{"id":3334,"date":"2017-11-11T00:07:24","date_gmt":"2017-11-10T23:07:24","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=3334\/"},"modified":"2018-07-01T02:24:29","modified_gmt":"2018-07-01T00:24:29","slug":"cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","title":{"rendered":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

\u00cdndex<\/u><\/strong><\/p>\n

1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural”<\/strong>
\n1.1. La tempesta perfecta
\n1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes<\/p>\n

2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural?<\/strong>
\n2.1. Cal portar la cultura al poble?
\n2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura
\nEl paper del t\u00e8cnic en arts visuals<\/p>\n

3. L\u2019obsolesc\u00e8ncia de la pol\u00edtica cultural<\/strong>
\n3.1. De la democratitzaci\u00f3 de la cultura a la democr\u00e0cia cultural
\n3.2. La participaci\u00f3 i els seus disgustos
\n3.3. De la ind\u00fastria cultural a les ind\u00fastries creatives
\n3.4. Plans estrat\u00e8gics locals: administraci\u00f3 innovadora, ciutat emprenedora
\n3.5. De la cultura com a recurs a la cultura com a valor
\n3.6. La pol\u00edtica de l\u2019art<\/p>\n

4. Catalunya: la hibridaci\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals<\/strong>
\n4.1. La reforma de la Llei de r\u00e8gim local
\n4.2. El discurs de la descentralitzaci\u00f3
\n4.3. El discurs de la professionalitzaci\u00f3 i el desenvolupament econ\u00f2mic
\n4.4. Equipaments d\u2019\u00faltima generaci\u00f3: les f\u00e0briques de creaci\u00f3 i la xarxa de centres d\u2019art<\/p>\n

5. Conclusi\u00f3: par\u00e0metres per a una pol\u00edtica basada en les arts<\/strong><\/p>\n

5.1. Pol\u00edtiques culturals
\n– Garantir la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia: cap a una pol\u00edtica col\u00b7laborativa<\/em>
\n– Garantir el b\u00e9 com\u00fa: cap a una pol\u00edtica en codi obert<\/em>
\n– Garantir la sostenibilitat: cap a una pol\u00edtica del decreixement <\/em><\/p>\n

5.2. Programes i equipaments de producci\u00f3 i de difusi\u00f3
\n– Descentrar l\u2019exposici\u00f3<\/em>
\n– Atendre a la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art<\/em>
\n– Practicar una mediaci\u00f3 performativa<\/em>
\n– Tendir cap a la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria<\/em>
\n– Vetllar pel compliment de les bones pr\u00e0ctiques professionals<\/em>
\n– Garantir el finan\u00e7ament a les arts<\/em><\/p>\n

5.3. Programa educatiu
\n– Intensificar l\u2019educaci\u00f3<\/em>
\n– Diversificar l\u2019educaci\u00f3<\/em>
\n– Aprendre (institucionalment) de l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/p>\n

5.4. Col\u00b7leccions
\n– Deconstruir l\u2019her\u00e8ncia<\/em>
\n– Imaginar el futur<\/em><\/p>\n

5.5. Comunicaci\u00f3
\n– Obrir el relat, multiplicar la conversa<\/em><\/p>\n

5.6. Avaluaci\u00f3 i mem\u00f2ria
\n– Investigar col\u00b7laborativament l\u2019acci\u00f3 local<\/em>
\n– Documentar els processos de la mediaci\u00f3 cultural<\/em><\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques
\n<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Cap a una pol\u00edtica basada en les arts. Una proposta de canvi de paradigma<\/h1>\n

 <\/p>\n

\u201cL\u2019art i la literatura engloben una gran quantitat d\u2019idees i experi\u00e8ncies que s\u00f3n dif\u00edcils de conciliar amb l\u2019escenari pol\u00edtic actual. Tamb\u00e9 plantegen problemes de qualitat de vida en un m\u00f3n en qu\u00e8 la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia sembla fr\u00e0gil i degradada. Com es pot crear un art digne en aquestes condicions? No seria necessari transformar la societat per poder prosperar com a artista?\u201d
\nTerry Eagleton<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

1. Punt de partida: la ressaca despr\u00e9s de la \u201cbombolla cultural\u201d<\/h1>\n

 <\/p>\n

L\u2019any 1998 la Diputaci\u00f3 de Barcelona va publicar L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit loca<\/em>l, un llibre que es plantejava com un manual per a t\u00e8cnics de l\u2019administraci\u00f3 per a la gesti\u00f3 d\u2019arts visuals. Sense que en fos la intenci\u00f3 inicial, actualment es pot considerar que aquest tamb\u00e9 ha tingut certa incid\u00e8ncia en orientar l\u2019acci\u00f3 de la mateixa Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica en mat\u00e8ria d\u2019arts visuals al llarg d\u2019aquests anys.<\/p>\n

Tanmateix, quan avui procedim a actualitzar els plantejaments del llibre en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els mateixos t\u00e8cnics de l\u2019administraci\u00f3 que implementen els programes d\u2019arts visuals, es posen de manifest, no sols aspectes que han canviat i aspectes que persisteixen en l\u2019\u00e0mbit de les pol\u00edtiques art\u00edstiques. Crida l\u2019atenci\u00f3, especialment, all\u00f2 que, sent embrionari en el moment en qu\u00e8 Gunt\u00edn va escriure el text, avui en dia ja s\u2019ha desollorigat pr\u00e0cticament.<\/p>\n

 <\/p>\n

1.1. La tempesta perfecta<\/strong><\/p>\n

Durant els darrers quinze anys l\u2019art contemporani ha creuat les administracions municipals catalanes fent una esp\u00e8cie de par\u00e0bola invertida: la l\u00ednia arrenca d\u2019un punt en qu\u00e8 es comen\u00e7a a donar suport p\u00fablic a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, la qual, fins a mitjan de la d\u00e8cada de 1990, es desenvolupa en els municipis de manera fonamentalment autogestionada i des d\u2019un incipient sector privat. La l\u00ednia ascendeix a mesura que s\u2019articulen programes d\u2019arts visuals i infraestructures p\u00fabliques, i arriba al seu punt m\u00e9s \u00e0lgid a l\u2019entorn dels anys 2006 i 2008, amb la inauguraci\u00f3 de Can Xalant, l\u2019entrada en funcionament d\u2019algunes f\u00e0briques de creaci\u00f3 i l\u2019inici del CoNCA.<\/p>\n

La retirada posterior del suport institucional fa que aquesta l\u00ednia hagi retornat, per\u00f2, a la seva cota inicial en uns pocs anys, amb l\u2019agreujant que, en aquesta ocasi\u00f3, s’hi sumava la frustraci\u00f3 i el desconcert del sector art\u00edstic i cultural respecte de l\u2019acci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3. En el moment en qu\u00e8 es va publicar L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> podem afirmar que tot estava per fer, mentre que, actualment, tot el qu\u00e8 semblava haver-se aconseguit, pr\u00e0cticament ha desaparegut de nou.<\/p>\n

El moment que actualment passen la cultura i les arts, i particularment, el seu finan\u00e7ament, s\u2019ha definit com el d\u2019una \u201ctempesta perfecta\u201d. A l\u2019Estat espanyol aquesta \u00e9s fruit de la coincid\u00e8ncia en el temps de quatre processos: a) una disminuci\u00f3 de les transfer\u00e8ncies p\u00fabliques a la cultura; b) una disminuci\u00f3 d\u2019ingressos per part del tercer sector; c) una disminuci\u00f3 del consum privat; i d) un augment dels impostos en relaci\u00f3 al consum cultural (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Les estructures i iniciatives culturals han passat a compartir una situaci\u00f3 fragilitat extrema, al mateix temps que de desconcert creixent a l\u2019entorn dels passos a seguir en endavant. Tot i aix\u00ed, tamb\u00e9 existeix un cert consens en pensar que la situaci\u00f3 actual no sols \u00e9s fruit de problemes de finan\u00e7ament, sin\u00f3 que sobretot \u00e9s el resultat de la manera en com s\u2019han gestionat els fons p\u00fablics al llarg dels anys en qu\u00e8, en paral\u00b7lel a la bombolla immobili\u00e0ria, tamb\u00e9 s\u2019ha inflat el qu\u00e8 s\u2019ha designat com a \u201cbombolla cultural\u201d.<\/p>\n

La despesa que han generat les administracions p\u00fabliques de tot l\u2019Estat en mat\u00e8ria d\u2019arts visuals ha estat considerable. En bona part de les ocasions, per\u00f2, aquesta s\u2019ha donat en relaci\u00f3 a una pol\u00edtica cultural cimentada en la inauguraci\u00f3 d\u2019infraestructures culturals i museus. Aix\u00ed mateix, generalment, no s\u2019ha disposat d\u2019uns objectius clars ni s\u2019ha orientat l\u2019acci\u00f3 amb un projecte o amb una planificaci\u00f3 a llarg termini. Amb la davallada de finan\u00e7ament, aquesta pol\u00edtica cultural basada en el malbaratament ha esdevingut, per tant, del tot inoperant. Al mateix temps que ha tingut com a efecte hipotecar els actuals pressupostos en cultura i una deslegitimaci\u00f3 considerable de les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n

En el moment de bonan\u00e7a les administracions p\u00fabliques no es van preocupar per ampliar la base social de la cultura, sin\u00f3 que van apostar per la fastuositat d\u2019unes infraestructures culturals de nova planta el manteniment de les quals suposen uns costos elevats en els pressupostos p\u00fablics, mentre que la programaci\u00f3 s\u2019ha buidat pr\u00e0cticament de continguts. D\u2019aquesta manera, les institucions de la \u201cbombolla cultural\u201d han entrat a formar part de l\u2019imaginari ciutad\u00e0 com a s\u00edmbol de la dilapidaci\u00f3 de recursos i han esdevingut un motiu addicional per a la deslegitimaci\u00f3 les pol\u00edtiques p\u00fabliques en cultura (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

En canvi, enfront de la debilitat econ\u00f2mica actual, tendeixen a desapar\u00e8ixer, en canvi, aquelles experi\u00e8ncies de cultura de proximitat i que, potencialment, podrien servir per legitimar de nou la inversi\u00f3 en cultura. Les pol\u00edtiques art\u00edstiques que s\u2019activen avui en dia tendeixen, no amb una certa paradoxa, a la recentralitzaci\u00f3 dels recursos i a la reelititzaci\u00f3 de les iniciatives culturals. L\u2019explicaci\u00f3 que s\u2019ha donat a aquest fenomen \u00e9s que, no havent-se plantejat uns instruments per a la planificaci\u00f3 sostenible durant el per\u00edode de bonan\u00e7a, actualment no es veuen clars uns criteris on fomentar el valor p\u00fablic en cultura. El desconcert actual, per tant, tamb\u00e9 es d\u00f3na en relaci\u00f3 amb els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 on s\u2019hauria de fonamentar la retallada en cultura.<\/p>\n

I encara una altra paradoxa. Mentre que una precarietat pr\u00e0cticament end\u00e8mica s\u2019ha instal\u00b7lat en el sector de la creaci\u00f3 i entre els productors culturals del pa\u00eds, la ideologia de la ciutat innovadora i de l\u2019economia creativa segueix dempeus en certs sectors de la gesti\u00f3. Des de l\u2019administraci\u00f3 es segueix alimentant la creen\u00e7a de la cultura com un motor pel desenvolupament econ\u00f2mic i social, mentre que es continuen desatenent les necessitats intr\u00ednseques d\u2019un sector cultural que cada vegada es troba en una situaci\u00f3 m\u00e9s desmillorada (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> es pot percebre com un d\u2019aquests fulls de ruta que, en general, s\u2019han trobat a faltar quan des de l\u2019administraci\u00f3 es procedeix a desenvolupar iniciatives en cultura. En correspond\u00e8ncia, hem de recon\u00e8ixer un paper protagonista de l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica de la Diputaci\u00f3 de Barcelona en l\u2019assessorament i l\u2019impuls d\u2019uns programes d\u2019art contemporani assenyats i que s\u2019han ajustat a les possibilitats dels municipis de la prov\u00edncia durant aquests quinze anys. Aquest rol tan sols s\u2019hauria vist rellevat t\u00edmidament pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Consell Nacional de les Arts de Catalunya durant els anys del primer i el segon Tripartit (Rius, Rodr\u00edguez, Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

Tal i com s\u2019ha apuntat, per\u00f2, \u00e9s per mitj\u00e0 d\u2019iniciatives autogestionades que sovint han rebut un esc\u00e0s suport de l\u2019administraci\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft una bona part del gruix d\u2019activitat en arts visuals a les localitats de Barcelona. Aix\u00ed mateix, des de les associacions professionals i, en el cas catal\u00e0, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya \u00e9s que s\u2019han generat els informes i s\u2019han promogut els codis de bones pr\u00e0ctiques per a la regulaci\u00f3 professional, els quals les administracions p\u00fabliques han tendit a ignorar.<\/p>\n

 <\/p>\n

1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes<\/strong><\/p>\n

En el moment actual de desconcert, \u00e9s inevitable adoptar un cert to revisionista quan es tracta d\u2019articular un nou plec de recomanacions per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Amb el Laboratori de T\u00e8cnics Municipals d\u2019Arts Visuals s\u2019ha procedit a realitzar eminentment un treball de mem\u00f2ria i avaluaci\u00f3 d\u2019iniciatives que s\u2019han portat a terme en els municipis de Barcelona al llarg de la darrera d\u00e8cada. Amb la present publicaci\u00f3, el seu treball s\u2019acompanya de reflexions i de l\u2019esb\u00f3s de possibles l\u00ednies de desenvolupament futur de la pol\u00edtica art\u00edstica i els programes d\u2019arts visuals.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, oferim quatre cap\u00edtols pel tancament de la publicaci\u00f3 que es basen en estendre algunes reflexions que es varen plantejar amb les sessions del Laboratori, aix\u00ed com s\u2019ofereixen algunes possibles respostes a les inquietuds que s\u2019hi varen percebre. Per articular aquestes visions de futur s\u2019ha tingut molt en compte l\u2019actual situaci\u00f3 de crisi com a punt de partida, aix\u00ed com la necessitat de renovar uns paradigmes en pol\u00edtica cultural que han arriben pr\u00e0cticament esgotats a la contemporane\u00eftat.<\/p>\n

Al llarg de totes les sessions de treball, una problem\u00e0tica que es va mantenir com una constant \u00e9s la de concretar el rol del t\u00e8cnic en arts visuals: quina \u00e9s la seva responsabilitat espec\u00edfica i quin \u00e9s el marge de maniobra que disposa aquest agent en cadenes de mediaci\u00f3 \u00e0mplies com pot ser una administraci\u00f3 local o b\u00e9 l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un projecte art\u00edstic o cultural? En relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques culturals, el t\u00e8cnic en arts visuals t\u00e9 alguna responsabilitat al respecte o aquesta \u00e9s exclusiva del c\u00e0rrec pol\u00edtic electe? I, aix\u00ed mateix, en relaci\u00f3 amb la producci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3 o d\u2019un projecte art\u00edstic o educatiu, fins on arriba la responsabilitat del t\u00e8cnic i la del comissari, la de l\u2019artista o la de l\u2019educador?<\/p>\n

En el marc del Laboratori, ha estat habitual el clam dels t\u00e8cnics enfront de decisions pol\u00edtiques que es prenen d\u2019un mode dirigista i que ells mateixos a voltes perceben com a arbitr\u00e0ries o motivades per interessos d\u2019\u00edndole privat. S\u2019han posat de manifest els d\u00e8ficits democr\u00e0tics que soscaven les institucions del nostre pa\u00eds, al mateix temps que els prejudicis i dificultats que es donen a l\u2019hora d\u2019assumir uns processos de treball
\nm\u00e9s col\u00b7laboratius, basats en implicar la ciutadania en els projectes i en donar lloc, aix\u00ed, a escenaris de gesti\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Per aquestes raons \u00e9s que hem cregut necessari revisar a fons els paradigmes de pol\u00edtica cultural que sustenten el treball de les administracions catalanes. Hem buscat explicacions a la manera en com es planifiquen les pol\u00edtiques i als h\u00e0bits heretats en relaci\u00f3 en relaci\u00f3 a la mediaci\u00f3. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s, per una banda, donar una ra\u00f3 de ser als fen\u00f2mens de dirigisme i els prejudicis que encara es mostren envers din\u00e0miques de cooperaci\u00f3 m\u00e9s horitzontals amb el sector cultural i la ciutadania. Al mateix temps que, per altra banda, hem procurat detectar els espais d\u2019oportunitat i les vies per les quals es poden introduir canvis i noves l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 que permetin superar els actuals paradigmes de pol\u00edtica cultural.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, si amb L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local, Gunt\u00edn procurava aportar un manual que serv\u00eds com un \u201cabc\u201d per a la gestaci\u00f3 dels primers programes d\u2019arts visuals a escala municipal, amb Art contemporani i acci\u00f3 local, adoptem ara un to m\u00e9s pr\u00f2xim al d\u2019informe i ens basem en avaluar el qu\u00e8 han estat aquests quinze anys d\u2019art contemporani als municipis. Aix\u00ed mateix, la publicaci\u00f3 vol contribuir a delinear horitzons possibles encaminats a superar, no sols el moment actual de crisi econ\u00f2mica, sin\u00f3 que, especialment de desconcert pel que fa a les pol\u00edtiques culturals i en arts visuals.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural?<\/h1>\n

 <\/p>\n

Es diu que la pol\u00edtica cultural \u00e9s tan antiga com el primer espectacle de teatre pel que va ser necessari obtenir autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via, contractar l\u2019autor o cobrar l\u2019entrada (Teixeira Coelho, 2009). Aquesta definici\u00f3, tot i la seva aparent simplicitat, implica quelcom que volem subratllar d\u2019entrada: la pol\u00edtica cultural no \u00e9s sols cosa dels c\u00e0rrecs pol\u00edtics electes, sin\u00f3 que aquesta es troba inscrita en la dimensi\u00f3 p\u00fablica de la cultura i en qualsevol de les seves manifestacions. En aquest sentit, entenem que el paper de l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s garantir que aquesta dimensi\u00f3 p\u00fablica i la pol\u00edtica de les arts es resolgui en correspond\u00e8ncia amb els valors de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.1. Cal portar la cultura al poble?<\/strong><\/p>\n

En una perspectiva hist\u00f2rica, es considera que la pol\u00edtica cultural moderna comen\u00e7a al segle XVIII amb la Revoluci\u00f3 Francesa, l\u2019obertura del Louvre i el decomisso de les biblioteques als prelats. Les pol\u00edtiques culturals tal i com les coneixem avui en dia s\u2019articulen, en canvi, en el marc de la postguerra mundial, en un moment en el que l\u2019Estat del Benestar experimenta una expansi\u00f3 abans mai coneguda en termes de pressupostos i \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3. \u00c9s aleshores que la pol\u00edtica cultural passa a entendre\u2019s com un programa de govern i un sistema d\u2019intervenci\u00f3, amb l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019estructures orientades a aquest fi.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, els primers plantejaments de pol\u00edtica cultural es basaven en un ideari de democratitzaci\u00f3 de la cultura que s\u2019ha tendit a titllar, quant no de paternalista, directament d\u2019instrument pel domini del cos social i per a la producci\u00f3 d\u2019un subjecte d\u00f2cil i mal\u00b7leable. La concepci\u00f3 del gust que Immanuel Kant va apuntar a la Cr\u00edtica del Judici, \u201cla conformitat amb la llei sense la llei\u201d, fan que l\u2019art i la cultura passessin a veure\u2019s com uns instruments predilectes per internalitzar l\u2019autoritat. I, en correspond\u00e8ncia, \u00e9s que la pol\u00edtica cultural i la pedagogia han esdevingut un terreny privilegiat per imaginar l\u2019hegemonia i per desplegar una disciplina civilitzadora entre el cos social (Miller i Y\u00fadice, 2004).<\/p>\n

Per posar-se un exemple primerenc, l\u2019any 1856, la societat victoriana es congratulava de l\u2019efecte reformista que l\u2019obertura d\u2019una nova ala del Victoria & Albert Museum de Londres hauria de tenir sobre les classes populars. Les seg\u00fcents paraules van apar\u00e8ixer a la premsa per anunciar-ho: \u201cLa muller angoixada\u201d, deia l\u2019anunci, \u201cja no haur\u00e0 de visitar mai m\u00e9s les tavernes per arrossegar el seu pobre estimat marit cap a casa. A partir d\u2019ara, l\u2019haur\u00e0 de buscar en el museu m\u00e9s pr\u00f2xim, on haur\u00e0 d\u2019exercitar tota la persuasi\u00f3 del seu afecte per arrancar-lo del rapte de la contemplaci\u00f3 d\u2019un Rafael\u201d (Bennett, 1995).<\/p>\n

Segons Claude Lefort, la incertesa \u00e9s all\u00f2 que defineix fonamentalment la democr\u00e0cia i el qu\u00e8 la fa ant\u00edtesis de la monarquia i el totalitarisme. Amb la democr\u00e0cia, el lloc d\u2019on procedeix la legitimitat del poder \u00e9s el que el fil\u00f2sof anomena \u201cla imatge d\u2019un lloc buit\u201d i, en correspond\u00e8ncia, l\u2019espai p\u00fablic, el seu corol\u00b7lari, haur\u00e0 de compar\u00e8ixer com un lloc permanentment disponible per a la negociaci\u00f3 del significat i la unitat social. Des d\u2019aquesta perspectiva, una pol\u00edtica cultural democr\u00e0tica ja no es podr\u00e0 plantejar com un projecte civilitzador ni democratitzador impulsat per un nucli o un segment de poblaci\u00f3 que es declara d\u2019import\u00e0ncia superior en el si d\u2019una comunitat determinada.<\/p>\n

El lema \u201cportar la cultura al poble\u201d no t\u00e9 sentit des d\u2019una perspectiva democr\u00e0tica. Ja que \u201ccultura\u201d i \u201cpoble\u201d no s\u00f3n entitats apartades ni oposades i, aix\u00ed mateix, tampoc es podran definir en singular des d\u2019aquest punt de vista. La pol\u00edtica cultural de la democr\u00e0cia haur\u00e0 de formular nous plantejaments i definicions que posin \u00e8mfasi en la q\u00fcesti\u00f3 de la negocaci\u00f3 amb la difer\u00e8ncia, i no tant en la democratitzaci\u00f3 <\/em>de la cultura d’un grup social sobre la d’un altre.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura<\/strong><\/p>\n

En lloc de \u201cportar la cultura al poble\u201d, Teixeira Coelho proposa una definici\u00f3 de pol\u00edtica cultural que ens sembla for\u00e7a m\u00e9s oportuna: \u201cLa pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el qu\u00e8 l\u2019ecologisme a la natura\u201d (Teixeira Coelho, 2009).<\/p>\n

Assimilada amb l\u2019ecologisme, la missi\u00f3 de la pol\u00edtica cultural \u00e9s la de vetllar per una relaci\u00f3 equilibrada entre l\u2019home i la cultura. Mentre que la cultura, al seu torn, haur\u00e0 de passar a entendre\u2019s com un ecosistema de relacions complexes entre diferents organismes i h\u00e0bitats. M\u00e9s que sotmetre els agents i els recursos culturals a una sola direcci\u00f3 o de fiscalitzar el sistema, l\u2019actitud de l\u2019administraci\u00f3 haur\u00e0 de ser la de vetllar per la (bio)diversitat, la sostenibilitat i per l\u2019establiment d\u2019aliances fruct\u00edferes en relaci\u00f3 amb un medi ambient determinat.<\/p>\n

Conceptes com \u201ccamp art\u00edstic\u201d, encunyat per Pierre Bourdieu per a l\u2019an\u00e0lisi estructural de sectors culturals, o\u00a0 \u201cm\u00f3n art\u00edstic\u201d, elaborat per Howard Becker, que pr\u00e0cticament ja s\u00f3n uns cl\u00e0ssics, tamb\u00e9 parteixen de la consideraci\u00f3 que els sectors culturals es formen a base d\u2019interaccions i d\u2019aliances. Pel que fa a aquests autors, \u00e9s important subratllar que les forces amb qu\u00e8 s\u2019organitzen els sistemes s\u00f3n asim\u00e8triques i que aquests impliquen lluites de poder i relacions conflictives entre els seus agents. En aquest sentit, el qu\u00e8 s\u2019espera d\u2019una pol\u00edtica cultural entesa com un ecologisme tampoc \u00e9s la d\u2019acabar amb els conflictes i instaurar el consens entre les diferents parts, sin\u00f3 que, contr\u00e0riament, s\u2019espera que aquesta sigui h\u00e0bil per mantenir vives les condicions per tal que la controv\u00e8rsia sigui possible.<\/p>\n

Tal i com l\u2019ha definit Chantal Mouffe, la pol\u00edtica democr\u00e0tica consisteix, no en l\u2019eradicar l\u2019antagonisme, sin\u00f3 que transformar el conflicte en agon\u00edstic. Aix\u00f2 \u00e9s, la pol\u00edtica no acaba amb el conflicte, sin\u00f3 que facilita les condicions per tal que la lluita entre enemics es transformi en una lluita entre adversaris. Contr\u00e0riament, la instauraci\u00f3 de consens sempre implica l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019una de les parts i, per tant, condueix a l\u2019exclusi\u00f3 social. En les paraules de Mouffe, \u201chi ha pol\u00edtica mentre hi hagi conflicte. Quan deixa d\u2019haver-n\u2019hi, hi ha exclusi\u00f3\u201d (Mouffe, 2007).<\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, els museus i els espais de l\u2019art s\u2019han de concebre com a una oportunitat per institucionalitzar el conflicte i, aix\u00ed, fer sostenible la batalla en la seva dimensi\u00f3 cultural, m\u00e9s que no pas apressar una treva. Per tant, els museus no s\u00f3n concebuts com uns espais per aproximar l\u2019art a uns suposats exclosos de l\u2019art, sin\u00f3 que en la mesura que els museus vetllin per a la incorporaci\u00f3 de m\u00e9s agents en el debat cultural, \u00e9s que ser\u00e0 viable el descobriment de nous dissensos. El museu ja no es mostra, per tant, com un agent democratitzador<\/em>, sin\u00f3 que, per mitj\u00e0 de desterritorialitzar-se i catalitzar el conflicte, aquest vetllar\u00e0 tant per la regeneraci\u00f3 de la mateixa pr\u00e0ctica art\u00edstica com de la democr\u00e0cia (Ranci\u00e8re, 2005).<\/p>\n

En qualsevol cas, pensem que concebre la cultura com un ecosistema i la pol\u00edtica cultural com una ecologia \u00e9s quelcom que ha de proveir una imatge positiva a l\u2019hora de plantejar un paradigma de pol\u00edtica basat en la negociaci\u00f3 persistent amb la diversitat. \u00c9s tan sols amb aquest aspecte, la fidelitzaci\u00f3 de la incertesa i la realitzaci\u00f3 de la conflictivitat, que es podr\u00e0 assegurar una pol\u00edtica basada en les arts que sigui pr\u00f2piament democr\u00e0tica.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.3. El paper del t\u00e8cnic en arts visuals<\/strong><\/p>\n

Les estructures p\u00fabliques no s\u00f3n neutres i, encara que els hem de demanar que esdevinguin la garantia d\u2019una relaci\u00f3 democr\u00e0tica amb la cultura, alhora tamb\u00e9 hem d\u2019admetre que aquestes acaben responent a uns interessos partidistes i ideol\u00f2gics determinats.<\/p>\n

En aquest sentit, esbossem tamb\u00e9 el paper pel t\u00e8cnic d\u2019arts visuals en el marc de l\u2019ecosistema que \u00e9s la cultura: el t\u00e8cnic, m\u00e9s que respondre unilateralment a uns interessos partidistes en concret, haur\u00e0 d\u2019exercir com una persona experta en l\u2019art i coneixedor de la cultura del municipi, per tal de correspondre els interessos particulars del c\u00e0rrec electe i que es legitimen en la seva representativitat, amb una major heterogene\u00eftat d\u2019interessos culturals que s\u00f3n igualment leg\u00edtims i que circulen per l\u2019ecosistema social.<\/p>\n

En aquest sentit, el t\u00e8cnic no ha de permetre la naturalitzaci\u00f3 del discurs pol\u00edtic en l\u2019esfera p\u00fablica i, per tant, la seva despolititzaci\u00f3 en tant que imposici\u00f3 consensual, sin\u00f3 que el t\u00e8cnic ha de vetllar per mantenir el discurs del c\u00e0rrec electe en un di\u00e0leg agon\u00edstic amb una diversitat m\u00e9s grans d\u2019interessos culturals. En el marc d\u2019una democr\u00e0cia representativa, el t\u00e8cnic de cultura \u00e9s, en darrera inst\u00e0ncia, qui haur\u00e0 d\u2019actuar amb una sensibilitat especialment d\u2019ecologista per mantenir viva la diversitat cultural d\u2019un h\u00e0bitat determinat.<\/p>\n

 <\/p>\n

3. L\u2019obsolesc\u00e8ncia de la pol\u00edtica cultural<\/h1>\n

 <\/p>\n

Amb aquest cap\u00edtol, recorrem a alguns aspectes amb qu\u00e8 es basen les pol\u00edtiques culturals contempor\u00e0nies. Posem un especial \u00e8mfasi en la concepci\u00f3 instrumental que recorre aquestes pol\u00edtiques des de les dues darreres d\u00e8cades, i amb la qual es procedeix a una gesti\u00f3 de la cultura, no en tant que valor intr\u00ednsec, sin\u00f3 en la mesura que \u00e9s un recurs per assolir uns fins econ\u00f2mics i socials. Aquesta concepci\u00f3 ha situat les arts i la creativitat en un punt estrat\u00e8gic pel desenvolupament urb\u00e0 des del tombant de segle, si b\u00e9, tal i com hem anunciat anteriorment, en l\u2019actualitat aquest paradigma tamb\u00e9 ha comen\u00e7at a donar signes de debilitament, inoperativitat i de necessitat de recanvi.<\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest cap\u00edtol \u00e9s proporcionar eines per a l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019alguns sup\u00f2sits en els quals descansen les pol\u00edtiques culturals on s\u2019emmarquen els programes d\u2019arts visuals en l\u2019actualitat. En els cap\u00edtols seg\u00fcents es procedir\u00e0 a la recerca de solucions a les problem\u00e0tiques que s\u2019exposen, especialment pel que fa a les seves implicacions en relaci\u00f3 a la producci\u00f3 i la gesti\u00f3 d\u2019art contemporani.<\/p>\n

 <\/p>\n

3.1. De la democratitzaci\u00f3 de la cultura a la democr\u00e0cia cultural<\/strong><\/p>\n

La idea de \u201cPortar la cultura al poble\u201d, el paradigma de la democratitzaci\u00f3 de la cultura, es va articular a partir de la postguerra mundial per mitj\u00e0 de dos models diferenciats: per una banda, el model estatalista, que arranca l\u2019any 1959 amb la creaci\u00f3 del Ministeri de Cultura franc\u00e8s; i per l\u2019altra, el model professionalitzat, que comen\u00e7a l\u2019any 1945 amb la creaci\u00f3 del Arts Council, o Consell de les Arts brit\u00e0nic (Ribalta, 1998). Ambd\u00f3s models es basen en una concepci\u00f3 humanista i il\u00b7lustrada de la cultura, la qual s\u2019ent\u00e9n com a quelcom que l\u2019Estat ha de promoure pel seu potencial emancipador, al mateix temps que protegir de l\u2019\u00fas instrumental que en fa la ind\u00fastria.<\/p>\n

D\u2019una banda, el model estatalista es basa en l\u2019exercici de control directe del govern sobre els organismes que decideixen i fomenten la cultura. La seva vocaci\u00f3 \u00e9s normativa i jerarquitzant. Es considera Fran\u00e7a l\u2019exemple d\u2019aquest model per antonom\u00e0sia, pel rol pioner que ha exercit amb la creaci\u00f3 del primer ministeri de cultura i el carisma del seu primer responsable, Andr\u00e9 Malraux, per\u00f2 tamb\u00e9 per les arrels en la monarquia absolutista que s\u2019atribueixen a aquesta tradici\u00f3 d\u2019intervenci\u00f3 p\u00fablica (Rius Ulldemolins, 2004).<\/p>\n

En canvi, amb la creaci\u00f3 pionera del consell de les arts, es considera Anglaterra l\u2019exponent del model professionalitzat. En aquest cas, el model es basa en la creaci\u00f3 d\u2019un \u00f2rgan independent format per experts que de garantir que la pol\u00edtica i la cultura es mantinguin, respectivament, \u201ca un bra\u00e7 de dist\u00e0ncia\u201d, un principi conegut com a arm\u2019s length. D\u2019aquesta manera, es procura que l\u2019Estat subvencioni la cultura al mateix temps que les decisions que hi concerneixen es mantinguin separades dels interessos partidistes. Es considera que aquesta mesura evita el clientelisme de l\u2019administraci\u00f3 envers els grups art\u00edstics socialment m\u00e9s influents (Chavez, 2012).<\/p>\n

En qualsevol dels dos casos, la perspectiva democratitzadora s\u2019ha considerat que parteix d’un concepte classista d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i que condueix l\u2019acci\u00f3 cultural envers un elitisme que \u00e9s af\u00ed als interessos de la classe dominant. En aquest sentit, tant el model estatalista com el model professionalitzador es basen en la creaci\u00f3 d\u2019un cos art\u00edstic subvencionat, mentre que es descarta la possibilitat de donar suport a l\u2019artista amateur o a altres formes de la cultura popular i de masses. Al mateix temps, ambd\u00f3s models es basen en un concepte homogeni de ciutadania, que s\u2019ent\u00e9n com una comunitat unit\u00e0ria d\u2019individus i que rep per igual les propostes culturals que l\u2019Estat promou.<\/p>\n

Un primer rev\u00e9s en la pol\u00edtica de Marlaux s\u2019atribueix al Maig de 1968, quan la societat va posar de manifest que no acceptava l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia com a \u00fanica forma de validaci\u00f3 cultural. A partir d\u2019aleshores el govern franc\u00e8s es comen\u00e7\u00e0 a fixar en manifestacions de la cultura popular i comen\u00e7\u00e0 a fer l\u2019ullet a la ind\u00fastria cultural, mentre que \u00e9s amb el Ministeri de Cultura de Jack Lang, en la d\u00e8cada de 1980, s\u2019inici\u00e0 una aproximaci\u00f3 cap al que podem considerar el paradigma de l\u2019anomenada \u201cdemocr\u00e0cia cultural\u201d (Rius Ulldemolins, 2004). Es tracta d’un segon moment important en la renovaci\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals que es basa en la introducci\u00f3 d\u2019un punt de vista m\u00e9s relativista per a la gesti\u00f3 de la cultura.<\/p>\n

La democr\u00e0cia cultural va implicar que es revisessin les jerarquies art\u00edstiques i els processos amb qu\u00e8 s\u2019incidia en la construcci\u00f3 de c\u00e0non cultural, d\u2019una banda, i que amb el nou paradigma es relativitzessin formes d\u2019expressi\u00f3 simb\u00f2lica i es promocion\u00e9s la cultura de grups socials minoritaris. Des d\u2019aquesta perspectiva, el cos social ja no es considerava \u00fanic, sin\u00f3 fragmentat i plural. Per tant, amb la pol\u00edtica cultural es va comen\u00e7ar a promocionar i a legitimar la cultura de sectors socials diversos.<\/p>\n

Tanmateix, la hist\u00f2ria de la pol\u00edtica cultural \u00e9s una hist\u00f2ria de sedimentaci\u00f3. La pol\u00edtica cultural ha evolucionat per suma m\u00e9s que no pas per extracci\u00f3, amb l\u2019addici\u00f3 de compet\u00e8ncies, de segments administratius, d\u2019organismes i tamb\u00e9 de paradigmes i de models (Rius Ulldemolins, 2004). Aix\u00f2 implica que, des de la d\u00e8cada de 1980, el paradigma de la democr\u00e0cia cultural hagi tendit a conviure amb el de la democratitzaci\u00f3 de la cultura, m\u00e9s que no pas l\u2019hagi rellevat definitivament.<\/p>\n

De la mateixa manera, avui en dia tamb\u00e9 observem com el model estatalista i el model professionalitzat conviuen en les formes de gesti\u00f3 en lloc d\u2019excloure’s mutuament. La majoria de pa\u00efsos han tendit a adoptar models mixtes, mentre que el principi del arm\u2019s length, la dist\u00e0ncia entre la pol\u00edtica i les decisions culturals, ja no es pot entendre com una mesura absoluta, sin\u00f3 com un cont\u00ednuum variable del qual forma part una successi\u00f3 d\u2019organismes, consells i punts intermedis segons cada cas (Chavez, 2012).<\/p>\n

A l\u2019Estat espanyol, la tradici\u00f3 de la pol\u00edtica cultural es basa fonamentalment, sobretot, en el model estatalista. De tota manera, el sector art\u00edstic ha denunciat repetidament que, en aquest context, els programes dels grups pol\u00edtics escassament inclouen mesures relacionades amb la cultura i la creaci\u00f3 art\u00edstica. Aix\u00ed doncs, tot i que les pol\u00edtiques es fonamenten en el dirigisme pol\u00edtic, no es pot considerar que a Catalunya ni a la resta de l\u2019Estat no s\u2019hagi arribat mai a articular pr\u00f2piament una pol\u00edtica cultural adre\u00e7ada a les arts visuals (Marzo, 2002; Marzo, 2013).<\/p>\n

A casa nostra, la paradoxa \u00e9s que, mentre que sobre el paper pr\u00e0cticament cap partit pol\u00edtic no sembla interessat en els museus o en les sales d\u2019exposicions, quan s\u00f3n al govern, aquestes infraestructures esdevenen unes eines \u00fatils que s\u00f3n h\u00e0bils per a la instrumentalitzaci\u00f3. Sense disposar d’un programa expl\u00edcit, el model estatalista s\u2019aplica en aquest cas amb el pitjor dels dirigismes. Aix\u00ed, mentre que en el cas franc\u00e8s el model remet a la monarquia absoluta, en el cas espanyol s\u2019ha considerat que la idea que el museu \u00e9s nom\u00e9s un instrument simb\u00f2lic i propagand\u00edstic \u00e9s un llast del franquisme (Ribalta, 1998).<\/p>\n

 <\/p>\n

3.2. La participaci\u00f3 i els seus disgustos
\n<\/strong><\/p>\n

Amb el paradigma de la democratitzaci\u00f3, es parteix d\u2019una concepci\u00f3 de l\u2019art i de la cultura com a produccions suposadament aut\u00f2nomes. Tot i aix\u00ed, anteriorment hem vist tamb\u00e9 que s\u2019atribueix un \u00fas instrumental a aquest programa, quan amb l\u2019ajuda de Toby Miller i George Y\u00fadice hem assenyalat que, al capdavall, els museus i les iniciatives culturals han estat armes per dominar i sotmetre el cos social.<\/p>\n

Quant al segon paradigma, el de la democr\u00e0cia cultural, els mateixos autors tamb\u00e9 expressen una sospita amb relaci\u00f3 al treball comunitari i a les iniciatives de participaci\u00f3 ciutadana que se\u2019n deriven. Des del seu punt de vista, aquestes iniciatives es prefiguren com la contrapartida postmoderna del mateix instrument de dominaci\u00f3. Miller i Y\u00fadice plantegen la possibilitat que, amb la dinamitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria, la pol\u00edtica cultural hagi renovat el proc\u00e9s per sotmetre els grups minoritaris a la narrativa oficial, m\u00e9s que no pas hagi aconseguit transformar les institucions governamentals en clau democr\u00e0tica (Miller i Y\u00fadice, 2004).<\/p>\n

S\u2019espera que una pol\u00edtica cultural basada en la democr\u00e0cia cultural incorpori, efectivament, la dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria i la participaci\u00f3 amb el prop\u00f2sit d\u2019incloure la ciutadania en la presa de decisi\u00f3 sobre all\u00f2 que es considera que \u00e9s p\u00fablic. Ara b\u00e9, tal com diferents veus han manifestat, s\u2019observa que el treball amb comunitats ha continuat responent a interessos eminentment burocr\u00e0tics, i com aquest treball es resol per mitj\u00e0 de processos preconcebuts i que no arriben a donar compte de la complexitat i de la potencialitat de les relacions i din\u00e0miques socials (Villasante, 2006).<\/p>\n

A la Catalunya i a l\u2019Estat espanyol de principis de la d\u00e8cada de 1980, la pol\u00edtica estrella de la participaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit sociocultural va girar entorn dels centres c\u00edvics. Aquesta pol\u00edtica sorgia de la reivindicaci\u00f3 sostinguda pel moviment ve\u00efnal des de la transici\u00f3 democr\u00e0tica per proveir els barris d\u2019equipaments i de serveis socioculturals d\u2019\u00fas i de gesti\u00f3 ciutadana. Es prefigurava, aix\u00ed, una actuaci\u00f3 que es podia entendre a mig cam\u00ed d\u2019una din\u00e0mica de funcionament bottom-up<\/em> \u2013de baix a dalt\u2013 i d\u2019una din\u00e0mica top-down<\/em> \u2013de dalt a baix. Malgrat aix\u00f2, la tensi\u00f3 que s\u2019ha establert des de la seva gestaci\u00f3 entre el protagonisme de l\u2019Administraci\u00f3 i el dels moviments ve\u00efnals ha provocat que s\u2019hagin conf\u00f3s i, en una bona mesura, s\u2019hagin desvirtuat els objectius d\u2019aquests equipaments.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, encara avui trobem com al llarg del territori catal\u00e0 romanen centres c\u00edvics les funcions dels quals estan poc definides. En el cas de Barcelona ciutat, aquests centres s\u2019han reconfigurat per mitj\u00e0 d\u2019una l\u00f2gica emprenedora que ha deixat al marge la funci\u00f3 territorial i participativa que es preveia inicialment. Aix\u00ed mateix, des de la d\u00e8cada de 1990 les administracions locals han comen\u00e7at a cedir la gesti\u00f3 dels centres c\u00edvics a empreses, en lloc de confiar aquesta gesti\u00f3 als moviments ve\u00efnals. Per tant, aquests centres han passat a funcionar segons una l\u00f2gica empresarial que els ha convertit, definitivament, en ap\u00e8ndixs de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica als barris (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Serveixi l\u2019exemple dels centres c\u00edvics, prou conegut i controvertit al nostre pa\u00eds, per mostrar les contradiccions i els perills que tamb\u00e9 ha comportat un paradigma de pol\u00edtica com el de la democr\u00e0cia cultural. Algunes noves vies que actualitzen alguns dels plantejaments en qu\u00e8 es basa aquest paradigma posen l\u2019\u00e8mfasi en la q\u00fcesti\u00f3 de la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria i no tant en la participaci\u00f3 ciutadana o l\u2019animaci\u00f3 sociocultural, tal com passava amb les configuracions primerenques. Aida S\u00e1nchez de Serdio i Cristian A\u00f1\u00f3 aprofundeixen en aquest aspecte amb els respectius textos que incloem en aquest llibre (vegeu p\u00e0g. 49 i 59 respectivament), i seguidament tamb\u00e9 hi dediquem un dels apartats del cap\u00edtol de la conclusi\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

3.3. De la ind\u00fastria cultural a les ind\u00fastries creatives
\n<\/strong><\/p>\n

Amb Jack Lang al capdavant del Ministeri de Cultura franc\u00e8s, tamb\u00e9 es va iniciar una primera via d\u2019aproximaci\u00f3 entre la pol\u00edtica i la ind\u00fastria cultural. Anteriorment, la pol\u00edtica cultural a mans d\u2019Andr\u00e9 Malraux i del Brisitsh Art Council s\u2019havia concebut, precisament, per protegir la cultura dels interessos privats i de la instrumentalitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria. Amb la democr\u00e0cia cultural, al mateix temps que posaven en valor aspectes de la cultura popular i de les cultures minorit\u00e0ries, s\u2019entenia que no calia pensar una acci\u00f3 de govern contr\u00e0ria als interessos culturals que les estructures de mercat posaven de manifest.<\/p>\n

Simult\u00e0niament, amb el gir conservador que van propiciar els governs de Margaret Thatcher a Gran Bretanya, i de Ronald Reagan als Estats Units, per primera vegada es van reduir dr\u00e0sticament els fons destinats a la cultura i es va for\u00e7ar les institucions culturals a justificar la seva rendibilitat econ\u00f2mica i a trobar nous arguments per legitimar la despesa cultural. Es va assistir a una externalitzaci\u00f3 creixent dels serveis p\u00fablics i dels equipaments culturals, els quals van comen\u00e7ar a avaluar-se amb criteris d\u2019efici\u00e8ncia, al mateix temps que es demonitzaven les subvencions p\u00fabliques, que tendien a substituir-se per cr\u00e8dits i per altres tipus de productes financers ideats per maximitzar la rendibilitat. A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019impacte econ\u00f2mic va esdevenir un argument per promocionar la cultura que va anar in crescendo<\/em> al llarg dels anys vuitanta del segle passat, fins que al final de la d\u00e8cada es va establir un consens sobre el pensament que la cultura \u00e9s eminentment productora de riquesa.<\/p>\n

El gir economicista en les pol\u00edtiques culturals va arribar a la seva esplendor amb, curiosament, un govern socialista, el de Tony Blair, a Gran Bretanya a partir del 1997. \u00c9s llavors quan el terme creatiu<\/em> va substituir el terme cultural<\/em>, un canvi prou important en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques culturals. Des de principis dels anys noranta que informes de proced\u00e8ncies diverses consideraven la import\u00e0ncia del \u00absector creatiu\u00bb, amb el qual no s\u2019apel\u00b7lava a un concepte tradicional d\u2019artista ni tampoc a la ind\u00fastria cultural tradicional, sin\u00f3 a aquell conjunt de microempreses, treballadors aut\u00f2noms i agents independents que treballaven als marges de la ind\u00fastria i del sistema cultural. Aquests agents, tot i que no tenien una dimensi\u00f3 considerable, eren important\u00edssims a l\u2019hora de generar un entorn creatiu efervescent i, segons el nou Executiu brit\u00e0nic, aquest component esdevenia b\u00e0sic a l\u2019hora de generar innovaci\u00f3 i desenvolupament. La creativitat compareixia com la mat\u00e8ria primera de la nova economia cultural, de manera que, amb el nou laborisme, les ind\u00fastries creatives van passar a ocupar un lloc predominant en les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n

Tal com han posat de manifest diferents veus, aquesta orientaci\u00f3 hauria implicat, per\u00f2, que la cultura ja no es gestion\u00e9s mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques culturals pr\u00f2piament, sin\u00f3 segons unes pol\u00edtiques que, sense considerar la possibilitat d\u2019un valor cultural intr\u00ednsec, s\u2019han de qualificar d\u2019econ\u00f2miques m\u00e9s que no pas de culturals (YProductions, 2009).<\/p>\n

Amb aquesta deriva, la cultura va adquirir una nova centralitat, que no tenia a veure, en qualsevol cas, tan sols amb un proc\u00e9s d\u2019economitzaci\u00f3 de la cultura<\/em>, sin\u00f3 que el quid de la q\u00fcesti\u00f3 radicava en un proc\u00e9s global de culturitzaci\u00f3 de l\u2019economia<\/em>. La deslocalitzaci\u00f3 de f\u00e0briques, la reconversi\u00f3 industrial i l\u2019expansi\u00f3 de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 van reconvertir el capitalisme, que situava el coneixement com a eix central de l\u2019economia (YProductions, 2009). L\u2019economia de la globalitzaci\u00f3 va trobar en el coneixement i la informaci\u00f3 les bases de la seva producci\u00f3 (Castells, 2000). Aix\u00ed doncs, en aquest capitalisme anomenat cognitiu<\/em> o postfordisme<\/em> es mostr\u00e0 la necessitat d\u2019innovar en relaci\u00f3 amb la producci\u00f3 cultural i simb\u00f2lica, que l\u2019emergent sector creatiu hauria de proporcionar a un ritme molt m\u00e9s trepidant que la ind\u00fastria cultural tradicional.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u2019ha considerat que, a causa de la reconversi\u00f3 de l\u2019economia, es van haver de traslladar patrons del m\u00f3n art\u00edstic al m\u00f3n empresarial. Aix\u00ed, la cultura del treball per projectes, les col\u00b7laboracions flexibles i la creativitat expressiva s\u00f3n alguns dels components \u00abart\u00edstics\u00bb que es van incorporar al funcionament de l\u2019empresa de manera generalitzada (Boltansky i Chiapello, 2002), al mateix temps que aquest canvi tamb\u00e9 va suposar la conversi\u00f3 definitiva de l\u2019artista en un emprenedor cultural. L\u2019artista, com la resta d\u2019emprenedors, va esdevenir una mena de broker cultural, el qual basa el seu capital en la capacitat de mobilitzar xarxes de contactes, amistats, coneixements, espais, etc. L\u2019emprenedor \u00e9s la figura clau de l\u2019economia creativa, no solament pels productes que \u00e9s capa\u00e7 de produir, sin\u00f3 pels processos que activa amb els seus despla\u00e7aments i la seva capacitat per intervenir entre els fluxos culturals, les tend\u00e8ncies, els sabers col\u00b7lectius i el mercat (YProductions, 2009).<\/p>\n

 <\/p>\n

3.4. Plans estrat\u00e8gics locals: administraci\u00f3 innovadora, ciutat emprenedora
\n<\/strong><\/p>\n

A finals dels anys noranta del segle passat, les ciutats van prendre un renovat protagonisme de resultes del capitalisme cognitiu. La concentraci\u00f3 urbana va esdevenir indiscernible de la possibilitat de produir innovaci\u00f3, al mateix temps que, amb l\u2019economia creativa, la cultura es posicionava com una soluci\u00f3 que garantia la recuperaci\u00f3 i el desenvolupament de ciutats sumides en la crisi generada pels processos de desindustrialitzaci\u00f3.<\/p>\n

En el cas de Catalunya, en aquesta \u00e8poca es va replantejar i s\u2019intensific\u00e0 la relaci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el sector privat, i tamb\u00e9 es van comen\u00e7ar a dissenyar plans estrat\u00e8gics de cultura a ciutats com Barcelona, Sabadell, Badalona o Manresa, per posar-ne alguns exemples. Es pretenia facilitar el desenvolupament integral de les ciutats, amb una combinaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies culturals, socials i educatives que intersequessin amb els projectes urban\u00edstics i els turisticopatrimonials. Amb aquests plans, mentre que la cultura se situava al centre del desenvolupament urb\u00e0 i de les pol\u00edtiques locals, alhora passava a interpretar-se com un recurs eminentment destinat al desenvolupament econ\u00f2mic i social (Villarroya, 2012).<\/p>\n

Amb el paradigma de la cultura com a recurs, l\u2019Administraci\u00f3 va prendre una actitud de lideratge del sector cultural. El seu objectiu era cercar aliances entre diferents sectors per coordinar unes estrat\u00e8gies de pol\u00edtica cultural conjuntes i a escala metropolitana o local, per\u00f2 tamb\u00e9 aprofitar tots els recursos existents per tal que l\u2019acci\u00f3 cultural que es desenvolup\u00e9s fos eficient. A causa d\u2019aix\u00f2, quant a la gesti\u00f3, un nombre important de municipis tendiren a crear instituts de cultura, mentre que, amb l\u2019activaci\u00f3 de plans estrat\u00e8gics, consells assessors i comissions d\u2019experts, es procur\u00e0 implicar les elits ciutadanes i, en particular, agents dels sectors culturals en la presa de decisions (Rius Ulldemolins, 2004). De la mateixa manera, amb l\u2019esperit de la ciutat emprenedora tamb\u00e9 es va incentivar la creaci\u00f3 de consorcis, patronats i fundacions per activar projectes espec\u00edfics i tamb\u00e9 l\u2019acci\u00f3 coordinada entre diferents nivells de les administracions i la cooperaci\u00f3 interdepartamental.<\/p>\n

Tanmateix, aquest model de pol\u00edtica cultural tamb\u00e9 ha estat objecte de cr\u00edtiques importants, i, en bona mesura, podem considerar que avui en dia una part important dels seus sup\u00f2sits resulten obsolets. Primer de tot, s\u2019han q\u00fcestionat els processos amb qu\u00e8 s\u2019ha implicat agents externs a l\u2019Administraci\u00f3 en el disseny de plans i iniciatives, els quals no es considera que hagin estat significatius ni per a la ciutadania en general ni per als professionals del sector cultural. Tant amb els plans estrat\u00e8gics com amb els consells i les comissions, la participaci\u00f3 d\u2019agents externs a l\u2019Administraci\u00f3 habitualment ha quedat relegada a la informaci\u00f3 i a la consulta, mentre que no s\u2019ha apostat per construir escenaris deliberatius de car\u00e0cter vinculant i que es concretin amb accions pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, s\u2019han detectat desequilibris importants entre els groups convocats a participar-hi i s\u2019ha afavorit la participaci\u00f3 dels grups que podien aportar m\u00e9s recursos materials i simb\u00f2lics, mentre que la representativitat de petites associacions, empreses socials o professionals independents s\u2019ha vist redu\u00efda. En aquest sentit, els assessors m\u00e9s fidels i els experts en pol\u00edtiques culturals han fet m\u00e9s de \u00abconsellers del pr\u00edncep\u00bb que no pas d\u2019agents independents i cr\u00edtics en aquests processos, i la seva implicaci\u00f3 ha estat recompensada amb enc\u00e0rrecs i visibilitat (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019ha dit que els plans estrat\u00e8gics s\u2019han dissenyat solament en el paradigma de la ciutat creativa, la qual cosa ha fet que es desenvolupessin segons una \u00abl\u00f2gica increment\u00edstica\u00bb, que se sobrevaloressin les oportunitats i les fortaleses i que es consider\u00e9s l\u2019increment del finan\u00e7ament p\u00fablic i de la despesa privada com l\u2019\u00fanica possibilitat. Fruit d\u2019aix\u00f2, s\u2019han generat projectes sobredimensionats i dif\u00edcilment sostenibles avui dia, projectes que s\u2019han articulat entorn d\u2019oportunitats urban\u00edstiques \u2013la remodelaci\u00f3 de f\u00e0briques o d\u2019edificis en des\u00fas\u2013, econ\u00f2miques \u2013la creaci\u00f3 de parcs cient\u00edfics i de districtes culturals\u2013, o tur\u00edstiques \u2013la dinamitzaci\u00f3 d\u2019atraccions patrimonials i la proliferaci\u00f3 de festivals. Contr\u00e0riament, no es va fer un diagn\u00f2stic m\u00e9s ponderat de les necessitats culturals objectives a escala
\nlocal, amb el disseny d\u2019estrat\u00e8gies sostenibles a mitj\u00e0 i llarg termini (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Aquestes estrat\u00e8gies s\u2019han descrit tamb\u00e9 com un model de desenvolupament democr\u00e0tic, el qual genera nombroses externalitzacions i distribueix els beneficis per diferents sectors econ\u00f2mics, com ara el sector cultural, l\u2019hostaleria, la restauraci\u00f3 i els transports. Tot i aix\u00ed, en la pr\u00e0ctica s\u2019ha tendit a una explotaci\u00f3 en clau monopol\u00edstica i de privatitzaci\u00f3 tant dels recursos culturals com de l\u2019esfera p\u00fablica en general (Harvey, 2005). Tal com versa la declaraci\u00f3 de Jeremy Rifkin que recull YProductions: \u00ab[\u2026] encara que el turisme aporti diners i feina a comunitats i a pa\u00efsos de tot el m\u00f3n, els estudis demostren que nom\u00e9s una petita part d\u2019aquesta riquesa arriba al gruix de la poblaci\u00f3 que resideix al lloc\u00bb (YProductions, 2009).<\/p>\n

Una darrera cr\u00edtica a aquest model concerneix espec\u00edficament el sector de la creaci\u00f3 i de l\u2019art contemporani: mentre que, d\u2019una banda, hem vist com actualment la creaci\u00f3 s\u2019ha establert com a mat\u00e8ria primera de la nova economia i com un element estrat\u00e8gic per al desenvolupament urb\u00e0, de l\u2019altra, s\u2019observa com la potenciaci\u00f3 de la rendibilitat econ\u00f2mica ha fet que finalment l\u2019art contemporani pr\u00f2piament hagi quedat relegat al marge de la ciutat creativa i com una esp\u00e8cie de r\u00e8mora de la pol\u00edtica de fons perdut. Jorge Luis Marzo ha analitzat com el paradigma de l\u2019R+I+D (recerca m\u00e9s innovaci\u00f3 m\u00e9s desenvolupament) que se situa al cor de l\u2019economia creativa \u00e9s profundament hedonista i exclou quelcom que \u00e9s b\u00e0sic per assolir la innovaci\u00f3: la capacitat cr\u00edtica, un aspecte en qu\u00e8 precisament es basa en bona
\npart la pr\u00e0ctica art\u00edstica actual.<\/p>\n

Per tant, tot i figurar com a inspiraci\u00f3 de la ciutat creativa i com un dels seus instruments, les arts visuals i contempor\u00e0nies han quedat finalment excloses de rebre\u2019n els seus beneficis i, paradoxalment, han esdevingut pr\u00e0cticament un t\u00f2xic en el marc d\u2019unes pol\u00edtiques culturals que han passat a funcionar segons una l\u00f2gica econ\u00f2mica i de rendibilitat immediata (Marzo, 2013). Com veurem a continuaci\u00f3, valors est\u00e8tics com el gaudi art\u00edstic i, fins i tot, la desconstrucci\u00f3 s\u00f3n menyspreats pels indicadors del paradigma de la cultura com a recurs (Y\u00fadice, 2002).<\/p>\n

 <\/p>\n

3.5. De la cultura com a recurs a la cultura com a valor
\n<\/strong><\/p>\n

A mitjan d\u00e8cada de 1990, semblava que la cultura podria fer-ho tot: millorar les condicions socials; promoure la igualtat i la diversitat i disminuir la conflictivitat; estimular el creixement econ\u00f2mic, crear llocs de treball i augmentar el producte interior brut; revertir el deteriorament urb\u00e0 per mitj\u00e0 del turisme cultural; reconstruir societats i millorar l\u2019educaci\u00f3 i la salut, etc. (Teixeira Coelho, 2009). La cultura va esdevenir la \u00abgallina dels ous d\u2019or\u00bb dels discursos pol\u00edtics (YProductions, 2009), fins al punt que el discurs de la cultura com un instrument \u00fatil per a altres inst\u00e0ncies econ\u00f2miques i socials s\u2019ha implantat finalment com l\u2019\u00fanica via per justificar la inversi\u00f3 i la dedicaci\u00f3 pol\u00edtica en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n

En canvi, m\u00e9s recentment han comen\u00e7at a proliferar informes i estudis que posen en crisi aquest paradigma des de diferents perspectives. Tal com mostrava l\u2019apartat anterior, l\u2019acumulaci\u00f3 de capital s\u2019ha tendit a concentrar en punts molt espec\u00edfics de la cadena de valor, i els beneficis que la cultura genera han excl\u00f2s bona part de la ciutadania. El creixement econ\u00f2mic que han propiciat les ind\u00fastries creatives no ha discorregut sempre en paral\u00b7lel a la introducci\u00f3 de millores de car\u00e0cter social. Aix\u00ed, el desenvolupament social que s\u2019expectava per a les zones urbanes degradades on s\u2019ha intervingut culturalment ha tendit a generar processos de gentrificaci\u00f3 i de recanvi de les classes populars per classes acomodades, m\u00e9s que no pas a millorar les condicions de vida d\u2019una manera generalitzada.<\/p>\n

En el mateix sector cultural, el discurs de la nova economia i de la flexibilitat ha propiciat tamb\u00e9 la reintroducci\u00f3 de formes d\u2019explotaci\u00f3 laboral i de discriminaci\u00f3, les quals han generat un \u00edndex elevat de precarietat entre els mateixos productors de l\u2019art i de la cultura (YProductions, 2009). Gr\u00e0cies a la incentivaci\u00f3 de la creativitat, s\u2019han creat noves professions, per\u00f2 generalment no s\u2019ha avaluat la qualitat d\u2019aquests llocs de feina. La precarietat que s\u2019ha instal\u00b7lat en la ind\u00fastria creativa i cultural \u00e9s quelcom que contrasta, definitivament, amb els suposats beneficis econ\u00f2mics i socials que hauria d\u2019aportar l\u2019activitat cultural a la resta de la societat.<\/p>\n

A partir d\u2019aquesta apreciaci\u00f3, YProductions ha reclamat pol\u00edtiques culturals que entenguin en primera inst\u00e0ncia les necessitats intr\u00ednseques dels sectors creatius. La prioritat d\u2019una pol\u00edtica cultural ha de ser enfortir el teixit cultural, per\u00f2 tamb\u00e9 procurar pels entorns d\u2019investigaci\u00f3 i pel pensament cr\u00edtic que es requereixen per al seu propi desenvolupament. D\u2019una banda, \u00e9s indiscutible que un context cultural amb un potencial elevat d\u2019innovaci\u00f3 genera riquesa, per\u00f2 la pol\u00edtica cultural s\u2019ha de centrar a fomentar la mateixa innovaci\u00f3 abans que treballar per tal de catalitzar la riquesa cultural cap a altres \u00e0mbits i per a altres fins. En aquest sentit, si pensem que la cultura pot ser un productor de coneixements i d\u2019externalitats, caldr\u00e0 dissenyar canals per tal que els beneficis retornin tamb\u00e9 a l\u2019\u00e0mbit de la cultura que els produeix i que, en canvi, no solament siguin capturats per entitats o agents aliens a l\u2019esfera de la producci\u00f3 (YProductions, 2009).<\/p>\n

Joaquim Rius Ulldemolins conclou la seva tesi doctoral amb l\u2019afirmaci\u00f3 que vetllar per un valor inherent amb relaci\u00f3 a la cultura ha de ser quelcom previ a la possibilitat d\u2019activar-ne el valor instrumental (Rius Ulldemolins, 2004). \u00c9s a dir, si des de les pol\u00edtiques culturals no s\u2019assegura la producci\u00f3 de valor cultural, dif\u00edcilment la mateixa cultura podr\u00e0 ser efica\u00e7 en altres \u00e0mbits. Per la seva banda, Teixeira Coelho tracta la necessitat d\u2019invertir la direccionalitat amb qu\u00e8 la cultura es relaciona amb les altres pol\u00edtiques p\u00fabliques. Si amb el paradigma de la cultura com a recurs la cultura hauria aconseguit instal\u00b7lar-se al centre de les pol\u00edtiques, a hores d\u2019ara el repte \u00e9s que les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials siguin les que es posin al servei de la cultura, i no a la inversa. En aquest sentit, el professor en pol\u00edtiques culturals suggereix que el responsable de cultura sigui present a les taules de decisions de totes les pol\u00edtiques de l\u2019Administraci\u00f3, ja que per millorar en el desenvolupament hum\u00e0, s\u2019ha de poder avaluar l\u2019impacte cultural de qualsevol iniciativa que l\u2019Administraci\u00f3 impulsi.<\/p>\n

Sembla que avui en dia el paradigma de la cultura com a recurs mostra s\u00edmptomes d\u2019esgotament. Ni el desenvolupament social s\u2019ha acomplert amb l\u2019optimisme que s\u2019expectava i ni tan sols els guanys econ\u00f2mics que s\u2019han obtingut han estat tan convincents. De la mateixa manera, pel que fa al sector cultural, aquest nou paradigma ha fet que s\u2019adopt\u00e9s una actitud de servilisme envers les altres pol\u00edtiques que tampoc no ha beneficiat el seu propi desenvolupament. Per tot plegat, \u00e9s urgent assajar nous marcs des dels quals conciliar el valor instrumental i el valor intr\u00ednsec de la cultura.<\/p>\n

 <\/p>\n

3.6. La pol\u00edtica de l’art
\n<\/strong><\/p>\n

\u00abLa cultura \u00e9s la regla; l\u2019art, l\u2019excepci\u00f3\u00bb. Aquesta frase de Jean-Luc Godard serveix a Teixeira Coelho per diferenciar entre el que es pot considerar una pol\u00edtica cultural i les pol\u00edtiques art\u00edstiques. Segons el te\u00f2ric, l\u2019objectiu d\u2019una obra d\u2019art t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia, mentre que la cultura tendeix a la producci\u00f3 de convenci\u00f3 i normativitat. Tot i que el mateix Teixeira Coelho descarta la possibilitat de diferenciar entre art i cultura segons un esquema binari r\u00edgid, admet que, al llarg del segle xx, l\u2019art s\u2019entenia a si mateix com un exercici per violar les regles, amb el qual s\u2019hauria aspirat a produir efectes com l\u2019estranyament, el xoc o la desconstrucci\u00f3 cultural. Aix\u00ed, l\u2019art hauria volgut separar-se deliberadament de la producci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits, de les tradicions i, en general, dels elements de continu\u00eftat que conformen la cultura.<\/p>\n

Amb la constataci\u00f3 d\u2019aquesta difer\u00e8ncia, Teixeira Coelho afirma que, mentre que un programa cultural hauria de basar-se en la convenci\u00f3 i la repetici\u00f3, un programa amb el qual es vulgui promoure la creaci\u00f3 hauria de ser m\u00e9s obert, donar peu a la incertesa i basar-se en la informalitat, la pluralitat i, fins i tot, la diverg\u00e8ncia. A difer\u00e8ncia de la cultural, la pol\u00edtica art\u00edstica no pot ser program\u00e0tica, sin\u00f3, en tot cas, propositiva. El programa art\u00edstic requereix cercar solucions que atenguin circumst\u00e0ncies que sempre pretenen ser singulars, tal com es planteja una obra d\u2019art; per tant, s\u2019haur\u00e0 de basar en la negociaci\u00f3 persistent dels seus par\u00e0metres amb els diferents productors i artistes implicats, d\u2019una manera molt m\u00e9s horitzontal. En aquest sentit, Teixeira Coelho acaba afirmant que \u00abel programa d\u2019art \u00e9s una po\u00e8tica\u00bb i que el programa mateix es trobar\u00e0 en un proc\u00e9s de redefinici\u00f3 cont\u00ednua segons l\u2019especificitat dels mateixos projectes a qu\u00e8 d\u00f3na lloc.<\/p>\n

Segons Chantal Mouffe, la complexitat d\u2019una pol\u00edtica cultural basada en les arts \u00e9s que no hi ha espai entre art i pol\u00edtica, sin\u00f3 que en all\u00f2 pol\u00edtic hi ha una dimensi\u00f3 est\u00e8tica i en l\u2019art, una dimensi\u00f3 pol\u00edtica. Ara b\u00e9, Mouffe no pensa en un art especialment polititzat o cr\u00edtic, sin\u00f3 que es basa en les implicacions pol\u00edtiques que t\u00e9 qualsevol enunciat art\u00edstic, encara que aquest enunciat estigui plantejat des d\u2019una pretesa puresa o autonomia (Mouffe, 2007). Segons Jacques Ranci\u00e8re, l\u2019art \u00e9s pol\u00edtic precisament per la seva tend\u00e8ncia a reconfigurar la percepci\u00f3 del m\u00f3n; no \u00e9s pol\u00edtic pels missatges i els sentiments que transmet sobre l\u2019ordre del m\u00f3n, sin\u00f3 per les maneres en qu\u00e8 reconfigura aquest ordre i la percepci\u00f3 del que \u00e9s com\u00fa. \u00abLa pol\u00edtica de l\u2019art\u00bb, diu Ranci\u00e8re, \u00abconsisteix a interrompre les coordenades normals de l\u2019experi\u00e8ncia sensorial\u00bb (Ranci\u00e8re, 2005).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, d\u2019acord amb aquesta accepci\u00f3 de la pr\u00e0ctica art\u00edstica, quin paper haurien de tenir les institucions i les pol\u00edtiques culturals? Segons Teixeira Coelho, la tend\u00e8ncia habitual \u00e9s que les institucions \u00abllimin les aspreses\u00bb que la pr\u00e0ctica art\u00edstica suscita. Efectivament, les institucions i els museus sembla que a voltes funcionin m\u00e9s com a murs de contenci\u00f3 entre l\u2019art i la societat que no pas que contribueixen a cercar solucions espec\u00edfiques per articular culturalment el potencial diferenciador de la pr\u00e0ctica art\u00edstica i, encara menys, el seu potencial per desestabilitzar l\u2019ordre i introduir el dissens. En canvi, les pol\u00edtiques art\u00edstiques tal com les planteja Teixeira Coelho, basades en el treball de cooperaci\u00f3 entre artistes, t\u00e8cnics i pol\u00edtics de l\u2019Administraci\u00f3 per cercar solucions espec\u00edfiques amb relaci\u00f3 als modes de producci\u00f3 i de difusi\u00f3 art\u00edstica, podria generar escenaris on la pr\u00e0ctica art\u00edstica reverberi amb molta m\u00e9s intensitat i efic\u00e0cia en el marc de les institucions i es multipliqui socialment.<\/p>\n

Segons ha apuntat George Y\u00fadice, davant la pot\u00e8ncia que avui dia encara t\u00e9 el discurs de la creaci\u00f3 esdevinguda com un recurs econ\u00f2mic i social, la necessitat d\u2019atendre seriosament el potencial desconstructiu i cr\u00edtic de l\u2019art es pot veure com un acudit als ulls de les institucions. En tot cas, la necessitat d\u2019atendre de nou el valor intr\u00ednsec de la cultura i de l\u2019art, probablement, passa per la necessitat de repensar els models de relaci\u00f3 que s\u2019han establert fins ara entre els responsables institucionals i els artistes. En aquest sentit, considerem que basar la cooperaci\u00f3 entre els diferents sectors en formes de treball col\u00b7laboratiu, amb els quals la pol\u00edtica de l\u2019art entri en di\u00e0leg amb la pol\u00edtica institucional, \u00e9s un primer pas per donar lloc a programes en art contemporani molt m\u00e9s fruct\u00edfers i dotats de capacitat transformadora en el marc de les nostres localitats.<\/p>\n

 <\/p>\n

4. Catalunya: la hibridaci\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals<\/h1>\n

 <\/p>\n

La pol\u00edtica cultural als municipis no tan sols t\u00e9 a veure amb l\u2019Administraci\u00f3 local. Precisament, en el cas catal\u00e0, administracions supralocals com la Generalitat de Catalunya i la Diputaci\u00f3 de Barcelona han estat estretament relacionades amb la definici\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals municipals, en general, i amb el desenvolupament dels programes d\u2019arts visuals, en particular. Tot i aix\u00ed, sovint tamb\u00e9 s\u2019ha posat de manifest la indefinici\u00f3 en la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies culturals entre les administracions central, auton\u00f2miques, provincials i locals. D\u2019aquesta manera, s\u2019ha propiciat una combinaci\u00f3 de concurr\u00e8ncia i de col\u00b7laboraci\u00f3 entre les administracions considerablement inestable, la qual sovint ha condu\u00eft a situacions conflictives i for\u00e7a ineficaces (Rius Ulldemolins, 2004).<\/p>\n

En aquest cap\u00edtol analitzem les pol\u00edtiques culturals locals prenent com a base dos dels discursos predominants que han adoptat les administracions catalanes: la descentralitzaci\u00f3 respecte a la ciutat de Barcelona i la professionalitzaci\u00f3 del sector cultural. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 dediquem un apartat a analitzar les pol\u00edtiques d\u2019equipaments en creaci\u00f3 i art contemporani que en els darrers anys han generat m\u00e9s expectativa al seu entorn, com \u00e9s la xarxa de centres d\u2019art impulsada per la Generalitat de Catalunya, d\u2019una banda, i les f\u00e0briques de creaci\u00f3, de l\u2019altra, amb el pla de l\u2019Ajuntament de Barcelona al capdavant, per\u00f2 amb iniciatives puntuals i considerablement significatives que han tingut lloc a diferents municipis de la prov\u00edncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

4.1. La reforma de la Llei de r\u00e8gim local
\n<\/strong><\/p>\n

S\u2019ha dit que la Constituci\u00f3 de 1978 \u00e9s marcadament culturalista i que reconeix de manera expl\u00edcita el dret dels ciutadans a la cultura, aix\u00ed com el deure dels poders p\u00fablics de protegir aquest dret. Tot i aix\u00ed, aquest document no estableix una divisi\u00f3 clara de compet\u00e8ncies entre les diferents administracions en qu\u00e8 l\u2019Estat s\u2019organitza. En el cas catal\u00e0, tampoc no es d\u00f3na una distribuci\u00f3 m\u00e9s \u00f2ptima amb l\u2019Estatut de Catalunya del 2006, que en el seu article 22 sobre els drets i deures en l\u2019\u00e0mbit cultural estableix que \u00abtotes les persones tenen dret a accedir en condicions d\u2019igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats individuals i col\u00b7lectives\u00bb.<\/p>\n

En el cas de Catalunya, s\u2019ha considerat que les administracions municipals han liderat principalment l\u2019esfor\u00e7 cultural (Mascarell, 1999; Rius, Mart\u00ednez i Rodr\u00edguez, 2012). La Llei de r\u00e8gim local de 1985 atorga als municipis compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de patrimoni local i en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019activitats culturals. De fet, s\u2019ha considerat que, en la pr\u00e0ctica, aquesta Llei atorga poders pr\u00e0cticament il\u00b7limitats a les autoritats locals per promoure activitats a escala municipal, si b\u00e9 en mat\u00e8ria cultural, la Llei solament estableix que nom\u00e9s els municipis de m\u00e9s de cinc mil habitants estan obligats a prestar serveis de biblioteca (Villarroya, 2012). Florenci Gunt\u00edn es lamentava d\u2019aquesta situaci\u00f3 en el llibre L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> i reclamava que almenys una pol\u00edtica espec\u00edfica d\u2019art contemporani hauria de ser obligat\u00f2ria per llei als municipis de m\u00e9s de quinze mil habitants (Gunt\u00edn, 1998).<\/p>\n

Amb el rerefons de la crisi econ\u00f2mica, la Llei de r\u00e8gim local ha estat severament modificada amb l\u2019aprovaci\u00f3 el 2013 d\u2019una llei de racionalitzaci\u00f3 i sostenibilitat de l\u2019Administraci\u00f3 local, que s\u2019interpreta com un pas enrere en la descentralitzaci\u00f3 i el principi de subsidiarietat, i tamb\u00e9 com un atemptat contra la possibilitat que els municipis portin les regnes de l\u2019acci\u00f3 cultural. En aquests darrers anys, els municipis han actuat com un mur de contenci\u00f3 davant les retallades en cultura que s\u2019han aplicat a tot l\u2019Estat, aportant m\u00e9s del cinquanta per cent del fons p\u00fablic que s\u2019ha destinat a la cultura (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014). En canvi, amb la reestructuraci\u00f3 de la Llei s\u2019han refor\u00e7at el paper de les diputacions provincials i s\u2019ha pret\u00e8s que substitueixin els municipis de menys de vint mil habitants en la prestaci\u00f3 d\u2019una quantitat important de serveis, com ara la gesti\u00f3 de les instal\u00b7lacions culturals.<\/p>\n

 <\/p>\n

4.2. El discurs de la descentralitzaci\u00f3
\n<\/strong><\/p>\n

El desplegament de pol\u00edtiques culturals als municipis catalans es troba en la tensi\u00f3 entre una l\u00f2gica que tendeix a la racionalitzaci\u00f3 del sistema i una l\u00f2gica que respon a la idiosincr\u00e0sia de les relacions de poder que es donen entre les diferents administracions p\u00fabliques. Efectivament, experts en pol\u00edtiques culturals consideren que l\u2019articulaci\u00f3 que s\u2019estableix actualment entre les principals administracions p\u00fabliques en qu\u00e8 s\u2019articula el territori \u2013Generalitat de Catalunya, Diputaci\u00f3 de Barcelona i Ajuntament de Barcelona\u2013 \u00e9s una de les dificultats principals a l\u2019hora de desenvolupar una pol\u00edtica cultural sostenible i efica\u00e7. La proliferaci\u00f3 d\u2019administracions afavoreix la no distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies i el fet que hi hagi duplicitats i es perllonguin certes incoher\u00e8ncies. Mentre que anteriorment aix\u00f2 portava a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 \u00abtots volien fer de tot\u00bb, actualment s\u2019ha passat a una situaci\u00f3 en la qual ja \u00abning\u00fa no fa res\u00bb (Rius, Rodr\u00edguez i Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya est\u00e0 plantejat com una administraci\u00f3 de tipus dirigista inspirada fortament en el mode estatalista de pol\u00edtica cultural. S\u2019ha definit com una mescla entre la definici\u00f3 malrauxiana de (alta) cultura i una accepci\u00f3 alemanya de cultura com a \u00abgeni del poble\u00bb, enfocada a la creaci\u00f3 d\u2019una comunitat nacional. En tot cas, el Departament no va disposar de prou instruments intermedis de gesti\u00f3 per desplegar les seves pol\u00edtiques i, aix\u00ed, malgrat bastir un discurs basat en la descentralitzaci\u00f3 al llarg de la d\u00e8cada de 1980, i tot i el Pacte Cultural que va promoure amb la resta de forces pol\u00edtiques i les administracions catalanes, aquest va acabar per radicar una bona part de la seva actuaci\u00f3 a la capital catalana (Rius Ulldemolins, 2004).<\/p>\n

En canvi, mentre que el Departament de Cultura no va aconseguir adoptar un rol per liderar l\u2019articulaci\u00f3 de pol\u00edtiques culturals al territori, la Diputaci\u00f3 de Barcelona es va veure justificada per adoptar aquest paper. Aquesta administraci\u00f3, tot i no tenir pr\u00e0cticament compet\u00e8ncies assignades, des de mitjan de la d\u00e8cada de 1990 ha desplegat una de les pol\u00edtiques culturals m\u00e9s actives arreu de la prov\u00edncia. Aix\u00ed mateix, en tant que administraci\u00f3 local de segon grau i subsidi\u00e0ria dels ajuntaments, la Diputaci\u00f3 de Barcelona ha desenvolupat un seguit de t\u00e8cniques de col\u00b7laboraci\u00f3 i d\u2019assist\u00e8ncia amb les quals ha assolit un model avan\u00e7at de cooperaci\u00f3 local, basat en la gesti\u00f3 en xarxa i el servei a municipis. D\u2019aquest marc, l\u2019any 1997 es va crear l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica, des d\u2019on es va impulsar la primera pol\u00edtica p\u00fablica d\u2019art contemporani de la prov\u00edncia, que consistia en un programa d\u2019exposicions itinerants i en programes de formaci\u00f3 i assessorament per a t\u00e8cnics.<\/p>\n

Aquesta pol\u00edtica va servir de model per al primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, el qual, amb el Pacte del Tinell del 2003, es va comprometre a crear un Consell de les Arts i a desenvolupar un pla d\u2019infraestructures culturals a escala local. Tot i aix\u00ed, s\u2019ha criticat que la pol\u00edtica cultural de la Diputaci\u00f3 de Barcelona tendeix a prescindir de les fortaleses i de les singularitats locals i, en canvi, a estandarditzar els equipaments, com ara les biblioteques, i a homogene\u00eftzar els programes. De la mateixa manera, s\u2019ha considerat que, tal com est\u00e0 plantejada, la xarxa de col\u00b7laboracions fomenta un cert paternalisme i tamb\u00e9 una depend\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019obtenir recursos i serveis (declaracions de Llu\u00eds Noguera recollides a Rius, Rodr\u00edguez i Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

No va ser fins al segon govern tripartit de la Generalitat que l\u2019articulaci\u00f3 del Departament de Cultura amb el m\u00f3n local es va resoldre d\u2019una manera m\u00e9s intensa. D\u2019una banda, es va constituir una comissi\u00f3 mixta de cultura, un \u00f2rgan consultiu que comptava amb representants del Departament de Cultura, de les quatre diputacions catalanes i dels municipis. De l\u2019altra, es van establir unes regles clares de cooperaci\u00f3 per crear infraestructures culturals, amb la implantaci\u00f3 del Pla d\u2019equipaments culturals de Catalunya, PECCat 2010-2020, un pla director que pretenia establir un seguit de criteris per determinar els d\u00e8ficits i les necessitats d\u2019equipaments culturals b\u00e0sics als municipis, com ara els equipaments d\u2019arts visuals, que comentarem en els propers apartats.<\/p>\n

El PECCat partia de la premissa que els municipis eren els responsables de promoure els equipaments i preveia l\u2019establiment de col\u00b7laboracions entre municipis com un mecanisme de funcionament b\u00e0sic, aix\u00ed com la presa de decisions bottom-up<\/em> en la mateixa definici\u00f3, implementaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 del pla. La l\u00ednia d\u2019actuaci\u00f3 que es proposava amb el PECCat es considerava fruct\u00edfera amb vista a la necessitat de racionalitzar l\u2019administraci\u00f3 cultural catalana, ja que pretenia establir prestacions compartides entre municipis i fomentava la cooperaci\u00f3 i el funcionament entre equipaments en base horitzontal i per mitj\u00e0 d\u2019economies d\u2019escala diverses.<\/p>\n

El PECCat continuava reconeixent els municipis com a agents promotors determinants per a l\u2019impuls de les pol\u00edtiques culturals. Tot i aix\u00ed, entenem que el projecte de reforma a la Llei de r\u00e8gim local de 2013 hi jugava en contra pel desplegament d\u2019una reestructuraci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 cultural a Catalunya com la que proposava el pla i, efectivament, des del darrer canvi de govern, i amb el nomenament de Ferran Mascarell com a responsable del Departament de Cultura, el desplegament del PECCat es troba actualment aturat (Rius, Rodr\u00edguez i Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

 <\/p>\n

4.3. El discurs de la professionalitzaci\u00f3 i el desenvolupament econ\u00f2mic
\n<\/strong><\/p>\n

La gesti\u00f3 de la cultura passa necess\u00e0riament per establir vies de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el sector privat, at\u00e8s que bona part de la producci\u00f3 cultural prov\u00e9 de la societat i dels creadors. El model estatalista en qu\u00e8 es basen les pol\u00edtiques culturals tendeix a prioritzar els interessos del govern i a subjugar-hi els dels particulars. Tot i aix\u00ed, Catalunya tamb\u00e9 gaudeix d\u2019una certa tradici\u00f3 en l\u2019articulaci\u00f3 de consells que incorporen professionals de la cultura com a representants de la societat civil (Villarroya, 2012), i tamb\u00e9 ha estat capdavantera a l\u2019Estat espanyol a l\u2019hora de procurar organismes per incentivar el treball de les ind\u00fastries culturals.<\/p>\n

A escala local, no va ser fins a finals dels anys noranta del segle passat que es van intensificar els processos de col\u00b7laboraci\u00f3 entre els agents p\u00fablics i els privats i es van generar casos de gesti\u00f3 compartida i de coproducci\u00f3. Aquest proc\u00e9s s\u2019iniciava generalment amb la creaci\u00f3 de figures p\u00fabliques d\u2019ag\u00e8ncia \u2013patronats i fundacions p\u00fabliques de cultura\u2013, els quals permetien que l\u2019Administraci\u00f3 local n\u2019agilit\u00e9s la gesti\u00f3 i dispos\u00e9s de m\u00e9s flexibilitat a l\u2019hora de contractar i de gestionar els ingressos. Aix\u00ed, va comen\u00e7ar un proc\u00e9s d\u2019externalitzaci\u00f3 i de subcontractaci\u00f3 de serveis culturals a empreses privades, que, tal com hem vist, ha afectat els centres c\u00edvics de l\u2019\u00e0rea metropolitana, per\u00f2 que tamb\u00e9 s\u2019ha est\u00e8s a la gesti\u00f3 dels equipaments culturals en general, entre els quals s\u2019inclouen els espais de producci\u00f3 i de difusi\u00f3 art\u00edstica, com veurem en l\u2019apartat seg\u00fcent.<\/p>\n

Un cas pioner entre els ajuntaments catalans pel que fa a la creaci\u00f3 d\u2019ag\u00e8ncies p\u00fabliques de cultura \u00e9s l\u2019Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que Ferran Mascarell va definir i del qual va ser el primer director l\u2019any 1996. Es tractava d\u2019un organisme aut\u00f2nom de car\u00e0cter econ\u00f2mic i amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia que cercava posicionar l\u2019Administraci\u00f3 com a catalitzador del sector cultural i atendre la seva diversitat d\u2019agents. Un dels objectius prioritari de l\u2019ICUB era concebre la creaci\u00f3 art\u00edstica com un motor de creixement i atorgar-hi un paper estrat\u00e8gic per al desenvolupament de la ciutat. Anys despr\u00e9s, el Pla estrat\u00e8gic de Barcelona de 1999 va recon\u00e8ixer la cultura com una l\u00ednia modular de la ciutat i la va plantejar com un element estrat\u00e8gic indispensable per al desenvolupament de la societat del coneixement.<\/p>\n

En canvi, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya comen\u00e7\u00e0 a recon\u00e8ixer el paper de la iniciativa privada m\u00e9s tardanament, i no va ser fins a l\u2019any 2000 que cre\u00e0 l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Empreses Culturals (ICEC). S\u2019ha criticat que l\u2019ICEC ha concebut la ind\u00fastria cultural com un tot homogeni i que ha equiparat la disparitat de professionals i d\u2019iniciatives a un model de gran empresa. Els mecanismes de finan\u00e7ament que el Departament ha plantejat han estat especialment \u00fatils, en efecte, per al sector audiovisual. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es considera que, en aquest cas, tot i haver establert una alian\u00e7a amb la ind\u00fastria cultural, no s\u2019han revisat les pol\u00edtiques culturals de tall estatalista en qu\u00e8 el Departament es fonamenta, quan en el pr\u00f2leg del decret de creaci\u00f3 de l\u2019ICEC es detalla que es d\u00f3na suport a les ind\u00fastries culturals perqu\u00e8 constitueixen el millor instrument per defensar la identitat catalana (Rius Ulldemolins, 2004).<\/p>\n

Per donar suport a les manifestacions culturals i art\u00edstiques que no tenen una clara vocaci\u00f3 mercantilista, l\u2019any 2004 el Departament de Cultura va crear l\u2019Entitat Aut\u00f2noma de Difusi\u00f3 Cultural (EADC). Consistia en un instrument per potenciar la creaci\u00f3 alternativa en el m\u00f3n de les arts visuals, el qual estava previst que transfer\u00eds posteriorment les seves compet\u00e8ncies al Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Berta Sureda, la seva responsable, definia el nou organisme amb aquestes paraules: \u00abNo es tracta de donar subvencions, sin\u00f3 de detectar creadors, iniciatives [\u2026] i donar-los marcs de refer\u00e8ncia, un segell i suport econ\u00f2mic si cal. [\u2026] No crearem la cultura, sin\u00f3 les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 aquesta es cre\u00ef\u00bb. En un moment d\u2019auge del discurs de la cultura com a recurs i en qu\u00e8 es demonitzava la cultura de la subvenci\u00f3, aquestes paraules reivindicaven posar en valor la mateixa pr\u00e0ctica cultural (Rius Ulldemolins, 2004).<\/p>\n

Pel que fa al CoNCA, formava part d\u2019una reivindicaci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019alguns sectors professionals que va ser adoptada per diferents partits d\u2019esquerra en les eleccions auton\u00f2miques de 1999 i de 2003. L\u2019any 1999 Ferran Mascarell es va fer ress\u00f2 d\u2019un consell de les arts en El llibre blanc de la cultura a Catalunya, que, segons ell, havia de permetre la representaci\u00f3 de sectors professionals en la planificaci\u00f3 general i en les assignacions de recursos del Departament de Cultura (Mascarell, 1999). Aix\u00ed doncs, el Consell hauria de funcionar en una doble faceta, la consultiva i l\u2019executiva, mentre que la proposta s\u2019emmirallava en el model angl\u00e8s i es fomentava en el principi de l\u2019arm\u2019s length<\/em> que hem comentat anteriorment. Va ser amb el Pacte del Tinell de 2003 que el primer govern tripartit va incorporar la creaci\u00f3 del consell en el seu programa, el qual va definir com \u00abun instrument per garantir la participaci\u00f3 i l\u2019autonomia del m\u00f3n de la cultura des d\u2019una concepci\u00f3 de la modernitat \u00e0mplia i plural, que contribueixi decisivament a establir els objectius estrat\u00e8gics compartits i que es converteixi en garantia d\u2019unes regles del joc rigoroses i transparents\u00bb (Ch\u00e1vez, 2012).<\/p>\n

Tanmateix, el CoNCA no es va crear fins a 2008. Aix\u00ed mateix, en els anys immediatament anteriors a la seva creaci\u00f3, l\u2019EADC, que havia de transferir-li compet\u00e8ncies, va patir una disminuci\u00f3 substancial del pressupost, cosa que s\u2019ha interpretat com una manca de convenciment per part del mateix govern que va crear l\u2019\u00f2rgan. Efectivament, el projecte del Consell no va arribar a generar entusiasme i el discurs del govern sobre aix\u00f2 sempre ha estat ambivalent. Mentrestant, per la seva banda, el sector art\u00edstic tampoc no s\u2019ha mostrat conven\u00e7ut de la iniciativa i ha al\u00b7legat la necessitat que el CoNCA gaudeixi de m\u00e9s independ\u00e8ncia, vetlli sobretot pels seus interessos i estableixi les condicions per a l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un debat horitzontal, transparent i participatiu amb tots els sectors implicats en la creaci\u00f3 de la cultura (Ch\u00e1vez, 2012).<\/p>\n

Finalment, l\u2019any 2011, i fora de tota previsi\u00f3, va entrar en vigor la Llei de simplificaci\u00f3, d\u2019agilitat i reestructuraci\u00f3 administrativa de promoci\u00f3 de l\u2019activitat econ\u00f2mica, coneguda com a Llei \u00d2mnibus i promoguda directament pel Departament de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat. Amb aquesta Llei es reestructurava tamb\u00e9 el CoNCA, que d\u2019entitat de dret p\u00fablic amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia va passar a ser un \u00f2rgan col\u00b7legiat, al mateix temps, se n\u2019eliminaven les compet\u00e8ncies executives m\u00e9s importants i se\u2019l limitava a facultats consultives i d\u2019assessoria. De la mateixa manera, el Departament de Cultura implementava una finestreta \u00fanica i centralitzava la tramitaci\u00f3 de les subvencions, que passava a dependre \u00fanicament del nou conseller, el qual, no amb una certa paradoxa, era Ferran Mascarell, un dels principals defensors del model professionalitzador en pol\u00edtiques culturals que hi hagut a Catalunya.<\/p>\n

Amb la fusi\u00f3 dels ajuts a una finestreta \u00fanica, s\u2019equipara definitivament la figura de l\u2019artista amb l\u2019empresa o la ind\u00fastria cultural, mentre que es premia els processos culturals subjectes a una l\u00f2gica mercantil i capa\u00e7os de generar guanys econ\u00f2mics. La Llei \u00d2mnibus actual suposa recon\u00e8ixer tant el CoNCA com l\u2019ICEC com a models fallits per a la interlocuci\u00f3 entre les pol\u00edtiques p\u00fabliques i els sectors professionals, al mateix temps que el govern de la Generalitat se sostreu de qualsevol aproximaci\u00f3 al principi d\u2019arm\u2019s length que regeix els Consells de les Arts. En nom de l\u2019efici\u00e8ncia, s\u2019ha retornat a un model basat netament en el dirigisme pol\u00edtic i cultural.<\/p>\n

 <\/p>\n

4.4. Equipaments d’\u00faltima generaci\u00f3: les f\u00e0briques de creaci\u00f3 i la xarxa de centres d’art
\n<\/strong><\/p>\n

La pol\u00edtica de centres d\u2019art que ha promogut el Departament de Cultura de la Generalitat i les pol\u00edtiques de f\u00e0briques de creaci\u00f3 que es van impulsar a escala municipal durant els primers anys del segle xxi, es basaven en dos models d\u2019equipament que posaven \u00e8mfasi a replantejar les relacions que ctradicionalment s\u2019havien donat entre l\u2019Administraci\u00f3, el sector de la creaci\u00f3 i la ciutadania. Ambdues pol\u00edtiques pretenien repensar els processos de mediaci\u00f3 amb qu\u00e8 es vincula l\u2019art i la societat, per tal de crear models de gesti\u00f3 m\u00e9s horitzontals i basats en la cooperaci\u00f3 entre l\u2019Administraci\u00f3 i el sector de la creaci\u00f3.<\/p>\n

D\u2019una banda, els entorns industrials rehabilitats com a espais de creaci\u00f3 provenen d\u2019un model d\u2019equipament basat en l\u2019autogesti\u00f3, sigui per part de la ciutadania, com l\u2019emblem\u00e0tic Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona, actiu des de 1977, o d\u2019agrupacions de creadors. Els valors que s\u2019atribueixen a les f\u00e0briques com a espais per a la creaci\u00f3 tenen a veure amb la sostenibilitat, la flexibilitat i el dinamisme, ja que, amb una m\u00ednima intervenci\u00f3 arquitect\u00f2nica, aquests edificis permeten disposar de grans espais que es poden dedicar tant a la producci\u00f3 com a la difusi\u00f3, mentre que es mantenen adaptables i s\u00f3n transformables segons la l\u00f2gica i les necessitats dels projectes que s\u2019hi desenvolupen.<\/p>\n

La f\u00e0brica permet superar els equipaments culturals basats en l\u2019exposici\u00f3 i posa en valor, en canvi, la cadena de producci\u00f3 art\u00edstica d\u2019una manera m\u00e9s di\u00e0fana. Aix\u00ed mateix, es tracta d\u2019equipaments amb qu\u00e8 es promou una integraci\u00f3 m\u00e9s gran dels processos creatius amb l\u2019entorn ve\u00efnal, ja que, en aquest sentit, les f\u00e0briques s\u00f3n arquitectures que solen tenir un significat en el seu entorn i que amb la seva rehabilitaci\u00f3 acostumen a activar din\u00e0miques de regeneraci\u00f3 urbana (G\u00f3mez de la Iglesia, 2007).<\/p>\n

Tanmateix, el model de les f\u00e0briques ha sofert moltes variacions des del seu inici a red\u00f3s de moviments ve\u00efnals i art\u00edstics. En el cas espanyol, a mitjan d\u00e8cada passada Jes\u00fas Carrillo alertava que alguns casos recents, com Laboral, a Gij\u00f3n, o Matadero, a Madrid, continuen responent a la l\u00f2gica de gran intervenci\u00f3 arquitect\u00f2nica i queden a l\u2019empara de la iniciativa institucional. M\u00e9s que tendir a l\u2019autogesti\u00f3 o a la gesti\u00f3 compartida, sembla que les f\u00e0briques de la creaci\u00f3 en el nostre context repliquen una vegada m\u00e9s el model estatalista de pol\u00edtica cultural (Carrillo, 2007).<\/p>\n

En aquest sentit, Barcelona mant\u00e9 el record que el desembre de 2006, just el dia abans que el consistori present\u00e9s el projecte Barcelona Laboratori, amb la previsi\u00f3 de rehabilitar un nombre important d\u2019antics entorns industrials per a la creaci\u00f3, s\u2019havia procedit a desallotjar la Makabra, una de les darreres f\u00e0briques de creaci\u00f3 autogestionades que encara quedaven al barri del Poblenou. El titular d\u2019El Pa\u00eds no podia ser-ne cap altre: \u00abL\u2019ajuntament projecta una futura xarxa de f\u00e0briques de creaci\u00f3 mentre tanca les que funcionen\u00bb (Bosco, 2007).<\/p>\n

Un dels projectes de f\u00e0brica de creaci\u00f3 m\u00e9s ambiciosos en l\u2019\u00e0mbit municipal ha estat Roca Umbert F\u00e0brica de les Arts, a Granollers. El seu web va incloure durant un temps un text que feia expl\u00edcit que el model de f\u00e0brica de creaci\u00f3 s\u2019emmirallava en experi\u00e8ncies similars que es localitzaven arreu d\u2019Europa i que, tot i que diferien en molts aspectes, \u00abtenen un tret en com\u00fa: s\u00f3n centres culturals aut\u00f2noms\u00bb. No obstant aix\u00f2, en la mateixa p\u00e0gina r\u00e0pidament es justificava que \u00aben canvi nosaltres som fills d\u2019una planificaci\u00f3 cultural p\u00fablica, institucional, d\u2019all\u00f2 conegut com una acci\u00f3 de dalt a baix. \u00c9s per aix\u00f2 que el projecte de Roca Umbert F\u00e0brica de les Arts vol respondre a la incipient demanda dels sectors professionals de dotar-se d\u2019autonomia i produir els seus projectes des d\u2019una perspectiva p\u00fablica, per\u00f2 no tutelada per la pol\u00edtica\u00bb (Fontdevila, 2008).<\/p>\n

Si b\u00e9 no disposem de dades per verificar-la en el cas de Granollers, la consideraci\u00f3 de la \u00abincipient demanda dels sectors professionals\u00bb en cap cas no es correspondria amb el panorama de f\u00e0briques que l\u2019Ajuntament de Barcelona va haver de desmantellar al Poblenou abans d\u2019engegar el seu propi programa. En tot cas, amb les aportacions que es van fer al Laboratori de T\u00e8cnics i amb casos d\u2019estudi que s\u2019inclouen en aquesta mateixa publicaci\u00f3, es d\u00f3na compte de les dificultats i dels prejudicis que encara perviuen en el nostre context quan des de l\u2019Administraci\u00f3 s\u2019ha cooperat amb el sector de la creaci\u00f3 o s\u2019ha provat de delegar responsabilitats relatives a la gesti\u00f3 d\u2019equipaments a grups d\u2019artistes i a moviments socials.<\/p>\n

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, l\u2019any 2006 tamb\u00e9 va iniciar el projecte de la xarxa de centres d\u2019art amb l\u2019obertura de Can Xalant a Matar\u00f3. Es tractava d\u2019un projecte amb el qual es preveia crear un conjunt de centres d\u2019art per tot el territori catal\u00e0 gr\u00e0cies a l\u2019establiment de convenis entre la Generalitat i les institucions locals. En el cas de Can Xalant, es va convocar un concurs per dirigir-lo i gestionar-lo, amb el qual es presentava un model exemplar de cooperaci\u00f3 entre una empresa de gesti\u00f3 cultural, Tr\u00e0nsit, i l\u2019associaci\u00f3 ACM, capdavantera en la promoci\u00f3 de l\u2019art contemporani en el mateix context local.<\/p>\n

Els altres centres d\u2019art amb els quals es va anar desplegant la xarxa van seguir variacions sobre aquest model. Es tracta de B\u00f2lit (Girona), ACVIC (Vic) i CATarragona (Tarragona). En tots aquests casos, es van procurar infraestructures perqu\u00e8 funcionessin com a catalitzadors dels sectors art\u00edstics locals, i tamb\u00e9 per repensar els processos d\u2019interacci\u00f3 de l\u2019art amb la ciutadania. ACVIC, nascut l\u2019any 2010, tamb\u00e9 incorporava l\u2019associaci\u00f3 H. AAC (H. Associaci\u00f3 per a les Arts Contempor\u00e0nies) en el seu \u00f2rgan de gesti\u00f3 i basava el seu programa a repensar els processos d\u2019interrelaci\u00f3 entre l\u2019educaci\u00f3, la pr\u00e0ctica art\u00edstica i el territori, tal com s\u2019exemplifica amb el projecte Art i Escola, que es recull en aquesta mateixa publicaci\u00f3 (vegeu p\u00e0g. 153). De la mateixa manera, CATarragona va obrir l\u2019any 2011, despr\u00e9s d\u2019un llarg proc\u00e9s de di\u00e0leg i de col\u00b7laboraci\u00f3 entre agents del sector cultural local per a la seva ideaci\u00f3. En aquest cas, el pla director posava l\u2019accent a repensar els processos de mediaci\u00f3 art\u00edstica, i amb programes com LABmediaci\u00f3 s\u2019expandia el proc\u00e9s d\u2019interacci\u00f3 amb la ciutadania i es procurava implicar-la en la presa de decisions relacionades amb la programaci\u00f3 i la gesti\u00f3 del centre (A\u00f1\u00f3 et al., 2012).<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, l\u2019any 2012, quan va arribar el decret llei que havia d\u2019avalar la xarxa, la Generalitat de Catalunya va traspassar pr\u00e0cticament tota la responsabilitat dels centres a les municipalitats. Aquest gir inesperat va fer que el projecte es desvirtu\u00e9s r\u00e0pidament i que el centre d\u2019art de Matar\u00f3 \u2013actualment conegut com a MAC\u2013, el B\u00f2lit i CATarragona repleguessin sobtadament la seva direcci\u00f3 i la gesti\u00f3, que van ser delegades als aparells t\u00e8cnics dels ajuntaments corresponents. Aix\u00ed mateix, es pot comprovar f\u00e0cilment que les l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 d\u2019aquests centres han retornat a formes de programaci\u00f3 d\u2019arts visuals considerablement m\u00e9s tradicionals (Fontdevila, 2012).<\/p>\n

Un dels arguments que el Govern ha esgrimit per justificar aquest gir ha estat la crisi econ\u00f2mica. En tot cas, diverses veus han alertat que el gest respondria m\u00e9s aviat a un cert \u00abretorn a l\u2019ordre\u00bb (Barcenilla, 2012) i a una reculada envers uns models d\u2019equipament que es basaven a cedir poder. Uns equipaments que, com les f\u00e0briques de creaci\u00f3, sorgeixen, precisament, d\u2019escenaris de crisi econ\u00f2mica com la desindustrialitzaci\u00f3 de les d\u00e8cades de 1970 i 1980, i que, d\u2019entrada, estan molt m\u00e9s preparats per afrontar escenaris de decreixement com el que ha afectat l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica de l\u2019Estat des de 2008. En tot cas, no deixa de ser simptom\u00e0tic que la imaginaci\u00f3 pol\u00edtica del nostre pa\u00eds solament trobi les mesures anticrisi en el retorn al dirigisme, i que amb aquest retorn fins i tot es canvi\u00ef el rumb d\u2019equipaments de baix cost i amb els quals es proposava explorar nous paradigmes de gesti\u00f3 basats en una col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s directa entre el sector creatiu i la ciutadania.<\/p>\n

 <\/p>\n

5. Conclusions: par\u00e0metres per a una pol\u00edtica basada en les arts<\/h1>\n

 <\/p>\n

5.1. Pol\u00edtiques culturals<\/strong><\/p>\n

Garantir la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia: cap a una pol\u00edtica col\u00b7laborativa<\/em><\/strong><\/p>\n

La pol\u00edtica cultural \u00e9s m\u00e9s bur cr\u00e0tica que no pas creativa o org\u00e0nica. En aquest sentit, els programes d\u2019arts visuals es basen habitualment en la repetici\u00f3 d\u2019uns patrons i en la seq\u00fcenciaci\u00f3 de les iniciatives segons uns est\u00e0ndards, mentre que obliden que una de les seves missions \u00e9s generar possibilitats per a l\u2019emerg\u00e8ncia, \u00e9s a dir, gestar nous valors i significats art\u00edstics i perpetrar transformacions per mitj\u00e0 de la producci\u00f3 cultural.<\/p>\n

En aquest sentit, \u00e9s important que la pol\u00edtica art\u00edstica faciliti que l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica assumeixi una obertura permanent a la incertesa, la mateixa incertesa que hem vist com a definit\u00f2ria de la democr\u00e0cia amb Claude Lefort, per\u00f2 tamb\u00e9 la mateixa que, segons Teixeira Coelho, \u00e9s necess\u00e0ria per catalitzar la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia que \u00e9s definit\u00f2ria de la pr\u00e0ctica art\u00edstica.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019efic\u00e0cia dels programes i dels equipaments dedicats a les arts visuals no dep\u00e8n d\u2019una direcci\u00f3 r\u00edgida i de la seva rotunditat respecte d\u2019uns plantejaments determinats. Contr\u00e0riament, un programa en arts visuals s\u2019ha de basar en la negociaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 cont\u00ednua amb els agents productors i mediadors de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, i ha d\u2019estar disponible per redefinir-se permanentment per mitj\u00e0 de l\u2019obertura d\u2019espais de col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

Emmarcar la pr\u00e0ctica art\u00edstica segons un patr\u00f3 estandarditzat d\u2019exposici\u00f3, premi o publicaci\u00f3 comporta la prescripci\u00f3 del seu potencial \u2013el seu potencial creatiu pr\u00f2piament\u2013 a l\u2019hora de generar difer\u00e8ncia. Una estructura administrativa r\u00edgida funciona abans com un mur de contenci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica art\u00edstica que no pas com una plataforma per promoure\u2019n la disseminaci\u00f3 i la multiplicaci\u00f3 social.<\/p>\n

Per tant, \u00e9s important implicar els productors a l\u2019hora de definir les estructures i les pol\u00edtiques que serviran per vehicular els seus treballs a fi de facilitar que l\u2019emmotllament entre instituci\u00f3 i projecte art\u00edstic sigui un proc\u00e9s rec\u00edproc, es mantingui mal\u00b7leable al llarg del temps i, per tant, sigui espec\u00edfic i singular, a la vegada que m\u00fatuament transformador.<\/p>\n

 <\/p>\n

Garantir el b\u00e9 com\u00fa: cap a una pol\u00edtica en codi obert<\/em><\/strong><\/p>\n

La finalitat de la pol\u00edtica cultural \u00e9s que els recursos p\u00fablics invertits en cultura reverteixin en el domini p\u00fablic amb la generaci\u00f3 de b\u00e9 com\u00fa. La cultura concebuda com un b\u00e9 com\u00fa \u2013 cultura del procom\u00fa\u2013 s\u2019orienta, d\u2019una banda, a fomentar l\u2019\u00fas p\u00fablic dels recursos \u2013se\u2019n facilita l\u2019apropiaci\u00f3, l\u2019adaptaci\u00f3 i la reutilitzaci\u00f3\u2013 i, de l\u2019altra, a vetllar perqu\u00e8 amb el seu \u00fas es generin novament beneficis p\u00fablics.<\/p>\n

Aquesta manera de conceptualitzar les relacions entre cultura i societat parteix de la constataci\u00f3 que hi ha b\u00e9ns que s\u00f3n comuns, per\u00f2 que no s\u00f3n pr\u00f2piament b\u00e9ns p\u00fablics, \u00e9s a dir, propietat de l\u2019Estat, com ara l\u2019aigua o l\u2019aire, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha recursos que es desenvolupen col\u00b7lectivament, com el coneixement i la cultura. Des d\u2019aquesta perspectiva, s\u2019ha de recon\u00e8ixer que \u00abels organismes p\u00fablics de gesti\u00f3 cultural s\u00f3n gestors de recursos, no els seus propietaris\u00bb, tal com es recull en la Declaraci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Cultura de l\u2019Acampada BCN de Pla\u00e7a de Catalunya<\/em> (Diversos autors, 2011).<\/p>\n

Els programes de difusi\u00f3 cultural i de democratitzaci\u00f3 de la cultura redoblen una l\u00f2gica de codi propietari<\/em>. En canvi, una cultura del procom\u00fa es basa en una l\u00f2gica en codi obert<\/em>, amb la qual es promulga que la instituci\u00f3 ja no \u00e9s sobirana dels recursos culturals i que, contr\u00e0riament, la sobirania de les mateixes institucions passa a ser compartida.<\/p>\n

La l\u00f2gica del codi obert, desenvolupada sobretot en el m\u00f3n de la programaci\u00f3 inform\u00e0tica i en relaci\u00f3 amb el programari lliure,<\/em> es basa en quatre llibertats: la llibertat per utilitzar un recurs amb qualsevol prop\u00f2sit, la llibertat per estudiar el funcionament del recurs i adaptar-lo a necessitats concretes, la llibertat per distribuir-lo i la llibertat per millorar-lo i fer-ne p\u00fabliques les millores (Rassel, 2010).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, una pol\u00edtica cultural en codi obert ha de garantir l\u2019accessibilitat als recursos i els continguts culturals, facilitar la seva adaptabilitat a les necessitats concretes dels usuaris, procurar que la ciutadania s\u2019apropi\u00ef dels recursos i, finalment, vetllar per tal que les millores que s\u2019apliquin als recursos i els continguts retornin al b\u00e9 com\u00fa i es puguin reutilitzar.<\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, el contingut art\u00edstic tampoc no tendeix a resoldre\u2019s com una \u00abobra d\u2019art\u00bb, acabada i clausurada, sin\u00f3 que la instituci\u00f3 p\u00fablica ha de vetllar perqu\u00e8 aquesta funcioni com una infraestructura disponible per continuar desenvolupant contingut cultural des d\u2019altres inst\u00e0ncies. En aquest sentit, la instituci\u00f3 i el contingut es confonen, i ambd\u00f3s es plantegen com una infraestructura \u00fatil per al b\u00e9 com\u00fa. La possibilitat per recombinar-les \u00e9s l\u2019aut\u00e8ntica font d\u2019innovaci\u00f3 per a la cultura local, on la instituci\u00f3 esdev\u00e9 un laboratori h\u00e0bil tant per al sector art\u00edstic com per a la ciutadania (Insa Alba, 2011).<\/p>\n

 <\/p>\n

Garantir la sostenibilitat: cap a una pol\u00edtica del decreixement<\/strong> <\/em><\/p>\n

Les pol\u00edtiques en arts visuals pr\u00e0cticament no tenen cap obligatorietat legal en el marc local; per tant, aquestes pol\u00edtiques es poden basar en un baix cost econ\u00f2mic. El problema \u00e9s que les arts visuals han servit habitualment per gastar en pedra i per adornar els pactes diplom\u00e0tics o les intervencions urbanes, mentre que no han servit per articular unes pol\u00edtiques p\u00fabliques realment democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques culturals han d\u2019afavorir el desenvolupament dels teixits productius i les trames culturals existents. Cal vetllar per una visi\u00f3 ecosist\u00e8mica de les relacions possibles i establertes entre els seus agents, m\u00e9s que no pas tendir cap a unes pol\u00edtiques amb les quals reinventar o reorganitzar, des dels espais de govern, la relaci\u00f3 de la societat amb la creaci\u00f3 (YProductions, 2009).<\/p>\n

A curt termini, \u00e9s improbable augmentar els ingressos p\u00fablics o privats destinats a la cultura, per la qual cosa caldr\u00e0 una pol\u00edtica que, en lloc de retallar l\u2019activitat, posi l\u2019accent en la sostenibilitat i la salvaguarda del teixit cultural base. En tot cas, a l\u2019hora de prioritzar la repartici\u00f3 de recursos, caldr\u00e0 no fer-ho amb vistes al retorn econ\u00f2mic, sin\u00f3 al retorn social. Per tant, s\u2019ha de tendir a donar suport als sectors professionals que contribueixen a generar valor p\u00fablic amb el seu treball (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

La cultura es defineix actualment com un pilar per a la sostenibilitat. Mentre que el paradigma de la ciutat creativa es considera avui dia pr\u00e0cticament insostenible, la cultura es replanteja com un element per garantir l\u2019equilibri amb relaci\u00f3 a la humanitat, l\u2019economia i la natura. La cultura es mostra com un vehicle que serveix per facilitar la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, preservar les identitats locals i mantenir una actitud oberta envers el multiculturalisme. Es tracta d\u2019una concepci\u00f3 que s\u2019ha vist reflectida en l\u2019Agenda 21 de la Cultura<\/em>, un document de refer\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019elaborar pol\u00edtiques culturals locals (Pascual, 2014).<\/p>\n

En el marc local i amb relaci\u00f3 a una cultura de la proximitat \u00e9s on es troba, de fet, la possibilitat actual de dotar l\u2019acci\u00f3 cultural d\u2019una nova legitimitat (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2012). Florenci Gunt\u00edn esmer\u00e7ava esfor\u00e7os en L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> (1998) per prevenir els t\u00e8cnics d\u2019arts visuals del que anomenava \u00abels perills del localisme\u00bb. A l\u2019hora de donar suport als artistes, Gunt\u00edn apuntava que el motiu d\u2019haver nascut o de residir en una ciutat determinada no podia ser l\u2019\u00fanic motiu per rebre suport p\u00fablic. Tot i que no negarem ara aquesta consideraci\u00f3, actualment s\u2019haurien de poder replantejar les relacions entre artistes, mediadors i administracions atesa, majorment, una base d\u2019interaccions local.<\/p>\n

En el marc de la filosofia del decreixement, cal que tant la pol\u00edtica, la cultura com l\u2019economia recuperin l\u2019ancoratge territorial, quelcom que implica que \u00abtota decisi\u00f3 que pugui prendre\u2019s a escala local, es prengui localment\u00bb (Latouche, 2009). Davant del desprestigi que la globalitzaci\u00f3 havia conferit als entorns locals, actualment es tracta de treballar-los com uns espais de sentit possible i uns espais des dels quals redefinir els projectes col\u00b7lectius.<\/p>\n

Al cap i a la fi, com recorda Bruno Latour, \u00abfins i tot una xarxa extensa \u00e9s local punt per punt\u00bb (Latour, 2007). Sense que calgui cedir a un comunitarisme aut\u00e0rquic ni a la submissi\u00f3 envers els lobbys d\u2019artistes locals, caldr\u00e0 vetllar per la sostenibilitat dels projectes que arrelen en un territori en concret i que hi fomenten la vida en com\u00fa. Segons Latouche, all\u00f2 local no \u00e9s un microcosmos tancat, sin\u00f3 \u00abuna puntada en un teixit de relacions transversals\u00bb. I les \u00abpuntades\u00bb poden esdevenir virtuoses i fruct\u00edferes si es connecten amb uns altres entorns locals que es basin igualment en la sostenibilitat, independement de la latitud on es trobin (Latouche, 2009).<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit local, tamb\u00e9 \u00e9s important que es deixi de veure la cultura com un element per a la competici\u00f3 entre ciutats. La cultura del decreixement proposa reformular les relacions que es donen entre ciutats establint aliances per a la cooperaci\u00f3 intermunicipal i, si es d\u00f3na el cas, la mancomunaci\u00f3 de serveis culturals. No es tracta, per tant, ni de reduir la iniciativa cultural ni de tendir a l\u2019a\u00efllament, sin\u00f3 de despendre\u2019s sobretot de la l\u00f2gica competitiva i incrementista en qu\u00e8 s\u2019han basat fins ara les pol\u00edtiques art\u00edstiques i culturals.<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

5.2. Programes i equipaments de producci\u00f3 i de difusi\u00f3<\/strong><\/p>\n

Descentrar l\u2019exposici\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n

La pol\u00edtica d\u2019exposicions pren un espai central en L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local (Gunt\u00edn, 1998). Les exposicions temporals han ocupat tradicionalment un lloc privilegiat en la mediaci\u00f3 entre l\u2019art i el p\u00fablic i en la dotaci\u00f3 de valor i de significat a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, a la qual cosa no s\u2019han mostrat alienes ni les pol\u00edtiques municipals ni les de l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica.<\/p>\n

S\u2019ha considerat les exposicions com un \u00abelement primari per a l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019economia pol\u00edtica de l\u2019art\u00bb. S\u00f3n el vehicle privilegiat des del qual es construeix el significat de l\u2019art i pren forma temporalment la xarxa d\u2019agents del sector cultural (Greenberg, Ferguson i Narine, 1996). Aix\u00ed, amb les exposicions no solament es posa en relaci\u00f3 l\u2019art i el p\u00fablic, sin\u00f3 que hi conflueix una bona part de la trama organitzativa de l\u2019art, ja que s\u2019organitza el seu calendari, la interacci\u00f3 entre els seus agents, la circulaci\u00f3 dels seus objectes, l\u2019intercanvi de capitals, etc.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, hem pogut veure en el text de la Gl\u00f2ria Picazo que incloem en aquesta publicaci\u00f3 (vegeu p\u00e0g. 49) que l\u2019exposici\u00f3 ha comen\u00e7at a patir un descentrament deliberat en els darrers anys. Des de finals de la d\u00e8cada de 1990, hi ha un inter\u00e8s renovat per l\u2019\u00fas de mitjans alternatius per a la disseminaci\u00f3 social de l\u2019art, com ara la intervenci\u00f3 ef\u00edmera en espais p\u00fablics, la infiltraci\u00f3 en mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019\u00fas de xarxes digitals o el desenvolupament de processos participatius i col\u00b7laboratius d\u2019\u00edndole comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Si tradicionalment tots aquests despla\u00e7aments es podien veure com una transgressi\u00f3, avui dia configuren un lloc com\u00fa de l\u2019art i, fins i tot, disposen d\u2019un ampli suport institucional. Entre els casos desenvolupats a Barcelona, aix\u00ed ho constaten programes com Processos Oberts o Interfer\u00e8ncies, ambd\u00f3s a Terrassa, o una plataforma de producci\u00f3 de projectes com Idensitat.<\/p>\n

Els programes d\u2019arts visuals als municipis s\u2019han constru\u00eft tradicionalment entorn d\u2019espais expositius municipals, els quals s\u00f3n normalment propietat dels ajuntaments. Si b\u00e9 no totes les sales s\u2019han arribat a especialitzar i les exposicions d\u2019art contemporani han conviscut amb d\u2019altres de diferent signe, la disponibilitat de sales s\u2019ha tendit a considerar la condici\u00f3 m\u00ednima per al desenvolupament d\u2019una programaci\u00f3 regular.<\/p>\n

Ara b\u00e9, tamb\u00e9 hem d\u2019admetre que la producci\u00f3 d\u2019exposicions, amb tots els costos associats d\u2019asseguran\u00e7a, transport de peces, producci\u00f3 de display i de sistema interpretatiu, comporta sovint uns costos econ\u00f2mics elevats, els quals poden arribar a hipotecar els pressupostos i la possibilitat d\u2019atendre degudament els productors dels seus continguts, amb la disponibilitat d\u2019honoraris pels artistes. Aix\u00ed mateix, els equipaments municipals dedicats a l\u2019art poden comportar tamb\u00e9 una despesa de manteniment considerable, mentre que, d\u2019altra banda, hem de recon\u00e8ixer que en una part important de casos es donen uns d\u00e8ficits de p\u00fablic importants i que les sales d\u2019exposicions romanen buides moltes hores.<\/p>\n

Davant d\u2019aix\u00f2, l\u2019\u00fas de mitjans alternatius per a la disseminaci\u00f3 de l\u2019art es mostra avui en dia com una opci\u00f3 que cal considerar de manera m\u00e9s seriosa i, fins i tot, com una possibilitat per consolidar un programa d\u2019art a escala municipal. D\u2019una banda, les t\u00e0ctiques d\u2019infiltraci\u00f3, la intervenci\u00f3 urbana o els projectes col\u00b7laboratius poden basar-se en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019uns sistemes de mediaci\u00f3 molt m\u00e9s \u00e0gils i directes per posar en relaci\u00f3 la pr\u00e0ctica art\u00edstica i la societat. De la mateixa manera, la possibilitat de basar-se en materials ef\u00edmers i prioritzar les interaccions socials cara a cara pot reduir substancialment el cost econ\u00f2mic del projecte.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, respecte als programes d\u2019arts visuals, convindria preguntar-nos, d\u2019una banda, en quina mesura es poden flexibilitzar els mitjans que s\u2019utilitzen per vehicular l\u2019art i la societat i, de l\u2019altra, en quina mesura es pot prescindir de mitjans m\u00e9s feixucs, costosos i que han tendit a perdre centralitat en l\u2019ecosistema art\u00edstic, com ara les exposicions. Seria acceptable avui en dia un programa d\u2019arts visuals municipal basat majorit\u00e0riament en les intervencions ef\u00edmeres en entorns urbans, que no disposin d\u2019empla\u00e7aments estables ni de la disponibilitat d\u2019espais arranjats ni tampoc d\u2019un \u00fas d\u2019una disparitat m\u00e9s gran de mitjans que no \u00fanicament l\u2019exposici\u00f3 d\u2019art?<\/p>\n

En tot cas, models d\u2019equipament de darrera generaci\u00f3 com les f\u00e0briques de creaci\u00f3 o els centres d\u2019art han tendit a funcionar a vegades m\u00e9s com una oficina de producci\u00f3 que no pas com a sales d\u2019exposicions. La possibilitat de flexibilitzar les condicions de producci\u00f3 i de difusi\u00f3 de la pr\u00e0ctica de l\u2019art i de posar-la en relaci\u00f3 directa amb diferents inst\u00e0ncies socials tamb\u00e9 pot ser una forma d\u2019activar-la de manera diferencial, aix\u00ed com d\u2019incentivar uns processos d\u2019emerg\u00e8ncia i de multiplicaci\u00f3 social que es corresponen amb un paradigma de pol\u00edtica art\u00edstica col\u00b7laborativa i basada en el codi obert, tal com el que hem anunciat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Atendre a la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art<\/em><\/strong><\/p>\n

Actualment, la pr\u00e0ctica art\u00edstica es basa en un paradigma que podem descriure com a transmedial, \u00e9s a dir, que fa refer\u00e8ncia no tan sols a la creixent heterogene\u00eftat de mitjans que les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques van posar en circulaci\u00f3 al llarg de la segona meitat del segle passat, sin\u00f3 que, en especial, s\u2019assenyala els tr\u00e0nsits i les concatenacions de mitjans diversos necessaris per elaborar un mateix projecte.<\/p>\n

La pr\u00e0ctica art\u00edstica ja no es defineix perqu\u00e8 est\u00e0 aferrada a un sol mitj\u00e0, sigui quin sigui, sin\u00f3 que posa l\u2019accent en la combinat\u00f2ria de suports i dispositius. Aix\u00ed mateix, l\u2019\u00fas de diferents mitjans replanteja el projecte com una disparitat de processos de mediaci\u00f3, els quals proporcionen a l\u2019artista un grau d\u2019autonomia m\u00e9s gran per circular per diferents contextos.<\/p>\n

Aix\u00ed, un mateix projecte art\u00edstic pot requerir el desplegament d\u2019una investigaci\u00f3 col\u00b7laborativa amb una associaci\u00f3 juvenil, l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un fanz\u00edn que es dissemina des de diferents espais urbans, la realitzaci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3 en un espai d\u2019art municipal, la posada en escena d\u2019una performance amb l\u2019aspecte de confer\u00e8ncia i la producci\u00f3 d\u2019un objecte que es posa a la venda en una galeria d\u2019art. Segons la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art contemporani, \u00e9s important assenyalar que ni la investigaci\u00f3, ni la col\u00b7laboraci\u00f3, ni el fanz\u00edn, ni l\u2019exposici\u00f3, ni la confer\u00e8ncia ni tampoc l\u2019objecte comercial tenen la capacitat de condensar la totalitat del projecte i de presentar-se com \u00abl\u2019obra\u00bb, com el seu resultat definitiu. Contr\u00e0riament, \u00abl\u2019obra\u00bb mant\u00e9 en fluctuaci\u00f3 una diversitat d\u2019aspectes i d\u2019aplicacions segons els mitjans utilitzats i els \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 entre els quals s\u2019ha disseminat.<\/p>\n

Per tant, la naturalesa de la pr\u00e0ctica art\u00edstica actual fa que tant els espais d\u2019exposici\u00f3 com tamb\u00e9 els de producci\u00f3 es vegin desafiats (Rofes, 2014). Mentre que la sala d\u2019exposicions es mostra avui dia com un escenari descentrat, com un mitj\u00e0 m\u00e9s que ja no \u00e9s capa\u00e7 de monopolitzar la totalitat de l\u2019experi\u00e8ncia art\u00edstica, un altre espai de producci\u00f3 tradicional, el taller d\u2019artista, tamb\u00e9 ha quedat obsolet quan atenem la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art.<\/p>\n

Avui el taller de l\u2019artista ja no \u00e9s un empla\u00e7ament estable pel que fa a la localitzaci\u00f3 ni al format. Els espais de producci\u00f3 necessaris per elaborar un sol projecte poden anar des d\u2019una nau de grans dimensions per a la realitzaci\u00f3 de pintures de gran format fins a una petita oficina des d\u2019on es gestionin prove\u00efdors o s\u2019elaborin textos, o b\u00e9 des d\u2019un laboratori equipat amb maquinari per a l\u2019edici\u00f3 i la postproducci\u00f3 de v\u00eddeo fins a una aula d\u2019escola on es despleguin processos de coproducci\u00f3 amb els estudiants i el professorat, un mercat de les puces on localitzar i acoblar objectes i documents procedents de diferents \u00e8poques o una rotativa on imprimir tiratges elevats de publicacions peri\u00f2diques.<\/p>\n

Un mateix projecte pot requerir, per exemple, que s\u2019hagin d\u2019activar aquests espais tan diversos en algun estadi de la seva realitzaci\u00f3. Al mateix temps, en alguns casos tamb\u00e9 pot resultar ambigu determinar si aquests espais funcionen exclusivament per a la producci\u00f3 o b\u00e9 si, amb el seu \u00fas, ja s\u2019est\u00e0 activant la disseminaci\u00f3 del projecte en un context determinat.<\/p>\n

Per tant, la condici\u00f3 transmedial comportar\u00e0 la revisi\u00f3 dels programes de producci\u00f3 i de difusi\u00f3 que s\u2019impulsen des dels municipis. La centralitat que encara hi tenen les exposicions es complementa amb la import\u00e0ncia que habitualment tamb\u00e9 t\u00e9 la convocat\u00f2ria de premis en aquest marc, alguns dels quals funcionen pr\u00e0cticament com a part del folklore local i es consideren l\u2019instrument idoni per al reconeixement p\u00fablic de l\u2019artista.<\/p>\n

Les convocat\u00f2ries de premis i els concursos funcionen, d\u2019una banda, com una manera de resoldre l\u2019aportaci\u00f3 p\u00fablica a l\u2019art per mitj\u00e0 de la transpar\u00e8ncia i la distribuci\u00f3 de recursos segons el principi de l\u2019arm\u2019s length<\/em>, mitjan\u00e7ant l\u2019organitzaci\u00f3 de jurats independents formats per experts en mat\u00e8ria art\u00edstica. De l\u2019altra, per\u00f2, s\u2019ha de tenir en compte que una quantitat important dels premis es convoquen atenent la l\u00f2gica de camps disciplinaris espec\u00edfics, se circumscriuen en \u00e0mbits territorials molt concrets i articulen la distribuci\u00f3 de recursos en funci\u00f3 de l\u00edmits d\u2019edat.<\/p>\n

Aquests atributs es corresponen generalment amb prioritats de les pol\u00edtiques municipals, amb la missi\u00f3 de les organitzacions amb qu\u00e8 es col\u00b7labora o amb aspectes de la tradici\u00f3 local, per\u00f2 hem d\u2019admetre que tamb\u00e9 acaben dificultant que els premis serveixin finalment per donar suport a la pr\u00e0ctica art\u00edstica en uns par\u00e0metres m\u00e9s di\u00e0fans i per atendre la seva idiosincr\u00e0sia transmedial. Aix\u00ed mateix, una programaci\u00f3 sostinguda en l\u2019organitzaci\u00f3 de premis tamb\u00e9 acaba promovent una cultura art\u00edstica que es fonamenta en la competici\u00f3 entre els productors, quelcom que s\u2019hauria de revisar si plantegem una pol\u00edtica art\u00edstica centrada en el decreixement i la producci\u00f3 de b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Practicar una mediaci\u00f3 performativa<\/em><\/strong><\/p>\n

La l\u00f2gica transmedial de l\u2019art tendeix a confondre els \u00e0mbits de la difusi\u00f3 i la producci\u00f3. Ambd\u00f3s \u00e0mbits esdevenen especialment porosos quan la producci\u00f3 del projecte es basa en l\u2019activaci\u00f3 de diferents mitjans. La mateixa indistinci\u00f3 t\u00e9 lloc quan s\u2019actua amb la l\u00f2gica de site-specific<\/em> \u2013la producci\u00f3 d\u2019obra per a un lloc espec\u00edfic\u2013, de la mateixa manera que quan es concep la relaci\u00f3 amb el p\u00fablic o la conversa entre agents socials diversos com l\u2019obra d\u2019art en si mateixa, \u00e9s a dir, tal com passa amb els anomenats art relacional<\/em>, dial\u00f2gic<\/em>, col\u00b7laboratiu<\/em> o comunitari<\/em>.<\/p>\n

En tot cas, la fusi\u00f3 entre aquests \u00e0mbits ha comportat que en l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica, els museus i els centres d\u2019art es parli ara mateix i m\u00e9s que mai de producci\u00f3. Progressivament, un aspecte com l\u2019enc\u00e0rrec de nova producci\u00f3 a l\u2019artista esdev\u00e9 central i, en relaci\u00f3 amb aix\u00f2, es reiteren novament els dilemes per decidir a quin tipus de projecte es d\u00f3na suport, quins marcs de producci\u00f3 s\u2019articulen i com se seleccionen els artistes.<\/p>\n

La convocat\u00f2ria oberta de premis i de concursos proveeix un m\u00e8tode per a la selecci\u00f3 basat en un jurat d\u2019especialistes, alhora que tamb\u00e9 una narrativa basada en la competici\u00f3 i el m\u00e8rit, la qual hauria perm\u00e8s tradicionalment justificar culturalment aquestes iniciatives. Ara b\u00e9, hi pot haver altres maneres de seleccionar un artista o de dotar de sentit un enc\u00e0rrec, com ara organitzar una comissi\u00f3 assessora que assumeixi funcions comissarials i que faci la selecci\u00f3, el seguiment de la producci\u00f3 i l\u2019articulaci\u00f3 de contextos a l\u2019hora de fer p\u00fablic el projecte; la delegaci\u00f3 de la selecci\u00f3 i el seguiment a una ag\u00e8ncia externa o a l\u2019equip d\u2019un museu o centre d\u2019art, o, tamb\u00e9, el concurs restringit i la convocat\u00f2ria per invitaci\u00f3 a un nombre determinat d\u2019artistes.<\/p>\n

Cada una de les diferents opcions pot ser m\u00e9s o menys \u00fatil segons el prop\u00f2sit i el tipus de producci\u00f3 que es vulgui fer. La producci\u00f3 divergir\u00e0 considerablement si es basa en una proposta oberta a l\u2019artista o b\u00e9 si se li demana que respongui a una conjuntura de producci\u00f3 espec\u00edfica, com pot ser la realitzaci\u00f3 d\u2019una escultura p\u00fablica, una intervenci\u00f3 temporal site-specific<\/em> o un projecte col\u00b7laboratiu en el marc d\u2019escoles o d\u2019organitzacions culturals o socials de perfil divers. En tot cas, no hi ha una norma universal que determini l\u2019\u00e8xit del proc\u00e9s de selecci\u00f3 d\u2019un artista i la seva idone\u00eftat per fer un projecte determinat, i, per tant, en cada cas s\u2019haur\u00e0 de procedir amb curiositat i amb el m\u00e0xim de rigor i coneixements contrastats a l\u2019hora de formular l\u2019enc\u00e0rrec.<\/p>\n

Cal recordar tamb\u00e9 que la selecci\u00f3 de l\u2019artista guanyar\u00e0 legitimitat p\u00fablica i probablement tamb\u00e9 resultar\u00e0 m\u00e9s encertada en la mesura que s\u2019apliqui el principi de arms\u2019 length<\/em> i es compti amb el punt de vista d\u2019experts i professionals en art a l\u2019hora de seleccionar-lo. Aix\u00ed mateix, una q\u00fcesti\u00f3 fonamental \u00e9s el principi de la transpar\u00e8ncia: sigui quin sigui el proc\u00e9s que se segueixi, els motius per a la selecci\u00f3 d\u2019un artista o d\u2019una proposta determinada s\u2019hauran de fer expl\u00edcits i s\u2019hauran de poder discutir p\u00fablicament.<\/p>\n

Habitualment, els processos de selecci\u00f3 s\u2019han tendit a mantenir opacs. Fins i tot, es pot considerar que es desactiva la possibilitat de debat p\u00fablic entorn d\u2019aquestes decisions quan s\u2019apel\u00b7la a l\u2019expertesa que proveeix un comit\u00e8 independent. D\u2019una manera o altra, \u00e9s important que les institucions p\u00fabliques no esdevinguin el que Philippe Urfalino va anomenar anys enrere \u00abacad\u00e8mies invisibles\u00bb i que els seus criteris de valor siguin quelcom que es construeixi i es revisi p\u00fablicament (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

M\u00e9s que l\u2019expertesa, el text d\u2019Aida S\u00e1nchez de Serdio que incloem en aquesta publicaci\u00f3 (vegeu p\u00e0g. 49) mostra que la mediaci\u00f3 cultural es pot concebre tamb\u00e9 com un proc\u00e9s basat en la transformaci\u00f3 i la contaminaci\u00f3 entre tots els elements que entren en interacci\u00f3. Aix\u00ed, la gesti\u00f3 i el comissariat no es poden plantejar avui en dia com a processos infal\u00b7libles, sin\u00f3 com uns processos d\u2019acompanyament del projecte basats en la traducci\u00f3 i la fricci\u00f3, en l\u2019adequaci\u00f3 dels interessos art\u00edstics amb els institucionals. En aquest sentit, l\u2019\u00e8xit del comissariat no consistir\u00e0 tant en l\u2019adequaci\u00f3 unidireccional entre l\u2019art i la instituci\u00f3, independentment de la direccionalitat, sin\u00f3 en el fet de facilitar una zona de contacte i de transfer\u00e8ncia m\u00fatua entre els diferents contextos que entren en interacci\u00f3.<\/p>\n

Gl\u00f2ria Picazo, en el seu text, parla del creixent reconeixement que ha tingut la pr\u00e0ctica comissarial en les darreres d\u00e8cades. En efecte, des de finals de la d\u00e8cada de 1960 s\u2019ha deixat de considerar aquesta pr\u00e0ctica una mediaci\u00f3 neutral i passiva per passar, pr\u00e0cticament, a sobreexposar-se i procedir a desenvolupar-se amb models basats en l\u2019autoria art\u00edstica. Aix\u00f2 no obstant, el comissariat ent\u00e8s com a projecte d\u2019autor tamb\u00e9 s\u2019ha comen\u00e7at a q\u00fcestionar seriosament avui dia, mentre que guanya incid\u00e8ncia la consideraci\u00f3 performativa d\u2019aquest treball. A la pregunta \u00abqu\u00e8 \u00e9s un comissari?\u00bb, S\u00f8ren Andreasen i Lars Bang Larsen van respondre fa uns anys: \u00abAquesta pregunta no t\u00e9 sentit, ja que el comissari no \u00e9s una cosa, sin\u00f3 que fa alguna cosa. No hi ha ontologia per a l\u2019intermediari: aquest \u00e9s un agent performatiu i exemplar, el qual adquireix la subjectivitat en i per mitj\u00e0 de l\u2019acte de mediaci\u00f3\u00bb\u00a0 (Andreasen i Bang Larsen, 2007).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, des d\u2019una perspectiva performativa, el comissariat s\u2019ent\u00e9n com un proc\u00e9s d\u2019acoblament de projectes, d\u2019institucions, de recursos, de mitjans, de contextos, d\u2019agents, de significats i de convencions. Des de l\u2019Administraci\u00f3, s\u2019equipara el comissariat amb un control de qualitat, una garantia d\u2019expertesa i d\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019arm\u2019s length<\/em>, mentre que, en relaci\u00f3 amb la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art, es planteja com una mena d\u2019intensificador de les relacions i circulacions del projecte per diferents contextos. M\u00e9s que tendir cap a la realitzaci\u00f3 de gestos d\u2019autor o a l\u2019articulaci\u00f3 de tesis entorn de l\u2019art, entenem que la virtut del treball comissarial passa per la seva capacitat d\u2019estendre les xarxes i facilitar l\u2019articulaci\u00f3 del projecte art\u00edstic amb diferents inst\u00e0ncies i, fins i tot, proposar connexions imprevistes sobre aix\u00f2. En aquest sentit, la mediaci\u00f3 entesa en uns par\u00e0metres performatius \u00e9s una pe\u00e7a fonamental a l\u2019hora d\u2019assolir unes pol\u00edtiques culturals en clau col\u00b7laborativa i basades en el codi obert.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tendir cap a la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria<\/em><\/strong><\/p>\n

En el context actual, emergeix amb for\u00e7a el concepte de valor p\u00fablic a l\u2019hora de dissenyar i avaluar les pol\u00edtiques culturals. Ha esdevingut una prioritat que els recursos invertits reverteixin en el domini p\u00fablic i que es retorni a la societat el valor afegit que es generi amb els projectes. En aquest sentit, el valor p\u00fablic s\u2019ha de poder planificar i avaluar a partir de din\u00e0miques top-down<\/em> que estiguin en conson\u00e0ncia amb els programes de govern, per\u00f2 tamb\u00e9 amb din\u00e0miques bottom-up<\/em> i amb relaci\u00f3 a la percepci\u00f3 de la pol\u00edtica cultural per part dels usuaris i la ciutadania en general (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3, tampoc no es considera suficient un model basat \u00fanicament en l\u2019expertesa a l\u2019hora d\u2019assessorar els programes de producci\u00f3 i de difusi\u00f3 art\u00edstica, el seguiment dels enc\u00e0rrecs p\u00fablics i la resoluci\u00f3 de concursos, com tamb\u00e9 les pol\u00edtiques dels equipaments art\u00edstics. Els equips formats per \u00abpersones autoritzades\u00bb que assenyalen el que la ciutadania necessita entren en conflicte amb un concepte renovat de societat civil, amb el qual aquesta nega a delegar merament la seva representativitat al govern: actualment, ja no es tracta de definir una pol\u00edtica cultural per a la societat, sin\u00f3 que una pol\u00edtica cultural que no emani de la mateixa societat civil ja no tindr\u00e0 representativitat (Teixeira Coelho, 2009).<\/p>\n

El concepte de societat civil que sol aplicar el govern correspon a una societat civil \u00abprivada\u00bb, formada per interessos privats i corporatius que colonitzen l\u2019espai p\u00fablic en incorporar-se als \u00f2rgans de decisi\u00f3 de patronats i institucions art\u00edstiques (Ribalta, 1998). Tanmateix, davant d\u2019aquesta accepci\u00f3, actualment s\u2019est\u00e0 provant de recuperar el concepte des d\u2019una perspectiva inversa: la societat civil s\u2019ent\u00e9n novament com una associaci\u00f3 lliure entre individus, un moviment social aut\u00f2nom, i \u00e9s la base de les organitzacions
\nno governamentals.<\/p>\n

En aquest sentit, les administracions no poden desatendre les formes d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva que han sorgit en els darrers anys i que, concretament, es basen en la gesti\u00f3 d\u2019espais socioculturals. Davant del buit creixent de formes de participaci\u00f3 institucional i del fet de desatendre la provisi\u00f3 de serveis culturals de proximitat i als barris, ha anat prenent forma una xarxa de centres socioculturals de gesti\u00f3 ciutadana que, d\u2019una banda, estableixen pactes amb l\u2019Administraci\u00f3 a fi d\u2019aconseguir l\u2019autogesti\u00f3 d\u2019espais de titularitat p\u00fablica, i alhora, de l\u2019altra, esquiven els mecanismes tradicionals de la participaci\u00f3 institucional.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit estatal, destaquen projectes com Tabacalera, a Madrid, o Can Batll\u00f3, a Barcelona, ambd\u00f3s basats en assemblees de car\u00e0cter obert per a la presa de decisions. Pel que fa al marc normatiu, Tabacalera es basa en un conveni a curt termini que ha firmat amb el Ministeri de Cultura i que renova
\ncada dos anys. mentre que Can Batll\u00f3 est\u00e0 condicionat per un acord amb la propietat, de titularitat privada, i a trav\u00e9s de la mediaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Barcelona (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Aquests casos i d\u2019altres que emergeixen arreu de l\u2019Estat fan peremptori que l\u2019Administraci\u00f3 disposi de marcs normatius que garanteixin la vida dels equipaments m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019uns pactes pol\u00edtics que, actualment, s\u00f3n molt fr\u00e0gils i conjunturals. La situaci\u00f3 exigeix que l\u2019Administraci\u00f3 confi\u00ef en la capacitat dels ciutadans per desenvolupar i implementar pol\u00edtiques culturals. Aix\u00ed mateix, es planteja la possibilitat de cedir la gesti\u00f3 d\u2019equipaments culturals a partir de contractes programa a aquelles iniciatives que, sense afany de lucre, mostren capacitat per produir i difondre pr\u00e0ctica art\u00edstica i generar p\u00fablics (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

D\u2019altra banda, per\u00f2, tamb\u00e9 es demana a les institucions que aprenguin d\u2019aquestes experi\u00e8ncies i que es redefineixin per tal de fomentar estructures participatives amb la ciutadania i cercar noves maneres basades en la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria dels b\u00e9ns p\u00fablics i els serveis culturals (Rowan, 2014). A la prov\u00edncia de Barcelona, tenim l\u2019exemple del Centre d\u2019Art Torre Muntadas, al Prat de Llobregat (vegeu p\u00e0g. 71), que tendeix a establir un seguit de relacions amb la ciutadania que passen per afectar els \u00f2rgans de gesti\u00f3 i la presa de decisions en la pol\u00edtica art\u00edstica de l\u2019equipament. D\u2019altra banda, LaSaleta, a Sant Boi de Llobregat (vegeu p\u00e0g. 99), mostra les dificultats i algunes contradiccions que sorgeixen quan des de l\u2019Administraci\u00f3 es promou l\u2019autogesti\u00f3 dels espais.<\/p>\n

De resultes d\u2019experi\u00e8ncies com aquestes, es considera que tamb\u00e9 poden emergir noves formes d\u2019economia de la cultura. En aquest sentit, el col\u00b7lectiu YProductions va introduir un concepte que, d\u2019entrada, ells mateixos consideraven una mena d\u2019ox\u00edmoron, el d\u2019\u00abempreses del procom\u00fa\u00bb. Amb aquesta nomenclatura, es refereixen a projectes empresarials que, situats dins de l\u2019\u00e0mbit de la cultura, tenen com a objecte principal produir coneixement i no pr\u00f2piament el lucre, aix\u00ed com refor\u00e7ar els vincles socials i contribuir a la construcci\u00f3 d\u2019una reserva cultural oberta i accessible a tota la societat (YProductions, 2009).<\/p>\n

La noci\u00f3 de b\u00e9 com\u00fa \u00e9s especialment complexa de conjugar pel que fa a la idiosincr\u00e0sia de la ind\u00fastria cultural tradicional. En canvi, probablement resulta m\u00e9s fruct\u00edfer quan t\u00e9 lloc amb relaci\u00f3 a l\u2019economia de les microempreses i als agents aut\u00f2noms independents que treballen en els marges de la ind\u00fastria, entre els quals hi ha perfils professionals com l\u2019artista i el comissari independent. En qualsevol cas, una manera d\u2019afavorir que les empreses culturals i els professionals contribueixin al procom\u00fa \u00e9s que des de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica es premi\u00efn accions com l\u2019alliberaci\u00f3 de continguts i l\u2019\u00fas de llic\u00e8ncies lliures per a la seva distribuci\u00f3 (Rowan, 2014).<\/p>\n

Ara b\u00e9, \u00e9s possible imaginar la sostenibilitat i la proliferaci\u00f3 de les iniciatives d\u2019autogesti\u00f3 i de gesti\u00f3 comunit\u00e0ria en un escenari que no sigui el de l\u2019actual situaci\u00f3 de retirada de l\u2019Estat de les seves funcions de redistribuci\u00f3? Rubio, Rius i Mart\u00ednez entenen que la g\u00e8nesi de l\u2019actual xarxa de centres socioculturals es d\u00f3na en la conflu\u00e8ncia de dues din\u00e0miques de signe oposat: en primer lloc, la reivindicaci\u00f3 des dels moviments socials d\u2019equipaments culturals amb un grau d\u2019autonomia m\u00e9s gran, i, en segon lloc, la d\u2019una acci\u00f3 institucional que en els darrers anys ha abandonat molts dels compromisos que havia adquirit amb relaci\u00f3 als serveis p\u00fablics culturals. En aquest sentit, s\u2019haur\u00e0 de procurar que les experi\u00e8ncies de gesti\u00f3 ciutadana no serveixin per legitimar el gir neoliberal de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i el desmembrament de l\u2019estat del benestar.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3, en paral\u00b7lel a promoure la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria, s\u2019ha de demanar a l\u2019Administraci\u00f3 que garanteixi una gesti\u00f3 basada en processos professionals. Inc\u00f3rrer en la desprofessionalitzaci\u00f3 i confiar la cultura al sorgiment d\u2019un sector art\u00edstic amateur<\/em> seria una sortida falsa a la crisi o una \u00absortida a l\u2019argentina\u00bb (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014). Cal que des de l\u2019Administraci\u00f3 es protegeixi el treball cultural i s\u2019eradiqui l\u2019explotaci\u00f3 i, en tot cas, tal com hem vist, es promoguin formes d\u2019implicar el sector privat a l\u2019hora de generar beneficis per al procom\u00fa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vetllar pel compliment de les bones pr\u00e0ctiques professionals<\/em><\/strong><\/p>\n

Actualment, es considera que dipositar la confian\u00e7a en la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria i en els processos d\u2019autogesti\u00f3 \u00e9s una de les solucions m\u00e9s plausibles per a la sortida, si no de la crisi econ\u00f2mica, del desconcert en qu\u00e8 es troba encallada la pol\u00edtica cultural. Tot i aix\u00ed, s\u2019ha de demanar a les institucions p\u00fabliques que vetllin pels interessos dels creadors i per la regeneraci\u00f3 dels recursos que donen continu\u00eftat al seu treball. Una aproximaci\u00f3 m\u00e9s gran dels processos de govern a la ciutadania no ha de ser contr\u00e0ria a les possibilitats d\u2019articular el sector cultural, i des de les institucions s\u2019han d\u2019adoptar mesures per protegir els drets dels professionals.<\/p>\n

En qualsevol cas, segons Rosa Pera, al nostre pa\u00eds les associacions d\u2019artistes, cr\u00edtics i comissaris han estat les encarregades de promoure les bases legals per reglamentar la professi\u00f3 i, fins i tot, les mateixes institucions culturals (vegeu p\u00e0g. 37). En aquest sentit, s\u2019ent\u00e9n com una vict\u00f2ria de les associacions professionals quan el 31 de gener de 2007 el Ministeri de Cultura va firmar, juntament amb diversos presidents de les associacions de l\u2019Estat, el Documento de buenas pr\u00e1cticas en museos y centros de arte contempor\u00e1neo<\/em> (Diversos autors, 2007), que havia redactat l\u2019Instituto de Arte Contempor\u00e1neo (IAC) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les altres associacions.<\/p>\n

A Catalunya, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals (AAVC) i l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Cr\u00edtics d\u2019Art (ACCA) han liderat aquestes reivindicacions. Tot i aix\u00ed, les institucions p\u00fabliques han assumit els pactes i les reglamentacions que aquestes associacions han proposat d\u2019una manera considerablement irregular, deficit\u00e0ria i sense uns protocols clars. Avui dia, hauria de ser obligatori aplicar el Codi de bones pr\u00e0ctiques professionals a les arts visuals<\/em> (Diversos autors, 2008) a totes les institucions culturals catalanes, tant les p\u00fabliques com les privades. El Departament de Cultura hauria de garantir la seva aplicaci\u00f3 per mitj\u00e0 del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, amb la creaci\u00f3 d\u2019un organisme que es proposa amb el mateix codi i que no ha arribat a existir mai, la Comissi\u00f3 d\u2019Arbitratge entre Artistes i Mediadors de Catalunya.<\/p>\n

El Codi de bones pr\u00e0ctiques professionals a les arts visuals<\/em> es basa en tres premisses: la remuneraci\u00f3 de l\u2019artista pel seu treball o pels serveis prestats, el respecte als drets d\u2019autor i l\u2019\u00fas normalitzat del contracte per escrit. Tot i que des de les associacions d\u2019artistes s\u2019assenyala que el tracte professional entre artistes i mediadors ha millorat ostensiblement en els darrers anys, tamb\u00e9 es manifesta que encara \u00e9s habitual que no es pagui un artista amb l\u2019excusa que se li ha fet un favor seleccionant-lo o que se l\u2019ha remunerat amb visibilitat. D\u2019aquesta manera, es nega a l\u2019artista el que mai no es q\u00fcestiona a cap altre professional, al mateix temps que la seva activitat i el paper primordial que l\u2019artista assumeix en el marc del projecte continua sense veure\u2019s reflectit en el pressupost (Diversos autors, 2008).<\/p>\n

Les reclamacions del sector tamb\u00e9 s\u2019estenen a canviar la regulaci\u00f3 actual de la Seguretat Social. S\u2019ha de crear una regulaci\u00f3 laboral que protegeixi els professionals de la precarietat i de la discontinu\u00eftat estructural del mercat art\u00edstic. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es reclama regular la fiscalitat del mercat, amb una reformulaci\u00f3 de l\u2019Impost sobre el Valor Afegit, l\u2019IVA, que ha de poder protegir els sectors culturals m\u00e9s fr\u00e0gils, i s\u2019han de poder aplicar unes taxes redu\u00efdes per als productors culturals que permetin accedir als drets culturals b\u00e0sics.<\/p>\n

El Documento de buenas pr\u00e1cticas en museos y centros de arte contempor\u00e1neo<\/em> (Diversos autors, 2007) est\u00e0 pensat per a museus i espais d\u2019art que depenen totalment o parcialment d\u2019administracions p\u00fabliques. L\u2019informe es basa en l\u2019aplicaci\u00f3 del principi arm\u2019s length<\/em>: l\u2019Administraci\u00f3 ha d\u2019estimular que els museus es converteixin en fundacions p\u00fabliques i, a partir d\u2019aqu\u00ed, delegar-ne el govern a un patronat. En aquest patronat es d\u00f3na cabuda a experts en la mat\u00e8ria, empreses, altres institucions que donen suport al museu i, tamb\u00e9, organitzacions de la societat civil alternativa, tal com hem descrit anteriorment.<\/p>\n

Amb aix\u00f2 s\u2019aconsegueix agilitar l\u2019aplicaci\u00f3 de processos democr\u00e0tics en l\u2019estructura de l\u2019equipament, com tamb\u00e9 amb relaci\u00f3 al nomenament del seu director, que es demana que es faci p\u00fablic per mitj\u00e0 d\u2019una convocat\u00f2ria. D\u2019aquesta manera, es pret\u00e9n millorar quant a l\u2019objectivitat, la professionalitat i la transpar\u00e8ncia, tant del proc\u00e9s de selecci\u00f3 de candidats al concurs com tamb\u00e9 en la gesti\u00f3 del mateix organisme.<\/p>\n

S\u2019ha assenyalat en nombroses ocasions que la manca de transpar\u00e8ncia i el clientelisme pol\u00edtic s\u00f3n els grans obstacles que l\u2019Estat espanyol ha de superar si vol aconseguir unes estructures administratives modernes, democr\u00e0tiques i eficaces en pol\u00edtica cultural (Ribalta, 1998). Els museus i els programes en arts visuals han de veure com es redueixen dr\u00e0sticament les partides nominatives sense concurs previ i sense mecanismes d\u2019avaluaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha d\u2019aplicar una total transpar\u00e8ncia informativa en la gesti\u00f3 i l\u2019adjudicaci\u00f3 dels recursos. Tot i el comprom\u00eds que el Ministeri de Cultura espanyol va adoptar el 2007 amb la signatura del document de l\u2019IAC, avui dia aquestes mesures encara s\u00f3n pr\u00e0cticament excepcionals, sobretot entre les administracions catalanes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Garantir el finan\u00e7ament a les arts<\/em><\/strong><\/p>\n

Pel que fa al finan\u00e7ament, les institucions han d\u2019assegurar el pressupost econ\u00f2mic necessari perqu\u00e8 l\u2019activitat art\u00edstica i cultural que promouen es pugui desenvolupar. Actualment, tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents les produccions amb les quals es pret\u00e9n implicar una \u00e0mplia varietat d\u2019agents i de fonts de finan\u00e7ament, que poden provenir tant d\u2019institucions privades o p\u00fabliques com de la societat civil.<\/p>\n

En un moment de decreixement institucional com l\u2019actual, la reformulaci\u00f3 de la Llei del mecenatge es veu com una esperan\u00e7a per al finan\u00e7ament. S\u2019ha generalitzat la creen\u00e7a que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del sector cultural pot millorar amb l\u2019exempci\u00f3 tribut\u00e0ria als particulars si compren art i que fundacions i empreses incrementarien les donacions per finan\u00e7ar projectes art\u00edstics. Tot i aix\u00ed, diferents veus tamb\u00e9 es manifesten contr\u00e0ries a aquestes tesis, i especialistes en pol\u00edtiques culturals han anunciat que un canvi en l\u2019actual Llei del mecenatge \u00e9s en realitat una falsa \u00abtaula de salvaci\u00f3 del sector cultural\u00bb (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

L\u2019an\u00e0lisi de diferents pa\u00efsos on la pol\u00edtica cultural dep\u00e8n majorit\u00e0riament del mecenatge privat demostra que les aportacions privades a la cultura encara pateixen m\u00e9s que les p\u00fabliques en els moments de recessi\u00f3 econ\u00f2mica. Igualment, es detecta una forta tend\u00e8ncia a concentrar l\u2019aportaci\u00f3 a les grans institucions i a la centralitzaci\u00f3 cap a ciutats que exerceixen la capitalitat cultural, mentre que se sol desatendre l\u2019aportaci\u00f3 a la cultura de municipis mitjans i petits, com tamb\u00e9 als entorns que en general s\u2019exposen a menys visibilitat social. Aix\u00ed doncs, el mecenatge es presenta com una esperan\u00e7a vana per a les organitzacions de perfil m\u00e9s comunitari i de les regions perif\u00e8riques (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Caldr\u00e0 insistir, per tant, que la instituci\u00f3 p\u00fablica assumeixi la seva responsabilitat a l\u2019hora d\u2019assegurar unes pol\u00edtiques culturals redistributives i que, sota cap circumst\u00e0ncia, es plantegi la reforma de la Llei del mecenatge com una possibilitat de model substitutori. En tot cas, augmentant la capacitat de decisi\u00f3 del sector privat i de les elits socials en el govern de la cultura, encara sembla m\u00e9s improbable que la cultura es pugui arribar a defensar com un b\u00e9 p\u00fablic.<\/p>\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 han sorgit veus que defensen una millora en l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019anomenat \u00ab1 % cultural\u00bb. La Llei del patrimoni hist\u00f2ric espanyol de 1985 estableix que s\u2019ha de destinar l\u2019u per cent de pressupost de cada obra p\u00fablica a la conservaci\u00f3 del patrimoni i al foment de la creaci\u00f3 art\u00edstica (Villarroya, 2012). Recentment, s\u2019ha denunciat que aquest impost es distribueix amb una manca de transpar\u00e8ncia considerable i que la seva gesti\u00f3 hauria de tenir en compte les necessitats que manifesta el sector cultural
\nde base (Diversos autors, 2011).<\/p>\n

Finalment, l\u2019anomenat micromecenatge<\/em> o crowdfunding<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s una de les alternatives actuals per accedir al finan\u00e7ament de projectes davant la davallada del suport privat i p\u00fablic. El micromecenatge es fonamenta en les donacions privades, sobre les quals s\u2019ha renovat l\u2019inter\u00e8s per mitj\u00e0 de l\u2019amplificaci\u00f3 que rep de les xarxes socials. D\u2019aquesta manera, ha esdevingut una tend\u00e8ncia emergent en l\u2019economia digital, ja que permet accedir al finan\u00e7ament a trav\u00e9s de diferents formes, com ara pr\u00e9stecs, inversions, prevendes
\namb recompenses i donacions pures.<\/p>\n

Els especialistes han considerat que aquesta l\u00ednia de finan\u00e7ament \u00e9s adequada per a projectes que tot just comencen \u2013les anomenades empreses startup<\/em> o empreses emergents\u2013, o per cobrir-ne les fases inicials. D\u2019altra banda, s\u2019ha observat que institucions p\u00fabliques i la mateixa Administraci\u00f3 tamb\u00e9 hi recorren; es considera que el micromecenatge pot ser efica\u00e7 a l\u2019hora de facilitar la implicaci\u00f3 de nous socis en els projectes i d\u2019establir col\u00b7laboracions amb nous sectors socioculturals en la creaci\u00f3 de projectes col\u00b7lectius.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, el micromecenatge planteja interrogants \u00e8tics i pol\u00edtics quan s\u2019observa que s\u2019utilitza per suplir la retirada de pressupostos p\u00fablics i per recaptar finan\u00e7ament per protegir patrimoni o per prestar serveis culturals b\u00e0sics. En lloc d\u2019aix\u00f2, es demana a l\u2019Administraci\u00f3 que construeixi un entorn legal i administratiu correcte sobre el micromecenatge (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

 <\/p>\n

5.3. Programa educatiu<\/strong><\/p>\n

Intensificar l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n

Descentrar l\u2019exposici\u00f3, la primera recomanaci\u00f3 que hem apuntat amb relaci\u00f3 al programa de difusi\u00f3 i producci\u00f3 d\u2019arts visuals, troba una correspond\u00e8ncia, no solament amb la l\u00f2gica transmedial que ha adoptat progressivament l\u2019art, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la import\u00e0ncia que ha adquirit l\u2019educaci\u00f3 en els darrers anys i el replantejament de les pol\u00edtiques culturals i art\u00edstiques que ha propiciat.<\/p>\n

Les institucions culturals i les institucions educatives han tendit a desplegar les seves respectives actuacions a l\u2019esquena de l\u2019altra. No obstant aix\u00f2, actualment podem afirmar que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un \u00e0mbit des del qual es transforma substancialment la cultura del museu. El seu desplegament en equipaments culturals de diferent perfil \u2013museus i centres d\u2019art, per\u00f2 tamb\u00e9 conservatoris i filmoteques\u2013 canvia l\u2019orientaci\u00f3 en el moment en qu\u00e8 es reconeix l\u2019educaci\u00f3, no solament com un espai de transmissi\u00f3, sin\u00f3 preferentment com un espai de producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n

A escala internacional, han estat especialment significatius la Confer\u00e8ncia Mundial sobre l\u2019Educaci\u00f3 Art\u00edstica que la Unesco va organitzar a Lisboa l\u2019any 2006 i l\u2019estudi d\u2019Anne Bamford que va acompanyar aquesta mateixa cita. L\u2019estudi es basa en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un ampli espectre de casos d\u2019arreu del m\u00f3n i conclou que l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica t\u00e9 un impacte decisiu, no \u00fanicament en la capacitaci\u00f3 art\u00edstica, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el desenvolupament de l\u2019aprenentatge dels infants en termes generals.<\/p>\n

En el nostre cas, t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal la conclusi\u00f3 a qu\u00e8 Bamford arriba quan tracta els aspectes que permeten assolir una educaci\u00f3 art\u00edstica de qualitat. La investigadora situa com un element central dels indicadors el fet que l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica es basi en processos d\u2019estreta cooperaci\u00f3 entre els centres educatius i les institucions culturals art\u00edstiques, \u00e9s a dir, en col\u00b7laboracions continuades entre el professorat, els artistes i agents de la comunitat local (Bamford, 2009).<\/p>\n

Pel que fa a Catalunya, el 2011 el CoNCA recollia en el seu informe anual les conclusions d\u2019un estudi dirigit per Sinapsis sobre la interrelaci\u00f3 entre l\u2019art i l\u2019educaci\u00f3. Com en el cas de Bamford, les recomanacions per millorar l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica tamb\u00e9 passaven per suggerir col\u00b7laboracions estretes i a llarg termini entre escoles, institucions culturals i agents art\u00edstics i educatius de l\u2019\u00e0mbit local. Tot i aix\u00ed, en aquest cas s\u2019assenyalava com una debilitat estructural la manca de vertebraci\u00f3 entre les pol\u00edtiques culturals i les pol\u00edtiques educatives que hi ha a casa nostra en tots els nivells institucionals. A Catalunya, pr\u00e0cticament no s\u2019han establert projectes integrals ni organismes de coordinaci\u00f3 adre\u00e7ats a fomentar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre entitats educatives i art\u00edstiques (Sinapsis, 2010; Diversos autors, 2011).<\/p>\n

Alguns projectes que serveixen de refer\u00e8ncia per repensar l\u2019aproximaci\u00f3 entre l\u2019esfera educativa i l\u2019art\u00edstica provenen de l\u2019\u00e0mbit de la intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria i de l\u2019art col\u00b7laboratiu. En bona mesura, es tracta d\u2019experi\u00e8ncies considerablement puntuals i amb un fort component d\u2019autogesti\u00f3, com ara el treball pioner de Teleduca, que organitza tallers en escoles i amb grups de joves basats en la comunicaci\u00f3 audiovisual (Ricart i Saur\u00ed, 2009), o els projectes art\u00edstics i educatius de Montserrat Cortadellas. En aquesta l\u00ednia, \u00e9s important considerar tamb\u00e9 el treball que ha promogut el projecte Idensitat a diferents localitats de la prov\u00edncia. Aquest projecte tamb\u00e9 es pot establir com un antecedent d\u2019uns primers passos per aproximar l\u2019art a l\u2019educaci\u00f3 en clau m\u00e9s institucional, com els que s\u2019han donat des del centre d\u2019art Can Xalant i, actualment, des d\u2019ACVIC.<\/p>\n

Igualment, els estudis que hem esmentat tamb\u00e9 reconeixen l\u2019acci\u00f3 capdavantera de l\u2019Institut Municipal d\u2019Acci\u00f3 Cultural (IMAC) de Matar\u00f3 amb el desenvolupament del projecte Zona Intrusa, que ha estat considerablement experimental i oscil\u00b7lant a l\u2019hora de cercar f\u00f3rmules per interrelacionar la pr\u00e0ctica art\u00edstica, l\u2019educaci\u00f3 i el territori. Aix\u00ed mateix, destaca Creadors en resid\u00e8ncia als instituts de Barcelona, ideat per A Bao A Qu i promogut per l\u2019ICUB i el Consell d\u2019Educaci\u00f3 de Barcelona, amb el qual s\u2019ha procurat estandarditzar uns protocols de col\u00b7laboraci\u00f3 amb una gran quantitat d\u2019instituts de la ciutat comtal, de manera que s\u2019aproxima a un dels programes institucionals de refer\u00e8ncia, el Creative Partnerships, desenvolupat des de 2002 al Regne Unit.<\/p>\n

 <\/p>\n

Diversificar l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n

A banda del d\u00e8ficit institucional, Sinapsis tamb\u00e9 posa de manifest que la col\u00b7laboraci\u00f3 entre el sector art\u00edstic i el sector educatiu \u00e9s dif\u00edcil a causa dels prejudicis que ambd\u00f3s sectors mantenen, l\u2019un de l\u2019altre. Des del context educatiu, la visi\u00f3 tradicional ha encaixat l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica en el curr\u00edculum com una mat\u00e8ria qualsevol i s\u2019ha potenciat l\u2019aspecte l\u00fadic i expressiu de l\u2019art, mentre que hi ha hagut la tend\u00e8ncia d\u2019eradicar el seu potencial cr\u00edtic i anal\u00edtic. Sobretot des de l\u2019escola, s\u2019ha tendit a domesticar la capacitat de l\u2019art per q\u00fcestionar els continguts i les estructures socials, comen\u00e7ant per les que conformen el sector educatiu.<\/p>\n

En aquest sentit, \u00e9s important remarcar les pedagogies cr\u00edtiques en qu\u00e8 s\u2019inspira fortament l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica actual, que analitza la funci\u00f3 mediadora de les imatges i mira d\u2019entendre-les, eminentment, com a vehicles de poder. De la mateixa manera, s\u2019ent\u00e9n l\u2019escola com una esfera p\u00fablica des d\u2019on es pot exercir la transformaci\u00f3 social \u2013i no solament la seva reproducci\u00f3\u2013, i amb aquest objectiu s\u2019atribueix un paper destacat a la producci\u00f3 cultural i art\u00edstica a l\u2019hora de capgirar uns processos educatius que, de manera generalitzada, a l\u2019escola s\u2019acostumen a construir segons una l\u00f2gica transmissiva.<\/p>\n

D\u2019altra banda, l\u2019aproximaci\u00f3 de l\u2019art i el comissariat a l\u2019educaci\u00f3 s\u2019explica per les possibilitats experimentals que la darrera promet actualment respecte de la producci\u00f3 de coneixement. \u00abL\u2019educaci\u00f3 esdev\u00e9 el lloc des del qual es treballa conjuntament, de les curiositats compartides, de l\u2019imprevist\u00bb, apunta Irit Rogoff en un text de refer\u00e8ncia (Rogoff, 2008). Des de finals de la d\u00e8cada de 1990, han proliferat iniciatives que, condu\u00efdes per comissaris i artistes, es basen en la conversa i la col\u00b7laboraci\u00f3 directa amb el p\u00fablic. Aix\u00ed, s\u2019ha comen\u00e7at a parlar del \u00abgir educatiu\u00bb i d\u2019una certa \u00abcomissarialitzaci\u00f3\u00bb de l\u2019educaci\u00f3, la qual ha repercutit en el descentrament de l\u2019exposici\u00f3 que hem comentat anteriorment (O\u2019Neill i Wilson, 2010).<\/p>\n

Tanmateix, es critica que en aquest proc\u00e9s els artistes i els comissaris han tendit a menysprear la feina que fan regularment els educadors de museu, ja que l\u2019han considerada m\u00e9s pr\u00f2xima a la reproducci\u00f3 i a la pedagogia cap als p\u00fablics. En aquest \u00e0mbit, aquests haurien tendit a apoderar-se de les possibilitats d\u2019articular processos de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els seus responsables. No sense certa paradoxa, aquesta situaci\u00f3 hauria tendit a perllongar la jerarquia que s\u2019estableix entre la producci\u00f3 art\u00edstica i l\u2019educaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit, en lloc d\u2019assolir uns espais de col\u00b7laboraci\u00f3 realment transformadors pel que fa a la producci\u00f3 de coneixement (Sinapsis, 2010).<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u2019ha comentat que la revaloraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 als museus t\u00e9 relaci\u00f3 amb la creixent pressi\u00f3 a qu\u00e8 s\u00f3n sotmesos a l\u2019hora de justificar els diners p\u00fablics que reben. En aquest sentit, la proliferaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 t\u00e9 a veure amb una necessitat d\u2019incrementar quantitativament les audi\u00e8ncies del museu, sense que aix\u00f2 hagi de comportar cap tipus de desafiament, ni vers la producci\u00f3 de continguts ni vers la producci\u00f3 estructural pr\u00f2piament (M\u00f6rsch, 2009).<\/p>\n

Igualment, s\u2019ha comentat que el gir educatiu t\u00e9 una filiaci\u00f3 amb el paradigma de l\u2019economia creativa i el capitalisme cognitiu. En aquest sentit, establir lligams entre museus i escoles i introduir artistes a les aules s\u2019interpretaria, sobretot, com una manera de fomentar la formaci\u00f3 dels nous perfils professionals que es requereixen per a la ind\u00fastria creativa (Rodrigo, 2010). S\u2019argumenta que, no en va, quan Tony Blair i els laboristes van arribar al govern brit\u00e0nic l\u2019any 1997 la seva consigna fou \u00abEducaci\u00f3, educaci\u00f3, educaci\u00f3\u00bb (Guerra, 2011).<\/p>\n

Per tot plegat, els paradigmes educatius que actualment conviuen al museu s\u00f3n diversos i, al seu torn, responen a diferents motivacions. Carmen M\u00f6rsch ha plantejat una classificaci\u00f3 d\u2019aquests paradigmes prenent com a base l\u2019aproximaci\u00f3 institucional i la pol\u00edtica cultural que es deriva de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

Primer de tot, M\u00f6rsch tracta sobre el que anomena el discurs \u00abafirmatiu\u00bb, que consisteix en els programes d\u2019activitat que el museu desenvolupaeminentment per a una audi\u00e8ncia experta: confer\u00e8ncies, cat\u00e0legs, visites guiades amb comissaris, artistes i els mateixos agents del camp de l\u2019art. El segon discurs \u00e9s el \u00abreproductiu\u00bb, amb el qual s\u2019incentiva una actitud igualment afirmativa i reverencial cap als continguts del museu, per\u00f2 que t\u00e9 la finalitat, en aquest cas, d\u2019educar els suposats profans o exclosos del m\u00f3n de l\u2019art, el que s\u2019anomena \u00abel p\u00fablic del dem\u00e0\u00bb. Per aquesta ra\u00f3, s\u2019adopta un to eminentment recreatiu, ja que en aquest cas es tracta d\u2019activitats com tallers per a grups escolars o el professorat, activitats familiars o serveis per a gent amb necessitats especials.<\/p>\n

El tercer paradigma \u00e9s el \u00abdesconstructiu\u00bb, que t\u00e9 com a objectiu l\u2019examen cr\u00edtic del mateix museu i de l\u2019art que cont\u00e9, com tamb\u00e9 dels mateixos processos educatius que es produeixen en aquest context. Les intervencions dels educadors poden donar continu\u00eftat, en aquest sentit, als plantejaments de projectes art\u00edstics que s\u2019han desenvolupat des de finals dels anys seixanta del segle passat en l\u2019\u00f2rbita de l\u2019art conceptual i l\u2019anomenada cr\u00edtica institucional, si b\u00e9 els han obert, en aquest cas, a la implicaci\u00f3 del p\u00fablic.<\/p>\n

El quart i darrer paradigma que planteja M\u00f6rsch \u00e9s el \u00abtransformatiu\u00bb, el qual posa l\u2019\u00e8mfasi a considerar l\u2019exposici\u00f3 i el mateix museu com a espais mal\u00b7leables des de l\u2019educaci\u00f3. En aquest sentit, es concep el museu com un espai per al canvi social i s\u2019investiga entorn de les possibilitats d\u2019alterar-ne aspectes estructurals per mitj\u00e0 de la col\u00b7laboraci\u00f3 que s\u2019estableix amb els p\u00fablics, i tamb\u00e9 de posar-lo en relaci\u00f3 amb altres organitzacions i les problem\u00e0tiques que hi ha en el seu entorn social (M\u00f6rsch, 2009).<\/p>\n

Tal com explica M\u00f6rsch, els discursos afirmatiu i reproductiu s\u00f3n els m\u00e9s habituals als museus avui en dia. El reproductiu es correspon m\u00e9s amb la perspectiva que s\u2019adopta sobre l\u2019art des de les escoles. Tot i aix\u00ed, si entenem el museu com un espai per a la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia i de b\u00e9 com\u00fa, aix\u00f2 tamb\u00e9 implicar\u00e0 cercar estrat\u00e8gies per diversificar l\u2019educaci\u00f3 i introduir plantejaments educatius amb els quals soscavar els fonaments apolog\u00e8ticsen qu\u00e8 es basa la mateixa instituci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aprendre (institucionalment) de l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n

Actualment, l\u2019educaci\u00f3 en museus no es planteja nom\u00e9s com un generador d\u2019activitats per a un p\u00fablic expert o com una forma d\u2019aproximar l\u2019art i el museu a les noves audi\u00e8ncies. L\u2019educaci\u00f3 es reivindica tamb\u00e9 com una possibilitat per a la transformaci\u00f3. \u00abNo oblidem que aprendre \u00e9s, essencialment, canviar i que no hi ha aprenentatge genu\u00ed sense la transformaci\u00f3 de tots els subjectes involucrats en la relaci\u00f3 d\u2019aprenentatge\u00bb (S\u00e1nchez de Serdio, 2010). Aix\u00ed doncs, el mateix museu tamb\u00e9 s\u2019haur\u00e0 de poder considerar un agent m\u00e9s en la xarxa que es convoca amb el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, i, amb l\u2019anomenat gir educatiu<\/em> s\u2019espera que, almenys, es mostri m\u00e9s obert als canvis que des d\u2019aqu\u00ed es procurin.<\/p>\n

Com ja hem vist anteriorment, fins i tot quan es replantegen les mateixes relacions entre el comissariat i l\u2019educaci\u00f3, el museu ha tendit a perpetuar una divisi\u00f3 estanca entre ambdues \u00e0rees. La primera \u00e0rea, el comissariat, es destina pr\u00f2piament a la producci\u00f3 de continguts del museu, mentre que la segona se centra en la seva transmissi\u00f3. En aquest sentit, mentre que avui dia el primer \u00e0mbit fa passos per aproximar-se al segon en el marc de l\u2019anomenat gir educatiu<\/em>, amb els darrers paradigmes que planteja M\u00f6rsch tamb\u00e9 podem considerar que s\u2019estaria produint, en paral\u00b7lel, un cert \u00abgir comissarial\u00bb. Aquest segon gir esdev\u00e9 plausible des del moment que, mitjan\u00e7at l\u2019educaci\u00f3, es convida el p\u00fablic a observar amb ulls cr\u00edtics el funcionament institucional.<\/p>\n

Efectivament, l\u2019educador estaria provant d\u2019incidir actualment en l\u2019\u00abeconomia pol\u00edtica de l\u2019art\u00bb, la qual, tal com hem apuntat anteriorment, \u00e9s la que pr\u00f2piament s\u2019organitza amb el treball comissarial. Aix\u00ed, amb la mirada que es projecta sobre el comissariat des de l\u2019educaci\u00f3, el que realment est\u00e0 en joc \u00e9s la introducci\u00f3 dels p\u00fablics i, per tant, d\u2019una heterogene\u00eftat social m\u00e9s gran, quan es repensen els processos amb qu\u00e8 les institucions produeixen valor i significat entorn de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques.<\/p>\n

Per tant, a partir del que entenem fins ara per gir educatiu, aquest gir no passa tant per un comissari que s\u2019aproxima a un educador, o a l\u2019inrev\u00e9s, o pel fet que ambd\u00f3s agents esdevenen senzillament \u00abiguals\u00bb. Independentment de la manera com aquests perfils professionals es distribueixin les funcions en el marc d\u2019un projecte en concret, el repte del gir educatiu consisteix a replantejar aquests dos \u00e0mbits mitjan\u00e7ant la generaci\u00f3 de noves zones de contacte i de contaminaci\u00f3; entre el que es defineix com la funci\u00f3 institu\u00efdora del museu \u2013el comissariat\u2013 i la interrelaci\u00f3 cara a cara amb el p\u00fablic i l\u2019heterogene\u00eftat social \u2013l\u2019educaci\u00f3\u2013 (Fontdevila, 2013). En aquest sentit, s\u2019ha d\u2019entendre, en primera inst\u00e0ncia, el gir educatiu del comissariat com un proc\u00e9s pel qual s\u2019han de mantenir oberts els processos institu\u00efdors del museu a la difer\u00e8ncia i l\u2019heterogene\u00eftat social.<\/p>\n

 <\/p>\n

5.4. Col\u00b7leccions<\/strong><\/p>\n

Deconstruir l\u2019her\u00e8ncia<\/em><\/strong><\/p>\n

Un dels aspectes sobre el qual es va detectar m\u00e9s confusi\u00f3 gr\u00e0cies al Laboratori de T\u00e8cnics t\u00e9 a veure amb les col\u00b7leccions d\u2019art contemporani en l\u2019\u00e0mbit local. Als municipis catalans hi ha poques col\u00b7leccions que es puguin considerar d\u2019art contemporani i, a la majoria d\u2019ajuntaments, el fons d\u2019art p\u00fablic s\u2019ha format a partir d\u2019iniciatives isolades, impulsos de diferent proced\u00e8ncia, cessions de particulars ocasionals i amb les donacions d\u2019artistes que han servit com a contrapartida a l\u2019atorgament de premis, la cessi\u00f3 de sales
\nd\u2019exposicions o els ajuts a la producci\u00f3.<\/p>\n

Florenci Gunt\u00edn va descriure els fons d\u2019art municipals com un calaix de sastre (Gunt\u00edn, 1998). Amb el seu manual per a la gesti\u00f3 d\u2019arts visuals, denunciava que les col\u00b7leccions no s\u2019haguessin constru\u00eft a partir d\u2019un discurs muse\u00edstic o d\u2019alguna idea sobre el que hauria de ser el patrimoni local. Trobarem molt pocs casos en qu\u00e8 una col\u00b7lecci\u00f3 estigui fonamentada en un programa i sustentada amb recursos econ\u00f2mics o que el patrimoni generat es conservi i es disposi adequadament: \u00abLes obres guanyadores dels premis o les que es reben com a contrapartida s\u2019instal\u00b7len, en els millors dels casos, en els despatxos o les depend\u00e8ncies oficials i, en els pitjors, van a parar a magatzems municipals sense cap garantia de conservaci\u00f3, cap catalogaci\u00f3 ni control\u2026 Aquestes pr\u00e0ctiques s\u2019han d\u2019acabar\u00bb. Per tot aix\u00f2, Gunt\u00edn va acabar suggerint que \u00abqui vulgui una obra d\u2019art l\u2019ha de comprar. Tal vegada, d\u2019aquesta manera ser\u00edem m\u00e9s conscients del que tenim\u00bb (Gunt\u00edn, 1998).<\/p>\n

Ara mateix, queda lluny el que en el seu moment es va considerar una pol\u00edtica de col\u00b7lecci\u00f3 exemplar. Ens referim al per\u00edode en qu\u00e8 l\u2019Ajuntament de Granollers va comptar amb l\u2019assessorament d\u2019un cr\u00edtic d\u2019art extern, Manel Clot, per articular una col\u00b7lecci\u00f3 del museu que es creava i s\u2019estructurava a partir d\u2019uns criteris program\u00e0tics i que estava \u00abcompromesa amb un notable esperit de la contemporane\u00eftat\u00bb. Tanmateix, el programa va acabar amb \u00abel sobtat canvi en l\u2019alcaldia de la ciutat el 1992\u2026, de manera brusca, rancuniosa i del tot irresponsable amb un projecte que comen\u00e7ava a ser conegut arreu i posat com a model d\u2019actuaci\u00f3 en museus\u00bb (Clot, 1998).<\/p>\n

D\u2019altra banda, hem vist recentment com l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 ha tancat el centre d\u2019art Can Xalant i ha apostat, en canvi, per formar un consorci amb el publicista Llu\u00eds Bassat i obrir la seva col\u00b7lecci\u00f3 particular al p\u00fablic. El fons es defineix al m\u00e9s pur estil de les col\u00b7leccions dels antics mecenes de l\u2019aristocr\u00e0cia, com \u00abun reflex de la passi\u00f3 i gustos dels seus propietaris\u00bb. Aix\u00ed, en aquest cas, mentre que la propietat de la col\u00b7lecci\u00f3 segueix en mans privades, l\u2019aportaci\u00f3 anual de l\u2019erari p\u00fablic duplica ni m\u00e9s ni menys l\u2019aportaci\u00f3
\nque l\u2019Ajuntament feia anteriorment a Can Xalant (Fontdevila, 2012).<\/p>\n

Aquests vaivens, entre molts d\u2019altres, fan que avui dia el t\u00e8cnic d\u2019arts visuals percebi la col\u00b7lecci\u00f3 com un aspecte del programa d\u2019arts visuals que pr\u00e0cticament \u00e9s ingovernable i que queda estretament vinculat a interessos pol\u00edtics que el m\u00e9s probable \u00e9s que estiguin dictats per inst\u00e0ncies que no tenen res a veure ni amb l\u2019inter\u00e8s art\u00edstic ni amb el cultural. Segons Gunt\u00edn, la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art municipal d\u2019art contemporani \u00abideal\u00bb hauria de partir \u00abd\u2019un fons que explica quina ha estat la hist\u00f2ria recent de l\u2019art des d\u2019una perspectiva local\u00bb o, tal com ha definit el MACBA anys despr\u00e9s, \u00abla col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art contemporani \u00e9s el testimoni de les idees que han prevalgut en un passat recent, les idees que han perm\u00e8s la construcci\u00f3 del present\u00bb (Mar\u00ed, 2009).<\/p>\n

Ara b\u00e9, fins a quin punt no s\u00f3n tamb\u00e9 \u00abtestimoni de les idees que han prevalgut en un passat recent\u00bb aquestes col\u00b7leccions que s\u2019han format a partir de premis folkl\u00f2rics i contraprestacions de legitimitat m\u00e9s que dubtosa amb els artistes locals, del dirigisme cultural i les alcaldades i de posar els pressupostos p\u00fablics al servei de \u00abla passi\u00f3 i el gust\u00bb de figures prominents del sector privat? Fins a quin punt el conjunt d\u2019obres, amb la degradaci\u00f3 que pateixen a les oficines i els magatzems municipals, no \u00e9s el reflex m\u00e9s clar de les pol\u00edtiques culturals dels nostres municipis i expliquen amb precisi\u00f3 \u00abla hist\u00f2ria recent de l\u2019art des d\u2019una perspectiva local\u00bb?<\/p>\n

Al cap i a la fi, la hist\u00f2ria de l\u2019art \u00e9s farcida dels regals que s\u2019han fet les fam\u00edlies nobili\u00e0ries i amb qu\u00e8 s\u2019han adornat les decisions pol\u00edtiques i el fluir de grans fortunes. La hist\u00f2ria de l\u2019art t\u00e9 poc a veure amb les bones pr\u00e0ctiques i, en canvi, s\u2019ha forjat en el pillatge, les desamortitzacions, el tr\u00e0fic d\u2019influ\u00e8ncies, el blanqueig de capital i fins i tot la iconocl\u00e0stia. La col\u00b7lecci\u00f3 \u00abideal\u00bb de qu\u00e8 Gunt\u00edn parla probablement t\u00e9 ben poc d\u2019ideal. Per tant, el primer pas que proposem amb aquestes l\u00ednies \u00e9s que, precisament, la col\u00b7lecci\u00f3 local d\u2019art es rellegeixi d\u2019una manera realista. No es tracta d\u2019amagar la col\u00b7lecci\u00f3, sin\u00f3 que, precisament, si la pol\u00edtica art\u00edstica ha d\u2019esdevenir un mitj\u00e0 per a la democr\u00e0cia, \u00e9s b\u00e0sic comprendre la formaci\u00f3 de les her\u00e8ncies culturals i vincular el que reconeixem com a patrimoni material amb el debat p\u00fablic.<\/p>\n

Per m\u00e9s o menys \u00abideal\u00bb que sigui la col\u00b7lecci\u00f3, avui dia no ens podem permetre ignorar-la ni tampoc celebrar-la d\u2019una manera apolog\u00e8tica i aplicar-hi unes pol\u00edtiques democratitzadores que, tal com hem analitzat anteriorment, es basen en l\u2019establiment d\u2019un consens neutralitzant. Precisament, el patrimoni material tamb\u00e9 parla de les pol\u00edtiques culturals amb qu\u00e8 s\u2019ha generat, de manera que la col\u00b7lecci\u00f3 local d\u2019art ha d\u2019esdevenir un element \u00fatil per eixamplar el debat sobre all\u00f2 que una comunitat determinada ent\u00e9n com a p\u00fablic i com a b\u00e9 cultural. Per mitj\u00e0 de les obres d\u2019art a qu\u00e8 han donat lloc, les pol\u00edtiques culturals tamb\u00e9 s\u2019han de poder veure i debatre com a signes del seu temps.<\/p>\n

En aquest cas, el paradigma que plantegem per treballar amb la col\u00b7lecci\u00f3 \u00e9s l\u2019anomenada \u00abmuseologia cr\u00edtica\u00bb, que Carla Padr\u00f3 ha desenvolupat en el nostre context. La museologia cr\u00edtica concep el museu com un espai per al dubte i el conflicte i ha de servir per analitzar i problematitzar les maneres com s\u2019ha constru\u00eft la cultura, al mateix temps que ha de facilitar l\u2019articulaci\u00f3 de m\u00faltiples mirades al seu entorn. El museu ha de treballar menys com una instituci\u00f3 i m\u00e9s com una comunitat d\u2019aprenentatge i ha de permetre \u00abvisibilitzar, desmitificar i desestructurar la cultura dominant\u00bb per tal de potenciar \u00abel foment d\u2019una ciutadania m\u00e9s rica\u00bb (Padr\u00f3, 2003).<\/p>\n

Algunes experi\u00e8ncies en aquesta l\u00ednia han tingut una pres\u00e8ncia considerablement t\u00edmida per\u00f2 creixent entre els programes d\u2019art que s\u2019han desenvolupat en els darrers anys. Un cas pioner s\u2019inscriu en el mateix Programa d\u2019Arts Visuals de l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, quan, amb el projecte \u00abEspais obrats\u00bb, entre els anys 2001 i 2003 es va convidar artistes que tenen obra a la col\u00b7lecci\u00f3 del MACBA per resituar-la i plantejar-la com una intervenci\u00f3 a diferents museus de la prov\u00edncia. Els fons municipals d\u2019art es van rellegir, aix\u00ed, per mitj\u00e0 d\u2019un seguit de plantejaments que, en la majoria dels casos, van portar a primera l\u00ednia i van problematitzarel discurs museogr\u00e0fic dels diferents espais (Bonet i Peran, 2003).<\/p>\n

Entre els casos m\u00e9s recents destaca el projecte \u00ab100 % Golfes\u00bb (2013), relacionat amb el premi Miquel Casablancas que convoca el Centre C\u00edvic Sant Andreu al barri del mateix nom a Barcelona. En aquest cas, Ingrid Blanco i Antonio Gagliano van convidar finalistes d\u2019una de les convocat\u00f2ries del premi a fer un seguit d\u2019intervencions a partir del fons d\u2019obres que s\u2019ha anat acumulant a les golfes del centre c\u00edvic durant els trenta anys de traject\u00f2ria del premi i que pr\u00e0cticament no ha vist la llum. En paraules dels seus comissaris, \u00abla col\u00b7lecci\u00f3 del Casablancas\u2026 es trobava amalgamada entre una pila de donacions i peces d\u2019origen desconegut. Per una s\u00e8rie d\u2019accidents i seq\u00fc\u00e8ncies casuals d\u2019impossible reconstrucci\u00f3, les golfes del centre havien absorbit obres de diferent categoria: obres premiades, cedides, desconegudes, oblidades, i aix\u00ed\u00bb (Blanco i Gagliano, 2013).<\/p>\n

A banda de les obres, els artistes tamb\u00e9 van fer un treball de recerca entre les carpetes de documentaci\u00f3, les fitxes d\u2019inscripci\u00f3, les estad\u00edstiques, els registres, els intercanvis epistolars, les fotografies i altres documents administratius. Davant la poca habilitat que el centre c\u00edvic hauria tingut per patrimonialitzar les obres premiades, el seu fons es va convertir, aix\u00ed, en una reflexi\u00f3 sobre les mateixes condicions en qu\u00e8 es desenvolupen els premis d\u2019art emergent.<\/p>\n

Com va assenyalar Gunt\u00edn, nombrosos premis i concursos de la prov\u00edncia de Barcelona s\u2019han basat tamb\u00e9 en la donaci\u00f3 d\u2019obra. Per aquesta ra\u00f3, estem segurs que iniciatives com \u00ab100 % Golfes\u00bb o similars tindrien sentit de portar-se a terme amb vista a concebre el fons d\u2019art que s\u2019ha acumulat en moltes poblacions com un element disparador per al debat p\u00fablic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Imaginar el futur<\/em><\/strong><\/p>\n

El Centre d\u2019Art la Panera \u00e9s una de les poques iniciatives p\u00fabliques del territori catal\u00e0 que procura articular una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art contemporani amb rigor i amb uns criteris professionals. Segons la seva directora, Gl\u00f2ria Picazo, el centre construeix la seva programaci\u00f3 com una investigaci\u00f3, amb la qual planteja l\u00ednies per analitzar i ampliar progressivament la col\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n

La Panera t\u00e9 una l\u00ednia de recerca basada en la prospecci\u00f3 de peces que podria adquirir per a la col\u00b7lecci\u00f3. Cada dos anys, contacta amb un seguit de galeries i artistes perqu\u00e8 li cedeixin obra i, d\u2019aquesta manera, forma l\u2019exposici\u00f3 de la Biennal d\u2019art Leandre Crist\u00f2fol. A partir d\u2019aquesta exposici\u00f3, es convoca un jurat que decideix, entre totes les peces exposades, les noves adquisicions que s\u2019incorporaran a la col\u00b7lecci\u00f3 del centre.<\/p>\n

La col\u00b7lecci\u00f3 la formen, sobretot, peces que, en el moment de la seva adquisici\u00f3, podem considerar relacionades amb l\u2019art emergent, de tal manera que el centre s\u2019avan\u00e7a als reconeixements que posteriorment pot rebre l\u2019artista i el selecciona en un moment idoni en relaci\u00f3 amb el preu de mercat. Aix\u00ed doncs, la decisi\u00f3 implica actuar amb una dosi considerable de risc i fa que la col\u00b7lecci\u00f3, alhora que forma un patrimoni i una mem\u00f2ria de l\u2019art contemporani per a la ciutat, es vegi persistentment abocada cap al futur (Picazo, 2015).<\/p>\n

La investigaci\u00f3 del centre es basa tamb\u00e9 a documentar les adquisicions, tasca que fa gr\u00e0cies a les exposicions temporals amb qu\u00e8 configura la seva programaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, peri\u00f2dicament convida els artistes als quals ha comprat obra perqu\u00e8 facin intervencions espec\u00edfiques al centre. L\u2019any 2012, amb \u00abContextos en des\u00fas\u00bb, La Panera tamb\u00e9 va fer un comissariat que podem inscriure en el paradigma de la museologia cr\u00edtica que hem comentat, quan RMS La Asociaci\u00f3n va plantejar una relectura de la col\u00b7lecci\u00f3 prenent en consideraci\u00f3 les condicions amb qu\u00e8 aquesta col\u00b7lecci\u00f3 s\u2019ha format, i va plantejar un seguit de vincles i de noves associacions entre les peces que posaven en suspens els discursos habituals.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la Panera desenvolupa en gran manera una l\u00ednia de pensament cr\u00edtic entorn de la col\u00b7lecci\u00f3 per mitj\u00e0 dels programes educatius, amb els quals planteja \u00abla col\u00b7lecci\u00f3 com un recurs comunitari\u00bb (Picazo, 2015). En aquest sentit, destaca la col\u00b7laboraci\u00f3 que el centre ha establert amb la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Lleida, amb la qual porta a terme un singular programa educatiu que es desenvolupa a llarg termini i que s\u2019adapta als interessos i les necessitats curriculars i tamb\u00e9 als interessos
\nespec\u00edfics del professorat i dels estudiants.<\/p>\n

Manuel Borja Villel, director del Museu Nacional i Centre d\u2019Art Reina Sof\u00eda (MNCARS), ha descrit tamb\u00e9 la necessitat de concebre avui dia les col\u00b7leccions d\u2019art atenent una perspectiva comunit\u00e0ria i la formaci\u00f3 del
\nprocom\u00fa. Aix\u00f2 implica \u00abuna profunda cr\u00edtica sobre el museu com un lloc d\u2019acumulaci\u00f3 de la propietat i com a instituci\u00f3 que regula el monopoli nacional del patrimoni art\u00edstic contemporani\u00bb (Jes\u00fas Carrillo, citat per Roman\u00ed i Marzo, 2014). Les noves adquisicions de la col\u00b7lecci\u00f3 ja no es faran, per tant, seguint la l\u00f2gica de \u00abfranqu\u00edcies\u00bb i de la propietat, sin\u00f3 que s\u2019orientaran cap a la composici\u00f3 d\u2019un \u00abarxiu universal\u00bb que posi a disposici\u00f3 les peces i tamb\u00e9 les hist\u00f2ries i les experi\u00e8ncies que flueixen al seu voltant (Borja-Villel, 2009).<\/p>\n

En aquest sentit, entenem que avui la investigaci\u00f3 entorn dels objectes i les pol\u00edtiques de la col\u00b7lecci\u00f3 passen a ser la columna vertebral dels museus. M\u00e9s que la democratitzaci\u00f3 de l\u2019art, el museu ha de garantir generar marcs d\u2019investigaci\u00f3 amplis al voltant d\u2019all\u00f2 que es planteja com a com\u00fa. Per tant, s\u2019intentar\u00e0 implicar-hi la ciutadania i multiplicar els punts de vista sobre el patrimoni, mitjan\u00e7ant la col\u00b7laboraci\u00f3 amb universitats, centres educatius diversos, comunitats art\u00edstiques, etc. El museu ha de procurar articular nous canals per aconseguir ampliar la seva comunitat d\u2019aprenentatge adaptant els
\nseus processos a les necessitats i els desitjos de diferents sectors socials.<\/p>\n

Tanmateix, queda encara un punt per resoldre: la manera com aquesta investigaci\u00f3 incideix, tamb\u00e9, en la pol\u00edtica d\u2019adquisicions. La Panera \u00e9s l\u2019exemple d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 que es forma per mitj\u00e0 d\u2019un criteri expert i que, posteriorment, cerca posar-se al servei de la comunitat i esdevenir un recurs per mitj\u00e0 de diferents programes. Ara b\u00e9, hi hauria cap possibilitat viable d\u2019incorporar tamb\u00e9 la ciutadania en la presa de decisions sobre les peces d\u2019art que cal patrimonialitzar amb relaci\u00f3 a la contemporane\u00eftat? En quina
\nmesura les reflexions que es fan amb els projectes educatius incideixen en la selecci\u00f3 de les peces que formen part de l\u2019exposici\u00f3 de la Biennal d\u2019art Leandre Crist\u00f2fol? Seria plausible convidar, per exemple, estudiants i professors a formar part del comit\u00e8 d\u2019adquisicions de la col\u00b7lecci\u00f3?<\/p>\n

La investigaci\u00f3 al voltant de les col\u00b7leccions permet revisar les pol\u00edtiques culturals de la nostra societat i, tal com hem vist, investigar tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019eina que pot guiar la patrimonialitzaci\u00f3 del present i avan\u00e7ar-nos al futur. Si de deb\u00f2 creiem que les col\u00b7leccions s\u00f3n un recurs comunitari, hem de tenir clar que no hi ha cap m\u00e9s opci\u00f3 que inventar solucions per implicar d\u2019una manera m\u00e9s di\u00e0fana les comunitats socials en la seva conformaci\u00f3. Altrament, processos com els que hem descrit encara estableixen una divisi\u00f3 taxativa entre els perfils experts i els profans pel que fa a la definici\u00f3 del patrimoni i el que \u00e9s de tots.<\/p>\n

 <\/p>\n

5.5. Comunicaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Obrir el relat, multiplicar la conversa<\/em><\/strong><\/p>\n

En la conclusi\u00f3 del celebrat Conversation Pieces. Community + Communication in Modern Art<\/em> (2004), Grant H. Kester es pregunta pel sentit de la cr\u00edtica d\u2019art en el moment en qu\u00e8 l\u2019art tendeix a plantejar-se com a col\u00b7laboratiu i es desenvolupa a manera de conversa. D\u2019una banda, el te\u00f2ric considera que l\u2019art col\u00b7laboratiu desafia la funci\u00f3 taxon\u00f2mica i legitimadora que s\u2019atribueix la cr\u00edtica d\u2019art, en tant que el prop\u00f2sit de disseminaci\u00f3 social i d\u2019intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria faria innecess\u00e0ria la tasca de resignificar el projecte en clau art\u00edstica. De l\u2019altra, Kester tamb\u00e9 es pregunta si, una vegada que l\u2019art ha esdevingut una mena de conversa amb una comunitat d\u2019agents i tendeix a multiplicar-se socialment per mitj\u00e0 de processos de negociaci\u00f3 i de di\u00e0leg, quin p\u00fablic necessitaria encara els serveis d\u2019un cr\u00edtic per entendre el significat de la seva pr\u00f2pia implicaci\u00f3? I \u00abQuina \u00e9s l\u2019audi\u00e8ncia que esperaria tenir aquest tipus d\u2019escriptura cr\u00edtica i hist\u00f2rica?\u00bb (Kester, 2004).<\/p>\n

Considerem que la reflexi\u00f3 de Kester es pot extrapolar i posar en relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica art\u00edstica actual d\u2019una manera m\u00e9s general, com tamb\u00e9 amb una pol\u00edtica art\u00edstica en codi obert i col\u00b7laborativa tal com la plantegem amb aquestes l\u00ednies. D\u2019una banda, la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art que hem plantejat condueix al fet que des de fa d\u00e8cades l\u2019art tendeix a plantejar-se per ell mateix com un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 directe amb el p\u00fablic. Quan a finals dels anys cinquanta del segle passat l\u2019art va esdevenir acci\u00f3, i, a finals dels seixanta, es convert\u00ed en un llibre autoeditat, despr\u00e9s en un v\u00eddeo, posteriorment en un dispositiu digital, etc., la seva voluntat no era cap altra que esquivar els mecanismes tradicionals amb qu\u00e8 el m\u00f3n de l\u2019art gestiona i tradueix la pr\u00e0ctica, entre els quals hi ha la cr\u00edtica d\u2019art per\u00f2 tamb\u00e9 la comunicaci\u00f3 que es fa des de galeries d\u2019art i museus.<\/p>\n

L\u2019art transmedial ha tendit a generar els seus propis canals de comunicaci\u00f3. A partir d\u2019aqu\u00ed, entenem que una instituci\u00f3 cultural en codi obert haur\u00e0 de poder adaptar la seva l\u00f2gica comunicativa a les necessitats espec\u00edfiques que es generen amb els diferents projectes que es promouen. Aix\u00ed, un equipament art\u00edstic haur\u00e0 de tendir a disminuir en la mesura del que pugui la predefinici\u00f3 d\u2019un disseny de marca i l\u2019establiment d\u2019un codi de comunicaci\u00f3 est\u00e0ndard. En canvi, l\u2019efic\u00e0cia de la comunicaci\u00f3 en art contemporani dependr\u00e0 de la seva capacitat d\u2019adaptar-se als mitjans amb qu\u00e8 es desplega cada projecte i tamb\u00e9 de facilitar i, en tot cas, d\u2019intensificar la comunicaci\u00f3 amb les audi\u00e8ncies i les comunitats que calgui involucrar en cada cas.<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 en xarxes 2.0 \u00e9s encara avui un repte per a un nombre elevat de museus d\u2019art contemporani i planteja desafiaments importants. Efectivament, la naturalesa d\u2019unes xarxes que funcionen eminentment en horitzontal i que es basen en comunitats d\u2019usuaris que estableixen entre ells un feedback d\u2019igual a igual, pot entrar f\u00e0cilment en conflicte amb unes estructures institucionals que defineixen els seus continguts eminentment en vertical, sigui amb relaci\u00f3 a maneres de govern dirigistes o amb el model
\nprofessional i basat en el criteri d\u2019especialistes.<\/p>\n

Entenem que la comunicaci\u00f3 en codi obert encara hauria de fer un pas m\u00e9s en aquest sentit i tenir la capacitat, en canvi, de rearticular els mitjans institucionals per relacionar-los amb la naturalesa del projecte que en aquell moment es produeix. Aix\u00ed doncs, es considerar\u00e0 molt millor definir les publicacions que la instituci\u00f3 promogui segons la l\u00f2gica de llibre d\u2019artista que no pas de cat\u00e0leg: \u00e9s a dir, ser\u00e0 preferible activar el mitj\u00e0 de la publicaci\u00f3 segons la narrativa que es procuri desplegar amb el projecte art\u00edstic en q\u00fcesti\u00f3 i, en tot cas, incentivar-ne l\u2019efic\u00e0cia performativa a l\u2019hora d\u2019articular-se amb unes inst\u00e0ncies medials determinades, una audi\u00e8ncia o un sector social, que no pas elaborar una representaci\u00f3 distant i completa del projecte, en un intent de racionalitzar-lo en la clau institucional amb qu\u00e8 habitualment es resolen els cat\u00e0legs.<\/p>\n

Pensem que l\u2019exemple del llibre d\u2019artista pot servir per a tots els altres elements interpretatius i de comunicaci\u00f3 del museu: cartel\u00b7les, fulls de sala, fulls volants, notes de premsa, retolaci\u00f3, senyal\u00edstica, comunicaci\u00f3 web, piulades\u2026 Com m\u00e9s elements esdevinguin mitjans del projecte, m\u00e9s efica\u00e7 ser\u00e0
\naquest projecte com a acte de mediaci\u00f3 i d\u2019articulaci\u00f3 amb uns codis i comunitats espec\u00edfics i, per tant, la comunicaci\u00f3 del museu. Evidentment, en aquesta ocasi\u00f3 no es tracta de seguir la l\u00f2gica de target o de p\u00fablic objectiu, sin\u00f3 la l\u00f2gica emergent o de conversa amb els grups socials que en cada cas \u00e9s pertinent convocar amb el projecte art\u00edstic.<\/p>\n

La l\u00f2gica comunicativa de l\u2019art contemporani no \u00e9s la de les grans audi\u00e8ncies. Ara b\u00e9, tampoc no podem acceptar la l\u00f2gica exclusivista i que en limita l\u2019efic\u00e0cia a la mateixa comunitat art\u00edstica o a les anomenades elits culturals. La l\u00f2gica comunicativa de l\u2019art contemporani \u00e9s la de l\u2019emerg\u00e8ncia: no es tracta de donar a con\u00e8ixer, sin\u00f3 de transformar. I aix\u00f2 significa que institucionalment s\u2019haur\u00e0 de vetllar perqu\u00e8 el projecte entri en relaci\u00f3 amb els codis, les convencions i les comunitats socials que requereixi per reverberar i, aix\u00ed, multiplicar-se i disseminar el seu efecte socialment.<\/p>\n

 <\/p>\n

5.6. Avaluaci\u00f3 i mem\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

Investigar col\u00b7laborativament l\u2019acci\u00f3 local<\/em><\/strong><\/p>\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de projectes \u00e9s un element indispensable per a les pol\u00edtiques culturals i la realitzaci\u00f3 de projectes art\u00edstics amb finan\u00e7ament p\u00fablic. En pa\u00efsos com Gran Bretanya, les avaluacions han esdevingut pr\u00e0cticament obligat\u00f2ries si es vol obtenir finan\u00e7ament p\u00fablic. Tot i aix\u00ed, aquest element no deixa de considerar-se especialment controvertit i inc\u00f2mode. Qui avalua i quan avalua s\u00f3n aspectes problem\u00e0tics, com tamb\u00e9 qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n com a motiu d\u2019\u00e8xit del projecte i els corresponents indicadors (Buck i McClean, 2012)<\/p>\n

\u00abEn l\u2019\u00e0mbit de l\u2019art no \u00e9s un costum pensar en termes d\u2019avaluaci\u00f3\u00bb, ha escrit recentment Cristian A\u00f1\u00f3. \u00abNo sols \u00e9s quelcom que s\u2019oposa a nocions tan \u201cvibrants\u201d com s\u00f3n creaci\u00f3, creativitat, artisticitat, subjectivitat, originalitat, imaginatiu, esperit cr\u00edtic, etc\u00e8tera. Sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, activa resson\u00e0ncies fiscalitzadores que ens connecten amb termes com s\u00f3n la qualificaci\u00f3, les notes, els ex\u00e0mens, els aprovats, els suspensos\u00bb (A\u00f1\u00f3, 2015).<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb el m\u00f3n de l\u2019art, tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte una her\u00e8ncia de la cultura de la modernitat i l\u2019avantguarda que, pel que fa a l\u2019avaluaci\u00f3 de la iniciativa art\u00edstica, magnifica el punt de vista del cr\u00edtic d\u2019art. Aix\u00ed doncs, es tendeix a un examen de l\u2019art basat en el mon\u00f2leg intel\u00b7lectual i en la creaci\u00f3 d\u2019un valor art\u00edstic basat en l\u2019exclusivitat. La modernitat ha relacionat el valor art\u00edstic amb el grau d\u2019incomoditat i estranyesa que una obra d\u2019art \u00e9s capa\u00e7 de provocar en un entorn determinat.<\/p>\n

Les reaccions adverses i de protesta per part d\u2019un p\u00fablic enfurismat poden arribar a funcionar com un intensificador del valor art\u00edstic, mentre que, actualment, aquesta tradici\u00f3 de l\u2019art modern no conviu gens b\u00e9 amb els indicadors que es procuren aplicar des de l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica. Alguns d\u2019aquests indicadors s\u00f3n la quantitat de p\u00fablic que ha visitat una exposici\u00f3 o un espectacle determinat, l\u2019impacte econ\u00f2mic i social que un projecte pot assolir en una \u00e0rea urbana determinada o la gesti\u00f3 basada en l\u2019efic\u00e0cia i en la relaci\u00f3 proporcional entre els recursos invertits i els resultats obtinguts.<\/p>\n

A\u00f1\u00f3 defineix l\u2019avaluaci\u00f3 com un proc\u00e9s col\u00b7lectiu basat en la investigaci\u00f3. Segons el membre de Sinapsis, l\u2019avaluaci\u00f3 \u00e9s \u00abuna esp\u00e8cie d\u2019investigaci\u00f3 processual que descobreix i construeix els reptes, les engrunes significants que permeten al projecte anar cap endavant, per\u00f2 tamb\u00e9 cap enrere, rectificar, reinventar-se, i precisament per aix\u00f2 avan\u00e7ar, cr\u00e9ixer, aprendre, i si fa falta, ressituar el projecte en el marc de noves coordenades\u00bb (A\u00f1\u00f3, 2015).<\/p>\n

Considerem que una avaluaci\u00f3 concebuda amb aquests par\u00e0metres \u00e9s una eina indispensable per al desenvolupament d\u2019unes pol\u00edtiques art\u00edstiques en codi obert. L\u2019avaluaci\u00f3, plantejada com una investigaci\u00f3 col\u00b7laborativa, ha de permetre considerar els punts de vista de totes les parts que s\u2019impliquen en l\u2019elaboraci\u00f3 del projecte i ponderar els beneficis que en cada cas s\u2019espera obtenir. Aix\u00ed mateix, segons com es plantegi, l\u2019avaluaci\u00f3 pot proporcionar m\u00e9s espais de conversa als participants i augmentar, aix\u00ed, la dosi
\nd\u2019autoreflexivitat, quelcom que incideix favorablement en la creaci\u00f3 de valor cultural del projecte.<\/p>\n

A\u00f1\u00f3 parla d\u2019integrar l\u2019avaluaci\u00f3 en el projecte talment com si es tract\u00e9s d\u2019un dispositiu de GPS: \u00abIncorporar en un projecte estrat\u00e8gies d\u2019avaluaci\u00f3 cont\u00ednua posa a disposici\u00f3 dels implicats un GPS multiposicional que permet revisar les coordenades del proc\u00e9s col\u00b7lectiu i fer les rectificacions necess\u00e0ries
\nper mantenir la viabilitat d\u2019un horitz\u00f3 en com\u00fa\u00bb. Segons A\u00f1\u00f3, aquest GPS esdev\u00e9 indispensable a mesura que augmenta la xarxa de coproductors o l\u2019\u00e0nim col\u00b7laboratiu del projecte. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que l\u2019especificitat dels punts de vista dels participants est\u00e0 associada a la seva cultura professional i social, i, per tant, amb el projecte es posa en joc un seguit de concepcions i d\u2019expectatives molt diferents al voltant d\u2019all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa (A\u00f1\u00f3, 2015).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019avaluaci\u00f3 es planificar\u00e0 com un proc\u00e9s que es desplega en paral\u00b7lel al projecte, talment com una investigaci\u00f3 que es dissenya com una segona capa de reflexi\u00f3 i que acompanya els participants al llarg del trajecte. En tot cas, les fases de la investigaci\u00f3, la metodologia i la distribuci\u00f3 de resultats \u00e9s important que es faci atenent les especificitats de l\u2019activitat en q\u00fcesti\u00f3 i els mateixos interessos de la xarxa d\u2019agents que s\u2019impliquen.<\/p>\n

Si se\u2019n t\u00e9 l\u2019oportunitat, pot ser benefici\u00f3s comptar amb el seguiment d\u2019observadors externs, que poden aportar la possibilitat de contrastar l\u2019orientaci\u00f3 del projecte amb altres inst\u00e0ncies i fer unes devolucions al llarg del proc\u00e9s que poden facilitar el desenvolupament de les negociacions entre els agents implicats.<\/p>\n

Tal com han subratllat Rubio, Rius i Mart\u00ednez, de l\u2019avaluaci\u00f3 dep\u00e8n finalment la possibilitat de generar valor p\u00fablic (2014). \u00c9s amb la definici\u00f3 col\u00b7lectiva d\u2019indicadors que els prop\u00f2sits top-down \u2013els programes de govern\u2013 es poden posar en relaci\u00f3 i entrar en un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 amb els interessos bottom-up \u2013els interessos dels col\u00b7laboradors del projecte, els socis, els usuaris i la ciutadania en general. D\u2019aquesta manera, els suposats criteris enrarits del m\u00f3n de l\u2019art no poden quedar exclosos d\u2019aquest proc\u00e9s, com tampoc les necessitats d\u2019efici\u00e8ncia que l\u2019Administraci\u00f3 t\u00e9 actualment per gestionar els recursos. Amb l\u2019avaluaci\u00f3, s\u2019haur\u00e0 de modular la intensitat de les perspectives que conflueixen en l\u2019acci\u00f3 i tractar els indicadors i els criteris de valor com una subst\u00e0ncia mal\u00b7leable i a l\u2019abast de tots els implicats en el projecte.<\/p>\n

 <\/p>\n

Documentar els processos de la mediaci\u00f3 cultural<\/em><\/strong><\/p>\n

Quan a mitjan d\u00e8cada de 1990, Mary Anne Staniszewski va iniciar la seva investigaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria del MOMA, el Museu d\u2019Art Modern de Nova York, es va trobar que aquesta instituci\u00f3 pr\u00e0cticament no disposava de documentaci\u00f3 sobre la seva pr\u00f2pia mem\u00f2ria. Mentre que la biblioteca contenia nombrosos relats sobre artistes i moviments art\u00edstics del segle xx, a Staniszewski la sorprenia que el museu m\u00e9s influent en la construcci\u00f3 del relat de l\u2019art modern hagu\u00e9s mantingut pr\u00e0cticament reprimits els relats dels seus processos de mediaci\u00f3 (Staniszewski, 1998).<\/p>\n

Actualment, gaireb\u00e9 vint anys despr\u00e9s, hi ha consens entre els museus, els cr\u00edtics i els historiadors que, per escriure la hist\u00f2ria de l\u2019art modern i contemporani, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019estudi de les obres d\u2019art per si mateixes. L\u2019obra d\u2019art sempre ha estat acompanyada de dispositius d\u2019exposici\u00f3 que han afectat tant el seu r\u00e8gim de producci\u00f3 com la recepci\u00f3, i que s\u00f3n determinants a l\u2019hora d\u2019entendre l\u2019impacte que han tingut les obres en l\u2019esfera p\u00fablica en general i, fins i tot, la seva fortuna al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia dels temps de Stanizsewski, avui en dia els museus d\u2019art contemporani comencen a posar a l\u2019abast de tothom documentaci\u00f3 que d\u00f3na compte de la seva activitat. \u00c9s el cas del projecte MeLA, un consorci entre diferents museus d\u2019Europa, entre els quals s\u2019inclou el MACBA, que reconeix la import\u00e0ncia de l\u2019arxiu per promoure una consci\u00e8ncia m\u00e9s gran sobre l\u2019activitat institucional. Tal com es posa de manifest amb el projecte: \u00ab[\u2026] l\u2019arxiu \u00e9s la font prim\u00e0ria i un valor inequ\u00edvoc per entendre les l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019una instituci\u00f3 art\u00edstica, per mostrar els seus processos de construcci\u00f3 conceptual i per reflexionar sobre les influ\u00e8ncies intel\u00b7lectuals i art\u00edstiques de la societat de qu\u00e8 forma part la seva activitat\u00bb. D\u2019aquesta manera,\u00abl\u2019arxiu ha de ser una eina que faciliti entendre les motivacions que porten a fer una exposici\u00f3, els processos interns de treball, la manera en qu\u00e8 els comissaris treballen, aix\u00ed com les lleis i les pol\u00edtiques
\nde la instituci\u00f3 en un per\u00edode de temps determinat\u00bb (Mu\u00f1oz, Vega i Galliss\u00e0, 2014).<\/p>\n

Hem de parlar del projecte Arts combinat\u00f2ries, amb el qual la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies organitza des de l\u2019any 2009 el fons documental de la instituci\u00f3 en un arxiu digital que funciona en codi obert. La seva directora, Laurence Rassel, posava l\u2019\u00e8mfasi en aquest cas en la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019obrir el relat de la instituci\u00f3 i facilitar un coneixement m\u00e9s ampli sobre els processos quotidians del treball que faciliten la producci\u00f3 de la cultura contempor\u00e0nia (Rassel, 2012).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, en el cas d\u2019Arts combinat\u00f2ries<\/em>, no es considera el codi obert nom\u00e9s un aspecte tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 una manera de treballar les interaccions amb la societat i la pol\u00edtica del museu. El desenvolupament
\nde l\u2019arxiu d\u2019exposicions s\u2019acompanya, aix\u00ed, de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019usuaris i de col\u00b7laboracions amb organitzacions relacionades amb l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. Es tracta del projecte Prototips en codi obert<\/em>, amb el qual es promou la investigaci\u00f3 entorn de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i culturals i es posa un \u00e8mfasi
\nespecial en la q\u00fcesti\u00f3 de la mediaci\u00f3. En aquest cas, es veu la revisi\u00f3 de les pr\u00e0ctiques muse\u00edstiques com una possibilitat per generar lectures m\u00e9s realistes de la pr\u00e0ctica cultural i art\u00edstica, al mateix temps que per experimentar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els grups participants, l\u2019adequaci\u00f3 dels processos de mediaci\u00f3 a les necessitats precises del present i la ideaci\u00f3 de nous prototips institucionals.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, acabem aquesta publicaci\u00f3 fent esment al que ha estat el seu origen. El Laboratori de T\u00e8cnics en Arts Visuals ha estat un dels grups d\u2019investigaci\u00f3 que s\u2019ha organitzat al voltant de l\u2019arxiu de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies i s\u2019ha plantejat com un espai per a l\u2019aprenentatge col\u00b7lectiu sobre q\u00fcestions relatives a la mediaci\u00f3 art\u00edstica. Tal com en d\u00f3na fe aquesta publicaci\u00f3, es tracta d\u2019un espai des del qual es poden documentar i avaluar iniciatives d\u2019art contemporani que s\u2019han desenvolupat als municipis de la
\nprov\u00edncia de Barcelona al llarg de la darrera d\u00e8cada.<\/p>\n

\u00c9s important posar de manifest l\u2019escassa documentaci\u00f3 que els membres del Laboratori van aportar inicialment sobre la seva activitat en les sessions de treball. En les sessions del Laboratori, la documentaci\u00f3 que es va consultar es limitava en bona part a material publicat, com ara cat\u00e0legs i fulletons, els quals donen compte de la narraci\u00f3 oficial dels projectes. En canvi, es va tendir a obviar l\u2019aportaci\u00f3 de materials d\u2019\u00fas intern, com s\u00f3n els plans directors, els plans estrat\u00e8gics, els documents program\u00e0tics, les propostes de projecte, els pressupostos, els informes, les mem\u00f2ries o les avaluacions de l\u2019activitat.<\/p>\n

En canvi, amb els casos estudiats i les valoracions que s\u2019han recopilat amb aquesta publicaci\u00f3, es procura fer un primer pas per invertir la tend\u00e8ncia cap a l\u2019oblit de la mediaci\u00f3. En un moment com l\u2019actual, en qu\u00e8 els programes d\u2019arts visuals han disminu\u00eft substancialment, \u00e9s important cercar l\u00ednies de desenvolupament
\nsostenibles per al futur de les arts visuals al territori. Al mateix temps, per\u00f2, tamb\u00e9 hem de procurar materials que deixin const\u00e0ncia, revisin i avalu\u00efn les pol\u00edtiques art\u00edstiques i els processos de mediaci\u00f3 cultural que s\u2019han desplegat des del tombant de segle.<\/p>\n

Segons Staniszewski, documentar els processos de mediaci\u00f3 i facilitar la investigaci\u00f3 al seu voltant \u00e9s la possibilitat de disposar d\u2019una administraci\u00f3 de la cultura que definitivament deixi de ser una caixa negra. Una administraci\u00f3 que guanyi en transpar\u00e8ncia al mateix temps que deixi de ser cega i que guanyi consci\u00e8ncia sobre els seus propis processos de mediaci\u00f3 i les pol\u00edtiques art\u00edstiques.<\/p>\n

Fer mem\u00f2ria \u00e9s la possibilitat d\u2019avaluar amb m\u00e9s precisi\u00f3 i, aix\u00ed, concretar solucions factibles de cara al futur. Fer accessible la documentaci\u00f3 \u00e9s oferir la possibilitat d\u2019obrir el relat i de facilitar la implicaci\u00f3 ciutadana a l\u2019hora de definir unes pol\u00edtiques de l\u2019art i la cultura que, finalment, siguin per a tothom.<\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibligr\u00e0fiques<\/h1>\n

 <\/p>\n

Andreasen, S\u00f8ren; Bang Larsen, Lars (2006): \u00abRemarks on Mediation\u00bb. A*Desk<\/em>. N\u00fam. 3. 10\/04\/06. En l\u00ednia: <http:\/\/www.a-desk.org\/03\/soren.php><\/p>\n

Andreasen, S\u00f8ren; Bang Larsen, Lars (2007): \u00abThe Middleman: Beginning to Think about Mediation\u00bb, a: Paul O\u2019Neill (ed.): Curating Subjects<\/em>. P. 20-30. Open Editions. Londres.<\/p>\n

A\u00f1\u00f3, Cristian et al. (2012): Obert per reflexi\u00f3. Un laboratori de treball en xarxa i producci\u00f3 art\u00edstica i cultural<\/em>. Centre d\u2019Art Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Generalitat de Catalunya. Tarragona.<\/p>\n

A\u00f1\u00f3, Cristian (2014): \u00abLa desobedi\u00e8ncia col\u00b7laborativa\u00bb, a: Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Maria de Pfaff, Beatriz Escudero, Rosa Lle\u00f3 i Zaida Trallero (eds.): Fuga. Variacions sobre una exposici\u00f3<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia. Direcci\u00f3 General de Joventut. Sala d\u2019Art Jove. Barcelona.<\/p>\n

A\u00f1\u00f3, Cristian (2015): \u00abRecuperando el norte: Un GPS colaborativo y multiposicional\u00bb, a: Antonio Colados i Javier Rodrigo (eds.): Modos de trabajo art\u00edstico en contexto<\/em>. Cien gramos i Universidad de Granada. Granada.<\/p>\n

Bamford, Anne (2009): El factor \u00a1Wuau! El papel de las artes en la educaci\u00f3n. Un estudio internacional sobre el impacto de las artes en la educaci\u00f3n<\/em>. Octaedro. Barcelona.<\/p>\n

Barcenilla, Haieza (2012): \u00abMatar a los indios. Sobre Zero1\u00bb. A*Desk<\/em>. En l\u00ednia: <http:\/\/www.a-desk.org\/highlights\/Matar-a-los-indios-Sobre-Zero1.html> (\u00faltima consulta: 01\/12\/2014)<\/p>\n

Bennett, Tony (1995): The Birth of the Museum. History, Theory, Politics<\/em>. Routledge. Londres i Nova York.<\/p>\n

Blanco, Ingrid; Gagliano, Antonio (2013): Golfes 100 %<\/em>. Cat\u00e0leg. Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu Contemporani. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/issuu.com\/santandreucontemporani\/docs\/100desvan> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

Boltanski, Luc; Chiapello, \u00c8ve (2002): El nuevo esp\u00edritu del capitalismo<\/em>. Akal. Madrid.<\/p>\n

Bonet, Pilar; Peran, Mart\u00ed (2003): Espais obrats<\/em>. Cat\u00e0leg. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Institut d\u2019Edicions. Barcelona<\/p>\n

Borja-Villel, Manuel J. (2009), a: Diversos autors: Relational Objects. MACBA Collection 2002-07<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Bosco, Roberta (2007): \u00abPoblenou perder\u00e1 unos 200 artistas en 2007. El Ayuntamiento proyecta una futura red de f\u00e1bricas de creaci\u00f3n mientras cierran las que funcionan\u00bb. El Pa\u00eds<\/em>. 29-01-2007. En l\u00ednia: <http:\/\/elpais.com\/diario\/2007\/01\/29\/catalunya\/1170036439_850215.html> (\u00faltima consulta: 01\/12\/2014)<\/p>\n

Buck, Louisa; McClean, Daniel (2012): Commissioning Conntemporary Art. A Handbook for Curators, Collectors and Artists<\/em>. Thames & Hudson. Londres.<\/p>\n

Carrillo, Jes\u00fas (2007): \u00abLas nuevas f\u00e1bricas de la cultura: los lugares de la creaci\u00f3n y la producci\u00f3n cultural en la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea\u00bb. En l\u00ednia: <http:\/\/medialab-prado.es\/mmedia\/0\/689\/689.pdf> (\u00faltima consulta: 30\/11\/2014)<\/p>\n

Carrillo, Jes\u00fas (2008): \u00abReflexiones y propuestas sobre los nuevos centros de creaci\u00f3n contempor\u00e1nea\u00bb. En l\u00ednia: <http:\/\/www.google.es\/urlsa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CCEQFjAA&url=http%3A%2F%2Fmedialab-prado.es%2Fmmedia%2F828&ei=sh17VKKRMMvbas_ugIAO&usg=AFQjCNHaLLqSj-jKJE20fqXHjf0HAPd5Fg&bvm=bv.80642063,d.d2s> (\u00faltima consulta: 30\/11\/2014)<\/p>\n

Castells, Manuel (2000): \u00abLa ciudad de la nueva econom\u00eda\u00bb. La factor\u00eda. Revista bimenusal de pensamiento social<\/em>. Juny-setembre 2000. N\u00fam. 12. En l\u00ednia: <http:\/\/www.revistalafactoria.eu\/articulo.php?id=153> (\u00faltima consulta: 01\/12\/2014)<\/p>\n

Ch\u00e1vez Arguayo, Marco Antonio (2012): Los consejos de las artes y el principio del \u2018arm\u2019s length\u2019 en las pol\u00edticas culturales subnacionales: Un estudio comparativo entre Catalu\u00f1a (Espa\u00f1a), Escocia (Reino Unido) y Jalisco (M\u00e9xico)<\/em>. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/bitstream\/2445\/34969\/2\/CHAVEZAGUAYO_TESIS.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Clot, Manel (1998): \u00abUna proposta de col\u00b7lecci\u00f3 per a Granollers\u00bb, a: Florenci Gunt\u00edn: L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local. Eines per al disseny i la gesti\u00f3 de programes d\u2019arts visuals<\/em>. Pag\u00e8s Editors i Diputaci\u00f3 de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Deutsche, Rosalyn (2001): \u00abAgorafobia\u00bb, a: Paloma Blanco, Jes\u00fas Carrillo, Jordi Claramonte i Marcelo Exp\u00f3sito: Modos de hacer. Arte cr\u00edtico, esfera p\u00fablica y acci\u00f3n directa<\/em>. Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca. Diversos autors (2006): La dimensi\u00f3n econ\u00f3mica de las artes visuales en Espa\u00f1a. Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya. Barcelona. En l\u00ednia:<http:\/\/www.aavc.net\/aavc_net\/html\/documents\/deave\/deave-all.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2007): Documento de buenas pr\u00e1cticas en museos y centros de arte contempor\u00e1neo<\/em>. Ministerio de Cultura. En l\u00ednia: <http:\/\/www.mcu.es\/museos\/docs\/museosbuenaspracticas.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2008): Codi de bones pr\u00e0ctiques professionals a les arts visuals<\/em>. Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/bonespractiques.aavc.net\/ca\/codi> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2011): Declaraci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Cultura de l\u2019Acampada BCN de Pla\u00e7a Catalunya. En l\u00ednia: <https:\/\/culturaacampadabcn.wordpress.com\/declaracio-declaracion\/> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2011): Informe anual sobre l\u2019estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2011. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Barcelona<\/em>. En l\u00ednia: <http:\/\/www.conca.cat\/media\/asset_publics\/ resources\/000\/001\/746\/original\/IA_2011_CAT_-_040811.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2011): Valoraci\u00f3 del posicionament de la cultura catalana. Visi\u00f3 i marc general del diagn\u00f2stic per sectors culturals. Pla estrat\u00e8gic cultura Catalunya 2021<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/CulturaDepartament\/SID\/Articles_diversos_2012\/documents\/Presentacio_Pla_estrategic_SECTORS_unificada_final.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2011): Valoraci\u00f3 del posicionament de la cultura catalana. Visi\u00f3 i marc general del diagn\u00f2stic per \u00e0mbits territorials. Pla estrat\u00e8gic cultura Catalunya 2021<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/CulturaDepartament\/SID\/Articles_diversos_2012\/documents\/Presentacio_Pla_estrategic_TERRITORIS_unificada_final.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Diversos autors (2012): \u00abManifest d\u2019Olot per a l\u2019Art Contemporani\u00bb. En l\u00ednia: <http:\/\/blog.aavc.net\/2012\/03\/08\/manifest-d%E2%80%99olot-per-a-l%E2%80%99art-contemporani\/><\/p>\n

Eagleton, Terry (2005): Despu\u00e9s de la teor\u00eda<\/em>. Debate. Random House Mondadori. Barcelona.<\/p>\n

Fontdevila, Oriol (2008): \u00abNo nom\u00e9s f\u00e0briques. Antics entorns industrials i nous territoris per a la inversi\u00f3 en la cultura\u00bb. Q. Creaci\u00f3 art\u00edstica i patrimoni cultural<\/em>. P. 9-13. Associaci\u00f3 per al Museu Comarcal de Manresa i Museu Comarcal de Manresa. Manresa.<\/p>\n

Fontdevila, Oriol (2012): \u00abCan Xalant tanca portes. Ad\u00e9u a la producci\u00f3\u00bb. A*Desk<\/em>. 4\/11\/2012. En l\u00ednia: <http:\/\/www.a-desk.org\/highlights\/Can-Xalant-tanca-portes-Adeu-a-la.html> (\u00faltima consulta: 26\/11\/2014)<\/p>\n

Fontdevila, Oriol (2013): \u00abCapgirar el museu. Interseccions entre el comissariat i l\u2019educaci\u00f3 en la perspectiva de la cr\u00edtica institucional\u00bb. Mnem\u00f2sine. Revista catalana de museologia<\/em>. N\u00fam. 7. P. 71-83. Associaci\u00f3 de Muse\u00f2legs de Catalunya. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www.museologia.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/2.5.-Dossier.Mnem%C3%B2sine-7.pdf> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

G\u00f3mez de la Iglesia, Roberto (ed.) (2007): Los nuevos centros culturales en Europa<\/em>. Grupo Xabide.<\/p>\n

Greenberg, Reesa; Ferguson, Bruce, W.; Narine, Sandy (eds.) (1996): Thinking about Exhibitions<\/em>. Routledge. Londres i Nova York.<\/p>\n

Guerra, Carles (moderador) (2011): \u00abEl giro educativo en el Estado espa\u00f1ol. Mesa redonda\u00bb. Diversos autors: Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado espa\u00f1ol<\/em>. Arteleku – Diputaci\u00f3n Floral de Gipuzkoa, Centro Jos\u00e9 Guerrero – Diputaci\u00f3n de Granada, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda i Universidad Internacional de Andaluc\u00eda. P. 274.<\/p>\n

Gunt\u00edn, Florenci (1998): L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local. Eines per al disseny i la gesti\u00f3 de programes d\u2019arts visuals<\/em>. Pag\u00e8s editors i Diputaci\u00f3 de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Harvey, David (2005): \u00abEl arte de la renta: la globalizaci\u00f3n y la mercantilitzaci\u00f3n de la cultura\u00bb, a: David Harvey i Neil Smith: Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de la Universitat de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Insa Alba, Juan Ram\u00f3n (2011): \u00abNotas para una \u00e9tica hacker en la cultura local\u00bb. En l\u00ednia: <https:\/\/www.academia.edu\/9215684\/Notas_para_una_%C3%A9tica_hacker_en_la_cultura_local> (\u00faltimaconsulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Kester, Grant H. (2004): Conversation Pieces. Community + Communication in Modern Art<\/em>. University of California Press. Berkeley, Los Angeles i Londres.<\/p>\n

Latouche, Serge (2009): Peque\u00f1o tratado del decrecimiento sereno<\/em>. Icaria. Barcelona.<\/p>\n

Latour, Bruno (2007): Nunca fuimos modernos. Ensayo de antropolog\u00eda sim\u00e9trica<\/em>. Siglo Veintiuno Editores.<\/p>\n

Mar\u00ed, Bartomeu (2009), a: Diversos autors: Relational Objects. MACBA Collection 2002-07<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Mart\u00ednez Illa, Santi (2010): Pla d\u2019equipaments culturals de Catalunya (PECCat), 2010-2010<\/em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Culturai Mitjans de Comunicaci\u00f3. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/CulturaDepartament\/SGEC\/Documents\/Arxiu\/Pec_26%2001%2011.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Marzo, Jorge Luis (2002): \u00abComissariat i (manca de) pol\u00edtica art\u00edstica\u00bb. En l\u00ednia: <http:\/\/www.soymenos.net\/comissariat.pdf><\/p>\n

Marzo, Jorge Luis (2008): \u00abEl comisariado frente a la desaparici\u00f3n de la pol\u00edtica cultural\u00bb. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www.soymenos.net\/comisariado.pdf><\/p>\n

Marzo, Jorge Luis (2013): La degradaci\u00f3 de l\u2019art. Poder i pol\u00edtica cultural a Catalunya<\/em>. El Tangram. Barcelona.<\/p>\n

Mascarell, Ferran (ed.) (1999): El llibre blanc de la cultura a Catalunya. Un futur per a la cultura catalan<\/em>a. Partit dels Socialistes de Catalunya. Barcelona.<\/p>\n

Miller, Toby; Y\u00fadice, George (2004): Pol\u00edtica cultural<\/em>. Gedisa. Barcelona.<\/p>\n

M\u00f6rsch, Carmen (2009): \u00abAt a Crossroads of Four Discourses. Documenta 12 Gallery Education in between Affirmation, Reproduction, Deconstruction and Transformation\u00bb, a: Carmen M\u00f6rsch (ed.): Documenta 12. Education<\/em>. Vol. 2. Between Critical Practice and Visitor Services. Results of a Research Project. Diaphanes. Zuric i Berl\u00edn.<\/p>\n

M\u00f6rsch, Carmen (2012): \u00abContradecirse uno mismo: la educaci\u00f3n en museos y exposiciones como pr\u00e1ctica cr\u00edtica\u00bb, a: Antonio Collados i Javier Rodrigo (eds.): Transductores. Pedagog\u00edas en red y pr\u00e1cticas instituyentes<\/em>. Centro Jos\u00e9 Guerrero. Diputaci\u00f3n de Granada. Granada.<\/p>\n

Mouffe, Chantal (2007): Pr\u00e1cticas art\u00edsticas y democracia agon\u00edstica<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de la Universitat de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Mu\u00f1oz, Maite; Vega, Marta; Galliss\u00e0, N\u00faria (2014): Folding the Exhibition<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www.macba.cat\/es\/ensayo-folding-the-exhibition (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

O\u2019Neill, Paul (2008): \u00abEl gir comissarial: de la pr\u00e0ctica al discurs\u00bb, a: Neus Mir\u00f3 i Gl\u00f2ria Picazo (eds.): L\u2019exposici\u00f3 com a dispositiu. Teories i pr\u00e0ctiques entorn de l\u2019exposici\u00f3<\/em>. Ajuntament de Lleida. Centre d\u2019Art la Panera.<\/p>\n

O\u2019Neill, Paul; Wilson, Mick (2010): \u00abIntroduction\u00bb, a: Paul O\u2019Neill i Mick Wilson (eds.): Curating and the Educational Turn<\/em>. P. 11-22. Open Editions, De Appel Arts Centre. Londres i Amsterdam.<\/p>\n

Padr\u00f3, Carla (2003): \u00abLa museolog\u00eda cr\u00edtica como una forma de reflexionar sobre los museos como zonas de conflicto e intercambio\u00bb, a: Jes\u00fas Pedro Lorente (dir.): Museolog\u00eda cr\u00edtica y arte contempor\u00e1neo<\/em>. Prensas Universitarias de Zaragoza. Saragossa.<\/p>\n

Pascual, Jordi (2014): \u00abGovernan\u00e7a de la ciutat i drets culturals\u00bb. Kultur. Revista interdisciplin\u00e0ria sobre la cultura de la ciutat<\/em>. Vol. I. N\u00fam. 1. En l\u00ednia: <http:\/\/www.e-revistes.uji.es\/index.php\/kult-ur\/article\/view\/1419\/1234> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

Picazo, Gl\u00f2ria (2015): \u00abCentre d\u2019art la Panera: present i reptes de futur\u00bb, a Gl\u00f2ria Picazo: Col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art contemporani del Centre d\u2019Art la Panera<\/em>. Ajuntament de Lleida, la Panera. Lleida.<\/p>\n

Ranci\u00e8re, Jacques (2005): Sobre pol\u00edticas est\u00e9ticas<\/em>. Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona. Servei de Publicacions de la Universitat Aut\u00f2noma de la Universitat de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Rassel, Laurence (2010): \u00abHacer memoria. El caso de \u2018Arts combinat\u00f2ries\u2019. Lugar de educaci\u00f3n, exposici\u00f3n e investigaci\u00f3n de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies\u00bb, a: Fernando Est\u00e9vez Gonz\u00e1lez, Mariano de Santa Ana (eds.): Memorias y olvidos del archivo<\/em>. P. 195-213. Organismo Aut\u00f3nomo de Museos y Centros del Excelent\u00edsimo Cabildo Insular de Tenerife. El Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno. Outer Ediciones. Tenerife.<\/p>\n

Rassel, Laurence (2012): \u00abObrir el relat de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies\u00bb, a: Equip impulsor de Prototips en codi obert (ed.): Prototips en codi obert. Primera etapa<\/em>. P. 4, llibret 1. Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. En l\u00ednia:<http:\/\/issu.com\/lafundicio\/docs\/prototipsencodiobert-1aetapa\/70> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Ribalta, Jorge (1998): Servicio p\u00fablico. Conversaciones sobre financiaci\u00f3n p\u00fablica y arte contempor\u00e1neo.<\/em> Ediciones de la Universidad de Salamanca. Uni\u00f3n de Asociaciones de Artistas Visuales. Barcelona i Salamanca.<\/p>\n

Ricart, Marta; Saur\u00ed, Enric (2009): Processos creatius transformadors. Els projectes art\u00edstics d\u2019intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria protagonitzats per joves a Catalunya<\/em>. Edicions del Serbal. Barcelona.<\/p>\n

Rius Ulldemolins, Joaquim (2004): Un nou paradigma de la pol\u00edtica cultural. Estudi sociol\u00f2gic del cas barcelon\u00ed<\/em>. Tesi doctoral, document in\u00e8dit. \u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciences Sociales, Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Barcelona.<\/p>\n

Rius Ulldemolins, Joaquim; Rodr\u00edguez Morat\u00f3, Arturo; Mart\u00ednez Illa, Santi (2012): \u00abEl sistema de la pol\u00edtica cultural en Catalu\u00f1a: un proceso inacabado de articulaci\u00f3n y racionalizaci\u00f3n\u00bb. RIPS. Revista de Investigaciones Pol\u00edticas y Sociol\u00f3gicas.<\/em> Universidad de Santiago de Compostela. Santiago de Compostel\u00b7la. En l\u00ednia: <http:\/\/www.usc.es\/revistas\/index.php\/rips\/article\/view\/1023\/956> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Rodrigo, Javier (2010): \u00abEducational Tendences. Discursos y l\u00edneas de tensi\u00f3n entre las pol\u00edticas culturales y las educativas\u00bb. En l\u00ednia: <http:\/\/bookcamping.cc\/referencia\/639-educational-tendenciesdiscursos> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

Rofes, Octavi (2014): \u00abProyectos de arte por proyectos. La temporalidad del proceso creativo\u00bb. A*Desk<\/em>. Proyectos y formaci\u00f3n. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/a-desk.org\/spip\/spip.php?article1728> (\u00faltima consulta: 28\/11\/2014)<\/p>\n

Rogoff, Irit (2008): \u00abTurning\u00bb. e-flux journal.<\/em> Num. 0. En l\u00ednia: <http:\/\/www.e-flux.com\/journal\/turning\/><\/p>\n

Roman\u00ed, Montse; Marzo, Jorge Luis (2014): \u00abMuseu i col\u00b7lecci\u00f3: llegats, dilemes i reptes\u00bb. Quadern<\/em>. N\u00fam. 195, abril\/maig 2014. P. 6-9. Fundaci\u00f3 Ars. Sabadell.<\/p>\n

Rowan, Jaron (2014): \u00abLa cultura como problema: Ni Arnold ni Florida. Reflexiones acerca del devenir de las pol\u00edticas culturales tras la crisis\u00bb, a: Observatorio cultural. Plataforma de la Secci\u00f3n Observatorio Cultural del Departamento de Estudios del Consejo Nacional de la Cultura y las Artes<\/em>. En l\u00ednia: <http:\/\/www.observatoriocultural.gob.cl\/revista\/2-articulo-1\/la-cultura-comoproblema-ni-arnold-ni-florida-reflexiones-acerca-del-devenir-de-laspoliticas-culturales-tras-la-crisis\/> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Rubio Arostegui, Juan Arturo; Rius Ulldemolins, Joaquim; Mart\u00ednez Illa, Santi: El modelo espa\u00f1ol de financiaci\u00f3n de las artes y la cultura en el contexto europeo. Crisis econ\u00f3mica, cambio institucional, gobernanza y valor p\u00fablico de la cultura y la pol\u00edtica cultural.<\/em> Documento de Trabajo 16\/2190014. Fundaci\u00f3n Alternativas. Fundaci\u00f3n SGAE. En l\u00ednia: <http:\/\/www.sgae.es\/recursos\/fundacionsgae\/modelo_espanol_de_financiacion_de_las_artes_y_la_cultura_en_el_contexto_europeo.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

S\u00e1nchez de Serdio, Aida (2010): \u00abArte y educaci\u00f3n: di\u00e1logos y antagonismos\u00bb. Revista Iberoamericana de Educaci\u00f3n<\/em>. N\u00fam. 52.<\/p>\n

Sinapsis (Cristian A\u00f1\u00f3 i L\u00eddia Dalmau) (coord.) (2010): Trans_Art_Laboratori. Interaccions entre pr\u00e0ctica art\u00edstica i \u00e0mbit educatiu\/2009 \u2013 2011<\/em>. Trans Art Laboratori. Barcelona. En l\u00ednia: <http:\/\/www.trans-artlaboratori.org\/> (\u00faltima consulta: 28\/ 11\/ 2014)<\/p>\n

Staniszewski, Mary Anne (1998): The Power of Display. A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art<\/em>. MIT Press. Cambridge, Londres.<\/p>\n

Swartz, Jeffrey (2008): \u00abSpace-run Artists: Art Activism and Urban Conflicte in Contemporary Barcelona\u00bb. Fillip<\/em>. N\u00fam 8. Vancouver.<\/p>\n

Swartz, Jeffrey (2012): \u00abCultura cr\u00edtica en l\u2019alterespai: a la recerca d\u2019un model per a l\u2019activisme art\u00edstic\u00bb, a: Sala d\u2019Art Jove. 2010-2011<\/em>. P. 128-134. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Fam\u00edlia. Direcci\u00f3 General de Joventut. Sala d\u2019Art Jove. En l\u00ednia <http:\/\/www.saladartjove.cat\/i\/publicaci%C3%B3\/art-jove-2010-2011> (\u00faltima consulta: 01\/12\/2014)<\/p>\n

Teixeira Coelho, Jos\u00e9 (2009): Diccionario cr\u00edtico de pol\u00edtica cultural<\/em>. Gedisa. Barcelona.<\/p>\n

Villarroya, Anna (2012): Pol\u00edtica cultural. Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona<\/em>. En l\u00ednia: <http:\/\/www20.gencat.cat\/docs\/CulturaDepartament\/SSCC\/RELEXT\/Consell%20d%27Europa\/Documents\/Arxius\/2010_Pol_Cult_Cat_b.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Villasante, Tom\u00e1s R. (2006): Desbordes creativos. Estilos y estrategias para la transformaci\u00f3n social<\/em>. Catarata. Madrid.<\/p>\n

YProductions (2009): Nuevas econom\u00edas de la cultura. Parte 1: Tensiones entre lo econ\u00f3mico y lo cultural en las industrias creativas<\/em>. En l\u00ednia: <http:\/\/www.demasiadosuperavit.net\/wpcontent\/uploads\/2013\/07\/nuevas_economias_cultura_yproductions.pdf> (\u00faltima consulta: 27\/11\/2014)<\/p>\n

Y\u00fadice, George (2002): El recurso de la cultura. Usos de la cultura en la era global<\/em>. Gedisa. Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural” 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3338,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[64,63],"tags":[],"class_list":["post-3334","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-investigacio","category-escriptor","any-115","clients-diputacio-de-barcelona"],"yoast_head":"\nCap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural” 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-11-10T23:07:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-07-01T00:24:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"447\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"161 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\",\"name\":\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png\",\"datePublished\":\"2017-11-10T23:07:24+00:00\",\"dateModified\":\"2018-07-01T00:24:29+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png\",\"width\":447,\"height\":600},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural” 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2017-11-10T23:07:24+00:00","article_modified_time":"2018-07-01T00:24:29+00:00","og_image":[{"width":447,"height":600,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png","type":"image\/png"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"161 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","name":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png","datePublished":"2017-11-10T23:07:24+00:00","dateModified":"2018-07-01T00:24:29+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3-e1510355550773.png","width":447,"height":600},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3334\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3334"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3334\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":3787,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3334\/revisions\/3787\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3338\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}