Qu\u00e8 en ser\u00e0 del Mediterrani amb les properes etapes geol\u00f2giques? Qu\u00e8 trobaran despr\u00e9s d\u2019aquest mar els milers de migrants que s\u2019aventurin a creuar-lo, i les mat\u00e8ries, l\u2019energia i les tecnologies que es traslladadin d\u2019una riba a l\u2019altra? Quines representacions reempla\u00e7aran l\u2019antiga idea d\u2019un mar buc\u00f2lic?<\/p>\n
\u2018Despr\u00e9s del Mediterrani\u2019 conjura diferents tipus de futur per mobilitzar imaginaris a l\u2019entorn de les crisis humanit\u00e0ries i ecol\u00f2giques que soscaven aquest mar. Els artistes d\u2019aquesta exposici\u00f3 aborden zones de fricci\u00f3 del Mediterrani a fi de plantejar alternatives amb qu\u00e8 entreveure possibilitats de mons en com\u00fa.\u2018Despr\u00e9s del Mediterrani\u2019 es fixa en problem\u00e0tiques en les quals es troben implicats indrets precisos, alhora que tecnologies i sistemes d\u2019intercanvi amb qu\u00e8 es relacionen i es desplacen les mat\u00e8ries, els humans i les dem\u00e9s esp\u00e8cies entre les ribes d\u2019aquest mar. El prop\u00f2sit ha estat donar lloc a representacions complexes, que s\u00f3n locals alhora que globals, amb qu\u00e8 comprendre aquest entorn com a un medi que, aix\u00ed mateix, \u00e9s natural a la vegada que social.<\/p>\n
\u2018Despr\u00e9s del Mediterrani\u2019 es busca despendre dels modes dominants que han cristal\u00b7litzat en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu . En primer lloc, hi ha la noci\u00f3 del Mediterrani com un mar unitari: la comprensi\u00f3 d\u2019aquest enclavament a partir d\u2019un \u00fanic patr\u00f3 cultural que s\u2019ha imposat amb les diferents onades del classicisme i que, en darrera inst\u00e0ncia, remet a les antigues Gr\u00e8cia i Roma. En segon lloc, hi ha la noci\u00f3 del Mediterrani com a mar del sud d\u2019Europa: la idea d\u2019un mosaic de cultures que, tot i les difer\u00e8ncies que el travessen, gaudeix d\u2019una bonhomia que el predisposa a la conviv\u00e8ncia harm\u00f2nica (1)<\/sup><\/span>Chiara Cartuccia: \u2018The space of a metaphor: on Mediterraneanism in the event-institution\u2019. Afterall<\/em>. n. 53. 2022<\/span>