{"id":3553,"date":"2018-04-20T23:14:45","date_gmt":"2018-04-20T21:14:45","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/?p=3553\/"},"modified":"2018-04-21T10:52:12","modified_gmt":"2018-04-21T08:52:12","slug":"manel-clot-un-vincle-obscur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/","title":{"rendered":"Manel Clot: Un vincle obscur"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Manel Clot: (1996): \u201cUna necessitat (en tu m\u00e9s que tu)\u201d. Sobre la cr\u00edtica d\u2019art i la seva presa de posici\u00f3. <\/em>MACBA. pp. 63, 66, 68<\/strong><\/h1>\n

<\/h2>\n

(…) La necess\u00e0ria inserci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art en el seu context original significa fonamentalment que mant\u00e9 i mostra alguns vincles del seu lloc<\/em> de proced\u00e8ncia per\u00f2 que mai no arriba a ser-ne un mer testimoni. La complexitat \u2013l\u2019ambig\u00fcitat, la plurival\u00e8ncia, l\u2019hermetisme, el mutisme, el silenci, la significaci\u00f3\u2013 inherent a tota obra d\u2019art es fonamenta en aquesta premissa: l\u2019obra existeix a partir dels seus vincles amb el m\u00f3n per\u00f2 mai no n\u2019\u00e9s l\u2019exemple, necessita tots els elements que formen el m\u00f3n per poder subsistir i existir per\u00f2 mai no n\u2019ensenya els mecanismes operacionals d\u2019una manera immediata. (…)<\/p>\n

La complexitat de la definici\u00f3 de l\u2019art es troba directament relacionada amb, la complexitat de la pr\u00f2pia definici\u00f3 de l\u2019home i de les seves extensions, \u00e9s a dir, de m\u00f3n, de coses, de vida i de fets, i relacionada tamb\u00e9 amb una irrenunciable idea de present: una nova idea de la subjectivitat i de la reflexi\u00f3 provinent dels \u00e0mbits d\u2019una intimitat estranya, obscura, que se\u2019ns mostra nom\u00e9s en el seu vestigi, en el seu rastre, en el seu efecte, quan ja no \u00e9s i nom\u00e9s \u00e9s passat, quan n\u2019\u00e9s el pas, quan es mostra com a il\u00b7luminaci\u00f3 que prov\u00e9 de l\u2019obscuritat precedent, com a relaci\u00f3 amb una certa opacitat diferida de l\u2019altre.<\/em> Un m\u00f3n de vida en qu\u00e8 processos de fusi\u00f3 i d\u2019interacci\u00f3 fan que la din\u00e0mica de l\u2019art s\u2019acabi constituint com una mena de teixit profund d\u2019intersubjectivitat, poder\u00f3s i complex, un indeturable mecanisme de construcci\u00f3 de sentit, vinculat tant a les opcions existencials com a les merament contextuals, \u00e9s a dir, socials, pol\u00edtiques i gen\u00e8riques, prenent aix\u00ed la forma d\u2019una mena de proc\u00e9s tendent a tenir cura d\u2019un mateix, ent\u00e8s aix\u00f2 com un dispositiu dedicat al self<\/em>. (…)<\/p>\n

Ja no hi ha artistes observadors del m\u00f3n, sin\u00f3 subjectes desencarnats i polimorfs que es mostren com a incessants reaparicions en l\u2019espai de repetici\u00f3 i del desdoblament del jo, en l\u2019espai del darrer suplement. I la possibilitat \u00faltima, doncs, d\u2019assistir a l\u2019esdeveniment de l\u2019obra d\u2019art com un acte de visi\u00f3 o com un acte de mirada. (…)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Manel Clot: (1994): \u201cEs el desastre oscuro el que produce la luz (Voces del camino de ortigas)\u201d. Toma de partido. Desplazamientos. <\/em>P. 19. QUAM. Quinzena d\u2019Art de Montesquiu <\/strong><\/h1>\n

<\/h2>\n

(\u2026) Suelo aproximarme a las obras de arte como un merodeador, y desde unas posiciones escasamente estructuradas, bastante contradictorias, a menudo dolientes y casi siempre enfermizas o, como m\u00ednimo, an\u00f3malas, extra\u00f1as, como pareciendo que intento hacer efectiva \u2013aunque sin yo saberlo hasta la fecha\u2013 aquella caracter\u00edstica con la que la m\u00e1s considerablemente intransigencia de Todorov estigmatizaba el pensamiento del indecible, del oculto, del ausente, del siempre agazapado Maurice Blanchot (\u2026): el ox\u00edmoron<\/em>, un tropo, una figura de estilo que consisten en decir simult\u00e1neamente esto y su contrario. Como apelando, en suma, a la plenitud del vac\u00edo.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

Manel Clot (2001): \u201cQuatre coses sobre expectatives de transformaci\u00f3 i per\u00edmetres relacionals de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques des de l\u2019\u00e0mbit de la cr\u00edtica (El cr\u00edtic com a productor o la superaci\u00f3 de la psicoast\u00e8nia)\u201d. Transversal revista de cultura contempor\u00e0nia. <\/em>n. 16 # Llocs de la cr\u00edtica<\/em>. pp. 32, 34. Ajuntament de Lleida<\/strong><\/h1>\n

<\/h2>\n

(…) En l\u00f2gica adher\u00e8ncia i agregaci\u00f3 al text<\/em> de l\u2019artista, el text <\/em>de la cr\u00edtica no explica ni interpreta, formula. No desxifra ni decodifica. No tradueix ni facilita, intensifica. Intensifica el sentit, no el significat. Amplia i expandeix els mecanismes operatius i referencials. Afegeix. Proporciona prot\u00f2nims. Incideix en horitzontal. Genera narratives altres<\/em> i proporciona nous codis de negociaci\u00f3 amb els per\u00edmetres relacionals que la canviant din\u00e0mica contextual va scocialitzant i modificant. Recalca la irrefutable condici\u00f3 de constructe<\/em> cultural de tota producci\u00f3 art\u00edstica, en descarta qualsevol possible temptaci\u00f3 essencialista, immutable i universalista, en desmunta les arrelades pretensions d\u2019autonomia apol\u00edtica i autosufici\u00e8ncia neutral, no evidencia el car\u00e0cter progressivament menys monol\u00edtic (…) i (de)mostra la multiplicitat factual originada per processos evolutius de car\u00e0cter menys linealista.<\/p>\n

(…) El text<\/em> de la cr\u00edtica i des de la cr\u00edtica, qualsevol esb\u00f3s de teoria amb vocaci\u00f3 i intenci\u00f3 plurals, qualsevol assaig de laboratori, qualsevol provatura curatorial, han de partir del car\u00e0cter eminentment contextual de la producci\u00f3 art\u00edstica, han de considerar la impossible universalitat i ess\u00e8ncia de les seves qualitats<\/em>, n\u2019han de reafirmar la seva irrenunciable no-exterioritat, i n\u2019han d\u2019esdevenir el seu dispositiu conversacional primer i fonamental: no esperar complicitat ni aportar interlocuci\u00f3, no conniv\u00e8ncia sin\u00f3 conviv\u00e8ncia, no resignaci\u00f3 sin\u00f3 intercanvi, no col\u00b7lisi\u00f3 sin\u00f3 col\u00b7lusi\u00f3, no interpretar sin\u00f3 completar, no desxifrar sin\u00f3 intensificar, no dirigir sin\u00f3 assumir, no efectivitat sin\u00f3 afectivitat, no direcci\u00f3 sin\u00f3 implicaci\u00f3, no expressi\u00f3 sin\u00f3 cr\u00edtica, no descripci\u00f3 sin\u00f3 implicaci\u00f3, no juxtaposici\u00f3 sin\u00f3 interacci\u00f3, no cohabitaci\u00f3 sin\u00f3 integraci\u00f3, no multiculturalisme sin\u00f3 transculturalisme, no pol\u00edtica sin\u00f3 acci\u00f3, no esdeveniment sin\u00f3 reconeixement, no integraci\u00f3 sin\u00f3 dissoluci\u00f3, no toler\u00e0ncia sin\u00f3 difer\u00e8ncia, no biografia sin\u00f3 experi\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Manel Clot (1999): \u201cFiccionalitzacions de la (sub)cultura juvenil. Art visuals, principi de realitat i pol\u00edtiques de veritat\u201d. Hipertronix. Algunes figures de la cultura juvenil. <\/em>EACC. pp. 24 – 32<\/strong><\/h1>\n

<\/h2>\n

(…) Com resoludament posava de manifest fa ja algun temps un dels creadors emergents<\/em> m\u00e9s destacats de la nostra escena art\u00edstica immediata, la complexitat de la idea est\u00e0 \u2013i de fet, ha d\u2019estar\u2013 estretament vinculada a la complexitat de la idea de m\u00f3n. Simple i planament. L\u2019evident complexitat de l\u2019art \u00e9s necessitat \u2013i es construeix\u2013, i la insalvable complexitat del m\u00f3n es comprova \u2013i s\u2019assumeix. La producci\u00f3 art\u00edstica contempor\u00e0nia \u2013o, almenys, una bona part d\u2019ella\u2013 intenta reflectir cada vegada m\u00e9s, i amb un major \u00e8mfasi, la situaci\u00f3 que t\u00e9 lloc en els propis \u00e0mbits de l\u2019exist\u00e8ncia i de l\u2019experi\u00e8ncia de les persones, convertint-la d\u2019aquesta manera en una esp\u00e8cie d\u2019escenificaci\u00f3 d\u2019ella mateixa: i a m\u00e9s es tracta d\u2019una experi\u00e8ncia, no ho hem d\u2019oblidar, occidental, cosmopolita, urbana i tardocapitalista, amb un peu ancorat en el consumisme immediat m\u00e9s vora\u00e7, i un altre en alguns \u00e0mbits culturals<\/em> que ens resulten certament forans o, almenys, allunyats, la qual cosa ens du a pensar que algunes mirades postcolonialista tamb\u00e9 adquireixen una pres\u00e8ncia cada vegada major i m\u00e9s important, en uns moments en qu\u00e8 una certa idea de configuraci\u00f3 del m\u00f3n m\u00e9s actual sembla que haja de passar per globalitzacions, mundialitzacions i homologacions internacionals <\/em>de tot caire (…). I tot aix\u00f2, que habitualment s\u2019havia mostrat des d\u2019uns par\u00e0metres intel\u00b7lectuals associats al pensament social i a la reflexi\u00f3 m\u00e9s te\u00f2rica i m\u00e9s elaborada, ha experimentat tamb\u00e9 darrerament una fort\u00edssima projecci\u00f3 des d\u2019uns terrenys tradicionalment considerats m\u00e9s populars i lleugers o, si ho voleu, fins i tot populistes, \u00e9s a dir, tots aquells territoris els eixos conceptuals dels quals provenen directament de l\u2019esfera de la pol\u00edtica popular, de la cultura de masses i, en un cert sentit, tamb\u00e9 \u2013si \u00e9s que realment podem parlar en aquest termes\u2013 de la cultura juvenil o, potser, i per enfocar-ho amb m\u00e9s propietat, de les subcultures juvenils (…).<\/p>\n

Si en aquests darrers temps tantes voltes hem estat donant a la idea d\u2019un plausible \u201cnou planeta juvenil\u201d \u2013i sobretot en el terreny de les m\u00fasiques electr\u00f2niques, d\u2019una maner bastant similar a com immediatament abans \u201call\u00f2 jove\u201d s\u2019havia constitu\u00eft tamb\u00e9 en una esp\u00e8cie de centralitat recurrent pel que fa al territori de les arts visuals, no ha estat nom\u00e9s pel que fa a uns \u00e0mbits musicals m\u00e9s o menys recents o a unes intervencions creatives notablement expandides<\/em>, acompanyats d\u2019uns comportaments, conductes i sistemes relacionals, interpersonals o no, considerablement innovadors o distints. <\/em>Encara que, ben mirat, d\u2019altra banda, quina altra cosa poden \u2013o deuen\u2013 fer el m\u00f3n i l\u2019escena de l\u2019art sin\u00f3 expandir-se, ampliar-se, difondre\u2019s cap a uns altres territoris que el pugen rescatar d\u2019aquest excessiu grau d\u2019autonomia modern que sembla conduir-lo cada vegada m\u00e9s irremissiblement cap a una desesperada autorreferencialitat, a vegades numantina, autista i ahist\u00f2rica, afanyada nom\u00e9s a preservar els seus privilegis classistes i a consagrar els seus mecanismes de superviv\u00e8ncia econ\u00f2mica (…). S\u00f3n aquests uns \u00e0mbits, cal dir-ho tot, on s\u2019estan duent a terme avui mateix algunes de les renovacions conceptuals i formals m\u00e9s importants \u2013i no tots de manera conscient i deliberada- i m\u00e9s deconstructives <\/em>que ha conegut cap terreny art\u00edstic durant les darreres d\u00e8cades de la producci\u00f3 cultural occidental: la reproductibilitat, els remixos, el mestissatge, les interrelacions, la dissoluci\u00f3 o el q\u00fcestionament radical del concepte de paternitat, la caiguda del virtuosisme i de la manufactura, la reproducci\u00f3, la c\u00f2pia, l\u2019originalitat, la rebel\u00b7lia comportamental, els pr\u00e9stecs de tota classe (…), la distribuci\u00f3 i el control de les obres, la identificaci\u00f3 amb marques i logotips, l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019uns altres canals i enregistraments medi\u00e0tics en massa, la reconsideraci\u00f3 de la rapidesa del consum, la requalificaci\u00f3 de l\u2019espectador o l\u2019\u00fas sense prejudicis i en massa de les possibilitats tecnol\u00f2giques, per anunciar nom\u00e9s alguns dels factors m\u00e9s visibles en el territori de les m\u00fasiques actuals, per\u00f2 l\u2019efecte dels quals sembla expandir-se tamb\u00e9 cap a uns altres sectors de la producci\u00f3 cultural contempor\u00e0nia, tradicionalment m\u00e9s pocs inclinats a un cert tipus d\u2019innovacions o canvis.\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Manel Clot (2001): \u201cExpectativas de transformaci\u00f3n en las pr\u00e1cticas art\u00edsticas contempor\u00e1neas\u201d. EINA. Postgrau: G\u00e8neres d\u2019exposici\u00f3. Processos i formats<\/em><\/strong><\/h1>\n

 <\/p>\n

(1. Relaciones afectivas y esfuerzos de socializaci\u00f3n)<\/strong><\/h2>\n

(\u2026) > Otorguemos importancia a los espacios abiertos, a la configuraci\u00f3n y\/o ocupaci\u00f3n de circuitos no art\u00edsticos, a los sitios<\/em> y a los no-sitios<\/em>, interiores y exteriores, f\u00edsicos y virtuales, duraderos y ef\u00edmeros, personales y colectivos, conscientes y simb\u00f3licos, estructurados y subalternos, comprensibles y herm\u00e9ticos, individuales y sociales, activistas y agentes<\/p>\n

> Pr\u00e1cticas art\u00edsticas contempor\u00e1neas (tambi\u00e9n) como nuevos sistemas relacionales capaces de establecer m\u00e1s redes horizontales (rizom\u00e1ticas<\/em>, menos jer\u00e1rquicas, ramificadas, flujos y redes) de di\u00e1logo cr\u00edtico y transversalidad operativa<\/p>\n

> Pr\u00e1cticas art\u00edsticas contempor\u00e1neas como desviaci\u00f3n social del deseo, como (posible) recurso metodol\u00f3gico abierto, y como dispositivo de intensa actividad relacional que trasciende simplificaciones iconogr\u00e1ficas o apropiaciones ic\u00f3nicas<\/p>\n

> Toda pr\u00e1ctica art\u00edstica expandida<\/em> como zona de aparici\u00f3n y recepci\u00f3n y ampliada <\/em>en sus recursos esc\u00e9nicos y visuales conlleva el riesgo de ser visualizada m\u00e1s f\u00e1cilmente (s\u00f3lo) en tanto que escena mixta de trabajos y operaciones, pero m\u00e1s dif\u00edcilmente visibilizada en tanto que pr\u00e1ctica art\u00edstica propiamente dicha<\/p>\n

>Pr\u00e1cticas art\u00edsticas, m\u00faltiples e h\u00edbridas, como contribuci\u00f3n a la reconsideraci\u00f3n del orden social, de las relaciones afectivas, de las condiciones de trabajo, de ls condiciones de trabajo, de los agentes implicados, de los roles a desempe\u00f1ar<\/p>\n

> La inminencia de institucionalizaci\u00f3n de algunos \u00e1mbitos subculturales<\/em> puede convertirlos en un mero registro descriptivo o iconogr\u00e1fico m\u00e1s, un simple repertorio tem\u00e1tico, formalista y vac\u00edo<\/p>\n

> El activismo social se est\u00e1 manifestando de muchas maneras, tanto en la esfera p\u00fablica como en lo individual: trasciende su reducci\u00f3n nominalista (\u2026)<\/p>\n

> La propia pr\u00e1ctica y condici\u00f3n de lo subalterno establece a su vez las normas de la ortodoxia hegem\u00f3nica, y viceversa, necesariamente<\/p>\n

> Las pr\u00e1cticas art\u00edsticas contempor\u00e1neas suscitan un incremento inaudito de producci\u00f3n, distribuci\u00f3n y difusi\u00f3n de los trabajos, muy por encima de las necesidades expositivas consideradas normales o habituales<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

(2. notas, ideas, apuntes)<\/strong><\/h2>\n

> Pr\u00e1cticas art\u00edsticas contempor\u00e1neas (como concepto m\u00e1s amplio), ya no una mera pr\u00e1ctica del arte<\/p>\n

> Zonas creativas de confluencias e intercambios, interzonas, transversalidad, transdisciplinariedad: creciente importancia de los estudios de la cultura visual y de loes estudios culturales<\/p>\n

> Nuevos marcos relacionales de trabajo<\/p>\n

> Transformaciones notables en el esquema secuencial habitual del circuito art\u00edstico: las pr\u00e1cticas art\u00edsticas como un conjunto (tejido) complejo, con ingredientes inseparables, no aislables ni analizables separadamente (\u2026)<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Manel Clot (1998): \u201cUna proposta de col\u00b7lecci\u00f3 per a Granollers\u201d. F. Gunt\u00edn (ed.): L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local. Eines per al disseny i la gesti\u00f3 dels programes d\u2019arts visuals. <\/em>pp. 114-116. Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/strong>\u00a0<\/strong><\/h1>\n

<\/h2>\n

\u201cEn vista que les enormes llacunes del fons impedien qualsevol intent per esmenar-ho en cap direcci\u00f3, s\u2019opta per la via d\u2019una proposta que fos innovadora, arriscada \u2013per qu\u00e8 no dir-ho\u2013, compromesa amb un notable esperit de la contemporane\u00eftat, i que signifiqu\u00e9s una mena de comen\u00e7ar de zero pel que fa a la resta de continguts del museu.\u201d<\/p>\n

\u201c(…) La col\u00b7lecci\u00f3 contemplava el temps present en la seva m\u00e9s \u00e0mplia accepci\u00f3: escultura catalana actual, \u00e9s a dir, obra de joves artistes, la consolidaci\u00f3 dels quals s\u2019estava esdevenint en aquells moments i de manera progressiva per\u00f2 imparable \u2013al cap de gaireb\u00e9 deu anys els resultats d\u2019aix\u00f2 estant prou a la vista\u2013, treballs involucrats amb la idea \u00e0mplia de les tres dimensions, i treballs recents o molt recents, independentment que haguessin estat exposats pr\u00e8viament o no. No es van tenir en compte, doncs, els segments hist\u00f2rics representats al fons del Museu ni els buits que aix\u00f2 comportava, i s\u2019engeg\u00e0 una l\u00ednia nova i diferent, cohesionada, amb perspectiva de futur, vocaci\u00f3 de present i voluntat d\u2019incidir directament \u2013i tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de la reflexi\u00f3 te\u00f2rica\u2013 en totes les q\u00fcestions relatives a all\u00f2 que \u00e9s i hauria de ser una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art contemporani en una ciutat mitjana (…).\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF Manel Clot: (1996): \u201cUna necessitat (en tu m\u00e9s que tu)\u201d. Sobre la cr\u00edtica d\u2019art i la seva presa de posici\u00f3. MACBA. pp. 63, 66, 68 (…) La necess\u00e0ria inserci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art en el seu context original significa fonamentalment que mant\u00e9 i mostra alguns vincles del seu lloc de proced\u00e8ncia per\u00f2 que mai […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3559,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[66],"tags":[],"class_list":["post-3553","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacio","any-2018-ca","clients-museu-de-granollers"],"yoast_head":"\nManel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Manel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF Manel Clot: (1996): \u201cUna necessitat (en tu m\u00e9s que tu)\u201d. Sobre la cr\u00edtica d\u2019art i la seva presa de posici\u00f3. MACBA. pp. 63, 66, 68 (…) La necess\u00e0ria inserci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art en el seu context original significa fonamentalment que mant\u00e9 i mostra alguns vincles del seu lloc de proced\u00e8ncia per\u00f2 que mai […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-04-20T21:14:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-04-21T08:52:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"581\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"883\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/\",\"name\":\"Manel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-20T21:14:45+00:00\",\"dateModified\":\"2018-04-21T08:52:12+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg\",\"width\":581,\"height\":883},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Manel Clot: Un vincle obscur\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Manel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Manel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF Manel Clot: (1996): \u201cUna necessitat (en tu m\u00e9s que tu)\u201d. Sobre la cr\u00edtica d\u2019art i la seva presa de posici\u00f3. MACBA. pp. 63, 66, 68 (…) La necess\u00e0ria inserci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019art en el seu context original significa fonamentalment que mant\u00e9 i mostra alguns vincles del seu lloc de proced\u00e8ncia per\u00f2 que mai […]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2018-04-20T21:14:45+00:00","article_modified_time":"2018-04-21T08:52:12+00:00","og_image":[{"width":581,"height":883,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrit per":"vilade883","Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/","name":"Manel Clot: Un vincle obscur - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg","datePublished":"2018-04-20T21:14:45+00:00","dateModified":"2018-04-21T08:52:12+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/MANEL-CLOT-e1524261907645.jpg","width":581,"height":883},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/manel-clot-un-vincle-obscur\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Manel Clot: Un vincle obscur"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3553"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":3658,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553\/revisions\/3658\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3559\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3553"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3553"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3553"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}