Sweet Wall va tenir lloc l’any 1970 a Berlín, en un descampat molt pròxim al Mur de Berlín i entre els esquelets i la runa d’edificis bombardejats durant la II Guerra Mundial. La intervenció va consistir en la construcció d’un mur de blocs de formigó d’uns trenta metres de llarg i d’un metre i mig d’alt. El morter que es va utilitzar per unir els blocs constava de llesques de pa untades amb melmelada de maduixa. Allan Kaprow va construir el mur amb la col·laboració d’una dotzena de persones. Van necessitar tota una tarda per construint-lo i, un cop acabat, el van fer caure. Uns anys després, Kaprow va descriure aquesta intervenció com una “paròdia política”.
La proposta de re-invenció d’aquesta acció es situa en el marc de la col·laboració que s’estableix entre la Fundació Antoni Tàpies, on té lloc l’exposició retrospectiva de l’artista, Allan Kaprow. Altres maneres, i el cicle d’exposicions Arqueologia preventiva, que té lloc a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró i amb que es reflexiona a l’entorn de les condicions de producció de la memòria històrica. Es porten a terme, així, tres actualitzacions de l’acció, que realitzen respectivament diferents grups i organitzacions vinculades amb el treball artístic i historiogràfic i que estan relacionats amb centres educatius, universitats, espais de memòria històrica i commemoracions, com són: el programa d’estudis d’A*DESK, LaFundició, el MUME Museu Memorial de l’Exili, Club de Rol Necronomicon’s i la Universitat de Girona.
Per mitjà del concepte de ‘re-invenció’, Allan Kaprow posava l’accent en la impossibilitat de repetir una mateixa acció dos cops al llarg del temps i en la necessitat de repensar l’activació de les seves pròpies accions artístiques a partir de les condicions de present. En correspondència, s’ha convidat als diferents grups participants a apropiar-se de Sweet Wall per vincular-lo al present i convertir-lo en un artefacte que sigui útil per assenyalar circumstàncies sociopolítiques de l’actualitat. Així com, al mateix temps, la possibilitat d’apropiar-se de Sweet Wall vol servir també per disparar el debat a l’entorn de les condicions en que procedim a la recuperació de la memòria, i analitzar així la línia de tensió que amb cada cas s’esdevé entre la mera repetició de l’acció i les seves possibilitats per a la reformulació i resignificació.
Sweet Wall. Barcelona. 2014. abril, 3
Reinvenció comissariada per Oriol Fontdevila. Organitzada pel Programa d’estudis d’A*DESK 2013- 2014 emn col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Joan Miró. Acció realitzada per: Mónika Ardila, Rosario Ateaga, Irati Irulegi, Chiara De Marco, Jordi Maseras, Masha Perskaya, Sergi Velasco.
Els participants en el Programa d’estudis d’A*DESK 2013-2014 actualitzen Sweet Wall per denunciar els abusos que la policia del govern català, els Mossos d’Esquadra han comès els darrers anys en relació a manifestacions a l’espai públic. En aquest sentit, s’assimila el mur de Kaprow al canó de so que el cos de policia ha incorporat recentment (LRAD, dispositiu acústic de gran abast), com a sistema de dissuasió de les brigades antidisturbis. En aquest cas el canó de so serveix per reproduir les instruccions que l’artista va anotar per a la construcció de Sweet Wall, a molta alta freqüència i per mitjà de la seva assimilació sonora al dispositiu policial.
L’acció es va portar a terme a 9 ubicacions de Barcelona a les mateixes hores en què van tenir lloc els incidents que serveixen de referència. Va començar a les 7h a Plaça Catalunya, on els Mossos van desallotjar els acampats del moviment 15-M el 27 de maig de 2011, amb una intervenció totalment desproporcionada en la que van resultar almenys 121 persones ferides. Al llarg del dia es va fer sentir el canó policial intervingut amb les instruccions de Kaprow en diferents ubicacions, com ara l’indret del Passeig de Gràcia on Ester Quintana va perdre l’ull el 14 de novembre de 2012 a resultes d’un projectil disparat pels Mossos durant una manifestació. La mateixa damnificada va acudir a presenciar la manifestació de suport. L’acció va acabar a les 23h al carrer d’Aurora, on el 5 d’octubre de 2013 havien participat de la detenció de Juan Andrés Benítez, que va morir al cap d’unes hores per l’abús de violència que va tenir lloc durant l’acte.
Sweet Wall. La Jonquera. 2014, abril, 4
Reinvenció comissariada per Oriol Fontdevila. Organitzada per la Universitat de Girona i el MUME, Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, Conserves Vilamajor, i l’IES La Jonquera. Acció realitzada per: Oriol Abulí?, Pepa Balsach, Mercè Casas?, Carles Chacón, Lluïsa Faxedas, Roger Ferrer, Jordi Font, Sara Forgas?, David González?, Irene Pujadas?, Miquel Serrano, Maria Soler?, Montse Visa
Un grup format per estudiants i professors de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis i Màster de Turisme Cultural de la Universitat de Girona, i membres del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, actualitzen Sweet Wall per tractar sobre un aspecte controvertit com és la conservació i rememoració del patrimoni franquista. En aquest sentit, s’assimila el mur de Kaprow a la frontera pirenaica i a la línia de búnquers que s’hi varen construir durant la dictadura durant la dècada de 1940.
L’acció va consistir en intervenir un d’aquests búnkers amb els elements que va utilitzar Kaprow amb la seva intervenció a Berlín: en aquest cas una gran quantitat de melmelada caducada es va emprar per traçar una llarga línia amb que es creuava tota la llargada del búnker, així com a morter per disposar-hi un conjunt d’imatges per tractar sobre el passat i present d’aquesta línia de frontera.
Sweet Wall. L’Hospitalet. 2014, abril, 5
Reinvenció comissariada per Oriol Fontdevila. Organitzada per LaFundició i el Club de Rol Necronomicon’s, amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, l’Associació Cultural Bellgrup, La Tele, Neucat Neumáticos i Club Nacional SEAT 1430, 124 y 124 Sport. Participen a l’acció: Alberto Antolín, Álbaro Barril, Francisco José Basilio, Associació Cultural Bellgrup, Raquel Cañadas, Andrea Carballido, Manuel Domínguez, María Jesús González, Carme Hernández, José Márquez, Ana Martínez, María Ángeles Mesa, Raquel Ruiz, Rosa Sanjoaquin, Emiliano Vázquez.
La re-invenció de Sweet Wall s’insereix en aquest cas en la segona escena de Bellvitge rol en viu, un joc de rol amb què el col·lectiu LaFundició i l’associació Necronomicon’s conviden a veïns i veïnes a recrear moments dels cinquanta anys d’història del barri. Bellvitge és un dels barris més demonitzats de la perifèria de Barcelona i, així mateix, un dels indrets on el moviment veïnal va tenir més força durant la Transició.
En aquest cas, l’esdeveniment que es recrea és el boicot a les obres que l’any 1976 es va portar a terme contra la construcció de nous blocs de pisos a Bellvitge. En aquest marc, Sweet Wall s’insereix en l’episodi com al mur d’un bloc en construcció, del que els jugadors participants van decidir al llarg de la partida quin destí tindria. El mur es va construir amb caixes buides de melmelada i de pa procedents de diferents establiments del barri, tot rememorant així també el model original de Kaprow.