Canviar les places de nom.
Traslladar els monuments.
Fer, de persones que no es dediquen a l’esport, atletes olímpics.
La història canvia quan les institucions ho autoritzen.
L’aparició d’objectes del passat a l’espai públic està subjecta a la burocràcia.
Els processos commemoratius estan travessats per una tensió ineludible. D’una banda, amb el terme commemoració s’apel·la a l’actitud que tenim cap a allò que s’ha establert com a important i solemne. De l’altra, la commemoració es refereix també a l’acció de recordar plegats, en comunitat, de “com-memorar”. La primera accepció indica un funcionament jeràrquic de la memòria i tendeix a la seva institucionalització. La segona es refereix, en canvi, a l’horitzontalitat amb què també circula el record col·lectiu i que el manté connectat amb l’heterogeneïtat social. Commemorar es prefigura, per tant, com una acció controvertida, com un espai on entren en negociació una pulsió per controlar els relats de la memòria col·lectiva i una pulsió persistent cap a la seva disseminació entre les diferències socials.
Doble autorització sorgeix del creuament de dues històries. Una es refereix als trasllats i a la duplicació que ha sofert un monument dedicat a Francesc Ferrer i Guàrdia; l’altra, al canvi de nom d’una plaça de Mont-roig del Camp, de Generalísimo Franco a Joan Miró. Probablement, els monuments i les places són els dos mitjans que la cultura occidental ha destinat a la commemoració per antonomàsia. En aquest cas, però, Lola Lasurt els considera des de la seva inestabilitat i els enfoca en moments de trànsit. Es deixa veure, així, com de l’encreuament entre l’impuls per oficialitzar memòries i l’impuls de memòries emergents poden sorgir formacions commemoratives impredictibles i alhora polèmiques per les seves implicacions estètiques, polítiques i socials.
Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa entre Gant (Bèlgica) i Barcelona. Exposicions recents: Learn and Teach (Greatmore Art Studios, Sud-àfrica), Los inmutables (DAFO, Lleida), Amnèsies (Espai2, Terrassa), El Gegant Menhir (L’Aparador del Museu Joan Abelló, Mollet del Vallès), La gran aventura (Can Felipa Arts Visuals, Barcelona), Seleccionats al Premi de Pintura Internacional de la Fundació Guasch Coranty (Tecla Sala, l’Hospitalet), entre d’altres. Beques recents: beca de intercanvi Hangar/ Greatmore Art Studios (Sud-àfrica) i ajuts del CoNCA per a la recerca i la creació en els àmbits artístics i de pensament, entre d’altres. Actualment és artista resident a HISK (Gant) i és membre del col·lectiu Leland Palmer.
Arqueologia preventiva: Els projectes d’Oriol Vilanova, Lúa Coderch, Lola Lasurt, Antonio Gagliano i LaFundició que es presenten dins del cicle Arqueologia preventiva plantegen un seguit de desplaçaments per la capa superficial de la memòria. Més que investigacions sobre el passat, es tracta d’un rastreig de les formes en què la història es disposa, es relata i compareix actualment en l’esfera pública; un mapatge de les herències que hem rebut i que articulen la nostra relació amb temps pretèrits; un seguit de rutes cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva.