{"id":2644,"date":"2016-09-11T22:08:30","date_gmt":"2016-09-11T20:08:30","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=2644"},"modified":"2018-09-22T13:53:57","modified_gmt":"2018-09-22T11:53:57","slug":"art-emergent-lexode-insurgencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/","title":{"rendered":"Art emergent: de l&#8217;\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/?pdf=2644\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n<div class=\"page\" title=\"Page 5\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>\u201cEl cost mitj\u00e0 d\u2019un dossier ve a ser de 81 euros; si multipliquem aquesta quantitat per 250, el total sortiria per 20.250 euros.\u201d Era l\u2019any 2006 quan, amb aquestes paraules, Francesc Ruiz alertava artistes i gestors que l\u2019anomenat \u201cart jove\u201d sotmet els artistes a la precarietat d\u2019un sistema que es basa en la competici\u00f3 i que presenta unes greus defici\u00e8ncies professionals, alhora que articula \u201cuna economia en ella mateixa\u201d. \u00c9s a dir, mentre que la quantitat econ\u00f2mica que es concedia amb l\u2019aleshores renovat Premi Miquel Casablancas era d\u2019un total de 6.000 euros, la quantitat que acabaven invertint el total dels 250 participants amb la preparaci\u00f3 dels respectius dossiers triplicava aquesta dotaci\u00f3. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_1');\">(1)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_1\">Francesc Ruiz, \u201cArt Jove\u201d, a Amanda Cuesta (ed.), <em>Capital!<\/em>, Barcelona, CASM\/Departament de Cultura, 2006.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_1\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_1\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Ruiz, artista i aleshores un dels responsables del premi, probablement una de les persones que m\u00e9s ha fet per l\u2019art emergent d\u2019aquest pa\u00eds, a continuaci\u00f3 procedia a animar els participants a practicar el que podem qualificar d\u2019\u00e8xode institucional: \u201cAnimo els artistes joves que comencin a tenir consci\u00e8ncia de les seves capacitats i s\u00e0piguen emancipar-se pel que fa a les estructures donades.\u201d Amb el seu discurs, considerava aquestes estructures com un \u201cmiratge\u201d i, fins i tot, \u201cuna broma cruel\u201d. Per tant, recomanava als presumptes damnificats esdevenir els \u201cgestors principals de les seves carreres i dels seus itineraris vitals, tot canviant la beca denegada per l\u2019autobeca, els cat\u00e0legs que no et produeixen per l\u2019autoedici\u00f3, i les galeries i els centres d\u2019art pels <em>artist-run spaces<\/em>\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_2');\">(2)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_2\">Francesc Ruiz , <em>op. cit.<\/em>, p. 119.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_2\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_2\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Era el mateix 2006, per\u00f2,\u00a0 que semblava tenir lloc a Catalunya un tomb en les pol\u00edtiques p\u00fabliques d\u2019arts visuals i es plantejava un canvi en les tipologies institucionals. Per una banda, va tenir lloc a Matar\u00f3 la fundaci\u00f3 de Can Xalant, el centre d\u2019arts visuals que encapc\u0327alaria la xarxa que es va proposar desplegar la Generalitat de Catalunya. La xarxa ha estat considerada <em>de facto<\/em> la primera pol\u00edtica en arts visuals que el Departament de Cultura ha provat d\u2019articular a escala nacional al llarg de la seva hist\u00f2ria. Segons les paraules de Berta Sureda, que aleshores es trobava al capdavant del pla, amb aquesta xarxa es prioritzava la necessitat de cuidar el teixit productiu de base; \u00e9s a dir, els creadors. \u201cNo crearem la cultura sin\u00f3 les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 aquesta es cre\u00ef\u201d, va declarar al principi de la seva vinculaci\u00f3 amb el Govern catal\u00e0. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_3');\">(3)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_3\">Declaracions de Berta Sureda a Joaquim Rius Ulldemolins, <em>Un nou paradigma de la poli\u0301tica cultural. Estudi sociologic del cas barcelon\u00ed<\/em> [tesi doctoral in\u00e8dita], Barcelona, \u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Sociales i Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2004.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_3\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_3\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"column\">\n<p>El desembre del mateix any, l\u2019Ajuntament de Barcelona va presentar un nou pla estrat\u00e8gic de cultura, el qual, amb el programa Barcelona Laboratori, posava la creativitat al capdavant del desenvolupament urb\u00e0. La previsi\u00f3 en aquest cas era la de rehabilitar un seguit d\u2019entorns industrials per donar lloc a una xarxa d\u2019equipaments d\u2019\u00faltima generaci\u00f3. Almenys sobre el paper, aquests equipaments se situaven en el v\u00e8rtex de, per una banda, els requeriments que feien els artistes per disposar d\u2019espais i recursos per a la producci\u00f3, mentre que, per l\u2019altra, s\u2019atenien les reivindicacions ciutadanes per a la rehabilitaci\u00f3 de les f\u00e0briques que havien quedat obsoletes enmig de la ciutat. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_4');\">(4)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_4\">Oriol Fontdevila, \u201cNo nom\u00e9s f\u00e0briques. Antics entorns industrials i nous territoris per a la inversi\u00f3 en cultura\u201d, <em>Q. Creacio\u0301 art\u00edstica i patrimoni cultural<\/em>, n\u00fam. 12 (2008), p. 9-13.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_4\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_4\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> \u00c9s aix\u00ed que, del mateix 2006, trobem un text de Montse Roman\u00ed en qu\u00e8 saluda la nova generaci\u00f3 d&#8217;equipaments amb entusiasme i com una possibilitat de tra\u00e7ar nous ponts entre la cultura art\u00edstica, la ciutadania i les institucions. Segons la comiss\u00e0ria, els nous centres \u201cconfiguren ara com ara una realitat prou engrescadora que de ben segur canviar\u00e0 les actituds i h\u00e0bits del passat de perfil personalista, amb l\u2019\u00e0nim d\u2019encarar nous reptes sobre la base de la cooperaci\u00f3, la coproducci\u00f3 i la coordinaci\u00f3\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_5');\">(5)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_5\">Montse Romani\u0301, \u201cI+D a les Arts Visuals a Catalunya: una aproximacio\u0301\u201d, 2006. El text va ser un enc\u00e0rrec de Catalunya Laboratori, projecte impulsat per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya entre els anys 2006 i 2007. Durant un temps va estar disponible al web de Can Xalant i entre els documents del projecte <em>La f\u00e0brica transparent<\/em>, d\u2019Octavi Comeron. Actualment no es troba en li\u0301nia.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_5\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_5\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"page\" title=\"Page 6\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"page\" title=\"Page 6\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>L\u2019actualitzaci\u00f3 del Premi Miquel Casablancas tenia com a tel\u00f3 de fons, per tant, l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019unes pol\u00edtiques que, tant en l\u2019\u00e0mbit municipal com el nacional, s&#8217;esperava que renovessin el panorama art\u00edstic. Aix\u00ed mateix, era l\u2019any 2006 que tamb\u00e9 va tenir lloc la primera edici\u00f3 del programa de la Sala d\u2019Art Jove, que, juntament amb David Armengol i Experimentem amb l\u2019Art primer, i amb Txuma S\u00e1nchez despr\u00e9s, jo mateix m\u2019he encarregat de coordinar. Tanmateix va fer-ho el 2006 el programa d\u2019arts visuals de Can Felipa, amb un equip instigat per Modesta Roda i del qual van formar part Mery Cuesta, ferranElOtro i Jordi Ribas. No hauria de passar gaire temps perqu\u00e8 es reconfigur\u00e9s, tamb\u00e9, el programa de La Capella per deixar pas a la convocat\u00f2ria de BCN Producci\u00f3.<\/p>\n<p>Curiosament, per\u00f2, s\u2019ha donat una escassa identificaci\u00f3 entre aquests programes d\u2019art emergent i les pol\u00edtiques p\u00fabliques de tall progressista que s\u2019articulaven coet\u00e0niament. Per una banda, \u00e9s interessant observar que cap de les pol\u00edtiques art\u00edstiques no ha considerat pr\u00e0cticament aquests programes com un element estrat\u00e8gic per a la seva implementaci\u00f3. Mentre que, per l\u2019altra, tractant-se de programes que reben un suport institucional directe, \u00e9s pertinent assenyalar que ni el creixement de Sant Andreu Contemporani ni dels altres espais no ha estat degut a la pol\u00edtica planificada. Ans el contrari, el motor d\u2019aquests han estat les complicitats i l\u2019entusiasme que en cada cas s\u2019ha aconseguit despertar entre els artistes i la resta d\u2019agents del sector. \u00c9s aix\u00ed que, a efectes pr\u00e0ctics, el creixement s\u2019ha donat com un desbordament de quelcom que d\u2019entrada l\u2019administraci\u00f3 hauria concebut com un recurs subsidiari. Aix\u00f2 tamb\u00e9 explica que, en lloc d\u2019actuar en clau de poli\u0301tica cultural, hagi prevalgut entre els agents que pul\u00b7lulen en aquests espais una actitud m\u00e9s pr\u00f2xima a la desafecci\u00f3 institucional.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 7\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>L\u2019equidist\u00e0ncia que s\u2019estableix entre les paraules de Ruiz i de Roman\u00ed ajuda a resseguir aquesta polaritat: mentre que el primer arenga els artistes joves envers l&#8217;\u00e8xode, la segona esperona a la col\u00b7laboraci\u00f3. Del primer discurs \u00e9s significatiu observar que, encara que Ruiz recomana fermament a l\u2019artista procedir a l\u2019autogesti\u00f3, aquest pr\u00e0cticament no recull cap suggeriment per aplicar en la millora dels programes d\u2019art emergent. Sols en un moment determinat esmenta que el programa de Sant Andreu aporta com a novetat recursos per a la formaci\u00f3 dels artistes joves i espais per a la seva socialitzaci\u00f3 amb altres agents del sector art\u00edstic. Es tracta d\u2019unes actuacions que, al fil de les seves paraules, s\u2019orienten essencialment cap a \u201caugmentar el capital simb\u00f2lic de cadascun dels participants del concurs\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_6\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_6');\">(6)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_6\">Francesc Ruiz,<em> op. cit<\/em>., p. 118.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_6\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_6\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> \u00c9s a dir, mentre que Ruiz no procedeix a entreveure ni tan sols en la socialitzaci\u00f3 la possibilitat d\u2019una pol\u00edtica m\u00e9s org\u00e0nica, les \u00faniques accions que en la seva consideraci\u00f3 semblen v\u00e0lides per portar-se a terme des d\u2019un espai d\u2019art emergent s\u00f3n les que obeeixen a la l\u00f2gica del trampol\u00ed, la qual troba un correlat directe amb l\u2019agafa els diners i corre que, al cap i a la fi, s\u2019acaba per recomanar a l\u2019artista.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"page\" title=\"Page 8\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Una certa celebraci\u00f3 d\u2019aquest discurs la trobem al cap d\u2019uns anys amb l\u2019exposici\u00f3 <em>La q\u00fcesti\u00f3 del paradigma. Genealogies de l\u2019art emergent a Catalunya<\/em>, quan el comissari Manuel Segade va procedir a explicar el circuit d\u2019art emergent en funci\u00f3 de la seva capacitat per introduir nous valors en el sistema art\u00edstic: \u201cAquest projecte\u201d, va apuntar Segade, \u201cpret\u00e9n fer visible la l\u00f2gica que regeix les pr\u00e0ctiques que s\u2019han establert com a can\u00f2niques en el desenvolupament de l\u2019escena\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_7\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_7');\">(7)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_7\">Manuel Segade, \u201cIntroduccio\u0301\u201d, a <em>La qu\u0308estio\u0301 del paradigma. Genealogies de l\u2019emerge\u0300ncia en l\u2019art contemporani a Catalunya<\/em>, Barcelona i Lleida, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Centre d\u2019Art La Panera\/ Ajuntament de Lleida, 2011, p. 5.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_7\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_7\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> La intenci\u00f3 que declarava el comissari era la d\u2019una aproximaci\u00f3 cr\u00edtica al sistema de producci\u00f3 de valor en l\u2019art, per\u00f2, en realitat, l\u2019efecte que va aconseguir no crec que fos un altre que el de refor\u00e7ar l\u2019hegemonia: un conjunt de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que amb l\u2019exposici\u00f3 s\u2019establien com a can\u00f2niques es veien correspostes amb la documentaci\u00f3 d\u2019un n\u00famero considerablement limitat d\u2019espais per on havia passat la seva producci\u00f3 i distribuci\u00f3. S\u2019establia, aix\u00ed, una circularitat pr\u00e0cticament impecable entre el c\u00e0non art\u00edstic i el corpus institucional que el generava, el qual, per reciprocitat, esdevenia igualment selecte. Amb la mateixa estrat\u00e8gia, es naturalitzava alhora un n\u00famero considerable d\u2019exclusions, de les quals no quedava m\u00e9s remei que pensar o b\u00e9 que a Catalunya no existien m\u00e9s iniciatives en relaci\u00f3 amb l\u2019art emergent o b\u00e9 que aquestes no tenien la capacitat de produir valor art\u00edstic en relaci\u00f3 amb cap escala ni context.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 8\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>D\u2019acord amb la verticalitat que va plantejar Segade, les iniciatives que se situaven en l\u2019\u00e0pex i a les quals, per tant, se\u2019ls atribuiria una major capacitat per produir valor s\u00f3n aquelles que, en el seu revers, s\u2019hi detecta la precarietat i les car\u00e8ncies professionals de les quals Ruiz es lamentava. D\u2019altra banda, en canvi, amb l\u2019exposici\u00f3, pr\u00e0cticament no es tractava sobre la possibilitat d\u2019una emerg\u00e8ncia art\u00edstica articulada amb la pol\u00edtica cultural, tal com en aquells mateixos anys s\u2019hauria procurat amb el programa Barcelona Laboratori o b\u00e9 a trav\u00e9s de la xarxa de centres del Departament de Cultura. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_8\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_8');\">(8)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_8\">Una de les excepcions en relaci\u00f3 amb la desafecci\u00f3 institucional de l\u2019art emergent que argumentem la trobem en el projecte de la Xarxa Nacional d\u2019Art Jove que des de la Sala d\u2019Art Jove v\u00e0rem provar d\u2019articular entre els anys 2007 i 2009. Aquest projecte va avortar per les escasses complicitats pol\u00edtiques que va obtenir de la Generalitat de Catalunya i, en especial, les corresponents delegacions territorials. En tot cas, \u00e9s important matisar aquest punt del nostre comentari i assenyalar que Manuel Segade tamb\u00e9 va incorporar aquest cas a <em>La q\u00fcestio\u0301 del paradigma<\/em>, encara que tan sols fos per tractar-lo de manera liminar i des del marc de les jornades que va organitzar en la itinera\u0300ncia de l\u2019exposicio\u0301 a La Capella la tardor de 2011.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_8\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_8\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> Aix\u00ed mateix, pr\u00e0cticament tampoc s\u2019hi faria esment de XarxaProd, la xarxa d\u2019espais de creaci\u00f3 i producci\u00f3 de Catalunya que, des de 2006, diferents espais del territori articulen per exercir pressi\u00f3 sobre les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Per posar sobre la taula encara un altre signe de la desafecci\u00f3 dels espais de l\u2019art emergent envers la pol\u00edtica institucional, podem posar de manifest que, efectivament, cap dels espais que Segade identifica amb certa centralitat dins del c\u00e0non \u2013com ara el Premi Miquel Casblancas i els altres que comentem en aquest text\u2013 no ha provat mai de formar part d\u2019aquesta xarxa d\u2019adscripci\u00f3 volunt\u00e0ria. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_9');\">(9)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9\">Al web de XarxaProd (www. xarxaprod.net) s\u2019afirma el seg\u00fcent: \u201cCoincidint amb l\u2019aparici\u00f3 de noves estrat\u00e8gies de les administracions p\u00fabliques d\u2019impulsar la creaci\u00f3 de centres de producci\u00f3 d\u2019arts visuals a tot el territori catal\u00e0, els espais de producci\u00f3 en actiu, p\u00fablics i privats, van veure la necessitat de constituir un f\u00f2rum on es fessin visibles les iniciatives ja existents, per tal d\u2019evitar la duplicaci\u00f3 d\u2019infraestructure i la concentraci\u00f3 dels recursos econ\u00f2mics, ja escassos, en benefici de grans equipaments i en perjudici dels espais i de les iniciatives dels agents independents.\u201d<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_9\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_9\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 9\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Ara b\u00e9, res de tot aix\u00f2 no passaria del nivell d\u2019an\u00e8cdota si no fos perqu\u00e8 a dia d\u2019avui i pr\u00e0cticament deu anys despr\u00e9s d\u2019aquell 2006, comprovem amb estupor que els espais que han prosperat en la travessia del desert s\u00f3n, efectivament, les maquiladores culturals que s\u2019han generat a red\u00f3s de l\u2019emerg\u00e8ncia. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_10\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_10');\">(10)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_10\">George Y\u00fadice va aplicar el terme maquiladora per primer cop al camp cultural en el seu c\u00e8lebre <em>El recurso a la cultura<\/em> (Barcelona, Gedisa, 2002, p. 352-357) per tractar d\u2019iniciatives de producci\u00f3 flexible en qu\u00e8 la capacitat de generar valor i coneixement va acompanyada de l\u2019explotaci\u00f3 i la precarietat.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_10\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_10\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> En contrast, les pol\u00edtiques i les xarxes d\u2019equipaments que s\u2019esperava que renovessin el panorama art\u00edstic catal\u00e0 i que posaven l\u2019accent a regenerar el seu teixit base aix\u00ed com a repensar les articulacions amb la ciutadania, pr\u00e0cticament han desaparegut pel cam\u00ed, s\u2019han tergiversat o han caigut en el descr\u00e8dit. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_11\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_11');\">(11)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_11\">Hem tractat anteriorment a l\u2019entorn de la desarticulaci\u00f3 de la xarxa de centres d\u2019art del Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya a: Fontdevila, Oriol (2012), \u201cCan Xalant cierra sus puertas. Adio\u0301s a la producci\u00f3n\u201d, a: <em>A*Desk<\/em>. 4-12-2012. Barcelona. Disponible en l\u00ednia a: http:\/\/www.a- desk.org\/highlights\/Can-Xalant- cierra-sus-puertas.html.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_11\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_11\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>El doble joc que planteja Ruiz entre la producci\u00f3 de capital simb\u00f2lic i de precarietat \u00e9s el que realment s\u2019ha consolidat en el nostre context. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, la hip\u00f2tesi que volem plantejar amb aquest text \u00e9s la de la possibilitat que \u201cels nous reptes sobre la base de la cooperaci\u00f3, la coproducci\u00f3 i la coordinaci\u00f3\u201d que Roman\u00ed esperava que resolguessin els centres de producci\u00f3 i les f\u00e0briques de creaci\u00f3, tot i haver fet fallida a mans de les pol\u00edtiques oficials, no hagin desaparegut del tot de les institucions p\u00fabliques. Aquests podrien haver tingut una certa consecuci\u00f3 que s\u2019hauria donat, pensem, en relaci\u00f3 amb les mateixes estructures de l\u2019emerg\u00e8ncia.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 10\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>En el seu discurs, Ruiz deia que el Premi Miquel Casablancas havia prove\u00eft espais per a la socialitzaci\u00f3 i la formaci\u00f3. Hem vist que l\u2019artista ho entenia llavors com una estrat\u00e8gia per augmentar el capital simb\u00f2lic dels participants en el concurs. Anys despr\u00e9s, Segade comentaria que la socialitzaci\u00f3 ha servit en aquests marcs eminentment per a la \u201cidentificaci\u00f3 generacional\u201d i per fomentar \u201cuns lligams emocionals en qu\u00e8 les resist\u00e8ncies cr\u00edtiques s\u2019estoven o desapareixen per identificaci\u00f3\u201d. \u201cEn aix\u00f2 encara hi ha una feina a fer\u201d, deia a continuaci\u00f3 el comissari, per referir-se a \u201cl\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un sistema de resposta p\u00fablica [i] el desplegament d\u2019antagonismes dins la construcci\u00f3 de l\u2019escena\u201d. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_12\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_12');\">(12)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_12\">Manuel Segade, \u201cLa Sala d\u2019Art Jove com a estructura paradigm\u00e0tica\u201d, a Oriol Fontdevila, Txuma S\u00e1nchez i Marta Vilardell (coords.),<em> Sala d\u2019Art Jove. 2010-2011<\/em>, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia. Direcci\u00f3 General de Joventut. Sala d\u2019Art Jove, Barcelona, 2012.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_12\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_12\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<p>Les mediacions amb qu\u00e8 s\u2019han articulat els espais d\u2019art emergent han tingut com a aspecte troncal la convocat\u00f2ria d\u2019un premi, i aix\u00f2 efectivament condueix a un tipus de socialitzaci\u00f3 que d\u2019entrada e\u0301s competitiu, commemoratiu, homogene\u00eftzador i que poc tindria a veure amb el desplegament d\u2019antagonismes. Per\u00f2, en tot cas, si observem m\u00e9s atentament com s\u2019han desenvolupat els espais de socialitzacio\u0301 de qu\u00e8 parlava Ruiz, veiem que tamb\u00e9 han perm\u00e8s l\u2019articulaci\u00f3 de models de relacionalitat m\u00e9s complexos, tant pel que fa a la construcci\u00f3 de l\u2019escena art\u00edstica com pel que fa a les interlocucions entre el sector art\u00edstic, les institucions i la ciutadania.<\/p>\n<\/div>\n<div class=\"page\" title=\"Page 11\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Una iniciativa seminal com va ser <em>SAFU Sant Andreu Free University<\/em>, que el col\u00b7lectiu YP va portar a terme a Sant Andreu l\u2019any 2005, dif\u00edcilment es podria explicar si atenem sols a la l\u00f2gica d\u2019incrementar capital simb\u00f2lic. Aix\u00f2 mateix passa amb el projecte <em>100% golfes<\/em>, l\u2019any 2013, amb qu\u00e8 Antonio Gagliano i \u00cdngrid Blanco varen articular un marc d\u2019investigaci\u00f3 sobre el mateix arxiu del Premi Miquel Casablancas, per al qual van comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019artistes que aquell any s\u2019havien presentat a la convocat\u00f2ria. Pel que fa a la Sala d\u2019Art Jove, hem ent\u00e8s els espais compartits de treball entre artistes i agents culturals com a oportunitats per a l\u2019aprenentatge que passen pel dia\u0300leg i el treball en la difer\u00e8ncia, al mateix temps que es tracta d\u2019espais que permeten vincular l\u2019experimentaci\u00f3 amb l\u2019articulaci\u00f3 de les propostes art\u00edstiques amb l\u2019esfera p\u00fablica.<\/p>\n<p>A la Sala d\u2019Art Jove s\u2019han promogut de manera deliberada col\u00b7laboracions amb organitzacions de diferent naturalesa i tamb\u00e9 s\u2019han creat modalitats de convocat\u00f2ria que prioritzen la producci\u00f3 col\u00b7lectiva de coneixement, com ara les orientades a la produccio\u0301 de projectes educatius, d\u2019investigaci\u00f3 o de mediaci\u00f3. El treball educatiu i comunitari \u00e9s, de fet, quelcom que els espais d\u2019art emergent han procurat de manera creixent. En aquest sentit, s\u2019han posat en marxa iniciatives com l\u2019actual programa educatiu de Sant Andreu Contemporani, amb el qual es convida artistes de la convocat\u00f2ria a desenvolupar tallers per a nens, nenes i fam\u00edlies. Aix\u00ed mateix, Joana Hurtado i Cristian A\u00f1\u00f3 han posat en marxa el La(b) Felipa, amb el qual es refor\u00e7a un aspecte troncal de Can Felipa, el de convidar els artistes i comissaris que participen en el programa a investigar noves formes per posar en relaci\u00f3 les arts visuals amb les diverses entitats, col\u00b7lectius i organitzacions del barri. Per mitj\u00e0 d\u2019aquest proc\u00e9s s\u2019incideix en el di\u00e0leg amb el context immediat i alhora en l\u2019ampliacio\u0301 de l&#8217;\u00e0mbit de professionalitzaci\u00f3 dels creadors.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 11\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Sense la voluntat de ser exhaustius, les iniciatives que hem llistat pensem que haurien de ser suficients per donar compte que els espais de socialitzaci\u00f3 relacionats amb les estructures emergents tendeixen a ampliar la perspectiva pel que fa a la producci\u00f3 de valor. Es dir\u00e0 que aquestes accions responen a conjuntures parcials i que funcionen a una escala molecular, i que no \u00e9s comparable amb l\u2019escala que es podria assolir amb els centres de producci\u00f3 i amb unes pol\u00edtiques p\u00fabliques articulades. Tot i aix\u00ed, en relaci\u00f3 amb aquest punt, l\u2019aspecte realment inquietant arriba quan constatem que el desenvolupament d\u2019aquestes iniciatives no sols \u00e9s que s\u2019hagi donat al marge de les pol\u00edtiques d\u2019arts visuals oficials, sin\u00f3 que probablement ha estat gr\u00e0cies a estar-ne al marge que ha estat possible desplegar-les. Respecte a la Sala d\u2019Art Jove, v\u00e0rem argumentar recentment que trobar-nos en una conjuntura institucionalment fr\u00e0gil i al marge dels plans d\u2019ordenaci\u00f3 i les grans directrius en cultura del Govern catal\u00e0 \u00e9s el que ha facilitat modelar l\u2019equipament i els seus programes com un proc\u00e9s de treball col\u00b7lectiu, en di\u00e0leg amb els artistes i agents implicats i, aix\u00ed mateix, mantenir-lo canviant al llarg del temps. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_13\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_13');\">(13)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_13\">Oriol Fontdevila, \u201cNaturaleza contradictoria. Algunas instant\u00e1neas de la fauna y flora del desierto catal\u00e1n\u201d, <em>Eremuak<\/em>, n\u00fam. 0 (2013). Disponible en l\u00ednia a: http:\/\/www. eremuak.net\/sites\/default\/files\/ eremuak_0.pdf.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_13\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_13\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script><\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 12\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Podem concloure, per tant, apuntant que els espais d\u2019art emergent ens hem desenvolupat com un <em>malgrat tot<\/em> per partida doble. Per una banda, sembla que \u00e9s des de temps immemorials que la producci\u00f3 de capital simb\u00f2lic es desenvolupa malgrat la precarietat econ\u00f2mica de l\u2019artista. Mentre que, per l\u2019altra, observem que la possibilitat d\u2019articular alternatives institucionals i prototips experimentals des d\u2019aquest \u00e0mbit t\u00e9 una contrapartida similar: la possibilitat d\u2019alternativa ha requerit contreure una certa dist\u00e0ncia amb les directrius de govern i el preu a pagar ha estat, de nou, la precarietat. Ara b\u00e9, significa aix\u00f2 que toca fer una nova crida a l\u2019\u00e8xode? \u00bfSer\u00e0 cert que, tal com ens convidava a fer Ruiz el 2006, hem d\u2019aprofitar-nos dels espais emergents per acaparar capital simb\u00f2lic i apropiar-nos dels recursos, per b\u00e9 que \u00e9s en l\u2019autogesti\u00f3 i el fora de les institucions on espera una vida millor a l\u2019art i als artistes?<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 12\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>En lloc de l\u2019\u00e8xode, a mi em sembla que \u00e9s l\u2019hora de promoure la insurg\u00e8ncia. <sup id=\"footnote_plugin_tooltip_14\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\" onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_reference_14');\">(14)<\/sup><span class=\"footnote_tooltip\" id=\"footnote_plugin_tooltip_text_14\">El concepte de pol\u00edtica insurreccional que es desenvolupa en les pr\u00f2ximes l\u00ednies procedeix de David Harvey, \u201cEspais d\u2019insurrecci\u00f3\u201d, a <em>Subcultura i homogenei\u0308tzacio\u0301<\/em>, Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, Barcelona, 1998. Aix\u00ed mateix han estat importants certes aportacions procedents de la teoria pol\u00edtica vinculada a la democr\u00e0cia radical. En especial: Isabel Llorey, \u201cOn Democracy and Occupation. Horitzontality and the Need of New Forms of Verticality\u201d, a Padscal Gielen (ed.), <em>Institutional Attitudes. Instituting Art in a Flat World,<\/em> Amsterdam, Valiz, 2013.<\/span><script type=\"text\/javascript\">\tjQuery(\"#footnote_plugin_tooltip_14\").tooltip({\t\ttip: \"#footnote_plugin_tooltip_text_14\",\t\ttipClass: \"footnote_tooltip\",\t\teffect: \"fade\",\t\tfadeOutSpeed: 100,\t\tpredelay: 400,\t\tposition: \"top right\",\t\trelative: true,\t\toffset: [10, 10]\t});<\/script> No hi ha un fora de la instituci\u00f3 que sigui millor, sin\u00f3 que, en tot cas, una alteritat amb la qual ens podem desterritorialitzar i regenerar les mateixes pr\u00e0ctiques art\u00edstica i pol\u00edtica. La innovaci\u00f3 en cultura necessita l\u2019acceleraci\u00f3 dels processos d\u2019intercanvi i de traducci\u00f3. No \u00e9s que ens haguem de despla\u00e7ar dels espais d\u2019art emergent a un presumpte exterior mancat d\u2019instituci\u00f3, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat \u00e9s a aquests mateixos espais que els hem de demanar una major capacitat de despla\u00e7ament per diferents contextos i per treballar en xarxa. Es tracta d\u2019entorns on fer possible dissolucions i generar identitats mestisses, aix\u00ed com d\u2019entorns on les formacions h\u00edbrides, les emerg\u00e8ncies, poden tenir sentit i ser fruct\u00edferes. Els espais d\u2019art emergent han d\u2019aportar recursos als artistes i posar en valor el seu treball. Per\u00f2, alhora, aquests espais tamb\u00e9 entenem que tenen un inter\u00e8s que va me\u0301s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques subsidi\u00e0ries amb qu\u00e8 se solen engendrar, aix\u00ed com de l\u2019oportunisme al qual esperonen.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 13\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Aquests espais s\u00f3n laboratoris per experimentar amb les maneres de fer art i les maneres d\u2019articular-lo, assajar amb d\u2019altres vincles entre l\u2019art i la ciutadania, aix\u00ed com, per descomptat, assajar amb altres tipus d\u2019instituci\u00f3 possible. A banda de la multiplicaci\u00f3 de despla\u00e7aments en horitzontal, tamb\u00e9 caldr\u00e0 repensar, per tant, la q\u00fcesti\u00f3 de la verticalitat i la institucionalitat. La coordenada del capital simb\u00f2lic ja no \u00e9s suficient per copsar les possibilitats instituents que actualment concerneixen a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. M\u00e9s que generar valor sobre si mateix, l\u2019art tamb\u00e9 pot entrellac\u0327ar-se i generar valor en relaci\u00f3 amb una major pluralitat de contextos i de processos.<\/p>\n<p>Pel que fa als programes d\u2019art emergent, probablement hem necessitat una certa excepcionalitat governamental per instituir-nos, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que haguem de rebutjar la possibilitat de govern en la cultura. Ans al contrari, toca demostrar que altres mediacions s\u00f3n possibles i que una pol\u00edtica insurreccional que tradueixi de baix a dalt \u00e9s sostenible des de marcs institucionals vigents. Tal com moviments com el 15M o Occupy han posat recentment sobre la taula, el repte no es troba a eludir les formes de poder, sin\u00f3 a repensar les estructures de govern. Davant del frac\u00e0s de les pol\u00edtiques culturals, toca aprendre d\u2019entorns institucionals bastards com els nostres, on un cert magma d\u2019insurg\u00e8ncies s\u2019ha mantingut fecund tots aquests anys.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"footnote_container_prepare\">\t<p><span onclick=\"footnote_expand_reference_container();\">Notes:<\/span><span style=\"display: none;\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;[ <a id=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"cursor:pointer;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container();\">+<\/a> ]<\/span><\/p><\/div><div id=\"footnote_references_container\" style=\"\">\t<table class=\"footnote-reference-container\">\t\t<tbody>\t\t<tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_1\">1.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_1');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Francesc Ruiz, \u201cArt Jove\u201d, a Amanda Cuesta (ed.), <em>Capital!<\/em>, Barcelona, CASM\/Departament de Cultura, 2006.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_2\">2.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_2');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Francesc Ruiz , <em>op. cit.<\/em>, p. 119.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_3\">3.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_3');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Declaracions de Berta Sureda a Joaquim Rius Ulldemolins, <em>Un nou paradigma de la poli\u0301tica cultural. Estudi sociologic del cas barcelon\u00ed<\/em> [tesi doctoral in\u00e8dita], Barcelona, \u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Sociales i Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2004.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_4\">4.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_4');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Oriol Fontdevila, \u201cNo nom\u00e9s f\u00e0briques. Antics entorns industrials i nous territoris per a la inversi\u00f3 en cultura\u201d, <em>Q. Creacio\u0301 art\u00edstica i patrimoni cultural<\/em>, n\u00fam. 12 (2008), p. 9-13.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_5\">5.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_5');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Montse Romani\u0301, \u201cI+D a les Arts Visuals a Catalunya: una aproximacio\u0301\u201d, 2006. El text va ser un enc\u00e0rrec de Catalunya Laboratori, projecte impulsat per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya entre els anys 2006 i 2007. Durant un temps va estar disponible al web de Can Xalant i entre els documents del projecte <em>La f\u00e0brica transparent<\/em>, d\u2019Octavi Comeron. Actualment no es troba en li\u0301nia.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_6\">6.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_6');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Francesc Ruiz,<em> op. cit<\/em>., p. 118.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_7\">7.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_7');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Manuel Segade, \u201cIntroduccio\u0301\u201d, a <em>La qu\u0308estio\u0301 del paradigma. Genealogies de l\u2019emerge\u0300ncia en l\u2019art contemporani a Catalunya<\/em>, Barcelona i Lleida, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Centre d\u2019Art La Panera\/ Ajuntament de Lleida, 2011, p. 5.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_8\">8.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_8');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Una de les excepcions en relaci\u00f3 amb la desafecci\u00f3 institucional de l\u2019art emergent que argumentem la trobem en el projecte de la Xarxa Nacional d\u2019Art Jove que des de la Sala d\u2019Art Jove v\u00e0rem provar d\u2019articular entre els anys 2007 i 2009. Aquest projecte va avortar per les escasses complicitats pol\u00edtiques que va obtenir de la Generalitat de Catalunya i, en especial, les corresponents delegacions territorials. En tot cas, \u00e9s important matisar aquest punt del nostre comentari i assenyalar que Manuel Segade tamb\u00e9 va incorporar aquest cas a <em>La q\u00fcestio\u0301 del paradigma<\/em>, encara que tan sols fos per tractar-lo de manera liminar i des del marc de les jornades que va organitzar en la itinera\u0300ncia de l\u2019exposicio\u0301 a La Capella la tardor de 2011.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_9\">9.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_9');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Al web de XarxaProd (www. xarxaprod.net) s\u2019afirma el seg\u00fcent: \u201cCoincidint amb l\u2019aparici\u00f3 de noves estrat\u00e8gies de les administracions p\u00fabliques d\u2019impulsar la creaci\u00f3 de centres de producci\u00f3 d\u2019arts visuals a tot el territori catal\u00e0, els espais de producci\u00f3 en actiu, p\u00fablics i privats, van veure la necessitat de constituir un f\u00f2rum on es fessin visibles les iniciatives ja existents, per tal d\u2019evitar la duplicaci\u00f3 d\u2019infraestructure i la concentraci\u00f3 dels recursos econ\u00f2mics, ja escassos, en benefici de grans equipaments i en perjudici dels espais i de les iniciatives dels agents independents.\u201d<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_10\">10.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_10');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">George Y\u00fadice va aplicar el terme maquiladora per primer cop al camp cultural en el seu c\u00e8lebre <em>El recurso a la cultura<\/em> (Barcelona, Gedisa, 2002, p. 352-357) per tractar d\u2019iniciatives de producci\u00f3 flexible en qu\u00e8 la capacitat de generar valor i coneixement va acompanyada de l\u2019explotaci\u00f3 i la precarietat.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_11\">11.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_11');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Hem tractat anteriorment a l\u2019entorn de la desarticulaci\u00f3 de la xarxa de centres d\u2019art del Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya a: Fontdevila, Oriol (2012), \u201cCan Xalant cierra sus puertas. Adio\u0301s a la producci\u00f3n\u201d, a: <em>A*Desk<\/em>. 4-12-2012. Barcelona. Disponible en l\u00ednia a: http:\/\/www.a- desk.org\/highlights\/Can-Xalant- cierra-sus-puertas.html.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_12\">12.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_12');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Manuel Segade, \u201cLa Sala d\u2019Art Jove com a estructura paradigm\u00e0tica\u201d, a Oriol Fontdevila, Txuma S\u00e1nchez i Marta Vilardell (coords.),<em> Sala d\u2019Art Jove. 2010-2011<\/em>, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia. Direcci\u00f3 General de Joventut. Sala d\u2019Art Jove, Barcelona, 2012.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_13\">13.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_13');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">Oriol Fontdevila, \u201cNaturaleza contradictoria. Algunas instant\u00e1neas de la fauna y flora del desierto catal\u00e1n\u201d, <em>Eremuak<\/em>, n\u00fam. 0 (2013). Disponible en l\u00ednia a: http:\/\/www. eremuak.net\/sites\/default\/files\/ eremuak_0.pdf.<\/td><\/tr><tr>\t<td class=\"footnote_plugin_index\"><span id=\"footnote_plugin_reference_14\">14.<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_link\"><span onclick=\"footnote_moveToAnchor('footnote_plugin_tooltip_14');\">&#8593;<\/span><\/td>\t<td class=\"footnote_plugin_text\">El concepte de pol\u00edtica insurreccional que es desenvolupa en les pr\u00f2ximes l\u00ednies procedeix de David Harvey, \u201cEspais d\u2019insurrecci\u00f3\u201d, a <em>Subcultura i homogenei\u0308tzacio\u0301<\/em>, Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, Barcelona, 1998. Aix\u00ed mateix han estat importants certes aportacions procedents de la teoria pol\u00edtica vinculada a la democr\u00e0cia radical. En especial: Isabel Llorey, \u201cOn Democracy and Occupation. Horitzontality and the Need of New Forms of Verticality\u201d, a Padscal Gielen (ed.), <em>Institutional Attitudes. Instituting Art in a Flat World,<\/em> Amsterdam, Valiz, 2013.<\/td><\/tr>\t\t<\/tbody>\t<\/table><\/div><script type=\"text\/javascript\">\tfunction footnote_expand_reference_container() {\t\tjQuery(\"#footnote_references_container\").show();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"-\");\t}    function footnote_collapse_reference_container() {        jQuery(\"#footnote_references_container\").hide();        jQuery(\"#footnote_reference_container_collapse_button\").text(\"+\");    }\tfunction footnote_expand_collapse_reference_container() {\t\tif (jQuery(\"#footnote_references_container\").is(\":hidden\")) {            footnote_expand_reference_container();\t\t} else {            footnote_collapse_reference_container();\t\t}\t}    function footnote_moveToAnchor(p_str_TargetID) {        footnote_expand_reference_container();        var l_obj_Target = jQuery(\"#\" + p_str_TargetID);        if(l_obj_Target.length) {            jQuery('html, body').animate({                scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight\/2            }, 1000);        }    }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Download PDF \u201cEl cost mitj\u00e0 d\u2019un dossier ve a ser de 81 euros; si multipliquem aquesta quantitat per 250, el total sortiria per 20.250 euros.\u201d Era l\u2019any 2006 quan, amb aquestes paraules, Francesc Ruiz alertava artistes i gestors que l\u2019anomenat \u201cart jove\u201d sotmet els artistes a la precarietat d\u2019un sistema que es basa en la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2689,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-2644","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escriptor","any-92","clients-sant-andreu-contemporani"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Art emergent: de l&#039;\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Art emergent: de l&#039;\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF \u201cEl cost mitj\u00e0 d\u2019un dossier ve a ser de 81 euros; si multipliquem aquesta quantitat per 250, el total sortiria per 20.250 euros.\u201d Era l\u2019any 2006 quan, amb aquestes paraules, Francesc Ruiz alertava artistes i gestors que l\u2019anomenat \u201cart jove\u201d sotmet els artistes a la precarietat d\u2019un sistema que es basa en la [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-09-11T20:08:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-09-22T11:53:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2348\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2446\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/\",\"name\":\"Art emergent: de l'\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg\",\"datePublished\":\"2016-09-11T20:08:30+00:00\",\"dateModified\":\"2018-09-22T11:53:57+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg\",\"width\":2348,\"height\":2446},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Art emergent: de l&#8217;\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Art emergent: de l'\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Art emergent: de l'\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF \u201cEl cost mitj\u00e0 d\u2019un dossier ve a ser de 81 euros; si multipliquem aquesta quantitat per 250, el total sortiria per 20.250 euros.\u201d Era l\u2019any 2006 quan, amb aquestes paraules, Francesc Ruiz alertava artistes i gestors que l\u2019anomenat \u201cart jove\u201d sotmet els artistes a la precarietat d\u2019un sistema que es basa en la [&hellip;]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2016-09-11T20:08:30+00:00","article_modified_time":"2018-09-22T11:53:57+00:00","og_image":[{"width":2348,"height":2446,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/","name":"Art emergent: de l'\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg","datePublished":"2016-09-11T20:08:30+00:00","dateModified":"2018-09-22T11:53:57+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/desvanabierto-e1473634848457.jpg","width":2348,"height":2446},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/art-emergent-lexode-insurgencia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Art emergent: de l&#8217;\u00e8xode a la insurg\u00e8ncia"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2644"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":2959,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/revisions\/2959\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2689\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}