{"id":3337,"date":"2017-11-11T00:07:24","date_gmt":"2017-11-10T23:07:24","guid":{"rendered":"http:\/\/oriolfontdevila.net\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/"},"modified":"2017-11-11T09:42:11","modified_gmt":"2017-11-11T08:42:11","slug":"cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","title":{"rendered":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> Download PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n

\u00cdndex<\/u><\/strong><\/p>\n

1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural\u00bb<\/strong>
\n1.1. La tempesta perfecta
\n1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes<\/p>\n

2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural?<\/strong>
\n2.1. Cal portar la cultura al poble?
\n2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura
\nEl paper del t\u00e8cnic en arts visuals<\/p>\n

3. L\u2019obsolesc\u00e8ncia de la pol\u00edtica cultural<\/strong>
\n3.1. De la democratitzaci\u00f3 de la cultura a la democr\u00e0cia cultural
\n3.2. La participaci\u00f3 i els seus disgustos
\n3.3. De la ind\u00fastria cultural a les ind\u00fastries creatives
\n3.4. Plans estrat\u00e8gics locals: administraci\u00f3 innovadora, ciutat emprenedora
\n3.5. De la cultura com a recurs a la cultura com a valor
\n3.6. La pol\u00edtica de l\u2019art<\/p>\n

4. Catalunya: la hibridaci\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals<\/strong>
\n4.1. La reforma de la Llei de r\u00e8gim local
\n4.2. El discurs de la descentralitzaci\u00f3
\n4.3. El discurs de la professionalitzaci\u00f3 i el desenvolupament econ\u00f2mic
\n4.4. Equipaments d\u2019\u00faltima generaci\u00f3: les f\u00e0briques de creaci\u00f3 i la xarxa de centres d\u2019art<\/p>\n

5. Conclusi\u00f3: par\u00e0metres per a una pol\u00edtica basada en les arts<\/strong><\/p>\n

5.1. Pol\u00edtiques culturals
\n– Garantir la producci\u00f3 de difer\u00e8ncia: cap a una pol\u00edtica col\u00b7laborativa<\/em>
\n– Garantir el b\u00e9 com\u00fa: cap a una pol\u00edtica en codi obert<\/em>
\n– Garantir la sostenibilitat: cap a una pol\u00edtica del decreixement <\/em><\/p>\n

5.2. Programes i equipaments de producci\u00f3 i de difusi\u00f3
\n– Descentrar l\u2019exposici\u00f3<\/em>
\n– Atendre a la l\u00f2gica transmedial de l\u2019art<\/em>
\n– Practicar una mediaci\u00f3 performativa<\/em>
\n– Tendir cap a la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria<\/em>
\n– Vetllar les bones pr\u00e0ctiques professionals<\/em>
\n– Garantir el finan\u00e7ament a les arts<\/em><\/p>\n

5.3. Programa educatiu
\n– Intensificar l\u2019educaci\u00f3<\/em>
\n– Diversificar l\u2019educaci\u00f3<\/em>
\n– Aprendre (institucionalment) de l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/p>\n

5.4. Col\u00b7leccions
\n– Deconstruir l\u2019her\u00e8ncia<\/em>
\n– Imaginar el futur<\/em><\/p>\n

5.5. Comunicaci\u00f3
\n– Obrir el relat, multiplicar la conversa<\/em><\/p>\n

5.6. Avaluaci\u00f3 i mem\u00f2ria
\n– Investigar col\u00b7laborativament l\u2019acci\u00f3 local<\/em>
\n– Documentar els processos de la mediaci\u00f3 cultural<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Cap a una pol\u00edtica basada en les arts. Una proposta de canvi de paradigma<\/h1>\n

 <\/p>\n

\u201cL\u2019art i la literatura engloben una gran quantitat d\u2019idees i experi\u00e8ncies que s\u00f3n dif\u00edcils de conciliar amb l\u2019escenari pol\u00edtic actual. Tamb\u00e9 plantegen problemes de qualitat de vida en un m\u00f3n en qu\u00e8 la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia sembla fr\u00e0gil i degradada. Com es pot crear un art digne en aquestes condicions? No seria necessari transformar la societat per poder prosperar com a artista?\u201d
\nTerry Eagleton<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h1>\n

1. Punt de partida: la ressaca despr\u00e9s de la \u201cbombolla cultural\u201d<\/h1>\n

 <\/p>\n

L\u2019any 1998 la Diputaci\u00f3 de Barcelona va publicar L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit loca<\/em>l, un llibre que es plantejava com un manual per a t\u00e8cnics de l\u2019administraci\u00f3 per a la gesti\u00f3 d\u2019arts visuals. Sense que en fos la intenci\u00f3 inicial, actualment es pot considerar que aquest tamb\u00e9 ha tingut certa incid\u00e8ncia en orientar l\u2019acci\u00f3 de la mateixa Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica en mat\u00e8ria d\u2019arts visuals al llarg d\u2019aquests anys.<\/p>\n

Tanmateix, quan avui procedim a actualitzar els plantejaments del llibre en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els mateixos t\u00e8cnics de l\u2019administraci\u00f3 que implementen els programes d\u2019arts visuals, es posen de manifest, no sols aspectes que han canviat i aspectes que persisteixen en l\u2019\u00e0mbit de les pol\u00edtiques art\u00edstiques. Crida l\u2019atenci\u00f3, especialment, all\u00f2 que, sent embrionari en el moment en qu\u00e8 Gunt\u00edn va escriure el text, avui en dia ja s\u2019ha desollorigat pr\u00e0cticament.<\/p>\n

 <\/p>\n

1.1. La tempesta perfecta<\/strong><\/p>\n

Durant els darrers quinze anys l\u2019art contemporani ha creuat les administracions municipals catalanes fent una esp\u00e8cie de par\u00e0bola invertida: la l\u00ednia arrenca d\u2019un punt en qu\u00e8 es comen\u00e7a a donar suport p\u00fablic a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, la qual, fins a mitjan de la d\u00e8cada de 1990, es desenvolupa en els municipis de manera fonamentalment autogestionada i des d\u2019un incipient sector privat. La l\u00ednia ascendeix a mesura que s\u2019articulen programes d\u2019arts visuals i infraestructures p\u00fabliques, i arriba al seu punt m\u00e9s \u00e0lgid a l\u2019entorn dels anys 2006 i 2008, amb la inauguraci\u00f3 de Can Xalant, l\u2019entrada en funcionament d\u2019algunes f\u00e0briques de creaci\u00f3 i l\u2019inici del CoNCA.<\/p>\n

La retirada posterior del suport institucional fa que aquesta l\u00ednia hagi retornat, per\u00f2, a la seva cota inicial en uns pocs anys, amb l\u2019agreujant que, en aquesta ocasi\u00f3, s’hi sumava la frustraci\u00f3 i el desconcert del sector art\u00edstic i cultural respecte de l\u2019acci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3. En el moment en qu\u00e8 es va publicar L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> podem afirmar que tot estava per fer, mentre que, actualment, tot el qu\u00e8 semblava haver-se aconseguit, pr\u00e0cticament ha desaparegut de nou.<\/p>\n

El moment que actualment passen la cultura i les arts, i particularment, el seu finan\u00e7ament, s\u2019ha definit com el d\u2019una \u201ctempesta perfecta\u201d. A l\u2019Estat espanyol aquesta \u00e9s fruit de la coincid\u00e8ncia en el temps de quatre processos: a) una disminuci\u00f3 de les transfer\u00e8ncies p\u00fabliques a la cultura; b) una disminuci\u00f3 d\u2019ingressos per part del tercer sector; c) una disminuci\u00f3 del consum privat; i d) un augment dels impostos en relaci\u00f3 al consum cultural (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

Les estructures i iniciatives culturals han passat a compartir una situaci\u00f3 fragilitat extrema, al mateix temps que de desconcert creixent a l\u2019entorn dels passos a seguir en endavant. Tot i aix\u00ed, tamb\u00e9 existeix un cert consens en pensar que la situaci\u00f3 actual no sols \u00e9s fruit de problemes de finan\u00e7ament, sin\u00f3 que sobretot \u00e9s el resultat de la manera en com s\u2019han gestionat els fons p\u00fablics al llarg dels anys en qu\u00e8, en paral\u00b7lel a la bombolla immobili\u00e0ria, tamb\u00e9 s\u2019ha inflat el qu\u00e8 s\u2019ha designat com a \u201cbombolla cultural\u201d.<\/p>\n

La despesa que han generat les administracions p\u00fabliques de tot l\u2019Estat en mat\u00e8ria d\u2019arts visuals ha estat considerable. En bona part de les ocasions, per\u00f2, aquesta s\u2019ha donat en relaci\u00f3 a una pol\u00edtica cultural cimentada en la inauguraci\u00f3 d\u2019infraestructures culturals i museus. Aix\u00ed mateix, generalment, no s\u2019ha disposat d\u2019uns objectius clars ni s\u2019ha orientat l\u2019acci\u00f3 amb un projecte o amb una planificaci\u00f3 a llarg termini. Amb la davallada de finan\u00e7ament, aquesta pol\u00edtica cultural basada en el malbaratament ha esdevingut, per tant, del tot inoperant. Al mateix temps que ha tingut com a efecte hipotecar els actuals pressupostos en cultura i una deslegitimaci\u00f3 considerable de les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n

En el moment de bonan\u00e7a les administracions p\u00fabliques no es van preocupar per ampliar la base social de la cultura, sin\u00f3 que van apostar per la fastuositat d\u2019unes infraestructures culturals de nova planta el manteniment de les quals suposen uns costos elevats en els pressupostos p\u00fablics, mentre que la programaci\u00f3 s\u2019ha buidat pr\u00e0cticament de continguts. D\u2019aquesta manera, les institucions de la \u201cbombolla cultural\u201d han entrat a formar part de l\u2019imaginari ciutad\u00e0 com a s\u00edmbol de la dilapidaci\u00f3 de recursos i han esdevingut un motiu addicional per a la deslegitimaci\u00f3 les pol\u00edtiques p\u00fabliques en cultura (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

En canvi, enfront de la debilitat econ\u00f2mica actual, tendeixen a desapar\u00e8ixer, en canvi, aquelles experi\u00e8ncies de cultura de proximitat i que, potencialment, podrien servir per legitimar de nou la inversi\u00f3 en cultura. Les pol\u00edtiques art\u00edstiques que s\u2019activen avui en dia tendeixen, no amb una certa paradoxa, a la recentralitzaci\u00f3 dels recursos i a la reelititzaci\u00f3 de les iniciatives culturals. L\u2019explicaci\u00f3 que s\u2019ha donat a aquest fenomen \u00e9s que, no havent-se plantejat uns instruments per a la planificaci\u00f3 sostenible durant el per\u00edode de bonan\u00e7a, actualment no es veuen clars uns criteris on fomentar el valor p\u00fablic en cultura. El desconcert actual, per tant, tamb\u00e9 es d\u00f3na en relaci\u00f3 amb els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 on s\u2019hauria de fonamentar la retallada en cultura.<\/p>\n

I encara una altra paradoxa. Mentre que una precarietat pr\u00e0cticament end\u00e8mica s\u2019ha instal\u00b7lat en el sector de la creaci\u00f3 i entre els productors culturals del pa\u00eds, la ideologia de la ciutat innovadora i de l\u2019economia creativa segueix dempeus en certs sectors de la gesti\u00f3. Des de l\u2019administraci\u00f3 es segueix alimentant la creen\u00e7a de la cultura com un motor pel desenvolupament econ\u00f2mic i social, mentre que es continuen desatenent les necessitats intr\u00ednseques d\u2019un sector cultural que cada vegada es troba en una situaci\u00f3 m\u00e9s desmillorada (Rubio, Rius i Mart\u00ednez, 2014).<\/p>\n

L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local<\/em> es pot percebre com un d\u2019aquests fulls de ruta que, en general, s\u2019han trobat a faltar quan des de l\u2019administraci\u00f3 es procedeix a desenvolupar iniciatives en cultura. En correspond\u00e8ncia, hem de recon\u00e8ixer un paper protagonista de l\u2019Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica de la Diputaci\u00f3 de Barcelona en l\u2019assessorament i l\u2019impuls d\u2019uns programes d\u2019art contemporani assenyats i que s\u2019han ajustat a les possibilitats dels municipis de la prov\u00edncia durant aquests quinze anys. Aquest rol tan sols s\u2019hauria vist rellevat t\u00edmidament pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Consell Nacional de les Arts de Catalunya durant els anys del primer i el segon Tripartit (Rius, Rodr\u00edguez, Mart\u00ednez, 2012).<\/p>\n

Tal i com s\u2019ha apuntat, per\u00f2, \u00e9s per mitj\u00e0 d\u2019iniciatives autogestionades que sovint han rebut un esc\u00e0s suport de l\u2019administraci\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft una bona part del gruix d\u2019activitat en arts visuals a les localitats de Barcelona. Aix\u00ed mateix, des de les associacions professionals i, en el cas catal\u00e0, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes Visuals de Catalunya \u00e9s que s\u2019han generat els informes i s\u2019han promogut els codis de bones pr\u00e0ctiques per a la regulaci\u00f3 professional, els quals les administracions p\u00fabliques han tendit a ignorar.<\/p>\n

 <\/p>\n

1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes<\/strong><\/p>\n

En el moment actual de desconcert, \u00e9s inevitable adoptar un cert to revisionista quan es tracta d\u2019articular un nou plec de recomanacions per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Amb el Laboratori de T\u00e8cnics Municipals d\u2019Arts Visuals s\u2019ha procedit a realitzar eminentment un treball de mem\u00f2ria i avaluaci\u00f3 d\u2019iniciatives que s\u2019han portat a terme en els municipis de Barcelona al llarg de la darrera d\u00e8cada. Amb la present publicaci\u00f3, el seu treball s\u2019acompanya de reflexions i de l\u2019esb\u00f3s de possibles l\u00ednies de desenvolupament futur de la pol\u00edtica art\u00edstica i els programes d\u2019arts visuals.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, oferim quatre cap\u00edtols pel tancament de la publicaci\u00f3 que es basen en estendre algunes reflexions que es varen plantejar amb les sessions del Laboratori, aix\u00ed com s\u2019ofereixen algunes possibles respostes a les inquietuds que s\u2019hi varen percebre. Per articular aquestes visions de futur s\u2019ha tingut molt en compte l\u2019actual situaci\u00f3 de crisi com a punt de partida, aix\u00ed com la necessitat de renovar uns paradigmes en pol\u00edtica cultural que han arriben pr\u00e0cticament esgotats a la contemporane\u00eftat.<\/p>\n

Al llarg de totes les sessions de treball, una problem\u00e0tica que es va mantenir com una constant \u00e9s la de concretar el rol del t\u00e8cnic en arts visuals: quina \u00e9s la seva responsabilitat espec\u00edfica i quin \u00e9s el marge de maniobra que disposa aquest agent en cadenes de mediaci\u00f3 \u00e0mplies com pot ser una administraci\u00f3 local o b\u00e9 l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un projecte art\u00edstic o cultural? En relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques culturals, el t\u00e8cnic en arts visuals t\u00e9 alguna responsabilitat al respecte o aquesta \u00e9s exclusiva del c\u00e0rrec pol\u00edtic electe? I, aix\u00ed mateix, en relaci\u00f3 amb la producci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3 o d\u2019un projecte art\u00edstic o educatiu, fins on arriba la responsabilitat del t\u00e8cnic i la del comissari, la de l\u2019artista o la de l\u2019educador?<\/p>\n

En el marc del Laboratori, ha estat habitual el clam dels t\u00e8cnics enfront de decisions pol\u00edtiques que es prenen d\u2019un mode dirigista i que ells mateixos a voltes perceben com a arbitr\u00e0ries o motivades per interessos d\u2019\u00edndole privat. S\u2019han posat de manifest els d\u00e8ficits democr\u00e0tics que soscaven les institucions del nostre pa\u00eds, al mateix temps que els prejudicis i dificultats que es donen a l\u2019hora d\u2019assumir uns processos de treball
\nm\u00e9s col\u00b7laboratius, basats en implicar la ciutadania en els projectes i en donar lloc, aix\u00ed, a escenaris de gesti\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Per aquestes raons \u00e9s que hem cregut necessari revisar a fons els paradigmes de pol\u00edtica cultural que sustenten el treball de les administracions catalanes. Hem buscat explicacions a la manera en com es planifiquen les pol\u00edtiques i als h\u00e0bits heretats en relaci\u00f3 en relaci\u00f3 a la mediaci\u00f3. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s, per una banda, donar una ra\u00f3 de ser als fen\u00f2mens de dirigisme i els prejudicis que encara es mostren envers din\u00e0miques de cooperaci\u00f3 m\u00e9s horitzontals amb el sector cultural i la ciutadania. Al mateix temps que, per altra banda, hem procurat detectar els espais d\u2019oportunitat i les vies per les quals es poden introduir canvis i noves l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 que permetin superar els actuals paradigmes de pol\u00edtica cultural.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, si amb L\u2019art contemporani des de l\u2019\u00e0mbit local, Gunt\u00edn procurava aportar un manual que serv\u00eds com un \u201cabc\u201d per a la gestaci\u00f3 dels primers programes d\u2019arts visuals a escala municipal, amb Art contemporani i acci\u00f3 local, adoptem ara un to m\u00e9s pr\u00f2xim al d\u2019informe i ens basem en avaluar el qu\u00e8 han estat aquests quinze anys d\u2019art contemporani als municipis. Aix\u00ed mateix, la publicaci\u00f3 vol contribuir a delinear horitzons possibles encaminats a superar, no sols el moment actual de crisi econ\u00f2mica, sin\u00f3 que, especialment de desconcert pel que fa a les pol\u00edtiques culturals i en arts visuals.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural?<\/h1>\n

 <\/p>\n

Es diu que la pol\u00edtica cultural \u00e9s tan antiga com el primer espectacle de teatre pel que va ser necessari obtenir autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via, contractar l\u2019autor o cobrar l\u2019entrada (Teixeira Coelho, 2009). Aquesta definici\u00f3, tot i la seva aparent simplicitat, implica quelcom que volem subratllar d\u2019entrada: la pol\u00edtica cultural no \u00e9s sols cosa dels c\u00e0rrecs pol\u00edtics electes, sin\u00f3 que aquesta es troba inscrita en la dimensi\u00f3 p\u00fablica de la cultura i en qualsevol de les seves manifestacions. En aquest sentit, entenem que el paper de l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s garantir que aquesta dimensi\u00f3 p\u00fablica i la pol\u00edtica de les arts es resolgui en correspond\u00e8ncia amb els valors de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.1. Cal portar la cultura al poble?<\/strong><\/p>\n

En una perspectiva hist\u00f2rica, es considera que la pol\u00edtica cultural moderna comen\u00e7a al segle XVIII amb la Revoluci\u00f3 Francesa, l\u2019obertura del Louvre i el decomisso de les biblioteques als prelats. Les pol\u00edtiques culturals tal i com les coneixem avui en dia s\u2019articulen, en canvi, en el marc de la postguerra mundial, en un moment en el que l\u2019Estat del Benestar experimenta una expansi\u00f3 abans mai coneguda en termes de pressupostos i \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3. \u00c9s aleshores que la pol\u00edtica cultural passa a entendre\u2019s com un programa de govern i un sistema d\u2019intervenci\u00f3, amb l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019estructures orientades a aquest fi.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, els primers plantejaments de pol\u00edtica cultural es basaven en un ideari de democratitzaci\u00f3 de la cultura que s\u2019ha tendit a titllar, quant no de paternalista, directament d\u2019instrument pel domini del cos social i per a la producci\u00f3 d\u2019un subjecte d\u00f2cil i mal\u00b7leable. La concepci\u00f3 del gust que Immanuel Kant va apuntar a la Cr\u00edtica del Judici, \u201cla conformitat amb la llei sense la llei\u201d, fan que l\u2019art i la cultura passessin a veure\u2019s com uns instruments predilectes per internalitzar l\u2019autoritat. I, en correspond\u00e8ncia, \u00e9s que la pol\u00edtica cultural i la pedagogia han esdevingut un terreny privilegiat per imaginar l\u2019hegemonia i per desplegar una disciplina civilitzadora entre el cos social (Miller i Y\u00fadice, 2004).<\/p>\n

Per posar-se un exemple primerenc, l\u2019any 1856, la societat victoriana es congratulava de l\u2019efecte reformista que l\u2019obertura d\u2019una nova ala del Victoria & Albert Museum de Londres hauria de tenir sobre les classes populars. Les seg\u00fcents paraules van apar\u00e8ixer a la premsa per anunciar-ho: \u201cLa muller angoixada\u201d, deia l\u2019anunci, \u201cja no haur\u00e0 de visitar mai m\u00e9s les tavernes per arrossegar el seu pobre estimat marit cap a casa. A partir d\u2019ara, l\u2019haur\u00e0 de buscar en el museu m\u00e9s pr\u00f2xim, on haur\u00e0 d\u2019exercitar tota la persuasi\u00f3 del seu afecte per arrancar-lo del rapte de la contemplaci\u00f3 d\u2019un Rafael\u201d (Bennett, 1995).<\/p>\n

Segons Claude Lefort, la incertesa \u00e9s all\u00f2 que defineix fonamentalment la democr\u00e0cia i el qu\u00e8 la fa ant\u00edtesis de la monarquia i el totalitarisme. Amb la democr\u00e0cia, el lloc d\u2019on procedeix la legitimitat del poder \u00e9s el que el fil\u00f2sof anomena \u201cla imatge d\u2019un lloc buit\u201d i, en correspond\u00e8ncia, l\u2019espai p\u00fablic, el seu corol\u00b7lari, haur\u00e0 de compar\u00e8ixer com un lloc permanentment disponible per a la negociaci\u00f3 del significat i la unitat social. Des d\u2019aquesta perspectiva, una pol\u00edtica cultural democr\u00e0tica ja no es podr\u00e0 plantejar com un projecte civilitzador ni democratitzador impulsat per un nucli o un segment de poblaci\u00f3 que es declara d\u2019import\u00e0ncia superior en el si d\u2019una comunitat determinada.<\/p>\n

El lema \u201cportar la cultura al poble\u201d no t\u00e9 sentit des d\u2019una perspectiva democr\u00e0tica. Ja que \u201ccultura\u201d i \u201cpoble\u201d no s\u00f3n entitats apartades ni oposades i, aix\u00ed mateix, tampoc es podran definir en singular des d\u2019aquest punt de vista. La pol\u00edtica cultural de la democr\u00e0cia haur\u00e0 de formular nous plantejaments i definicions que posin \u00e8mfasi en la q\u00fcesti\u00f3 de la negocaci\u00f3 amb la difer\u00e8ncia, i no tant en la democratitzaci\u00f3 <\/em>de la cultura d’un grup social sobre la d’un altre.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura<\/strong><\/p>\n

En lloc de \u201cportar la cultura al poble\u201d, Teixeira Coelho proposa una definici\u00f3 de pol\u00edtica cultural que ens sembla for\u00e7a m\u00e9s oportuna: \u201cLa pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el qu\u00e8 l\u2019ecologisme a la natura\u201d (Teixeira Coelho, 2009).<\/p>\n

Assimilada amb l\u2019ecologisme, la missi\u00f3 de la pol\u00edtica cultural \u00e9s la de vetllar per una relaci\u00f3 equilibrada entre l\u2019home i la cultura. Mentre que la cultura, al seu torn, haur\u00e0 de passar a entendre\u2019s com un ecosistema de relacions complexes entre diferents organismes i h\u00e0bitats. M\u00e9s que sotmetre els agents i els recursos culturals a una sola direcci\u00f3 o de fiscalitzar el sistema, l\u2019actitud de l\u2019administraci\u00f3 haur\u00e0 de ser la de vetllar per la (bio)diversitat, la sostenibilitat i per l\u2019establiment d\u2019aliances fruct\u00edferes en relaci\u00f3 amb un medi ambient determinat.<\/p>\n

Conceptes com \u201ccamp art\u00edstic\u201d, encunyat per Pierre Bourdieu per a l\u2019an\u00e0lisi estructural de sectors culturals, o\u00a0 \u201cm\u00f3n art\u00edstic\u201d, elaborat per Howard Becker, que pr\u00e0cticament ja s\u00f3n uns cl\u00e0ssics, tamb\u00e9 parteixen de la consideraci\u00f3 que els sectors culturals es formen a base d\u2019interaccions i d\u2019aliances. Pel que fa a aquests autors, \u00e9s important subratllar que les forces amb qu\u00e8 s\u2019organitzen els sistemes s\u00f3n asim\u00e8triques i que aquests impliquen lluites de poder i relacions conflictives entre els seus agents. En aquest sentit, el qu\u00e8 s\u2019espera d\u2019una pol\u00edtica cultural entesa com un ecologisme tampoc \u00e9s la d\u2019acabar amb els conflictes i instaurar el consens entre les diferents parts, sin\u00f3 que, contr\u00e0riament, s\u2019espera que aquesta sigui h\u00e0bil per mantenir vives les condicions per tal que la controv\u00e8rsia sigui possible.<\/p>\n

Tal i com l\u2019ha definit Chantal Mouffe, la pol\u00edtica democr\u00e0tica consisteix, no en l\u2019eradicar l\u2019antagonisme, sin\u00f3 que transformar el conflicte en agon\u00edstic. Aix\u00f2 \u00e9s, la pol\u00edtica no acaba amb el conflicte, sin\u00f3 que facilita les condicions per tal que la lluita entre enemics es transformi en una lluita entre adversaris. Contr\u00e0riament, la instauraci\u00f3 de consens sempre implica l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019una de les parts i, per tant, condueix a l\u2019exclusi\u00f3 social. En les paraules de Mouffe, \u201chi ha pol\u00edtica mentre hi hagi conflicte. Quan deixa d\u2019haver-n\u2019hi, hi ha exclusi\u00f3\u201d (Mouffe, 2007).<\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, els museus i els espais de l\u2019art s\u2019han de concebre com a una oportunitat per institucionalitzar el conflicte i, aix\u00ed, fer sostenible la batalla en la seva dimensi\u00f3 cultural, m\u00e9s que no pas apressar una treva. Per tant, els museus no s\u00f3n concebuts com uns espais per aproximar l\u2019art a uns suposats exclosos de l\u2019art, sin\u00f3 que en la mesura que els museus vetllin per a la incorporaci\u00f3 de m\u00e9s agents en el debat cultural, \u00e9s que ser\u00e0 viable el descobriment de nous dissensos. El museu ja no es mostra, per tant, com un agent democratitzador<\/em>, sin\u00f3 que, per mitj\u00e0 de desterritorialitzar-se i catalitzar el conflicte, aquest vetllar\u00e0 tant per la regeneraci\u00f3 de la mateixa pr\u00e0ctica art\u00edstica com de la democr\u00e0cia (Ranci\u00e8re, 2005).<\/p>\n

En qualsevol cas, pensem que concebre la cultura com un ecosistema i la pol\u00edtica cultural com una ecologia \u00e9s quelcom que ha de proveir una imatge positiva a l\u2019hora de plantejar un paradigma de pol\u00edtica basat en la negociaci\u00f3 persistent amb la diversitat. \u00c9s tan sols amb aquest aspecte, la fidelitzaci\u00f3 de la incertesa i la realitzaci\u00f3 de la conflictivitat, que es podr\u00e0 assegurar una pol\u00edtica basada en les arts que sigui pr\u00f2piament democr\u00e0tica.<\/p>\n

 <\/p>\n

2.3. El paper del t\u00e8cnic en arts visuals<\/strong><\/p>\n

Les estructures p\u00fabliques no s\u00f3n neutres i, encara que els hem de demanar que esdevinguin la garantia d\u2019una relaci\u00f3 democr\u00e0tica amb la cultura, alhora tamb\u00e9 hem d\u2019admetre que aquestes acaben responent a uns interessos partidistes i ideol\u00f2gics determinats.<\/p>\n

En aquest sentit, esbossem tamb\u00e9 el paper pel t\u00e8cnic d\u2019arts visuals en el marc de l\u2019ecosistema que \u00e9s la cultura: el t\u00e8cnic, m\u00e9s que respondre unilateralment a uns interessos partidistes en concret, haur\u00e0 d\u2019exercir com una persona experta en l\u2019art i coneixedor de la cultura del municipi, per tal de correspondre els interessos particulars del c\u00e0rrec electe i que es legitimen en la seva representativitat, amb una major heterogene\u00eftat d\u2019interessos culturals que s\u00f3n igualment leg\u00edtims i que circulen per l\u2019ecosistema social.<\/p>\n

En aquest sentit, el t\u00e8cnic no ha de permetre la naturalitzaci\u00f3 del discurs pol\u00edtic en l\u2019esfera p\u00fablica i, per tant, la seva despolititzaci\u00f3 en tant que imposici\u00f3 consensual, sin\u00f3 que el t\u00e8cnic ha de vetllar per mantenir el discurs del c\u00e0rrec electe en un di\u00e0leg agon\u00edstic amb una diversitat m\u00e9s grans d\u2019interessos culturals. En el marc d\u2019una democr\u00e0cia representativa, el t\u00e8cnic de cultura \u00e9s, en darrera inst\u00e0ncia, qui haur\u00e0 d\u2019actuar amb una sensibilitat especialment d\u2019ecologista per mantenir viva la diversitat cultural d\u2019un h\u00e0bitat determinat.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural\u00bb 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3340,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[74,76],"tags":[],"class_list":["post-3337","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-investigacion","category-escritor","any-2017-es","clients-diputacio-de-barcelona"],"yoast_head":"\nCap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural\u00bb 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Oriol Fontdevila\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-11-10T23:07:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-11-11T08:42:11+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"vilade883\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@orifondevi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"vilade883\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\",\"name\":\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png\",\"datePublished\":\"2017-11-10T23:07:24+00:00\",\"dateModified\":\"2017-11-11T08:42:11+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png\",\"width\":600,\"height\":600},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website\",\"url\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/\",\"name\":\"Oriol Fontdevila\",\"description\":\"\",\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d\",\"name\":\"vilade883\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"vilade883\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","og_description":"Download PDF \u00cdndex 1. Punt de partida: la ressaca de despr\u00e9s la \u201cbombolla cultural\u00bb 1.1. La tempesta perfecta 1.2. Enfront de l\u2019esgotament dels paradigmes 2. Qu\u00e8 \u00e9s una pol\u00edtica cultural? 2.1. Cal portar la cultura al poble? 2.2. La pol\u00edtica cultural \u00e9s a l\u2019art el que l\u2019ecologisme a la natura El paper del t\u00e8cnic en […]","og_url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","og_site_name":"Oriol Fontdevila","article_published_time":"2017-11-10T23:07:24+00:00","article_modified_time":"2017-11-11T08:42:11+00:00","og_image":[{"width":600,"height":600,"url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png","type":"image\/png"}],"author":"vilade883","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@orifondevi","twitter_site":"@orifondevi","twitter_misc":{"Escrito por":"vilade883","Tiempo de lectura":"20 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/","name":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts - Oriol Fontdevila","isPartOf":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png","datePublished":"2017-11-10T23:07:24+00:00","dateModified":"2017-11-11T08:42:11+00:00","author":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#primaryimage","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png","contentUrl":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/opac-image_3.png","width":600,"height":600},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/cap-una-politica-basada-en-les-arts-una-proposta-de-canvi-de-paradigma\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cap a una pol\u00edtica basada en les arts"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#website","url":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/","name":"Oriol Fontdevila","description":"","inLanguage":"es"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/1514b867dff942cdb36b0e4f941c835d","name":"vilade883","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f6e25e9b43ee6b42654275848462c329?s=96&d=mm&r=g","caption":"vilade883"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3337\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3337"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3337\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":3389,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3337\/revisions\/3389\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3340\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oriolfontdevila.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}