncia per on generar precisament esfera p\u00fablica (32). En aquest sentit, el gir educatiu del comissariat s\u2019ha d\u2019entendre en primera inst\u00e0ncia com un proc\u00e9s per on mantenir oberts a la difer\u00e8ncia els espais de negociaci\u00f3 en relaci\u00f3 als processos institu\u00efdors del museu. Per\u00f2, per altra banda, tal i com s\u2019ha apuntat, la transformaci\u00f3 de la cultura institucional tampoc no ser\u00e0 possible si no s\u2019acompanya d\u2019un segon gir, que en aquest cas procedeix del treball amb p\u00fablics i circula en direcci\u00f3 cap al comissariat. El gir educatiu en el comissariat no podr\u00e0 efectuar-se si no \u00e9s per mitj\u00e0 de complementar-se amb l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un cert \u201cgir comissarial\u201d, que perpetrant-se en aquest cas des de l\u2019\u00e0mbit educatiu i en relaci\u00f3 amb la pedagogia cr\u00edtica, aconsegueixi que el treball amb l\u2019heterogene\u00eftat social guanyi consist\u00e8ncia pol\u00edtica en relaci\u00f3 amb l\u2019estructura del museu i permeti ampliar cont\u00ednuament els espais d\u2019antagonisme.<\/p>\n<p>Aprendre a mantenir obert el di\u00e0leg amb l\u2019heterogene\u00eftat social des de les institucions culturals, i desbordar aix\u00ed l\u2019antiga concepci\u00f3 del museu com a espai disciplinador, \u00e9s el qu\u00e8 hi ha realment en joc amb els processos d\u2019intersecci\u00f3 que actualment es plantegen entre l\u2019educaci\u00f3 i el comissariat. Les possibilitats de reinventar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els espais de direcci\u00f3 art\u00edstica en funci\u00f3 d\u2019expandir el treball amb la difer\u00e8ncia cultural \u00e9s el que pot portar a processos on la preocupaci\u00f3 ja no s\u00f3n els girs que fan els comissaris o els educadors, sin\u00f3 les possibilitats que poden activar conjuntament per capgirar el museu.<\/p>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Aquest text \u00e9s fruit de reflexions que he formulat amb diferents experi\u00e8ncies professionals que he tingut ocasi\u00f3 de desenvolupar en relaci\u00f3 amb el comissariat i l\u2019educaci\u00f3, aix\u00ed com amb algunes investigacions i tutories de projectes que he realitzat els darrers anys. En tot cas, per l\u2019elaboraci\u00f3 del text m\u2019ha estat especialment significativa la col\u00b7laboraci\u00f3 que he establert en diverses ocasions amb el col\u00b7lectiu LaFundici\u00f3, aix\u00ed com les converses que he mantingut peri\u00f2dicament amb Cristian A\u00f1\u00f3 (Sinapsis), Aida S\u00e1nchez de Serdio i Javier Rodrigo. Tot i que no tenen perqu\u00e8 estar d\u2019acord amb els plantejaments que es defensen amb el text, voldria manifestar-los d\u2019entrada el meu agra\u00efment.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Rogoff, I. (2008). Turning. <em>e-flux journal<\/em>. n. 0. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/<\/a>. Existeix una traducci\u00f3 del text al castell\u00e0: Rogoff, I. (2011). El Giro. <em>Arte y pol\u00edticas de la identidad<\/em>. <em> 4 : Ate y educaci\u00f3n. Pedaog\u00edas cr\u00edticas. <\/em>pp. 253-366. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/revistas.um.es\/api\/article\/view\/146111\/130521\">http:\/\/revistas.um.es\/api\/article\/view\/146111\/130521<\/a>. La versi\u00f3 del text que s\u2019ha utilitzat i a la que es remet la paginaci\u00f3 de les seg\u00fcents cites \u00e9s la que apareix a: P. O\u2019Neill i M. Wilson (eds). (2010). <em>Curating and the Educational Turn<\/em>. Open Editions\/ de Appel. pp. 32-46.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Guerra, C. (moderador). (2011). El giro educativo en el Estado espanyol. Mesa redonda. <em>Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado espanyol.<\/em> Arteleku \u2013 Diputaci\u00f3n Floral de Gipuzkoa, Centro Jos\u00e9 Guerrero \u2013 Diputaci\u00f3n de Granada, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda y Universidad Internacional de Andaluc\u00eda. p. 274.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Rodrigo, J. (2010). Educational Tendences. Discursos y l\u00edneas de tensi\u00f3n entre las pol\u00edticas culturales y las educativas. En l\u00ednia: Biblioteca YP productions. <a href=\"http:\/\/ypsite.net\/recursos\/biblioteca\/documentos\/educational_javier_rodrigo.pdf\">http:\/\/ypsite.net\/recursos\/biblioteca\/documentos\/educational_javier_rodrigo.pdf<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Rogoff, I. Op cit. p. 33.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Posicions en el camp educatiu: tr\u00e0nsits i negociacions entre l\u2019art i la pedagogia. O. Fontdevila, T. S\u00e1nchez, M. Vilardell (coords.) <em>Sala d\u2019Art Jove 2009<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament d\u2019Acci\u00f3 Social i Ciutadania. Barcelona. p. 183.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">M\u00f6rsch, C. (2012). Contradecirse uno mismo: la educaci\u00f3n en museos y exposiciones como pr\u00e0ctica cr\u00edtica. A. Collados i J. Rodrigo (eds.). <em> Pedagog\u00edas en red y pr\u00e1cticas instituyentes<\/em>. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. P. 39.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">S\u00e1nchez de Serdio, A.; L\u00f3pez, E. Pol\u00edticas educativas en los museos de arte espa\u00f1oles. Los departamentos de educaci\u00f3n y acci\u00f3n cultural. <em>Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado espanyol.<\/em> Arteleku \u2013 Diputaci\u00f3n Floral de Gipuzkoa, Centro Jos\u00e9 Guerrero \u2013 Diputaci\u00f3n de Granada, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda y Universidad Internacional de Andaluc\u00eda. p. 209.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Entre d\u2019altres, ens referim a David Trend, citat a: S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. <em>Revista Iberoamericana de Educaci\u00f3n<\/em>. n. 52. P. 52. Per altra banda, Carla Padr\u00f3 tracta a l\u2019entorn del mateix aspecte amb algunes de les seves intervencions a: Guerra, C. (moderador). (2011). Op. Cit. pp. 275 &#8211; 277.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">L\u00f3pez. E., Alcaide, E. (2011). Una historia sobre los departamentos de educaci\u00f3n y las educadores en los museos espa\u00f1oles: mirando atr\u00e1s para poder seguir adelante. Acaso, M. (coord.). <em> Situaci\u00f3n actual de la educaci\u00f3n en los museus de arte actuales<\/em>. Fundaci\u00f3n Telef\u00f3nica. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.fundacion.telefonica.com\/es\/que_hacemos\/conocimiento\/publicaciones\/\">http:\/\/www.fundacion.telefonica.com\/es\/que_hacemos\/conocimiento\/publicaciones\/<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. Op. Cit. p. 53.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_12\">12.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_12');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">M\u00f6rsch, C. (2009). At a Crossroads of Four Discourses documenta 12 Gallery Education in between Affirmation, Reproduction, Deconstruction, and Transformation. C. M\u00f6rsch (ed.). <em>documenta 12. Education II. Between Critical Practice and Visitor Services. Results of a Research Project<\/em>. IAE Institute for Art Education, Diaphanes. p. 13.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_13\">13.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_13');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">O\u2019Neill, P., Wilson, M. (2010). Introduction. P. O\u2019Neill i M. Wilson. <em>Curating and the Educational Turn<\/em>. Open Editions\/ de Appel. p. 14.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_14\">14.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_14');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Birnbaum, D. (2007). The Art of Educatiom. <em>Artforum<\/em>. Summer 2007. pp. 474- 477.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_15\">15.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_15');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">O\u2019Neill, P. (2008). El gir comissarial: de la pr\u00e0ctica al discurs. N. Mir\u00f3 i G. Picazo. (eds.). L\u2019exposici\u00f3 com a dispositiu. Teories i pr\u00e0ctiques entorn de l\u2019exposici\u00f3. Ajuntament de Lleida i Centre d\u2019Art La Panera. p. 33.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_16\">16.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_16');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Flechter, A.; O\u2019Neill, P. (2007). Introduction. Paul O\u2019Neill Interviewed by Annie Flechter. P. O\u2019Neill (ed.). <em>Curating Subjects<\/em>. Open Editions\/ de Appel. pp. 13-14. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_17\">17.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_17');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Vidokle, A. (2010). Art Without Artists? <em>e-flux journal<\/em>. n. 16. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/art-without-artists\/<\/a>. Les respostes que va rebre l\u2019article han estat publicades posteriorment a: Letters to the Editors: Eleven Responses to Anton Vidokle\u2019s \u201cArt Without Artists?\u201d. <em>e-flux journal<\/em>. n. 18. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/letters-to-the-editors-eleven-responses-to-anton-vidokle%E2%80%99s-%E2%80%9Cart-without-artists%E2%80%9D\/\">http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/letters-to-the-editors-eleven-responses-to-anton-vidokle%E2%80%99s-%E2%80%9Cart-without-artists%E2%80%9D\/<\/a><\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_18\">18.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_18');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Alloway, L. (1975). The Great Curatorial Dim-Out. <em>Artforum<\/em>. pp. 32-34. La versi\u00f3 consultada ha estat publicada a: R. Greenberg, B. W. Ferguson i S. Narine (eds.). (2006). <em>Thinking about Exhibitions<\/em>. Routledge [1 ed. 1996]. Pp. 221 \u2013 222. El text tamb\u00e9 ha estat comentat a: Fontdevila, O. (2010). \u201cUna breve cronologia de incidentes comisariales del siglo XX\u201d. M. Perpiny\u00e1 (ed.) <em>Se busca Curator<\/em>. LaPinta.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_19\">19.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_19');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Andreasen, S.; Bang Larsen, L. (2007). The Middleman: Beginning to Think About Mediation. P. O\u2019Neill (ed.). <em>Curating Subjects<\/em>. Open Editions\/ de Appel. p. 27.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_20\">20.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_20');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">La consideraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 com a aspecte central en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019economia pol\u00edtica de l\u2019art est\u00e0 extreta del text introductori de: R. Greenberg, B. W. Ferguson i S. Narine (eds.). (2006). <em>Thinking about Exhibitions<\/em>. Routledge [1 ed. 1996]. Pp. 1- 4.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_21\">21.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_21');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">M\u00f6rsch, C. (2012). Op. Cit. pp. 42-45. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_22\">22.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_22');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Giroux, H. A. (1997). <em>Cruzando l\u00edmites. Trabajadores culturales y pr\u00e1cticas educativas<\/em>. Paid\u00f3s. [1a ed. 1992. Routledge]. P. 15.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_23\">23.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_23');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">M\u00f6rsch, C. (2009). Op. Cit. pp. 9- 14.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_24\">24.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_24');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Sobre la segona i la tercera edici\u00f3 de <em>Zona Intrusa<\/em> es mantenen dos web amb bastant de documentaci\u00f3 sobre el projecte, <a href=\"http:\/\/zonaintrusa2.pbworks.com\">http:\/\/zonaintrusa2.pbworks.com<\/a> i <a href=\"http:\/\/zonaintrusa3.pbworks.com\/\">http:\/\/zonaintrusa3.pbworks.com\/<\/a>. Aida S\u00e1nchez de Serdio fa un breu comentari sobre el projecte a: S\u00e1nchez de Serdio, A. (2010). Arte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos. <em>Revista Iberoamericana de Educaci\u00f3n<\/em>. n. 52. Sobre <em>Zona Intrusa 3<\/em> es recull un relat for\u00e7a complet elaborat per Oriol Fontdevila i LaFundici\u00f3 a: A. Collados i J. Rodrigo (eds.). (2010). <em> Pedagog\u00edas en red y pr\u00e1cticas instituyentes<\/em>. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. pp. 161 \u2013 173. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_25\">25.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_25');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Sobre la primera edici\u00f3 d\u2019Espai Mem\u00f2ries \u2013 Laboratori del Segle XX es van recollir relats per part dels diferents productors del projecte a: VV. AA. (2011). <em>Aprendre de l\u2019escola. Manresa, segle XX<\/em>. Ajuntament de Manresa i Museu Comarcal de Manresa, 2011.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_26\">26.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_26');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">S\u2019ha realitzat una publicaci\u00f3 sobre l\u2019experi\u00e8ncia de la primera temporada del projecte, que inclou relats per part dels diferents col\u00b7laboradors i l\u2019equip impulsor: VV. AA. (2012): <em>Prototips en codi obert. Primera etapa. <\/em>Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. La publicaci\u00f3 es pot descarregar des del bloc de LaFundici\u00f3: <a href=\"http:\/\/www.lafundicio.net\/?p=599\">http:\/\/www.lafundicio.net\/?p=599<\/a> . Tamb\u00e9 es pot trobar informaci\u00f3 al web de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies: <a href=\"http:\/\/www.fundaciotapies.org\/site\/spip.php?rubrique1081\">http:\/\/www.fundaciotapies.org\/site\/spip.php?rubrique1081<\/a>.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_27\">27.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_27');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Ens referim al concepte de \u201cparrhesia\u201d, que Rogoff recupera de M. Foucault i amb qu\u00e8 acaba donant una orientaci\u00f3 considerablement subjectivista a la seva descripci\u00f3 del gir educatiu: \u201cEn la \u2018parrhesia\u2019 ens diu Foucault, trobem \u2018una activitat verbal en la que l\u2019orador expressa la seva relaci\u00f3 personal amb la veritat i arrisca la seva vida (&#8230;). En la \u2018parrhesia\u2019 l\u2019orador posa en pr\u00e0ctica la seva llibertat i elegeix la franquesa per sobre la persuasi\u00f3 (&#8230;). Seria dif\u00edcil imaginar una agenda m\u00e9s rom\u00e0ntica o idealista per invocar girs cap al camp educatiu i, tot i aix\u00ed, em sento atreta per aix\u00f2 amb menys vergonya del que es podria esperar mai d\u2019una te\u00f2rica cr\u00edtica autorreflexiva que treballa en el camp de l\u2019art contemporani\u201d. Rogoff, I. Op cit. pp. 45 i 46.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_28\">28.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_28');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">M\u00f6rsch, C. (2012). Op. Cit. p. 50. <\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_29\">29.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_29');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">S\u00e1nchez de Serdio, A. (2009). Pol\u00edticas de lo concreto: producci\u00f3n cultural colaborativa y modos de organitzaci\u00f3n. A. Collados i J. Rodrigo (eds.). Transductores. Pedagog\u00edas col\u00b7lectives y pr\u00e1cticas espaciales. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. pp. 44 \u2013 63.<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un \u00e0mbit per on s\u2019est\u00e0 produint actualment una renovaci\u00f3 important de la cultura dels museus. Des de principis de la primera d\u00e8cada del dos mil s\u2019ha generat una proliferaci\u00f3 de plantejaments a l\u2019entorn de l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019art sense precedents, aix\u00ed com es pot observar com al seu entorn no sols hi concorren professionals [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4774,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-2536","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-58","clients-mnemosine"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Capgirar el museu - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Capgirar el museu - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un \u00e0mbit per on s\u2019est\u00e0 produint actualment una renovaci\u00f3 important de la cultura dels museus. Des de principis de la primera d\u00e8cada del dos mil s\u2019ha generat una proliferaci\u00f3 de plantejaments a l\u2019entorn de l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019art sense precedents, aix\u00ed com es pot observar com al seu entorn no sols hi concorren professionals [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-08-24T17:38:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-12-30T00:10:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1340\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2010\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"33 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/\",\"name\":\"Capgirar el museu - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg\",\"datePublished\":\"2016-08-24T17:38:06+00:00\",\"dateModified\":\"2019-12-30T00:10:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg\",\"width\":1340,\"height\":2010},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Capgirar el museu\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Capgirar el museu - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Capgirar el museu - Oriol Fontdevila","og_description":"L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un \u00e0mbit per on s\u2019est\u00e0 produint actualment una renovaci\u00f3 important de la cultura dels museus. Des de principis de la primera d\u00e8cada del dos mil s\u2019ha generat una proliferaci\u00f3 de plantejaments a l\u2019entorn de l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019art sense precedents, aix\u00ed com es pot observar com al seu entorn no sols hi concorren professionals [&hellip;]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2016-08-24T17:38:06+00:00","article_modified_time":"2019-12-30T00:10:09+00:00","og_image":[{"width":1340,"height":2010,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"33 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/","name":"Capgirar el museu - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg","datePublished":"2016-08-24T17:38:06+00:00","dateModified":"2019-12-30T00:10:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ELC_Sala_El-canto-punzante_baja13_web_1340_c.jpg","width":1340,"height":2010},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/capgirar-museu-interseccions-comissariat-leducacio-perspectiva-critica-institucional\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Capgirar el museu"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2536\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2536"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2536\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":4778,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2536\/revisions\/4778\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4774\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2536"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2536"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}