{"id":1207,"date":"2015-10-09T19:50:41","date_gmt":"2015-10-09T19:50:41","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/"},"modified":"2015-10-09T20:07:36","modified_gmt":"2015-10-09T20:07:36","slug":"la-llibertat-dexpressio-sota-sospita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/","title":{"rendered":"La llibertat d’expressi\u00f3, sota sospita"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

La concentraci\u00f3 que va tenir lloc el passat 11 de gener a Par\u00eds per condemnar els atacs terroristes a la redacci\u00f3 de Charlie Hebdo <\/em> ha d\u2019alertar-nos definitivament a l\u2019entorn dels usos que ha pres la llibertat d\u2019expressi\u00f3 en el marc de la globalitzaci\u00f3. M\u00e9s de seixanta caps d\u2019estat i de govern de tot el m\u00f3n van encap\u00e7alar una marxa al seu favor, sense que cap d\u2019aquests es q\u00fcestion\u00e9s p\u00fablicament sobre l\u2019escalada de restriccions relatives al dret d\u2019expressi\u00f3 que ha tingut lloc en els darrers temps a la majoria de pa\u00efsos occidentals i arreu del m\u00f3n. Ho sabem b\u00e9 per Mariano Rajoy, responsable del govern que just un mes abans, l\u201911 de desembre de 2014, havia aprovat l\u2019anomenada \u201cLlei mordassa\u201d, amb la qual es contempla un considerable augment de les mesures punitives que atempten contra el dret de reuni\u00f3 i de manifestaci\u00f3 a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n

La paradoxa es fa ress\u00f2, una vegada m\u00e9s, de la hip\u00f2tesi que Ulrich Beck, mort tamb\u00e9 el passat mes de gener, va deixar apuntada en el seu c\u00e8lebre Risk Society<\/em> (1992): \u00abQu\u00e8 passaria si la Uni\u00f3 Europea desitg\u00e9s convertir-se en membre de la Uni\u00f3 Europea? Naturalment, hauria de ser rebutjada. \u00bfPer qu\u00e8? Per la seva flagrant falta de democr\u00e0cia!\u00bb. \u00c9s a dir, mentre que, per una banda, Europa ha donat lloc a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, per l\u2019altra ha procedit a imposar-la pertot el m\u00f3n per mitj\u00e0 de les armes. Beck parla del nou \u201cHumanisme militar occidental\u201d, el qual s\u2019al\u00e7a com una fa\u00e7ana cosmopolita per justificar la intervenci\u00f3 militar i l\u2019expansi\u00f3 de la pol\u00edtica neoliberal a escala global.<\/p>\n

Una caricatura de Mahoma crivellat de bales i amb l\u2019expressi\u00f3 \u00abL\u2019Alcor\u00e0 \u00e9s una merda, no para les bales!\u00bb es va convertir a comen\u00e7ament d\u2019any en un al\u00b7legat de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. Per\u00f2 la contradicci\u00f3 que exposa Beck es repeteix quan, al cap d\u2019una setmana, un adolescent \u00e9s arrestat a Nantes per haver respost amb el dibuix d\u2019un dels responsables del sat\u00edric en la mateixa situaci\u00f3 i lamentant-se que \u00abCharlie Hebdo \u00e9s una merda, no para les bales\u00bb. En aquest cas, la caricatura no es va considerar llibertat d\u2019expressi\u00f3, sin\u00f3 apologia del terrorisme.<\/p>\n


\nEntre par\u00e8ntesis<\/strong><\/p>\n

La llibertat d\u2019expressi\u00f3 sempre ha estat un concepte poc prec\u00eds i considerablement controvertit. S\u2019anuncia la seva eclosi\u00f3 amb les democr\u00e0cies lliberals, per\u00f2 ja els seus primers defensors consideren la necessitat que aquesta es conjugui amb l\u2019educaci\u00f3 dels ciutadans. \u00c9s el cas del fil\u00f2sof John Stuart Mill, per a qui la llibertat d\u2019expressi\u00f3 no significa dir qualsevol cosa a qualsevol persona i en qualsevol circumst\u00e0ncia, sin\u00f3 que implica aprendre a expressar-se de manera correcta i circumspecta, a reprimir-se el llenguatge ofensiu i a negociar amb nocions com s\u00f3n la privacitat i la confidencialitat.<\/p>\n

La societat occidental ha delegat a l\u2019art, en canvi, el privilegi d\u2019experimentar amb all\u00f2 que pot ser dit i de desafiar-ne els l\u00edmits. Amb aquesta finalitat ha estat prove\u00eft d\u2019unes institucions que permeten escindir-lo parcialment de la immediatesa quotidiana, a fi que els seus enunciats siguin acceptables fins i tot quan entren en contradicci\u00f3 amb el sentit com\u00fa o procedeixen a l\u2019atac del pensament imperant. Per\u00f2, tal com ha apuntat recentment Stephen Wright, el discurs de l\u2019autonomia tamb\u00e9 ha suposat l\u2019encapsulament de l\u2019art en uns \u201cpar\u00e8ntesis\u201d que, a la vegada que li confereixen una llibertat pr\u00e0cticament il\u00b7limitada, tamb\u00e9 haurien tingut com a contrapartida la creen\u00e7a generalitzada en la seva inutilitat i, per tant, un considerable decreixement de la seva efic\u00e0cia a nivell pol\u00edtic.<\/p>\n

Ara b\u00e9, un cop es fa pal\u00e8s que la llibertat d\u2019expressi\u00f3 ja no \u00e9s sols una q\u00fcesti\u00f3 de drets, sin\u00f3 que es tracta b\u00e0sicament d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 ideol\u00f2gica i que est\u00e0 subjecta a la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica i medi\u00e0tica, quin ha de ser actualment el rol de l\u2019artista al respecte? Avui dia t\u00e9 sentit seguir insistint en la llibertat d\u2019expressi\u00f3 des de la pr\u00e0ctica de l\u2019art i en l\u2019eixamplament del que, amb el temps, no s\u2019han confirmat d\u2019altra forma que com uns par\u00e8ntesis? I, aix\u00ed mateix, encara t\u00e9 sentit l\u2019exercici de transgredir all\u00f2 que pot ser dit o pensat quan, en definitiva, una de les m\u00e9s grans obscenitats del nostre temps probablement no sigui una altra que veure com la llibertat d\u2019expressi\u00f3 s\u2019ha convertit en hegemonia i esdev\u00e9 un instrument de coacci\u00f3 a escala global?<\/p>\n

Daniela Ortiz (Iquitos, Per\u00fa, 1985) \u00e9s una artista que porta uns anys residint a Barcelona, des d\u2019on realitza un treball que problematitza a l\u2019entorn del colonialisme i el control migratori. Amb les seg\u00fcents l\u00ednies procedim a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un parell de projectes que l\u2019artista ha portat a terme recentment, amb la finalitat de demostrar que, enfront de la fal\u00b7l\u00e0cia de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, probablement avui en dia no sigui tan efica\u00e7 reivindicar una llibertat d\u2019expressi\u00f3 veritable i seguir expandint-ne els l\u00edmits, com procedir a la deconstrucci\u00f3 del que ja s\u2019evidencia com una ficci\u00f3 generalitzada. M\u00e9s que no pas amb la llibertat d\u2019expressi\u00f3, el que probablement necessitem avui en dia \u00e9s un art m\u00e9s comprom\u00e8s amb abandonar els par\u00e8ntesis que el mantenen separat del m\u00f3n i eixamplar els marges de la seva capacitat d\u2019actuaci\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 ja no \u00e9s pr\u00f2piament el qu\u00e8 del missatge, sin\u00f3 el com aquest entra en circulaci\u00f3 i els efectes que \u00e9s capa\u00e7 de generar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Censura constituent<\/strong><\/p>\n

Sigmund Freud va considerar que la repressi\u00f3 \u00e9s un element constitutiu de la cultura. Judith Butler actualitza aquest pensament quan afirma que la censura no \u00e9s sols quelcom de privatiu, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s formatiu: la censura actua en la configuraci\u00f3 del subjecte, la codificaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i els l\u00edmits del discurs: \u00abEs podria dir que cap text est\u00e0 completament lliure dels efectes de la censura\u00bb, diu Butler, \u00abja que cada text o expressi\u00f3 ha estat en certa manera estructurat per mitj\u00e0 d\u2019un proc\u00e9s de selecci\u00f3 que est\u00e0 determinat, en part, per les decisions de l\u2019autor i, en part, per una llengua que funciona segons unes regles selectives i diferenciables que cap parlant individual pot determinar\u2026 At\u00e8s que tota expressi\u00f3 ja ha estat sempre censurada d\u2019una manera o altra, no t\u00e9 sentit oposar-se a la censura, ja que aix\u00f2 implicaria oposar-se a les condicions de la intel\u00b7ligibilitat\u00bb.<\/p>\n

Daniela Ortiz va procedir amb el projecte Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca<\/em> (Mollet del Vall\u00e8s, 2011) a analitzar com la repressi\u00f3 de la negritud \u00e9s constitutiva de la cultura occidental. En concret, va posar en correspond\u00e8ncia dues expressions del tab\u00fa que s\u2019ha constru\u00eft al seu entorn que s\u00f3n pr\u00e0cticament antag\u00f2niques: per una banda, el llenguatge de l\u2019odi i els acudits racistes \u2014els quals Freud hauria considerat el producte de la repressi\u00f3 d\u2019un temor primigeni envers l\u2019alteritat\u2014; i per l\u2019altra, els objectes que, procedents de la vida quotidiana i el folklore ritual de pobles africans, la cultura occidental ha revaloritzat com a \u201cart afric\u00e0\u201d \u2014una consideraci\u00f3 que, en aquest cas, \u00e9s igualment fruit de la repressi\u00f3 de la multiplicitat d\u2019usos i efectes que l\u2019objecte amb ag\u00e8ncia art\u00edstica \u00e9s capa\u00e7 de desencadenar. Efectivament, tal com ha considerat David Freedberg, la maquin\u00e0ria del museu i la disposici\u00f3 que aquest organitza dels objectes per a la seva contemplaci\u00f3 est\u00e8tica no tenen una altra finalitat que la de reprimir el conjunt de reaccions m\u00e9s instintives i f\u00edsiques que l\u2019art \u00e9s capa\u00e7 de suscitar.<\/p>\n

Ortiz posa correspond\u00e8ncia, per tant, entre aquells aspectes m\u00e9s baixos i ro\u00efns que s\u2019han generat en relaci\u00f3 al temor a \u00c0frica, i que perviuen en la societat occidental, amb all\u00f2 m\u00e9s elevat: amb Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca, una selecci\u00f3 d\u2019acudits de contingut declaradament racista que l\u2019artista localitza per Internet, es posen en boca de la col\u00b7lecci\u00f3 de m\u00e0scares africanes del Museu Joan Abell\u00f3. Per mitj\u00e0 del recurs de les bafarades, procedents del llenguatge del c\u00f2mic, s\u2019aconsegueix alterar la disposici\u00f3 museol\u00f2gica original, fent que ara siguin les mateixes m\u00e0scares les encarregades de pronunciar, recrear i, alhora, ressignificar, el llenguatge de l\u2019odi que occident ha engendrat.<\/p>\n

Originalment, el muntatge havia de tenir lloc a l\u2019espai de L\u2019Aparador, una vitrina de m\u00e9s de setze metres de llarg que el Museu Joan Abell\u00f3 disposa per mostrar projectes art\u00edstics a peu de carrer. Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca es presentava en el marc del cicle d\u2019exposicions De com convertir un museu en arena, el qual em vaig encarregar de comissariar en aquest espai entre els anys 2011 i 2014, i que es basava en problematitzar el vincle que el museu mant\u00e9 amb la ciutadania, justament des d\u2019un espai amb el qual es persegueix una comunicaci\u00f3 m\u00e9s directa com \u00e9s aquesta fa\u00e7ana transparent. La direcci\u00f3 del museu, per\u00f2, va creure del tot imprudent la instal\u00b7laci\u00f3 del conjunt d\u2019acudits racistes en un lloc tan p\u00fablic com \u00e9s L\u2019Aparador. En contrapartida, es va proposar que el projecte es mostr\u00e9s a les estances interiors del museu, mentre es procedia a instal\u00b7lar en aquest espai un cartell que feia expl\u00edcit el seu acte de repressi\u00f3: \u00abEl Museu Abell\u00f3 considera que les imatges que cont\u00e9 el projecte Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca poden ferir la sensibilitat de l\u2019espectador. S\u2019ha decidit retirar el projecte a una sala de la Casa del pintor [\u2026]\u00bb.<\/p>\n

Ara b\u00e9, fins a quin punt podem considerar aquesta acci\u00f3 com un acte de censura? Ortiz no ha dubtat en recon\u00e8ixer-ho aix\u00ed mateix en diferents ocasions. Personalment, per\u00f2, m\u2019inclinaria a pensar que, m\u00e9s que no pas una censura pr\u00f2piament dita, la retirada que va practicar el Museu tra\u00e7a una continu\u00eftat amb el seguit de repressions que el mateix projecte juxtaposa i, justament, es pot interpretar tamb\u00e9 aquesta reacci\u00f3 com la confirmaci\u00f3 de la seva pertinen\u00e7a. \u00c9s a dir, que el museu decideixi no exhibir acudits racistes a la seva fa\u00e7ana confirma que, efectivament, la negritud segueix sent un tab\u00fa en la nostra societat i, per tant, la retirada de Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca<\/em> de la fa\u00e7ana del museu \u00e9s una actuaci\u00f3 que no fa altra cosa que seguir-nos confirmant als blancs com a racistes.<\/p>\n

D\u2019altra banda, que el museu absorb\u00eds el projecte i el mostr\u00e9s a les seves galeries interiors no deixa de ser tamb\u00e9 considerablement paradoxal i, en certa manera, confirma el frac\u00e0s del museu com a instituci\u00f3: en el cor del museu, m\u00e9s que bategar-hi el projecte civilitzador de la societat occidental, s\u2019hi descobreix avui en dia un espai amb missi\u00f3 p\u00fablica per\u00f2 sense la possibilitat d\u2019impacte p\u00fablic. Mentre que amb un espai com L\u2019Aparador i tantes altres iniciatives de proximitat cultural els museus intenten replantejar el seu vincle amb la ciutadania, el seu interior ja no es descobreix avui en dia com a sagrat, sin\u00f3 com un lloc amagat i pr\u00e0cticament inefica\u00e7 per generar debat p\u00fablic. Ni m\u00e9s ni menys, aquest tamb\u00e9 \u00e9s producte del discurs de l\u2019autonomia de l\u2019art.<\/p>\n

 <\/p>\n

Llibertat repressora<\/strong><\/p>\n

De la mateixa manera que no podem afirmar que Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca<\/em> fos pr\u00f2piament censurat, tampoc podem afirmar que amb aquest projecte Daniela Ortiz es posicioni com una defensora a ultran\u00e7a de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. En cap cas, l\u2019artista no volia refor\u00e7ar la circulaci\u00f3 que ja tenen un seguit d\u2019ofenses en l\u2019esfera p\u00fablica sin\u00f3 que, amb l\u2019exposici\u00f3 d\u2019acudits racistes, cercava activar una mirada censora, la qual port\u00e9s l\u2019espectador a recon\u00e8ixer els acudits com a material de la pr\u00f2pia cultura i la seva constituci\u00f3 i, acte seguit, procedir a reprovar-los. Amb Viatge a l\u2019\u00c0frica Blanca<\/em> la idea era procurar per una esp\u00e8cie d\u2019escenari per a la condemna p\u00fablica dels acudits, mentre podem concloure que la gosadia del museu va consistir en avan\u00e7ar-se a la reacci\u00f3 que s\u2019esperava que tingu\u00e9s l\u2019espectador.<\/p>\n

En qualsevol cas, la posici\u00f3 que Ortiz adopta respecte a la llibertat d\u2019expressi\u00f3 sembla que \u00e9s m\u00e9s anal\u00edtica que no pas pr\u00f2piament reivindicativa. Aix\u00f2 mateix s\u2019ha posat de manifest enguany amb el treball Je suis ton Dieu, je suis ton Islam<\/em>, que ha presentat a l\u2019Espai Colona tan sols vint dies despr\u00e9s de l\u2019atac a Charlie Hebdo. L\u2019artista treballa una vegada m\u00e9s amb l\u2019humor, en aquest cas amb la reproducci\u00f3 de cinc portades de la revista que han resultat especialment ofensives per a la comunitat \u00e0rab i per a l\u2019Islam. Tot i aix\u00f2, en aquesta ocasi\u00f3 Ortiz evita recrear l\u2019ofensa i procedeix a pixelar les imatges i part dels texts del sat\u00edric, al mateix temps que les acompanya de la frase \u00abJe suis ton Dieu, je suis ton Islam\u00bb, la qual va exclamar Tomas Gambert la setmana despr\u00e9s de l\u2019atemptat i en el moment en qu\u00e8 va procedir a l\u2019assassinat de Mohamed El Makouli com a acte particular i indiscriminat de revenja.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 s\u2019inseria en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva, Descolona<\/em>, comissariada per Juan Jos\u00e9 Santos en un espai d\u2019exposicions que t\u00e9 lloc a l\u2019apartament privat de dos artistes. Santos va convidar diferents artistes a realitzar un seguit de treballs a l\u2019entorn del concepte de la descolonitzaci\u00f3, alhora que els va proposar dialogar entre ells per mitj\u00e0 d\u2019intervenir-se m\u00fatuament en les respectives obres. D\u2019aquesta manera, al cap d\u2019una setmana d\u2019exposici\u00f3 la pe\u00e7a d\u2019Ortiz va apar\u00e8ixer modificada per Erick Beltr\u00e1n, el qual va procedir a tapar definitivament les portades de revista manipulades per Ortiz, en aquesta ocasi\u00f3 amb una capa de paper formada tan sols per p\u00edxels i que procedien d\u2019estampats relacionats amb el camuflatge militar de diferents ex\u00e8rcits d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

Desconeixem com hagu\u00e9s reaccionat l\u2019Espai Colona si en aquesta ocasi\u00f3 s\u2019hagu\u00e9s procedit a exposar les cinc portades de revista de Charlie Hebdo tal qual, per\u00f2 en tot cas la censura de l\u2019ofensa no prov\u00e9 en aquesta ocasi\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3, sin\u00f3 que forma part de la mateixa obra. Tant Ortiz com Beltr\u00e1n coincideixen amb les seves intervencions en posar en suspens la llibertat d\u2019expressi\u00f3 que aquells mateixos dies es reclamava globalment arran dels atacs a la revista. De fet, el referent d\u2019Ortiz s\u00f3n les portades de The New York Daily News o de The Telegraph, que aquells mateixos dies van procedir a publicar imatges dels dibuixos de Charlie Hebdo pixelats, rebent una allau de cr\u00edtiques per part d\u2019organitzacions de tot el m\u00f3n. Segons Ortiz, la condemna dels atacs a la redacci\u00f3 de la revista no t\u00e9 per qu\u00e8 impedir que \u00abtu decideixis amb la teva llibertat d\u2019expressi\u00f3\u2026 Cadasc\u00fa t\u00e9 el dret de negar-se a reproduir imatges que considera ofensives per a certes comunitats\u00bb.<\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s de l\u2019artista no \u00e9s, per tant, analitzar la repressi\u00f3 que acompanya el tab\u00fa i la censura sin\u00f3 que, en aquest cas, es produeix un gir per atendre la ideologia subjacent i, fins i tot, la coacci\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s impl\u00edcita en relaci\u00f3 amb la ideologia de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. En un moment en qu\u00e8 es descobreix que tant la censura com la llibertat s\u00f3n de la mateixa manera fruit de la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica i la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, pot arribar a ser fins i tot ingenu reivindicar la darrera a qualsevol preu des de l\u2019espai de l\u2019art. La censura i la llibertat s\u00f3n dos pols en qu\u00e8 oscil\u00b7len les condicions d\u2019all\u00f2 que \u00e9s expressable i, probablement, un art que pretengui oferir reflexions al respecte ja no podr\u00e0 procedir solament a posar al descobert all\u00f2 controvertit o reprimit, sin\u00f3 que en tot cas ho haur\u00e0 de posar en correspond\u00e8ncia amb la impunitat amb qu\u00e8 tamb\u00e9 circulen certs missatges en l\u2019esfera p\u00fablica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF La concentraci\u00f3 que va tenir lloc el passat 11 de gener a Par\u00eds per condemnar els atacs terroristes a la redacci\u00f3 de Charlie Hebdo ha d\u2019alertar-nos definitivament a l\u2019entorn dels usos que ha pres la llibertat d\u2019expressi\u00f3 en el marc de la globalitzaci\u00f3. M\u00e9s de seixanta caps d\u2019estat i de govern de tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":765,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[76],"tags":[],"class_list":["post-1207","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-escritor","any-60","clients-quadern"],"yoast_head":"\nLa llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-10-09T19:50:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2015-10-09T20:07:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2317\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1972\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/\",\"name\":\"La llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg\",\"datePublished\":\"2015-10-09T19:50:41+00:00\",\"dateModified\":\"2015-10-09T20:07:36+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"description\":\"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg\",\"width\":2317,\"height\":1972},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La llibertat d’expressi\u00f3, sota sospita\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila","description":"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"La llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila","og_description":"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2015-10-09T19:50:41+00:00","article_modified_time":"2015-10-09T20:07:36+00:00","og_image":[{"width":2317,"height":1972,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrito por":"vilade883","Tiempo de lectura":"14 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/","name":"La llibertat d'expressi\u00f3, sota sospita - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg","datePublished":"2015-10-09T19:50:41+00:00","dateModified":"2015-10-09T20:07:36+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"description":"Oriol Fontdevila polemitza sobre l'\u00fas de la censura i la llibertat d'expressi\u00f3 a partir dels fets de Charlie Hebdo i el treball art\u00edstic de Daniela Ortiz","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/SRQ4754.jpg","width":2317,"height":1972},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/la-llibertat-dexpressio-sota-sospita\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La llibertat d’expressi\u00f3, sota sospita"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"es"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1207\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1207"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1207\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1209,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1207\/revisions\/1209\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/765\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1207"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1207"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1207"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}